contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 9 de gener de 2018 |
Barcelona: La Guàrdia Urbana desallotja per segon cop la Residència d’Estudiants Autogestionada del Raval

Directa, Vilaweb

La Residència d’Estudiants Autogestionada (REA) va ser desallotjada per agents antidisturbis de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) el passat 1 de desembre. Dies després, l’edifici va ser reokupat pel mateix col·lectiu que el mes de març de 2016 el va obrir després de vuit anys abandonat. Poc més d’un mes després, el primer dilluns laborable de 2018, ha estat el moment triat per efectuar un desplegament conjunt de deu furgonetes de la GUB i tres de les ARRO dels Mossos d’Esquadra per intentar desallotjar definitivament l’edifici, situat al número nou del passatge de Sant Bernat del Raval barceloní i propietat de l’Ajuntament de Barcelona.

A les vuit del matí s’ha desplegat a la zona un gran operatiu policial que ha tallat tot els carrers adjacents a l’edifici. Posteriorment, els agents de la unitat de la GUB que Ada Colau va prometre dissoldre durant la campanya electoral de les eleccions municipals de maig de 2015, han tret una a una la quinzena d’activistes que resistien dins de l’immoble. Aquesta unitat era la coneguda com a UPAS i el consistori es va limitar a rebatejar-la com a Unitat de Suport Policial (USP). Mitja dotzena de les okupants han resistit al celobert interior de l’edifici per dificultar el desallotjament, i denuncien que tot i les suposades deficiències estructurals de la finca, els agents municipals han destruït a cops de mall una paret mestra –els trossos de les quals els haurien caigut a sobre– fins que un arquitecte els ha fet aturar i han hagut d’accedir a les joves per una finestra.

Una quarantena de persones han respost a la crida de les okupants i s’han acostat fins a la zona, on han decidit anar a tallar la Gran Via portant una gran pancarta amb el lema "Cap desallotjament sense resposta", acció durant la qual una patrulla ordinària de la GUB i agents de paisà han gravat les cares de les activistes mitjançant telèfons mòbils. Sobre dos quarts d’onze del matí s’ha donat per acabat el desallotjament, el dispositiu policial s’ha retirat i les persones concentrades s’han manifestat espontàniament fins a la seu del Districte de Ciutat Vella, que romania tancada al públic i custodiada per antidisturbis de la GUB des de primera hora del matí. Allí han llegit un comunicat i han donat per acabada l’acció a l’espera de noves convocatòries.

El bloc va ser fins a l’any 2008 la seu d’una escola d’adults, però va quedar en desús fins que un grup d’estudiants del campus del Raval de la Univesitat de Barcelona van decidir okupar-lo per denunciar "la situació de precarietat que viu l’estudiantat i el procés de gentifricació que viu el barri", segons explicaven les impulsores de l’acció. L’entrada a l’edifici s’emmarcava dins la campanya Simulacres de Democràcia Directa de la Federació Anarquista de Catalunya i "pretenia demostrar l’efectivitat de l’autogestió com a forma de combatre el context capitalista".

El col·lectiu okupant sempre ha afirmat que l’Ajuntament "sempre han amagat amb arguments tècnics/arquitectònics (els quals hem refutat un a un mitjançant informes realitzats amb l’ajuda d’arquitectes i advocats) les motivacions reals que els porten a desallotjar la REA", tal com explicaven al seu comunicat publicat en l’anterior desallotjament. "Amb l’informe que va presentar l’ajuntament, vam recollir una sèrie de mesures per neutralitzar els riscs que es mencionaven al document, però no vam obtenir resposta", argumentava David Cuadrado, un dels membres del projecte. Per la seva banda, la regidora del districte de Ciutat Vella i membre de Barcelona en Comú, Gala Pin, explicava ara fa un mes la versió de l’ajuntament en una publicació al Facebook. L’objectiu del desallotjament segons Pin seria remodelar l’edifici per instal·lar-hi posteriorment l’escola de músics del Raval.


La mateixa regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va escriure el passat 1 de desembre un post al Facebook en què també assegurava que ocupar la REA no era segur. ‘Hi ha decisions que són difícils de prendre, però que s’han de prendre’, va assenyalar. Segons va afegit, s’han esgotat totes les vies abans de prendre la decisió de desallotjar. La regidora, d’altra banda, va apuntar que ella mai no ha amagat que ‘fa anys vaig estar ‘okupant’ i que és una eina ‘per denunciar l’especulació, per fer treball a nivell de barri i per moltes accions reivindicatives’ (veure abaix).

En canvi, la REA qüestiona el motiu de seguretat que dóna el consistori. David, un dels membres, ha explicat que el col·lectiu va presentar una proposta per rehabilitar l’edifici i que l’ajuntament ‘es va tancar en banda’. A més, ha assenyalat com a contradictori que si un immoble té problemes estructurals i s’ha d’enderrocar, els agents que l’han desallotjat s’hagin ‘dedicat a donar-hi cops de maça’.

David ha anunciat una campanya contra Pin com a ‘responsable directa’ del desallotjament i, per extensió, contra el govern municipal. ‘Amb el 15-M, la gent va pensar que sortien nous partits i una nova política. I sí, són més formals, més simpàtics, es reuneixen amb tu, però, a efectes pràctics, són el mateix’, ha lamentat.

6 i 7/1/2018

Directa, Vilaweb


EDIFICIS MUNICIPALS

Gala Pin

Hi ha decisions que són difícils de prendre, però que s’han de prendre. Sempre hem defensat que els desallotjaments han de ser l’últim recurs en el cas d’okupacions reivindicatives o d’ocupacions de famílies en situació de vulnerabilitat. No parlo ara d’ocupacions delinqüencials, per fer activitats il·lícites, que són casos en què sí que cal desallotjar. En els dos primers casos, sempre hem apostat per la negociació, o el reallotjament quan parlem de famílies vulnerables.

Sant Bernat 9 és el cas d’una okupació reivindicativa. L’edifici és municipal i portava casi 10 anys buit. Quan vam arribar al govern, vam demanar un llistat de totes les propietats municipals que hi havia al districte. Eixe llistat no estava fet exhaustivament, però l’edifici de Sant Bernat 9 sí que es sabia que era de l’ajuntament. Feia anys que estava en desús, va albergar l’escola d’adults i es va acabar desallotjant per un problema en l’edifici del qual no constava cap informe. A vegades passa això a l’Ajuntament, fa molt de temps que va passar una cosa, i els papers que l’explicaven ja no hi són, passa poc, però passa. Així que calia fer un informe de nou.

Davant la demanda d’espais per part d’entitats i associacions i la manca d’espais disponibles, es va decidir que eixe edifici es destinaria a l’escola de músics del raval. Un temps després es va okupar per un col·lectiu d’estudiants. Donat que les obres trigarien en començar, vam parlar amb ells per tal de que tinguessin coneixement de quin era el destí final de l’edifici, i per fixar unes condicions sota les quals es podien quedar fins el començament de les obres. Resulta del tot incomprensible que una administració pública hagi tingut casi 10 anys un edifici buit. Per això vam voler assignar-li un destí només arribar (des de que es decideix el destí d’un edifici fins que comencen les obres pot passar bastant més d’un any) i per això, sempre i quan no es generessin molèsties als veïns i marxessin quan haguessin de començar les obres, ens va semblar que no tenia sentit desallotjar per tornar a deixar-ho buit durant mesos.

Una de les condicions sine qua non que vam posar era que possibilitessin la realització de les tasques tècniques per conèixer l’estat de l’edifici i avançar amb la redacció del projecte de l’escola de músics. Una primera d’urgència i d’altres que han comportat més temps. Aquest compromís es va respectar i els estudis tècnics van acabar fa uns mesos i concloïen que tal i com està l’edifici, no pot ser utilitzat com a pública concurrència, així com que té un risc evident per les persones que en fan ús quotidià. Es va explicar la situació al ocupants amb l’informe tècnic i se’ls va lliurar una còpia de tots els estudis i de tota la documentació requerida. Se’ls va demanar que marxessin i es va indiciar quins eren els llocs de l’edifici que no es podien fer servir de cap manera, així com que no es podien fer activitats públiques sota cap concepte per motius de seguretat. Davant de la seva negativa es van tenir diverses reunions més i es va informar de que s’iniciaria un procés de desallotjament.

No podem tenir un edifici amb gent vivint amb riscos de seguretat per les persones. Aquestes indicacions de no fer activitats de concurrència pública i de no fer servir determinades zones de l’edifici van ser desateses, posant així en risc a la gent que anava a les activitats i als propis ocupants. Donat que s’havien realitzat activitats al llarg dels mesos, es va oferir la possibilitat de traslladar les activitats a un local municipal, opció que va ser acceptada i que implicava marxar en una data determinada, cosa que no va succeir. Van anunciar que farien un estudi alternatiu, que a dia d’avui encara no hem vist. Hem tingut altres okupacions d’espais municipals, quan han estat ocupacions delinqüencials s’han desallotjat immediatament, quan no, s’ha buscat solució per les famílies, o s’ha negociat la sortida. En aquest cas, no ha estat possible, així que hem hagut de prendre la decisió de desallotjar la REA, l’edifici de Sant Bernat 9.

Aquest és un escrit que generarà, ja ho sabem, crítiques per un costat i per l’altre. Mai no he amagat que fa anys vaig estar okupant, l’okupació com a eina per denunciar l’especulació, per fer treball a nivell de barri, i per moltes accions reivindicatives més, un eina per generar zones temporalment autònomes que deia Hakim Bey; un eina, no un fi en ella mateixa. Així que, malgrat les crítiques que generarà, em semblava que era honest explicar el per què vam permetre que la REA desenvolupés la seva activitat en un edifici que portava casi 10 anys buit, i per què ara hem pres la decisió de desallotjar.

1/12/2017


A la mateixa secció:


Madrid: El cese de Sánchez Mato, un ejemplo de política subyugada


Venció Montoro, perdió Madrid


Yo también soy Carlos Sánchez Mato


Impuestos de plusvalías y financiación local: ¿Cómo lo arreglamos?


Un diálogo abierto, necesario y urgente para Madrid.


Alacant: 25.000 casas vacías, políticas de alquiler social mínimas e ineficaces, abandono de los bancos de parte de su parque inmobiliario, ocupación ilegal


La gestió comunitària dins l’economia social i solidària


Veïns expulsats de Barcelona: turisme, fons d’inversió i lloguers impagables. La bombolla del turisme.


Errekaleor, el acoso a un barrio autogestionario y anticapitalista. Entrevista con Estitxu Villamor


Ajuntaments del canvi: de la bona gestió a la política transformadora

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com