contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 5 de gener de 2018 |
‘Persistiu perquè jo persistiré’, el missatge de Junqueras després de la decisió del Suprem


El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha publicat un missatge a Twitter dictat des de la presó, després de la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir-lo empresonat. Al text, el líder d’ERC ha escrit: ‘En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré.’ Finalment, Junqueras ha agraït el suport rebut per la gent, l’endemà que un miler de persones clamés a Sant Vicenç dels Horts per exigir el seu alliberament. ‘Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo’, conclou la piulada.

Els magistrats del Suprem Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde han dictat una interlocutòria on, per unanimitat, argumenten que existeixen indicis de delictes de rebel·lió, sedició i malversació i apunta que hi ha ‘risc rellevant’ de reiteració delictiva perquè no hi ha ‘cap element’ que permeti a la sala entendre que Junqueras ‘té la intenció d’abandonar la via seguida fins ara’.

El Suprem, per tant, tomba el recurs d’apel·lació de la defensa i atén la petició de la fiscalia i de l’acusació popular (exercida per VOX) i deixa el vice-president destituït entre reixes. Amb aquesta decisió, el Suprem tomba per segon cop la petició de la defensa de Junqueras de deixar-lo en llibertat. L’altra ocasió va ser el 4 de desembre, quan el jutge instructor, Pablo Llarena, va optar per alliberar sis dels consellers i deixar a presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart perquè considerava que hi havia risc de reiteració delictiva.

05.01.2018

vilaweb


El Suprem culpa Junqueras de la violència de l’estat contra els catalans per a mantenir-lo a la presó

La interlocutòria admet i justifica violència de la policia espanyola i la utilitza per a acusar els responsables del govern

Josep Casulleras Nualart

El Tribunal Suprem espanyol ha decidit de mantenir a la presó Oriol Junqueras malgrat la defensa que va fer de les vies pacífiques i de la negociació política per a assolir la independència. Però els tres magistrats de la sala segona del tribunal han fet cas de la fiscalia i consideren que hi ha motiu per mantenir-lo en presó preventiva i sense fiança perquè pensen que hi ha risc de reiteració del delicte de rebel·lió o sedició. Però són delictes que segons el codi penal requereixen l’ús de la violència i la força d’un alçament tumultuós, respectivament.

En la interlocutòria que el va empresonar, tant a ell com a Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el Suprem ja deia que hi havia hagut una ‘violenta explosió social’. Junqueras i el seu advocat van explicar el caràcter pacífic de les mobilitzacions i dels seus propòsits. Com ho han negat ara els magistrats del Suprem? On veuen la violència? En aquesta interlocutòria introdueixen un argument nou: la violència de l’estat, la que va exercir la guàrdia civil contra la població i la que hi hauria pogut haver, és culpa de Junqueras i els altres membres del govern.

‘Assaltar el poder’

Hi ha una primera admissió que sembla ho hauria d’anul·lar tot, quan diuen: ‘És cert que no consta que [Junqueras] hagi participat executant personalment actes violents concrets. Tampoc consta que donés ordres directes en aquest sentit.’ Però creen tot un discurs per a mirar de justificar que va ser responsable de violència.

Diuen en la interlocutòria que Junqueras ‘va actuar des d’una posició preponderant, com a integrant d’un grup que actuava coordinadament per a aconseguir la proclamació unilateral de la independència (…), i ho feien des de l’exercici del poder, cosa que explica que no necessitessin en aquest moment la violència per assaltar el poder com a pas previ per a l’execució del pla.

On van a parar amb això? Doncs ho expliquen: ‘És clar que era previsible que, amb una altíssima probabilitat, es produïssin actes violents en defensa de la declaració unilateral d’independència. Si tant el recorrent [Oriol Junqueras] com els altres investigats incitaven els seus partidaris a seguir aquest camí, és clar que assumien, per més que no ho desitgessin, la presència d’actes de violència que, en cas de produir-se, no podien situar-se com a extralimitacions fora del marc del pla acceptat per tots. Per tant, l’acceptació del pla incloïa l’acceptació de previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada’.

I en aquesta línia afegeix que la declaració d’independència derivada del referèndum, ‘que es faria amb el suport de mobilitzacions populars com a element decisiu per a forçar l’estat a claudicar, suposava una molt alta probabilitat d’enfrontament físic amb episodis inevitables de violència.’

Arguments polítics i no jurídics

Dit això, el Suprem considera que hi ha probabilitat de reiteració delictiva, que ‘no només depèn de les condicions externes, sinó de l’actitud del subjecte. Dit amb unes altres paraules, la probabilitat de noves mobilitzacions depèn en una part important de la conducta del recorrent [Junqueras], degut a la seva rellevància política.’

Es fixen, a més, que Junqueras no ha desistit de voler la independència de Catalunya: ‘El projecte polític subsisteix i el recorrent no l’ha abandonat. La via per arribar a l’objectiu proposat, en la línia mantinguda fins ara, tampoc consta que s’hagi abandonat. I el seguiment [de la via] ja ha portat als fets que són investigats en aquesta causa. De tot plegat es desprèn un risc rellevant de reiteració en la mateixa conducta delictiva.

En la interlocutòria, el Suprem diu que si bé és delicte perseguir la independència d’una part del territori nacional mitjançant l’alçament violent, fer-ho per la via pacífica és legítim. Surten a dir, a més, que no es pot parlar de presos polítics. ‘Aquesta causa no s’ha incoat per a perseguir la dissidència política, ni la defensa d’una opció independentista. És per això que no es pot parlar de presos polítics, perquè ningú no és perseguit per defensar una idea, i el sistema permet la defensa de qualsevol opció, oferint camins de sobres per a sostenir-la.’

Però diu que no és el cas de Junqueras, que ‘ha anat molt més lluny’, fent un referèndum fora de la legislació espanyola i ‘arribant a proclamar la independència de Catalunya’. Diu que ’s’han alçat contra l’estat espanyol, contra la constitució, contra l’estatut i contra la resta de l’ordenament jurídic’.

Jutgen el comportament de Junqueras, que qualifiquen de ‘gravíssim en un estat democràtic de dret’. Admeten que això per si sol no pot ser qualificat de delicte de rebel·lió o de sedició. I en aquest sentit afegeixen que ’s’han alterat profundament les regles de la convivència ciutadana’ i que s’ha generat ‘intranquil·litat i preocupació per aquests fets en una gran part de la població que no va participar en la seva execució’. I tot plegat, amb la violència que abans hem descrit. La violència de l’estat admesa, justificada i, a més, utilitzada per dir que els violents són els qui la van patir.

Interlocutòria completa ací

El Suprem considera que només defensar la DUI ja justifica la presó de Junqueras

És cert que no consta que el recurrent (Oriol Junqueras) hagi participat executant personalment actes violents concrets.Tampoc consta que donés ordres directes en aquest sentit. Però, mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l’Estat del qual Catalunya forma part, mitjançant la incitació als ciutadans a desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional, amb la pretensió de fer executives les resolucions que aquell declarava nul·les, i mitjançant la invocació de la defensa del dret al vot encara que fos extramurs de la llei, ha impulsat als partidaris de la seva posició a mobilitzar públicament, ocupant espais públics, amb la finalitat de fer efectiva la declaració unilateral d’independència”. Aquest és l’argument principal de la Sala II del Tribunal Suprem per mantenir engarjolat a Estremera al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, per un delicte de rebelió, sedició i malversació de fons públics. Un argument que reblen considerant que hi ha un risc “rellevant” de reiteració delictiva perquè “no hi ha cap dada que permeti entendre que Junqueras hagi abandonat la idea de proclamació unilateral de la independència”.

Una lectura pausada de la interlocutòria adoptada per unanimitat aquest divendres denota la intenció dels magistrats d’encabir tan si com no la relació de causalitat entre Junqueras i uns virtuals “fets violents”, expressió que utilitzen per descriure els registres de la Guàrdia Civil el 20 de setembre passat a la conselleria d’Economia i l’actuació dels ciutadans durant l’u d’octubre. Fins i tot, pel que fa al referèndum els magistrats asseguren que els ciutadans van obligar a la policia a actuar. Com a prova, utilitza fins a 13 cops el concepte “tumulto” o “tumultuari”, adjectiu necessari per constituir un delicte de rebelió.

La interlocutòria de la que ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, té un apartat exprès per insistir que ni Junqueras, ni Jordi Cuixart, ni Jordi Sànchez ni Joaquim Forn, són presos polítics. “La present causa no s’ha incoat per perseguir la dissidència política ni la defensa d’una opció independentista, de manera que no es pot parlar de presos polítics”, sentencia el Suprem.

Si bé l’alta instància judicial admet que Junqueras no va cometre cap acte violent ni va donar ordres en aquest sentit, considera que el vicepresident no ha tingut un paper "teòric” en els fets que es jutgen. “Junqueras va participar com a vicepresident del Govern en un pla de declaració unilateral d’independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i alçant-se contra l’Estat espanyol, contra la Constitució, contra l’Estatut d’Autonomia i contra la resta de l’ordenament jurídic”, afegeix la resolució. Un comportament que a criteri dels magistrats constitueix “un fet il·legítim, gravíssim en un Estat democràtic de Dret, en el qual el compliment de la Llei com a expressió formalitzada de la voluntat popular aprovada pels seus representants legítims, i també la mateixa lleialtat al propi sistema democràtic que ens regeix, imposen certs límits que han de ser respectats en nom d’una convivència pacífica i ordenada ".

El Suprem retreu a Junqueras que no utilitzés la seva autoritat per aturar els ciutadans i, ans al contrari, està convençut que va incitar, amb la resta de partícips en el pla, als seus partidaris a mobilitzar al carrer i forçar l’Estat a acceptar la independència, suposava assumir i acceptar "previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada", actes que efectivament es van produir. Una narració que inclòs fa culpable a Junqueras i al Govern dels cops de porra i la violència policial espanyola contra els ciutadans.

En aquest sentit, la resolució recorda els actes de violència dels dies 20 i 21 de setembre contra una comissió judicial a la Conselleria d’Economia de la Generalitat, així com la crida a dipositar el vot a milers de persones i obrir els col·legis electorals per el referèndum il·legal l’1 d’octubre malgrat conèixer que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat tenien l’obligació d’impedir-ho en compliment de les lleis vigents.

Drets polítics

Sobre la conculcació dels seus drets polítics per la presó incondicional, el Suprem recorda que l’efectivitat del dret de participació política no pot deixar sense efecte les conseqüències pròpies d’un procés penal , “menys encara quan s’incoa imputant delictes molt greus”. En definitiva, explica que l’exercici d’alguns càrrecs polítics no suposa la impunitat. A més, avisa que Junqueras “ja sabia quan va concórrer a les eleccions que existia aquest procés penal i que això podria limitar la seva activitat política en algun aspecte”.


L’advocat de Junqueras diu que la interlocutòria del Suprem és com una sentència

L’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha assegurat que la interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol que manté el vice-president destituït a la presó és en realitat una ‘sentència’ que entra en el fons de l’afer i valora proves encara no discutides. En canvi, es mostra ‘decebut’ perquè els magistrats no han parlat de ‘la llibertat d’una persona’, que era la pretensió del recurs. A més, considera que el tribunal ‘força i crea una realitat alternativa’ en què el vice-president és vist com ‘una persona violenta o que insta a la violència’.

En unes declaracions facilitades per ERC, Van den Eynde ha recordat que el recurs que ell va interposar era per la llibertat d’un ciutadà, i el mateix recurs definia l’objecte de discussió, parlant de ponderació de drets i proporcionalitat de les mesures cautelars. En canvi, com ja va dir ahir, la fiscalia ‘va fer un judici, va entrar en el fons, va parlar de proves a les quals el tribunal no té accés’.

‘La sorpresa és que el tribunal no fa una interlocutòria, materialment és una sentència, en què declara culpable algú en un procediment que no ha començat, parla de proves que no té, que no s’han discutit, que són controvertides, es parla del fons, de coses que no són objecte del recurs’, ha lamentat.

Per a l’advocat, és decebedor que el recurs parli dels drets d’un ciutadà i la resolució no faci ‘cap referència a la llibertat’. ‘Parlem idiomes diferents, ens citen a parlar i no ens escolten’, conclou. La resolució, segons el lletrat, ‘és molt dura, parla del que és o no és un pres polític, criminalitza les mobilitzacions pacífiques i força i crea realitats alternatives en què Oriol Junqueras és una persona violenta, instigadora de violència’.

Això, segons ell, ‘neutralitza una opció política, l’adversari polític; hi ha determinades opcions polítiques que es descarten d’ara endavant i els tribunals no les acceptaran’. Segons Van den Eynde, la interlocutòria és ‘la prova de la destrucció dels principis de drets i garanties’ que haurien de presidir el procediment penal. En tot cas, ha dit que recorreran la decisió fins a altes instàncies. En un piulet, l’advocat ha dit que ‘la presumpció d’innocència cotitza a la baixa’.

05.01.2018


Reaccions d’indignació a la decisió del Suprem sobre Junqueras: ‘Ja no són presos polítics; són ostatges’

Tan bon punt s’ha sabut la decisió dels tres magistrats de la sala d’apel·lació del Suprem de mantenir Junqueras empresonat, han començat a arribar les reaccions de condemna. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, creu que Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja no són presos polítics, sinó que són ostatges. A més, diu que ‘hi ha un conflicte a resoldre entre Catalunya i Espanya’ i que ells han defensat sempre ‘la via pacífica i el diàleg’.

El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, ha dit que no els sorprenia pas la decisió i ha denunciat que jurídicament ‘no s’aguanta per enlloc’. En una entrevista a l’ACN, ha refermat que la presó preventiva era revisable: ‘Junqueras ha tornat a deixar clar que és un home de pau, disposat a treballar en una relació bilateral amb l’estat per aconseguir els objectius polítics a què ERC no renunciarà mai. No entenem de cap manera la decisió que s’ha pres.’ Ha afegit que continuarien batallant davant el Tribunal Suprem espanyol, però que ERC portaria el cas també a instàncies europees: ‘Cal aconseguir que com més aviat millor, Junqueras pugui ser a casa seva amb els seus i fent política.’

D’una altra banda, Sabrià espera que es pugui fer efectiva la petició de traslladar Junqueras a una presó catalana. Ha dit que això no satisfaria les seves expectatives, però sí que permetria una millora importantíssima, amb vista a la seva família i a la garantia dels seus drets polítics.

A Twitter, el diputat republicà Gabriel Rufian ha estat contundent i ha aventurat que el cas acabaria arribant a un tribunal internacional de drets humans.

Per a Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, ‘avui és un dia trist’.

Ernest Maragall, diputat electe d’ERC, diu que l’estat espanyol ‘mostra el seu caràcter real: crueltat inútil, negació de la democràcia, injustícia flagrant’.

L’Assemblea Nacional Catalana ha escrit a Twitter: ‘La injustícia persisteix, però la nostra determinació també. Ni un pas enrere! Us volem a casa!’

La CUP ha penjat una imatge recordant que avui, nit de Reis, falten els presos polítics. ‘Avui es torna a demostrar que la fiscalia actua com a part en la persecució d’una ideologia! Seguim amb tu, Oriol’, ha escrit.

Junts per Catalunya ha escrit que l’estat espanyol ‘vol retenir Junqueras com a ostatge per intimidar el poble català’.

Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, ha escrit: ‘En diuen presó preventiva però és càstig a qui pensa diferent.’

David Fernàndez, ex-diputat de la CUP ha escrit un piulet fent referència al ‘risc de reiteració’ esgrimit pels magistrats: ‘Em reitero delictivament, unilateralment i unànimement: #llibertatpresospolitics’

Eulàlia Regüant, també ex-diputada de la CUP, diu que ‘hi ha notícies i decisions que, tot i previsibles, fan ràbia. Avui una nit més amb presos polítics. I ens ratifiquem amb #LlibertatPresosPolítics. L’única opció és continuar i no defallir.’

Mireia Boya, cap de llista de la CUP a Lleida, fa referència al fet que la decisió dels magistrats s’hagi pres per unanimitat.

Albano-Dante Fachin, ex-secretari general de Podem i impulsor de Som Alternativa, demana a l’esquerra espanyola que reaccioni. ‘Que tothom tingui clar que es violen els drets de tots i totes. A Catalunya i a la resta de l’estat’, escriu.


A la mateixa secció:


Entrevista a Ramon Cotarelo, filòsof i politòleg: "a Catalunya l’independentisme és un moviment social d’àmplia base"


‘Estimadíssima Núria’: la carta de resposta de Jordi Cuixart a Núria Cadenes.


La investidura de Puigdemont i les tensions de l’independentisme


República Catalana: L’ajornament de la investidura de Puigdemont fa aflorar dues estratègies dins l’independentisme


Alacant (L’Alacantí): Acte de l’Espai de Trobada per la Llibertat. Les classes populars enfront del Règin del 78. Autodeterminació o repressió.


República Catalana: Rumb cap a la col·lisió


República Catalana: To recuperat


Hi ha una manera d’investir Puigdemont i no frenar la recuperació de les institucions


Renunciar davant un tribunal sectari


Al País Valencià: Democràcia i Llibertat

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com