contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 13 de novembre de 2017 | Manuel
El País Valencià davant del procés català: suport a intermitències

Laia Mas

Foto: Manifestació a València en protesta per la repressió al referèndum de l’1 d’octubre. Lluïso Llorenç

El País Valencià no és aliè al procés polític que viu Catalunya. Des del setembre hi ha hagut diverses mobilitzacions, organitzades per entitats com Acció Cultural del País Valencià i la Plataforma pel Dret a Decidir, en suport de la celebració del referèndum i condemnant la repressió i l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol. A més, els actors polítics s’han vist obligats a posicionar-se, fent visibles així algunes de les escletxes entre els partits del Pacte del Botànic, però amb una crítica compartida per l’empresonament del govern català. I les ones expansives del procés també han posat en escena els grups feixistes i anticatalanistes, que han reaparegut amb violència al carrer.

Tot plegat irromp en un moment en què l’agenda de la política institucional valenciana està marcada per la reivindicació d’un finançament just, que té una cita el pròxim 18 de novembre amb una manifestació a la ciutat de València.

El govern valencià: entre l’equidistància i la crítica

Després de l’empresonament dels consellers catalans, Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV-PSOE, ha dit que la decisió de l’Audiència Nacional no li semblava la més adequada, però que respectava sempre les lleis. A més, creu que no s’ha de contribuir «ni un minut més a generar fractura social i emocional entre Catalunya i la resta d’Espanya», ja que considera que seria molt negatiu per a tota la ciutadania. Malgrat que Puig haja estat crític amb la decisió judicial, el partit del qual forma part ha tingut un paper clau al Senat per a fer possible l’aplicació del 155.

Dins de Compromís hi ha hagut diversos posicionaments: si bé tots els dirigents han coincidit a criticar les mesures repressives de l’Estat i han votat en contra de l’aplicació del 155, no totes les opinions han anat en la mateixa direcció

Per la seua banda, dins de Compromís (soci de govern del PSPV-PSOE) hi ha hagut diversos posicionaments. Si bé tots els dirigents han coincidit a criticar les mesures repressives de l’Estat a Catalunya i han votat en contra de l’aplicació del 155, no totes les opinions han anat en la mateixa direcció. La vicepresidenta de la Generalitat i coportaveu de la coalició, Mónica Oltra, abans de l’1 d’octubre, va demanar que Puigdemont renunciara a l’organització del referèndum «per tal de buscar una solució política al conflicte» (ací). Aquestes declaracions van agreujar l’escletxa amb els sectors més nacionalistes de Compromís, com ho és el corrent Bloc i País o el diputat Josep Nadal, qui es va desmarcar de les declaracions de la vicepresidenta i, a més, va fer una crítica clara als últims esdeveniments: «Enviar a presó els membres d’un govern democràticament escollit és una vergonya i una mostra d’involució brutal», escrivia en una piulada recentment. En la mateixa línia, la secretària general del Bloc, Àgueda Micó, contradeia Oltra tot apuntant que «Catalunya està legitimada per a portar a terme la consulta, perquè així ho demana la immensa majoria dels catalans».

Per últim, Podem s’ha mantingut com a observador distant de l’afer català, tot i que els seus membres han denunciat la intervenció de Catalunya i la violència exercida per l’Estat i també han votat en contra del 155. Antonio Estañ, portaveu de l’agrupació al País Valencià, ha qualificat l’empresonament dels consellers «d’involució democràtica» i ha demanat diàleg entre les dues parts del conflicte, en la mateixa línia que el dirigent estatal del partit, Pablo Iglesias.

En línies generals, els polítics valencians han intentat romandre al marge del conflicte català, concentrats en fer la seua pròpia via, que actualment se centra en la demanda d’una millora del finançament. No obstant això, els sectors més nacionalistes també entenen aquest moment com una oportunitat «d’obrir el meló del canvi del sistema de model territorial a l’Estat espanyol», en paraules d’Àgueda Micó. De fet, aquest és un altre dels temes que comença a marcar l’agenda política valenciana: la reforma constitucional que preveja un model territorial amb més pes per a les autonomies.

Revifament de l’anticatalanisme i unitat antifeixista

Per la seua banda, els moviments cívics s’han organitzat en solidaritat amb els drets democràtics de Catalunya. La primera concentració «per a denunciar la intervenció de les institucions catalanes» es va fer el 20 de setembre simultàniament a les ciutats d’Alacant, València i Castelló després de fer-se públiques les primeres detencions d’alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya per l’organització del referèndum. També el dia 1 d’octubre, mentre a l’altra riba del Sénia es tancava una jornada històrica, una gran manifestació va recórrer els carrers de la ciutat de València, i centenars de persones van denunciar també a Alacant i Castelló la violència policial exercida durant el dia del referèndum.

Les mobilitzacions en solidaritat s’han vist tacades per intimidacions, coaccions i agressions en uns episodis que han tornat a la retina les imatges de la Batalla de València

Amb tot, els suports que s’han anat teixint des del País Valencià han patit un cert eclipsi amb la reaparició de l’extrema dreta vuit dies després del referèndum a Catalunya. Les mobilitzacions en solidaritat, especialment a la ciutat de València, s’han vist tacades per intimidacions, coaccions i agressions en uns episodis que han tornat a la retina les imatges d’aquella Batalla de València que les generacions més joves mai no van conèixer. Durant el Nou d’Octubre, Diada del País Valencià, grups feixistes van protagonitzar greus agressions a les persones que es manifestaven en la marxa vespertina del cap i casal, tot utilitzant el procés d’independència català com a excusa. Un dispositiu policial deficitari va beneficiar les actuacions de grups ultres com els Yomus, penya del València CF, o el partit España 2000, en uns fets que ja han estat denunciats per les víctimes. També a la ciutat d’Alacant, un grup de feixistes va increpar la mobilització a favor del dret d’autodeterminació dels pobles convocada pels moviments socials de la comarca el passat 28 d’octubre (ací). Durant els dies posteriors, les accions de l’extrema dreta han continuat irrompent en l’escenari públic: l’assetjament a les portes de la casa de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, o l’atac a l’estàtua del poeta Vicent Andrés Estellés al poble de Burjassot (l’Horta Nord) il·lustren la cara més fosca de les reaccions a tot allò que s’esdevé a Catalunya.

No debades, els feixistes ja havien escalfat motors prèviament en el seu vessant més anticatalanista, amb aparicions puntuals com la concentració davant el teatre el Micalet el dia 25 de setembre, en el mateix moment que dins se celebrava un acte de suport a l’1 d’Octubre convocat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, o l’amenaça a un altre acte en favor del referèndum organitzat per Va de Democràcia a l’Hotel Astoria de València, el qual va haver de ser traslladat de lloc a última hora. També van irrompre amb pintades a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València el dia 13 de setembre, quan Anna Gabriel, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, hi va acudir a fer una xerrada: «Un tiro a Anna Gabriel» o «Muerte al traidor. Anna Gabriel eres una puta» eren alguns dels missatges que es podien llegir a les parets de la facultat.

Ara bé, tot i que una de les conseqüències del procés català en terres valencianes ha estat el revifament del feixisme, també s’ha reforçat la unitat entre diferents moviments socials valencians, com ho són el sobiranista i l’antifeixista, que van eixir plegats el passat 28 d’octubre al carrer en una multitudinària manifestació convocada amb motiu de les agressions del Nou d’Octubre. Sota el lema «València contra el feixisme i per les llibertats», més de dues-centes entitats convocants van aplegar milers de persones.

Els efectes contraposats del procés al País Valencià

La ciutadania activa i l’esquerra política coincideixen que l’empresonament d’un govern triat democràticament supera la línia roja de la democràcia i, malgrat que les mobilitzacions en solidaritat amb Catalunya s’havien aturat l’últim mes, ara mateix se’n preparen de noves per tal de demostrar el rebuig de la societat valenciana a les mesures autoritàries del govern espanyol i en defensa de les llibertats i la democràcia.

7/11/2017

diarijornada


A la mateixa secció:


República Catalana: Derrota sin rendición y crisis estratégica


Albano-Dante: “Votar al PSC és votar a favor de la violència policial”


Espanya federal? Parlem-ne!: Els valencians i la Primera República «espanyola»


Las pruebas de las amenazas


República Catalana: Ja són 120 els penalistes espanyols que condemnen l’empresonament dels consellers


República Catalana: Marta Rovira ha revelado que "El gobierno español nos amenazó con muertos en la calle"


Al País Valencià ser espanyol ix car


La manifestació del 18N o com resoldre les contradiccions


Pérez Royo: "Son presos políticos, y no por sus ideas, sino por las de la jueza"


El poder (o no) del Parlament de les Illes

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com