contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 7 de setembre de 2003 | Moviment contra el Canvi Climàtic J.R. Moragas
Moció per demanar un Ple Extraordinari o Acte similar en el que els Ajuntaments valorin i prenguin una actitud davant el canvi climàtic


El clima és un sistema complex. Tant, que la previsió del temps amb les tècniques actuals no es pot fer amb certesa per mes de dos dies i amb alguna probabilitat fins a cinc.

El clima és un producte de la interacció del sol amb els sistemes que formen el planeta: l’aire, l’aigua, la terra, la vida, i actualment la societat.

El clima determina el paisatge i la vida que allotja, determina els tipus d’ecosistemes terrestres i marins, i determina quin és el seu espai en el planeta.

El clima fa que els nutrients es desplacin per tot el planeta; que l’aigua i l’aire equatorial escalfin les regions fredes, i que l’aire i l’aigua freds refresquin les zones caloroses; que els deserts, els boscos i les selves siguin on són, i es perpetuïn en el temps; que les algues dels mars absorbeixin el carboni de l’atmosfera i que els camps produeixin aliments; i, en general, que la vida sigui possible a la Terra.

A la fi, el clima fa que els tots els éssers visquin i que els ésser s humans ens poguem desenvolupar.

L’atmosfera és la coberta gasosa que envolta el planeta, i és un dels elements que determinen el clima. La seva composició ha estat més o menys constant en el llarg dels temps, en estar formada pels mateixos gasos en proporcions força regulars.

Alguns d’aquest gasos fan que part de la calor del sol no s’escapi a l’espai, i gràcies a aquest "efecte hivernacle" es mantingui la temperatura que fa possible l’existència dels éssers vius. A la vegada, amb el seu procés de respiració i fotosíntesi els éssers vius fan que la proporció d’aquest gasos es mantingui constant.

Però des de la revolució industrial els humans estem forçant l’equilibri d’aquest sistema complex, introduint-hi mes gasos d’efecte hivernacle dels que el planeta pot absorbir. El principal d’aquests gasos és el CO2, que constitueix la base física per a què les plantes i les algues produeixin l’oxigen mitjançant el procés de la fotosíntesi.

Degut a l’acció humana, en els últims temps l’atmosfera ha incrementat en un 30% la seva proporció de CO2. Probablement com a conseqüència d’aquest increment, la temperatura del planeta dels últims anys és la mes alta des que fa 130 anys s’enregistren les temperatures en el món.

Per altre banda el nivell del mar ha pujat arreu del mon més de 25 centímetres en un segle. La collita d’enguany ha avançat el seu procés (per exemple els cirerers d’Extremadura han florit el 8 de març quant ho solen fer a primers d’abril), i a la vegada els fenòmens climàtics durs (tempestes, ciclons, huracans, sequeres, deseiximents d’icebergs,...) es produeixen molt més sovint.

L’IPCC (Pannell Intergubernamental pel Canvi Climàtic), grup format per un miler de científics assessors de les Nacions Unides que estudien el procés del canvi climàtic, ha reconegut que les activitats humanes afecten el clima degut a l’ús que fem de l’energia, els tipus d’energia que fem servir, i els gasos residuals d’hivernacle que generen, i que si no fem res la temperatura mitjana augmentarà d’un a tres graus i el nivell del mar pujarà 50 centímetres per al 2010.

Les conseqüències ambientals a nivell local no es poden preveure amb seguretat, però a escala global l’augment de la temperatura incrementarà la sequera a les zones seques i augmentarà les pluges a les latituds més altes. L’increment del nivell del mar destruirà part de les platges i les zones humides, i pot salinitzar aquifers. Tot aixó tindrá consequencies en els ecosistemes (desplaçaments, desaparicions i reacomodacions), en les espècies (extincions i pèrdua de biodiversitat) i les collites (disminuint la producció a les zones seques).

Les conseqüències socials poden ser molt fortes, especialment per a molts països subdesenvolupats i en especial per a molts petits estats insulars, provocant fenòmens migratoris massius de refugiats ambientals i lluites pels recursos. Les malalties també s’incrementaran per la desnutrició, i també per l’acció creixent de microbis i insectes que podran expandir el seu radi d’acció amb l’increment de les temperatures, atacant a poblacions que no estan preparades per defensar-se davant d’aquest nous agents patògens. La major freqüència de catàstrofes climàtiques (ciclons, huracans,...), amenaça amb destruir pobles i deixar en la misèria moltes poblacions.

Les conseqüències econòmiques de tot això poden ser incalculables, inclosos molts bancs i companyies d’assegurances que tindran que fer front a la fallida dels seus prestataris i a la compensació pels valors dels elements assegurats destruïts.

Els governs de 150 països reunits a Ginebra al juliol de 1996 van aprovar el segon informe de l’IPCC, però no es van posar d’acord en les mesures a adoptar per reduir CO2. El bloqueig va continuir a les successives revisons del Conveni sobre el Canvi Climàtic, i el mateix ha tornant a passar a les Cimeres del Clima celabrarà a Kioto (Japó) i Buenos Aires (Argentina).

Mentre el protocol de l’Aliança dels Petits Estats Insulars (AOSIS), amb el suport de les ONGs ecologistes, demana una reducció del 20% per l’any 2005 respecte els nivells de 1990, els governs dels Estats més poderos del món es mostren incapaços de posar-se d’acord en l’adopció de compromisos de reducció realment eficaços per aturar l’escalfament planetari, i evitar riscos ambientals d’extrema gravetat. Els Estats Units, productor ell tot sol del 25% de les emissions mundials, es nega a qualsevol compromís que no sigui adoptat també pels països en desenvolupament, molts dels quals tenen emissions per càpita actuals inferiors a les sostenibles i no han participat en l’acumulació històrica de gasos hivernacle a l’atmosfera. Els petits compromisos adoptats conjuntament per la UE són del tot insuficient, i permeten que l’Esrar espanyol les incrementi malgrat ja ser clarament insostenibles. Fins ara, el govern de la Generalitat no s’ha plantejat públicament cap mena de compromís.

De moment, lúnic bri d’esperança l’aporten diverses ciutats del món que s’han adherit a la Declaració d’Amsterdam "Ciutats per a la Protecció del Clima" de 1993, i s’han comprmés a la cimera d’alcaldes celebrada a Heidelberg el 1994 a reduir voluntàriament les emissions un 20% per l’any 2005 respecte a les de 1987. Entre aquestes ciutats es troba Barcelona.

Les emissions anuals al mon són al voltant de 22.000 milions de tones de CO2. Els sistemes naturals només poden absorbir 5.000 milions a l’any, la qual cosa ens haria de portar a limitar les emissions a un máxim d’una tona de CO2 per habitant i any. La mitjana catalana és superior a quatre tones per habitant i any.
Una ciutat com Barcelona emet directament uns 5 milions de tones, amb el consum de derivats del petroli, gas natural, electricitat, i com a conseqüència de la incineració de residus i l’abocament incontrolat de matèria orgànica sense tractar prèviament. Només l’absorció d’aquestes emissions directes de Barcelona, que no compten les associades als béns i serveis que li arriben de l’exterior, necessitaria una superfície de bosc mediterrani gairebé igual a la de tota Catalunya.
Les emissions actuals de totes les ciutats i pobles de Catalunya necessitarien moltes vegades els boscos de Catalunya per poder-les absorbir. Però només hi una Catalunya, i per això el carboni que generem s’acumula a l’atmosfera amb el de la resta de països amb emissions insostenibles.

Davant de tot això, com a associacions que representem la voluntat de molts ciutadans i ciutadanes conscients de les nostres responsabilitats ambientals i amb les generacions futures, disposats a pensar globalment i actuar localment, sol·licitem a l’Ajuntament de _______________________, i a tots els seus grups municipals, que:

 Prenguin consciència, com a gestors dels ecosistemes urbans i de la petjada ecològica que tenen sobre molts altres territoris, de la seva contribució al canvi climàtic i de les seves possibles conseqüències.

 Prenguin mesures i compromisos concrets:

 Convocant un ple municipal o una audiència pública específics sobre el tema

 Signant la declaració d’Heidelberg, adherint-se a la Campanya de Ciutats Europees per la Protecció del Clima, i posant un marxa un procés participatiu per assolir les fites que aquesta declaració proposa.

 Avaluin, mitjançant una auditoría ambiental, quines són les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle directes i indirectes, i les fonts principals que les originen.

 Obrin la discussió, en el marc de l’elaboració d’una Agenda 21 Local i en els Fòrums Ciutadans corresponents, de les polítiques municipals en matèria d’energia, trànsit i transport, residus, urbanisme, medi ambient i fiscalitat, per fer efectius els comprmisos de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

COM PRESENTAR UNA MOCIÓ:

Diversos ajuntaments tenen aprovats reglaments de participació ciutadana que estableixen canals per a què les associacions ciutadanes, o bé un nombre suficients de persones que signin un moció, tinguin dret a veu en una Audiència Pública sobre un tema específic, o en un Ple Municipal. La participació directa amb dret a veu (i sense vot) en el Ple per part d’entitats ciutadanes no és en principi permesa per la Llei de Règim Local, però a varis ajuntaments es practica mitjançant una ficció legal: quan els portantveus d’una associació o un grup de veïns signants d’una moció van a prendre la paraula el president del Ple suspèn formalment la sessió (com si els regidors anéssin a fer un cafè), i el torna a reiniciar quan han acabat la intervenció.

En el cas de Barcelona, qualsevol moció que compti amb un mínim de 10.000 signatures o bé un nombre d’entitats signats que acreditin tenir el mateix nombre de sòcis i sòcies residents al municipi, pot demanar la convocatòria per part de l’Ajuntament d’una Audiència Pública sobre el tema. Una audiència pública es una mena d’assemblea ciutadana formal on prenen la paraula els convocants i una representació municipal. En el cas de Barcelona el punt més feble és el pas de les conclusions d’una audiència al Ple Municipal on s’han de votar i resoldre les seves propostes. La plataforma Barcelona Estalvia Energia (que agrupa a la FAVB, els grups ecologistes i els tres sindicats CCOO, CGT i USTEC, amb més de 100.000 socis acreditats conjuntament) va aconseguir amb la primera Audiència Pública sobre medi ambient urbà que l’ajuntament portés al Ple un Primer Programa d’Actuacions Mediambientals que recollia només parcialment les propostes de l’audiència, i que el regidor de participació ciutadana llegís al mateix Ple una declaració de la plataforma BEE sobre el mateix. Però es va negar en rodó a que fos llegida per un representant de la plataforma (raó per la qual els membres assistents al ple vam tapar-nos la boca amb un mocador verd quan va ser llegida).

Cal per tant averiguar a cada localitat quin són els canals establerts de partucipcaió ciutadana (que les Associacions de Veïns coneixen bé), i estudiar la millor manera d’utilitzar-les per auqesta campanya. Si no n’hi ha cap, es tracta d’aprofitar l’avinentesa per proposar crear-ne. Si es tracta d’un ajuntament adherit a la carta d’Aalborg (Ciutats i Pobles Europeus per a la Sostenibilitat), encara amb més motiu està moralment obligat a facilitar aquests mecanismes de participació directa.

En el pitjor dels casos, sempre és possible dirigir la mateixa moció a tots els grups polítics municipals per a què siguin ells els qui la presentin al Ple. Però aquesta hauria de ser l’última de les opcions a prendre. Hem d’obrir vies a tot arreu de participació política directa.

QUI POT PRESENTAR UNA MOCIÓ:

Hi ha tres possibilitats:

1) una associació, o conjunt d’associacions agrupades en una plataforma ciutadana;

2) un grup de veïns i veïnes que la signen individualment;

3) una moció signada indistintament per entitats i persones.
A l’hora de triar cal tenir present la situació local pel que fa als mecanismes de participació ciutadana.

ON PRESENTAR LA MOCIÓ:

Es porten dues o més còpies al registre municipal, on li donen entrada i segellen una còpia per als convocants. El destinatari formal de la moció variarà segons quin sigui el canal emprat (alcalde, grups municipals, regidor de participació si n’hi ha, etc.).


A la mateixa secció:


Cambio Climático. La Tierra arde: sequías, desertificación, hambre, migraciones


Juicio popular al proyecto Castor


Trump denuncia el acuerdo de París sobre el cambio climático: ¿Qué esperabas?


Perdent el tren: el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral.


Iberdrola vol construir un magatzem de residus a la central nuclear amb més incidències de l’Estat


La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.


11 de marzo: sexto aniversario de Fukushima


¿Cuánto ganan las grandes eléctricas en el estado español?


Tractors al carrer


Ecologistes en Acció recolza les mobilitzacions contra els granels del port d’Alacant

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com