contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 9 de setembre de 2017 | Manuel
El Parlament de Catalunya aprova la llei fundacional de la república: Com serà la nova legalitat catalana si el sí guanya al referèndum?


Quan ja havien transcorregut 48 minuts d’aquest divendres 8 de setembre, el Parlament de Catalunya ha tancat el cercle que havia començat dimecres a primera hora del matí, amb l’aprovació de la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República Catalana, per 71 vots a favor i 10 en contra.

Tal com ja havia passat dimecres, i una mica més i tot, el bloc unionista va dedicar moltes hores a posar traves, a mirar d’allargar artificialment els tràmits parlamentaris i a protestar de manera vehement. Sorprenentment, entre l’oposició, la intervenció més aplaudida va ser de la Joan Coscubiela, que va afirmar que per damunt de tot estava al costat del PP, de Ciutadans i del PSC. Això va fer que els diputats d’aquests partits es posessin dempeus per aclamar-lo, enmig de la incomoditat ben poc dissimulada d’alguns membres del seu grup parlamentari.

Però finalment el temps de les interrupcions es va acabar i la cambra va votar la llei que servirà de constitució provisional de la república catalana i de l’Aran. De l’Aran també, perquè es va aprovar una esmena que reconeix de manera indiscutible la sobirania d’aquest territori occità.

Els diputats de l’oposició van insistir a dir una vegada i una altra que la llei no entraria en vigor perquè el Tribunal Constitucional espanyol l’anul·laria, però la majoria els va recordar que tant la llei del referèndum com la de transitorietat institueixen una legitimitat catalana contra la qual els recursos de l’estat espanyol no són aplicables.

La llei de transitorietat serà la norma que regirà l’ordenament jurídic de la república catalana en el cas que guanyi el sí en el referèndum de l’1-O.

La llei, de vuit títols, ocupa 27 pàgines en la publicació oficial de la Generalitat i estableix les bases de la transició des de l’etapa autonòmica espanyola fins a la república catalana independent. La norma fixa un termini de sis mesos entre el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del sí. Aquest període de mig any és anomenat procés constituent.

La norma també preveu que, de les eleccions constituents, en surti una assemblea constituent que substituirà el parlament actual i que serà vigent en el període en què es redacti la constitució de la nova república. Segons la llei de transitorietat, la constitució catalana s’hauria d’aprovar per una majoria de tres cinquenes parts o bé, si no és possible, per majoria absoluta.

Com han anunciat Junts pel Sí i la CUP, serà aprovada abans del referèndum perquè els ciutadans puguin saber les conseqüències de la victòria del sí. És una llei molt moderada que pretén fer una transició suau cap a la independència. És per aquest motiu que una gran part de la nova legalitat parteix i manté l’articulat de l’estatut i de la constitució espanyola. Tot aquest text legal té un caràcter provisional, perquè si guanya el sí començarà un procés que haurà de definir la constitució catalana.

Territori i nacionalitats

Els primers articles de la llei defineixen l’estat català com una república de dret, democràtica i social, en què la sobirania recau sobre el poble. L’Aran mantindrà el seu estatut jurídic, polític i lingüístic. També en referència al territori, la Generalitat serà l’autoritat duanera de Catalunya i aplicarà el règim aranzelari de la UE.

La llei estableix que els habitants del Principat tindran la doble nacionalitat, catalana i espanyola, i diu que el govern ha de promoure negociacions amb l’estat espanyol per fer un tractat de nacionalitat. Els qui no tinguin nacionalitat catalana, la podran obtenir després de cinc anys de residència continuada a Catalunya, és a dir, la meitat del temps que requereix l’estat espanyol.

Nova legalitat, administracions i pensions

Mentre no es redacti la constitució, la legislació catalana se subrogarà a l’espanyola en tot allò que es refereix al dret i als actes administratius. És a dir, les lleis de l’estatut d’autonomia i de la constitució espanyola que siguin vigents abans d’aprovar-se la llei de transitorietat passaran a tenir rang de llei ordinària. Això sí, el govern es reserva el dret d’incloure disposicions addicionals en totes les lleis.

La nova legalitat catalana respectarà el dret de la UE i el dret internacional, que passaran a formar part automàticament de l’ordenament jurídic català. Tanmateix, els tractats internacionals validats per l’estat espanyol, en el termini d’un any se sotmetran a la validació del Parlament de Catalunya, bé per a continuar aplicant-los, bé per a renegociar-los, be per a retirar-los.

Tots els contractes, convenis i acords que s’heretin de l’estat espanyol seran respectats fins que no siguin executats. Quant al personal de l’administració, el govern català haurà d’emprendre una negociació perquè s’integri en l’administració de la Generalitat. L’article 23 garanteix als ciutadans que puguin rebre les pensions i les prestacions socials que tenien adjudicades abans de l’aprovació de la llei.

El procés constituent

El procés constituent començarà en cas que el sí guanyi el referèndum, amb l’objectiu de dotar Catalunya d’una constitució pròpia i que substitueixi la llei de transitorietat. Tot aquest procés pot allargar-se més d’un any. Constarà de tres fases: la primera serà un procés participatiu; en la segona hi haurà eleccions constituents i l’elaboració d’una proposta de constitució per part de l’Assemblea Constituent; la tercera serà de ratificació de la constitució per mitjà d’un referèndum.

La fase del procés participatiu durarà sis mesos –entre l’endemà de l’1-O i les eleccions constituents– i l’encapçalarà el Fòrum Social Constituent, format per representants de la societat civil i partits polítics. Les deliberacions del Fòrum seran políticament vinculants per a redactar la proposta de constitució catalana.

El president de la Generalitat dissoldrà el parlament i convocarà eleccions per escollir els 135 membres de l’Assemblea Constituent que redactaran la carta magna de la nova república. La llei no ho concreta, però JxSí i la CUP calculen que aquests electes constituents no trigaran més de sis mesos a tenir enllestit el text de la constitució.

Un cop fet això, la carta magna se sotmetrà a referèndum i, si rep l’aprovació dels ciutadans, es convocaran les primeres eleccions ordinàries de la república catalana per conformar el nou Parlament de Catalunya.

El cap de l’estat

En la nova republicà el president de la Generalitat assumirà la màxima representació del país. Gaudirà d’immunitat, igual que tots els membres del govern, i no podrà ser detingut excepte en cas de delicte flagrant.

El sistema electoral

El text també regula la Sindicatura Electoral, en què es basaran els processos posteriors a l’1-O. Tindrà un mandat de set anys i es renovarà per terços, cada dos anys. Així doncs, la base de la institució és la mateixa que es fixa en la llei del referèndum, tot i que amb alguna variació.

A partir de l’1 d’octubre, i amb l’entrada en vigor de la llei de transitorietat, la sindicatura haurà de tenir set membres –dos més dels establerts per al referèndum d’independència–, que seran escollits pel Parlament de Catalunya, i les sindicatures territorials seran de caire comarcal. La Vall d’Aran tindrà una sindicatura pròpia, formada per cinc vocals, que tindrà les mateixes competències que les comarcals. Per a l’1-O es fixen quatre sindicatures territorials, una per a cada demarcació electoral.

Pel que fa al cens electoral, serà format pels electors residents a Catalunya i pels residents a l’exterior que compleixin els requisits. No obstant això, la llei preveu que ‘cap elector no pot figurar inscrit simultàniament en ambdós censos’ i elimina, d’aquesta manera, la possibilitat de figurar en el cens de qualsevol altre país, fins i tot en el d’Espanya.

Doble nacionalitat i cooficialitat lingüística

El text estableix, igualment, la doble nacionalitat catalana i espanyola, i que el govern de la Generalitat promogui negociacions amb l’estat espanyol per a fer un tractat de nacionalitat. Així mateix, preveu que una eventual Catalunya independent mantingui la cooficialitat actual del català i el castellà, i en l’article 3 fixa que és la norma ‘suprema’ mentre Catalunya no tingui una constitució pròpia. D’aquesta manera, també regula el personal públic i estableix una integració dels treballadors de l’estat a l’administració catalana ‘amb les mateixes condicions retributives i d’ocupació’, llevat que s’hi renunciï.

Sistema judicial

El text preveu que els jutjats i tribunals arxivin o anul·lin els processos penals contra els investigats o condemnats per ‘conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou estat de manera democràtica’. A més, en el capítol judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya se substituirà pel Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial, que tindrà una Sala de Garanties Democràtiques equivalent a l’actual Tribunal Constitucional espanyol. Com a òrgan de govern judicial, es crearia, entre més, una comissió mixta entre el Suprem i el govern.

08.09.2017

vilaweb, vilaweb, vilaweb


El Parlament dona llum verda a la llei de transitorietat jurídica després de dotze hores de debat

L’oposició acusa Junts pel Sí i la CUP de derogar l’Estatut i la Constitució

A.MOLDES / O.SERRA / G.PRUNA / N.ORRIOLS / M.TORO

Després de la llei del referèndum d’autodeterminació, la llei de transitorietat jurídica. El segon debat de desconnexió en dos dies intensos al Parlament, la majoria independentista ha donat llum verda a la llei de transitorietat per 71 vots a favor i 10 en contra. Els grups de Ciutadans, el PP i PSC han abandonat l’hemicicle -tal com ja van fer ahir amb la llei del referèndum- i no han participat en la votació. Cap a la 1 de la tarda, JxSí i la CUP han tornat a apel·lar a l’article 81.3 del reglament del Parlament per alterar l’ordre del dia i poder incloure-hi el debat sobre la transitorietat. Després de 6 reunions de la Mesa, dues votacions sobre el 81.3 i un període d’esmenes de dues hores, el debat ha començat finalment a les 11 de la nit.

Un debat que s’ha centrat més en el Procés que no pas en el contingut de la llei. El president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha estat el primer en dirigir-se a l’hemicicle per lamentar que l’independentisme "hagi demostrat en les darreres 36 hores que ha provocat la major decadència política i social de la història de Catalunya". Albiol ha carregat contra el president de la Generalitat per encapçalar "un projecte de radicalització que avergonyeix a les persones amb un mínim respecte per la democràcia". El líder dels populars catalans ha remarcat que els grups independentistes "mai han representat la majoria social" i que no seran capaços "de trencar Espanya". "Mentre Mariano Rajoy sigui president del govern espanyol, no hi haurà referèndum a Catalunya ni a cap altra part de l’Estat".

La líder de l’oposició, Inés Arrimadas, ha acusat la bancada de Junts pel Sí i la CUP de "dividir la societat" catalana i ha avisat Puigdemont que s’"incendiarà la convivència" de Catalunya. El discurs de Ciutadans ha dirigit el seu discurs a la bancada del PDECat per assegurar que molts dels seus votants i també diputats que creuen que no s’ha de tirar endavant un referèndum il·legal. "Vostès estan passant totes les línies vermelles", ha asseverat, i ha advertit que tard o d’hora vindrà una "solució política" en què els actuals membres del Govern i de la majoria independentista no podran participar. "Vostès volen homogenitzar Catalunya i han perdut el respecte per la pluralitat política", ha sentenciat.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha qualificat la llei de transitorietat de "nyap jurídic monumental", el qual pretén imposar, ha dit, un "model d’escassa qualitat democràtica". Entre d’altres, ha destacat, perquè amb la norma "la separació de poders ha desaparegut". "El Parlament, amb gran eficàcia, ha enterrat Montesquieu", ha reblat Iceta. D’altra banda, ha dit que si JxSí i la CUP "tinguessin la seguretat de que han fet bé la feina [...] no tindrien cap recança en demanar un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries", tal i com ha demanat el seu grup. "Vostès no volien passar l’ITV, prou problemes han tingut amb l’ITV", ha recordat irònicament, i encara ha afegit: "Vostès han anat per la porta del darrere, però sobre la porta del darrere no m’estendré".

Iceta, que ha deixat clar que la llei vulnera l’Estatut i la Constitució -i la seva aprovació, els drets dels diputats-, no ha pogut acabar el seu discurs perquè, en passar-se dos minuts del temps, Forcadell li ha demanat que parés. Iceta, visiblement enfadat, ha marxat cap a l’escó retraient a la presidenta del Parlament que "darrerament" no ha deixat parlar gaire al seu grup.

El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha tornat a expressar-se durament contra el projecte unilateral de JxSí i la CUP i els seus procediments "que neguen els drets democràtics dels diputats i deslegitimen el referèndum". Coscubiela ha lamentat que en les darreres "48 hores negres" els grups independentistes "hagin permès que el PP de la llei mordassa, de la cadena perpètua, el que nega el dret a decidir i el de les tortures franquistes, agafi la bandera de la democràcia".

Per part de JxSí i la CUP han estat Jordi Orobitg i Benet Salellas, dos dels ponents de la llei, els que l’han defensada des de l’hemicicle. Orobitg ha volgut començar la seva intervenció agraint a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la seva tasca en l’organització del debat durant els darrers dos dies. Forcadell, molt criticada per l’oposició, ha agraït el gest. Per a Junts pel Sí, la norma dona "seguretat jurídica" al referèndum perquè descriu què passarà en cas que guanyi el ’sí’. Orobitg ha destacat alguns punts de la norma de transitorietat: ha remarcat, per exemple, que l’accés a la nacionalitat catalana serà més flexible que a l’espanyola; i també el procés constituent que pot suposar un "exercici de democràcia real". Orobitg també ha obert la mà, però, a fer acords amb l’estat espanyol en matèria de nacionalitat o en repartiment d’actius i passius.

Salellas ha subratllat que la importància de la llei rau en dues qüestions principals. La primera, que "destitueix" el règim del 78 per deixar que el poble català exerceixi la seva sobirania. La segona, que el procés constituent per configurar la república catalana es faria des de baix. "Aquest no és un conflicte entre dues legalitats, és un debat sobre poder vertical i monàrquic i un poder que es constitueix des de baix".

Junts pel Sí i la CUP han presentat diverses esmenes a la llei de transitorietat jurídica. Entre les quals, s’afegeix que la sobirania de l’Aran rau en el poble aranès.

Un altre dia tens a la cambra

L’admissió a tràmit de la llei del referèndum -que va fer la mesa a prop de la 1 de la matinada- s’ha publicat al ’Butlletí Oficial del Parlament’ (BOPC) durant el matí. El ple s’ha suspès i s’ha convocat a les 15.15 h una mesa per resoldre les peticions de reconsideració sobre l’admissió a tràmit de la llei de transitorietat de l’oposició i la possibilitat de demanar sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

PP, PSC i Ciutadans, de fet, segueixen el mateix guió que ahir: demanar peticions de reconsideració a cada decisió que pren la mesa de la cambra. "No es queixin, que si cal estarem aquí defensant la democràcia fins que es congeli l’infern", ha arribat a dir el portaveu dels populars, Alejandro Fernández.

"Posem dosis de paciència per defensar l’exercici de la democràcia", ha replicat la portaveu de JxSí, Marta Rovira. Però els portaveus de PSC i CSQP, Ferran Pedret i Joan Coscubiela, han insistit que la majoria independentista està "arrabassant" i "trepitjant" els drets dels diputats de l’oposició.

"Som davant d’una situació dramàtica en termes de democràcia", ha reblat Coscubiela, que ha afegit: "No vull que el meu fill Daniel visqui en un país on no es respecten les minories". L’ecosocialista ha provocat que els diputats del seu grup -a excepció dels de Podem-, i també els de Cs, PSC i PP l’aplaudissin dempeus amb crits de "democràcia, democràcia". "Els crits i gemecs que hem sentit avui formen part del nerviosisme que provoca el referèndum", ha opinat el diputat de la CUP Benet Salellas, i ha dit que l’únic que volen cupaires i JxSí és "donar la veu a la gent".

De moment, la mesa i la junta de portaveus s’han hagut de reunit sis cops cadascuna. Un cop resoltes totes les peticions de reconsideració, es votarà sobre la conveniència d’alterar l’ordre del dia i d’estalviar-se tràmits reglamentaris. Després començarà el període d’esmenes parcials i, més tard, el debat sobre la llei de transitorietat. Es preveuen encara hores de ple.

La mesa, a banda, també ha abordat l’ordre de publicació de la proposició de llei del referèndum d’ahir, que ja va generar polèmica. El PP ha demanat que se li notifiqui qui va donar l’ordre i denuncien que algú ha suplantat el secretari general utilitzant el seu segell per donar tramitació a la llei del referèndum. Des de Junts pel Sí argumenten que la mesa de la cambra no pot entrar en el contingut de les iniciatives parlamentàries i que si compleixen els requisits formals els han de donar tràmit. En canvi, l’oposició argumenta que hi ha una prohibició del Tribunal Constitucional i que no es pot donar tramitació a la llei de transitorietat jurídica.

Quan els independentistes han demanat el canvi en l’ordre del dia, Marta Rovira, portaveu de Junts pel Sí, ha explicat els motius que els porten a impulsar la llei de transitorietat. Rovira ha argumentat que dona "seguretat jurídica" als ciutadans per acudir al referèndum. La llei de transitorietat ha de servir, ha dit Rovira, per saber què ha de passar en cas de victòria de la independència. "En cas del ’no’ és clar", ha argumentat Rovira, tenint en compte que es convocaran immediatament eleccions autonòmiques.

La CUP també ha pres la paraula per demanar l’alteració de l’ordre del dia. Els cupaires han cridat a tirar endavant el referèndum malgrat les querelles de la fiscalia. "Ni volem normalitzar la repressió ni la volem banalitzar. La persecució política i judicial ja ha arribat. No deixarem de denunciar-la però tampoc de treballar per complir el que ens hem compromès", ha dit la diputada Anna Gabriel.

En concretar-se la petició de la majoria independentista, la bancada de l’oposició ha tornat a enervar-se per denunciar una "vulneració" dels seus drets, ja que aquest cop Junts pel Sí i la CUP han tornat a demanar que s’anul·li la possibilitat d’acudir al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Tant Cs com PSC i PP han demanat igualment dictàmens a l’òrgan sobre la llei de transitorietat. La resposta del CGE ha sigut més contundent que la d’aquest dimecres, quan ja va recordar al Parlament que els grups li havien de poder demanar informes sobre lleis.

"Totes les proposicions de llei, sense excepció [...] i abans de ser aprovades definitivament, han de poder ser objecte de sol·licitud de dictamen davant d’aquest Consell", estableix l’òrgan en el seu escrit d’aquest dijous, i afegeix que aquest "dret" dels grups no pot ser limitat "per cap decisió d’un òrgan parlamentari". "En el supòsit que s’impossibiliti el seu exercici, la decisió presa és susceptible de ser objecte de recurs d’empara constitucional", conclou. El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula al ple per llegir l’escrit del CGE. Forcadell li ha respost, com ja va fer dimecres, que l’òrgan estatutari no te "competència" per obligar el ple a prendre una decisió.

Al matí, tot apuntava que Rovira aixecaria el dit per demanar la inclusió del debat de la llei de transitorietat després que acabés el debat sobre l’Agència de Protecció Social, una de les tres normes anomenades de desconnexió,que han de configurar les estructures d’estat, però no ha sigut així i el ple ha continuat el seu curs. Tanmateix, els independentistes han iniciat converses per concretar el tempo de la votació -hi havia la possibilitat que l’aprovació de la llei de transitorietat s’ajornés fins demà- i finalment han decidit mantenir el debat de la norma avui. Així, han demanat que no es convoqui el ple extraordinari de divendres.


A la mateixa secció:


1-O: CaixaBank inicia les gestions per bloquejar els comptes de la Generalitat


La via independentista a la democràcia


Quan la democràcia redimirà els Països Catalans … una proposta de nació política basada en el fusterianisme.


1-O: Ese trasatlántico hacia su iceberg


L’estratègia de la por contra l’1-0


1-O: De la Constitución al Código Penal


El Estado penal frente al 1-O, las libertades y la democracia


Protesta massiva contra les detencions i la confiscació de paperetes de l’1-O


‘Vo-ta-rem! Vo-ta-rem! Vo-ta-rem! Vo-ta-rem!’. Han caigut les carotes, l’estat espanyol ha mostrat la seva essència demòfoba i ja no hi ha marxa enrere.


1-O: 20 de setembre, un dia que durarà anys; la independència ja és al carrer. Crònica de la revolta contra el cop d’estat.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com