contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 10 de juliol de 2017 | Manuel
Autodeterminació: el canvi irreversible

Borja Vilallonga

L’escriptor i periodista principatí Enric Vila va publicar Un estiu a les trinxeres el 2015 per entendre la lluita de l’independentisme català. Més enllà de la rellevància del llibre com una de les anàlisis més fines del panorama polític català, el títol de l’obra transmetia un estat d’ànim del moment en el qual va ser escrit.

És possible que hi hagi una certa incomoditat d’emprar metàfores militars en el llenguatge polític democràtic. Tanmateix, expliciten de manera visualment efectiva les situacions d’un país. Catalunya no es prepara per a un estiu a les trinxeres; Catalunya es prepara per a un ple desplegament ofensiu. L’exèrcit són la democràcia en marxa i la mobilització permanent ciutadana.

La guerra de posicions que durant llarg temps ha enfrontat Catalunya i l’Estat espanyol ha estat, en efecte, una guerra fútil de trinxeres anomenada procés. L’estiu de 2017 és el de l’ofensiva de les institucions catalanes i la societat civil —el múscul del moviment independentista al carrer. Per contra, l’Estat espanyol es veu empès a la defensiva, condemnat a parapetar-se en una línia Maginot o una línia Gutiérrez segons es miri.

El gran interès de l’ofensiva catalana és l’ús d’un instrument simplíssim i neutre: el referèndum. L’ús i l’aplicació d’un referèndum d’autodeterminació —pactat o no— no afavoreix ni els uns ni els altres. Com a instrument democràtic, ofereix un camp de batalla que ha de ser just per a tots els bàndols —independentistes i unionistes. L’estigmatització del referèndum és el gran error de l’estratègia defensiva i de terra cremada de l’Estat espanyol i l’unionisme.

L’independentisme s’ho juga tot a la pràctica més radical de democràcia. Ací rau el cor de l’ofensiva. I el risc. Puigdemont ho sap molt bé: ha lligat la seva sort a l’ofensiva. Fa mesos que és conscient que, quan es plantegi la batalla essencial de l’autodeterminació de Catalunya, estarà en una situació terriblement complicada: és el punt crític de no retorn.

El punt de no retorn és el mes de setembre, no pas el primer d’octubre. D’aquí a dos mesos Catalunya i l’Estat espanyol col·lidiran d’una manera que el resultat, sigui quin sigui, transformarà el futur dels catalans i dels espanyols. Res del que vindrà serà igual al que existeix actualment. Puigdemont n’és ben conscient. Rajoy ho tem. En la batalla actual, tant el sí com el no del resultat del referèndum afaiçonen un panorama novell.

L’opció dels tremebunds i Cassandres a l’ús és la no celebració del referèndum —que sempre veuen impossible. S’han creat discursos en paral·lel entre independentistes crítics, processistes i unionistes. És possible que no s’adonin que l’impediment físic del referèndum obre una crisi més gran que un sí o un no. Mentre la guerra actual sigui en els termes de democràcia que ha plantejat l’independentisme, la revolució catalana s’expressarà en un llenguatge políticament acceptable en el dret internacional i les seves institucions. Si, per contra, s’imposa l’autoritarisme nacionalista i constitucionalista espanyol, les conseqüències eixiran del marc democràtic i s’emprendrà un camí tant ignot com perillós.

Cal recordar que la victòria de l’independentisme no és la celebració del referèndum, sinó la victòria del sí a la independència. En qualsevol cas, hi pot haver una victòria conjunta d’independentistes i unionistes que és la del triomf dels mecanismes democràtics i el reconeixement de la seva legitimitat per damunt de marcs constitucionals. Cal reconèixer dues realitats noves: el canvi irreversible en la societat catalana i el reconeixement que la situació actual és insostenible més enllà de setembre. Aquest és el triomf del referèndum.

Borja Vilallonga és director d’EL TEMPS. Doctor en història per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha estat investigador a Columbia University i New York University.

eltemps, publicat el 10 de juliol de 2017, Núm. 1726


A la mateixa secció:


Las pruebas de las amenazas


República Catalana: Ja són 120 els penalistes espanyols que condemnen l’empresonament dels consellers


República Catalana: Marta Rovira ha revelado que "El gobierno español nos amenazó con muertos en la calle"


Al País Valencià ser espanyol ix car


La manifestació del 18N o com resoldre les contradiccions


Pérez Royo: "Son presos políticos, y no por sus ideas, sino por las de la jueza"


El poder (o no) del Parlament de les Illes


Qui enganya qui? Cinc preguntes amb resposta


Manuel Delgado: ‘La qüestió era que podíem estar preparats per a resistir, però no per a respondre l’agressió’


El partidisme no podrà vèncer la gent

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com