contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 18 de juny de 2017 | Manuel
Finalitzen les 48 hores de vaga d’estibadors enmig del bloqueig de les negociacions

Maties Lorente

Foto: La ’chicharra’, l’assemblea de treballadors d’Estibarna, durant una de les jornades de vaga

Els sindicats mantenen les convocatòries del mes de juny i anuncien noves mobilitzacions a principis de juliol. La patronal es reuneix avui per decidir una posició unitària davant les ofertes dels treballadors, en un ambient de divisió de les empreses

"La resposta de la gent ha sigut espectacular. En aquestes situacions, la gent es creix molt". Així valorava Kiko Alamar, representant sindical de la zona llevant de la Coordinadora Estatal de Treballadors del Mar (CETM) i estibador del port de València, la jornada de 48 hores de vaga decretada als ports de l’Estat que ha finalitzat aquest divendres a les vuit del matí.

Aquests dos dies continuats se sumen a les vagues del 5, el 7 i el 9 de juny, quan es van produir aturades durant les hores imparelles. El seguiment ha estat pròxim al 100%, segons dades del Govern i dels sindicats. Les jornades de vaga -és el primer cop que es fan 48 hores seguides en 25 anys- estan motivades per l’aprovació del reial decret de reforma de l’estiba el passat 18 de maig per part del Congrés espanyol.

Les jornades de vaga -és el primer cop que es fan 48 hores seguides en 25 anys- estan motivades per l’aprovació del reial decret de reforma de l’estiba el passat 18 de maig
Per a la CETM i la resta de sindicats aquest decret significa "el desmantellament del sector tal com es coneix en l’actualitat". Amb l’aplicació de la norma, un 25% de la plantilla de les aproximadament 6.500 persones que treballen en el sector -de les quals 2.500 només als ports de València i Barcelona- podrien perdre els seus llocs de treball. "Sabem que el conflicte es preveu a llarg termini. Posem l’exemple dels vells dels anys 80, que van estar 18 mesos lluitant. Hem de buscar diàleg per la resolució, però tenim clar que és una carrera de fons i la vaga és només una eina més", explicava Sebas Huguet, membre de la CETM i del comitè d’empresa d’Estibarna.

El ministre de Foment espanyol, Iñigo de la Serna, valorava les pèrdues generades per la vaga en 146 milions d’euros i alertava del perill de "desviacions dels vaixells cap a altres ports de manera permanent". És el cas del Madrid Maersk, que havia de descarregar a Algeciras. El segon vaixell porta contenidors més gran del món ha vist com estibadors belgues, britànics i holandesos s’han negat a treballar en solidaritat amb el col·lectiu de l’Estat espanyol.

Divisió a la patronal

Des de l’aprovació del reial decret, els sindicats han intentat arribar a un acord amb la patronal Anesco a través d’una taula negociadora en la qual participen la CETM, Comissions Obreres, UGT, CGT i l’organització gallega CIG. L’objectiu de les negociacions és triple, segons Vidal Aragonés, advocat del col·lectiu Ronda i assessor jurídic dels estibadors. A curt termini, "garantir el 100% d’ocupació, que perilla amb l’aprovació del decret".

També assegurar la subrogació de tota la plantilla, perquè passin a formar part de les empreses estibadores o dels centres portuaris d’ocupació, CPE per les seves sigles en castellà, una mena "d’empreses de treball temporal" que substituiran les actuals societats d’estiba.

"Per últim, volem la subscripció d’un acord marc estatal que inclogui diferents qüestions que ens preocupen, com són la formació dels treballadors o el repartiment de la feina", comenta l’advocat. L’última reunió va ser el passat dimarts i l’absència de resposta a les negociacions per part de la patronal va motivar la convocatòria de les 48 hores de vaga.

El col·lectiu de l’estiba ofereix mesures per ser més "competitius", com és la rebaixa del 10% de la massa salarial de la plantilla o flexibilitzar les condicions laborals. Des de la banda dels treballadors a les taules de negociació, asseguren que estan oferint una possibilitat d’acord que la patronal "hauria de rebre amb satisfacció", però en canvi tenen "la sensació que hi ha un sector de la patronal que no vol cap acord, ja que se senten forts en el marc del nou decret".

En les últimes setmanes, Anesco ha viscut moments de crisi interna, que van fer que l’organització es replantegés representar la patronal en la negociació col·lectiva. La patronal està dividida en dos sectors: les empreses tradicionals, arrelades als ports on operen, i les que pertanyen a grans grups multinacionals, arribades amb la liberalització de les terminals marítimes.

"Ens trobem una realitat per la qual, a determinats ports, ens hem trobat amb empreses disposades a negociar. Però quan s’arriba a la taula, no es reprodueix aquesta actitud. No considerem que sigui una enganyifa, sinó que respon a visions diferents dins la patronal", explica Aragonés. Aquesta divisió es fa palesa en el "silenci" per part de la patronal en determinats moments de les negociacions. "No hi ha un interlocutor vàlid a la patronal que doni resposta a les nostres preguntes", conclou el membre de Ronda.

Segons el resultat de la reunió d’Anesco d’aquesta tarda, les negociacions podrien avançar o es podria viure la desaparició de l’actual representant de la patronal de la taula negociadora

En la mateixa línia s’expressen Huget i Alamar, tot i que van una passa més enllà. "No es pot dir que ara mateix Anesco tingui una posició, ja que estan totalment fracturats. Només un terç de les empreses que en formen part tenen bloquejades les converses amb nosaltres", comenta l’estibador barceloní. Per al representant sindical valencià, ha quedat clar que les empreses de contenidors van per una banda i les que s’encarreguen de les mercaderies a granel i vehicles van per l’altra". I torna a incidir en el fet que és "un terç de les empreses les que estan prenent les decisions a la patronal".

Aquesta tarda Anesco es reuneix en assemblea per decidir la seva posició respecte a les ofertes fetes pels estibadors les últimes setmanes. Segons el resultat de la reunió, les negociacions podrien avançar o es podria viure la desaparició de l’actual representant de la patronal a la taula negociadora.

La carrera continua

"Si Anesco renuncia a representar la patronal, significaria que no es podria signar un conveni a escala estatal", explica Vidal Aragonés. Tot i això, existeixen alternatives. Com explica Kiko Alamar, "no descartem la possibilitat d’anar empresa per empresa negociant convenis particulars". Segons l’advocat, a un nou escenari es podria constituir una nova patronal amb les empreses que signin l’acord, "sempre que tinguin contractades un mínim 51% dels treballadors del sector". "Tindríem una patronal amb legitimitat per signar un conveni que s’apliqui en l’àmbit estatal", conclou.

Els preavisos de vaga continuen durant aquest mes de juny i ja s’han anunciat convocatòries de vaga per als primers dies de juliol. Les aturades continuaran els dies 19, 21, 23, 26 i 29 de juny i l’1, 5 i 8 de juliol. Tot per garantir el manteniment dels llocs de treball. Alamar afirma: "Els ànims estan alts. Tenim dubtes respecte al futur, però el reial decret està tan mal redactat que sabem que en algun moment hauran de comptar amb nosaltres".

NOATUM: UN EXEMPLE D’ESPECULACIÓ ALS PORTS

El passat 12 de juny, pràcticament un mes després de l’aprovació del decret, es coneixia que le empresa xinesa Cosco havia adquirit el 51% de les accions de Noatum. Noatum és el primer operador marítim de l’Estat espanyol, compta amb participació del fons JP Morgan i és la principal consignatària que opera al port de València. L’operació s’ha tancat per valor de 203, 49 milions d’euros i, amb el tracte, Cosco obté una terminal a València i una a Bilbao, a més d’infraestructures logístiques. Per a Vidal Aragonés, "Noatum és un exemple de l’economia especulativa que funciona als ports: una empresa en mans de JP Morgan que ven els seus actius quan hi ha un canvi de la normativa".

"Hi ha una operació encoberta per fer negoci dels ports i el govern ho ha facilitat", comenta Kiko Alamar, coordinador de la zona llevant de la CETM. Apunta al fenomen de les portes giratòries, com en el cas de Maximo Buch. Buch va ser conseller d’Economia, Indústria i Comerç de la Generalitat Valenciana fins a l’any 2015, quan va deixar el càrrec al govern del PP per incorporar-se al consell d’administració de Noatum. Entre els requisits imposats per Cosco per realitzar la compra de Noatum està l’ampliació de la concessió en 50 anys i un pla d’inversió pública a les terminals. Es dóna el fet que Cosco és una empresa de titularitat pública, propietat del Govern del gegant asiàtic. Als estibadors, "ens sorprèn el fet que el Govern espanyol està privatitzant i liberalitzant els ports i al mateix temps s’estan venent companyies a una empresa pública xinesa", segons Alamar.

En qualsevol cas, des del col·lectiu d’estibadors del port de València pensen que la venda del 51% de Noatum a Cosco facilitarà arribar a un acord en les negociacions. En opinió d’Alamar,"Noatum es relaxarà. Fins ara només pensava a vendre, però amb la compra, Cosco necessitarà que el negoci funcione". Vidal Aragonés puntualitza: "Haurem d’estar pendents de les condicions als ports amb l’arribada de Cosco, ja que els precedents que tenim a ports com Pireu són perillosos".

16/6/2017

directa


A la mateixa secció:


La “humillación laboral” de las trabajadoras del envasado en Almería


La lluita contra la precarietat dels ‘riders’ de Deliveroo


Las trabajadoras de Bershka de Pontevedra protagonizan la primera huelga indefinida de Inditex


Tras 370 días de huelga finaliza con éxito el conflicto de las trabajadoras de las residencias en Euskadi.


Prohiben a Las Kellys una manifestación frente al Hotel Melia de Alacant


De Kellys, ‘riders’ y subcontratas. El nuevo sindicalismo y la condición precaria


¿Qué hacer antes de firmar un despido?


Y le llaman democracia ¡¡¡ Sobre la huelga de El Prat (Escrito el 13.8.2017)


Intersindical Valenciana impulsarà mobilitzacions laborals unitàries


La huelga de El Prat despega hacia otros aeropuertos y sectores de AENA

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com