contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 11 de juny de 2017 | Manuel
Els silencis sobre capacitació lingüística a la nova Llei d’Ocupació Pública

Intersindical Valenciana

Foto: Firma de l’acord per la competència lingüística a La Nau

Les valencianes i valencians hem hagut d’esperar més de 34 anys, des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, perquè la normalització de l’ús del valencià a les Administracions Públiques Valencianes puga començar a albirar-se com una possibilitat real i que, d’una vegada per totes, les persones que el fem servir com a llengua vehicular ho puguem fer sense exposar-nos a comentaris o actuacions humiliants o, en el millor dels casos, a que se’ns demane, amb més o menys educació, que ens expressem en castellà, perquè la nostra interlocutora o interlocutor públic no ens entén.

Ha estat necessari un canvi polític al nostre País, en 2015, perquè, per part dels poders públics autonòmics, es considerara, en la dialèctica política, la necessitat d’articular mesures superadores d’aquesta situació de desigualtat i discriminació i, particularment, pel cas que ens ocupa, la introducció de la capacitació lingüística dels empleats i empleades públics en el marc legal regulador de la funció pública valenciana, com a eina fonamental pel seu desenvolupament.

Capacitació: sí o no?

El procés, que encara està als seus inicis, va començar, entre declaracions públiques favorables de diferents representants del Consell i amb la negociació, a la Mesa General, de l’Acord de Legislatura, signat en juny de 2016. Malgrat la contundència d’aquestes declaracions i els compromisos polítics, va estar sorprenent que, en un principi, l’esborrany de l’acord contemplara, explícitament, la introducció de la capacitació lingüística dels empleats i empleades públics a la nova llei de la funció pública i, més tard, al text defi nitiu, desapareguera qualsevol referència sobre el tema. Potser, aquesta invisibilització de la capacitació lingüística al text de l’acord estiguera motivada per l’interès de sumar recolzaments sindicals a un acord que, pel seu contingut, tenia un abast molt més ample o, potser, la determinació de la Consellera de Justícia i Administracions Públiques no era tan ferma com s’havia volgut donar a entendre a les declaracions públiques.

Tant si fa com si no fa, uns mesos més tard, es va promoure des de diferents instàncies sindicals i socials, la signatura d’un acord sindical de suport a l’establiment de la capacitació lingüística a la nova llei de la funció pública. Aquest acord, subscrit per Intersindical Valenciana, CCOO i UGT, va veure la llum el 29 de desembre de 2016, sota la denominació de “Bases sobre la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes” (aquí) i en el que, la base primera, estableix de forma diàfana que, per fer efectiu el dret de tos els ciutadans i ciutadanes a relacionar-se en la llengua oficial de la seua elecció davant les administracions valencianes, s’ha de garantir la competència lingüística de “totes” les persones que hi treballen.

Aquest Acord, tot i que garantia el suport d’una ampla majoria sindical, no va ser incorporat per la Consellera de Justicia, Grabriela Bravo, al text de l’avantprojecte de la Llei d’Ocupació Pública (LOP), presentat el 26 de gener de 2016.

Intersindical Valenciana considerà que els preceptes relatius a l’acreditació dels coneixements de valencià del personal públic estaven redactats amb una ambigüitat calculada i que, fins i tot, cabia la possibilitat que no hi calguera acreditar cap nivell de coneixement per l’accés a l’ocupació pública. Una sospita que, desprès, es va confirmar quan la Consellera esgrimia el fal·laç argument que el valencià no podia constituir-se en un element de confrontació.

També, en referència als terminis per la seua aplicació i la remissió que feia l’avantprojecte de la llei a la redacció i aprovació d’un futur reglament, que determinara el nivell de capacitació en valencià dels diferents llocs de treball, vessava una gran ombra de dubte. Tot i sabent que la capacitat normativa del Govern està sotmesa a múltiples variables i que aquestes, fins i tot, podien arribar a deixar els compromisos en una simple declaració d’intencions, no constituïa la garantia necessària per assegurar que, l’ús normalitzat del valencià a l’Administració fóra una realitat abans d’acabar la legislatura; és a dir, que un part dels valencians i valencianes continuarien sense poder exercir el seu dret a emprar la seua llengua materna.

Aquesta valoració, compartida per moltes entitats dels àmbits culturals i educatius i, també, per una part del Consell, i una vegada comprovada la manca de determinació de la Consellera, donà pas a una rebel·lió, soterrada en alguns àmbits, i pública en altres, que forçà una negociació i una revisió del text entre la consellera de Justícia i el conseller d’Educació.

El resultat, malgrat no entrar a fons en la modificació de l’articulat de la LOP, si que introduïa més garanties a les disposicions finals: per una banda, limitava el termini per l’aprovació de reglament regulador dels nivells de capacitació lingüística a sis mesos a partir de l’entrada en vigor de la LOP i, per l’altra, si transcorregut un any des de la publicació de la llei, no s’havia aprovat l’esmentat reglament, serien d’aplicació, automàtica i general, determinats nivells de capacitació, en funció de la titulació acadèmica exigida per l’accés a la funció pública.

Com era d’esperar, immediatament es va produir un allau de proclames des del Partit Popular i entitats satèl·lits, sindicals, culturals i pseudocientífiques, que parlaven d’imposició i de fraccionament de la societat valenciana. Res de nou, el mateix discurs, ja conegut, que només apliquen quan es tracta de defensar els interessos espanyols o, com és el cas, del castellanoparlants, davant les reivindicacions, les mateixes, d’altres pobles o nacions de l’estat.

Si en la lectura heu arribat fins ací, heu pogut comprovar que el procés de normalització lingüística del valencià a les administracions públiques valencianes, que només acaba de començar, està farcit de llums i ombres, de veus en contra i de veus a favor; unes sinceres i altres, potser, no tant, perquè amaguen, sota l’ombra del silenci, la incoherència entre les paraules i els fets. Totes elles, les evidents i les no tan evidents, acabaran per eixir en la llarga tramitació que encara té per davant l’elaboració i aprovació de la Llei d’Ocupació Pública i el seu reglament per l’aplicació de la capacitació lingüística en valencià dels empleats i empleades públics.

Silencis estranys

Ens espera una llarga negociació del text de llei a la Mesa General, altre tant en la tramitació parlamentaria de la mateixa i, finalment, la negociació de la disposició reglamentària que regule l’acreditació dels nivells de coneixement de valencià. En totes tres fases trobarem els entrebancs d’aquells i aquelles que ens neguen els drets més elementals i, per esperats, els assumim amb normalitat; també parlaran, però, el silencis que, de vegades ens poden sorprendre gratament o, potser, no siga així i ens trobem amb dificultats afegides, que facen perillar la consecució de l’homologació de l’ús del castellà i el valencià a les administracions públiques i dels drets dels respectius usuaris i usuàries, amb solucions descafeïnades que acaben deixant les coses tal i com estan en l’actualitat.

Des d’Intersindical Valenciana ens mantindrem vigilants, perquè la por al debat polític o l’absència del convenciment necessari, no aturen ni demoren l’aplicació de la igualtat lingüística a les administracions publiques i perquè aquesta siga real i sols uns declaració d’intencions. No obstant, també fem una crida a les persones i a les entitats que des la militància lingüística activa o des de la simple militància en l’ús quotidià de la nostra llengua, es mantinguen alerta i mobilitzats, perquè les veus de l’oposició i les veus del silenci no malbaraten els nostres anhels.

Intersindical, Quaderns sindicals del País Valencià, núm. 65, Maig 2017

+ Info:

El pla de Compromís per assegurar la competència lingüística. Moises Perez. 27.01.2017

Una usuària denuncia discriminació per demanar en valencià una cita en Sanitat. Aquest cas de discriminació contra el valencià s’ha produït quan ja és vigent el decret sobre usos lingüístics de la Generalitat Valenciana, publicat el proppassat 23 de maig. El decret, entre altres coses, regula el dret de l’ús del valencià per part de la ciutadania quan es relaciona amb qualsevol organisme de la Generalitat Valenciana. Tal com explica Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, "cap funcionari pot negar l’atenció a un pacient per parlar valencià, perquè el decret de la Generalitat regula especialment els usos administratius interns i del personal laboral amb la ciutadania".


A la mateixa secció:


Intersindical Valenciana exigeix una reforma en profunditat de l’Estatut d’Autonomia, per un millor finançament i més autogovern


Dos países, dos realidades


La Catalunya independentista és real: una crítica a la resposta d’Alberto Garzón a Pau Llonch


Preguntas frecuentes sobre el referéndum catalán


Els valencians i Ripoll, el darrer executat per la Inquisició


Jaime Pastor: "El referèndum de l’1-O ajudaria a democratitzar Espanya"


Carlos Taibo: ’L’opció dels governants espanyols és la pròpia d’un nacionalisme essencialista i una part significada de l’esquerra espanyola és inequívocament jacobina’


Referéndum del 1-O en Catalunya: Convertir los deseos en votos


Alfons Esteve: ‘Dins l’estat espanyol no és possible normalitzar la llengua’


Jaime Pastor: ’Si jo fos català no tindria cap més remei que votar sí a la independència’

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com