contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 11 de juny de 2017 | Manuel
El lent despertar valencià

Borja Vilallonga

Es diu que, quan algú es treu un pes de sobre, es pot levitar una mica. Fa dos anys que el País Valencià es va alliberar del jou i de la llosa dels governs del Partit Popular. L’Acord del Botànic entre PSPV, Compromís i Podem va propiciar el canvi. És el que en Víctor Maceda ha anomenat “el despertar valencià” en el seu llibre que té per títol la idea rectora més important per entendre el País Valencià avui.

La imatge del despertar és molt evocativa: la figura d’algú que ha estat profundament adormit, ensopit, que es desvetlla finalment i es posa, novament, en marxa. Aquesta és la metàfora que compleix dos anys i que la coalició de govern i el tàndem Ximo Puig i Mónica Oltra han fet possible. Amb tot cal tenir present quins han estat els èxits i límits d’aquest despertar.

El primer canvi, més evident i d’impacte immediat, és l’estil de govern. Les institucions valencianes han recuperat la proximitat i el diàleg. La normalitat és la novetat. Expira l’estil fatxenda i els exabruptes fanfarrons d’una elit política que entenia el poder i les institucions com una part més dels seus negocis personals. El servei públic del representant polític era un dret aristocràtic, no pas un deure democràtic.

El segon canvi és el de la reconstrucció. L’administració valenciana estava de genolls. Després de les extravagàncies dels populars i d’una dolce vita que semblava no tenir fi, va arribar la débâcle. Un cop va passar la ressaca del xampany, la dimensió de la fallida, del faraonisme en bancarrota i de la corrupció sistèmica de proporcions bíbliques van sortir al descobert. El que quedava era el regust amargant d’una profunda humiliació. L’espoli s’evidenciava. El Govern del Botànic tenia el deure de reconstruir tot l’entramat de serveis, entre ells la radiotelevisió pública.

El tercer canvi és el de la normalització. En aquest sentit, es tracta de dues normalitzacions. D’una banda, la sempre ajornada i anorreada normalització lingüística. De l’altra, la normalització de les relacions entre els tres territoris.

La normalització lingüística del català és doble notícia amb l’aprovació del decret d’usos lingüístics de l’administració valenciana —que dóna preferència a la llengua pròpia— i amb la suspensió cautelar del Tribunal Superior de Justícia del decret del plurilingüisme educatiu a petició de la Diputació d’Alacant. Les forces regressives i de destrucció del teixit cultural valencià encara estan en marxa i el despertar ho pateix.

Quant a la normalització de les relacions amb el Principat i les Illes, el Govern valencià ha estat més dubitatiu. El focus català en el referèndum tampoc ha ajudat. Pors i forces externes han interferit. Per descomptat, la situació actual no té color amb el gris passat dels petits emperadors valencians del PP. Però els tres presidents s’haurien de fondre en una sincera abraçada. Hi ha molt més en comú que el que discrepàncies i detalls puguin pesar avui.

El quart canvi és el del finançament. Possiblement, aquest és el punt en el qual el despertar valencià ha estat més intens. Quan tens la caixa buida, la finança és indispensable. A la caixa buida, ha seguit la irrupció amb força del greuge valencià pel finançament —un greuge compartit per tots tres territoris. Els socis de govern del Botànic saben perfectament quin és l’abast de l’espoli i quina recepta s’ha d’albirar. El repte és immens. És, però, un repte compartit.

El despertar valencià ha de convertir-se en un redreçament. Redreçar significa que el País Valencià torni a ser un líder veritable. Això requereix, en efecte, un nou finançament, però també d’una vertebració econòmica i política intensa amb la resta dels Països Catalans.

29/6/2017

eltemps

Borja Vilallonga, director d’EL TEMPS. Doctor en història per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha estat investigador a Columbia University i New York University.


A la mateixa secció:


No, España no es una democracia


Prepareu-vos per defensar la llibertat divendres al vespre


Catalunya: Forcadell es compromet a defensar la sobirania del parlament arran del cop d’estat, i Puigdemont crida a resistir i a ‘actuar en conseqüència’


Art 155: creix la potència de l’independentisme.


’Revolució o resistència’: Governs que fan de Hacker, anticapitalistes posant ordre


Dret penal de l’enemic a la conselleria d’Economia


El límit… de divendres


Puigdemont aixecarà la suspensió de la declaració d’independència si Rajoy aplica el 155


Josep Costa: ‘La resistència de les institucions catalanes contra el 155 pot ser molt alta’


Dret a decidir: L’espurna sobiranista valenciana

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com