contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 10 de juny de 2017 | Manuel
Referèndum sobre la independència l’1 d’octubre, ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’

Pere Cardús / Público / Vicent Partal / Carles Puigdemont

El president Carles Puigdemont ha anunciat que el referèndum sobre la independència es farà l’1 d’octubre, amb la pregunta ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ L’anunci s’ha fet passades les deu del matí al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Hi han estat presents els diputats de la majoria parlamentària independentista, els membres de la mesa favorables al dret d’autodeterminació i els consellers del govern. Analitzem alguns elements de l’anunci per treure’n unes quantes conclusions.

La presència dels diputats de la majoria parlamentària és un missatge clar: no es convoca el referèndum per un capritx del president o del govern, sinó pel mandat electoral amb un suport majoritari.

Puigdemont i Junqueras s’han conjurat públicament per dues coses: fer el referèndum assumint les conseqüències que tingui i executar-ne el resultat com un mandat inexcusable.

‘Estat independent’ és la manera més clara i comprensible de concretar la decisió que prengui la ciutadania. És la terminologia més homologable de cara a la comunitat internacional.

‘En forma de república’ és una expressió innecessària tècnicament, però que alguns sectors de l’independentisme han decidit que era beneficiosa políticament. Un dels arguments a favor de remarcar la qüestió de la república és que afavoreix la comparació amb la monarquia espanyola.

El govern espanyol ha optat per una reacció d’un perfil baix.

L’anunci ha començat a fer efecte entre les files de l’espanyolisme clàssic. Un cas simptomàtic ha estat el del president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que ha demanat que davant la situació actual ‘Espanya tingui algun gest’ amb Catalunya.

Colau ha declarat que ‘sempre hem defensat un referèndum amb garanties com a solució real i democràtica per a Catalunya. Continuarem treballant per fer-lo possible.’ No ha quedat clar si Colau donava per bona la fórmula proposada pel govern o si l’expressió ‘amb garanties’ és una condició que pensa que ara no es dóna.

En el pas a la independència, caldrà tenir molt en compte les solucions a curt i mitjà termini per a la Vall d’Aran, el trosset de la nació occitana dins del Principat.

Alguns dels mitjans internacionals més influents han començat a enviar equips a Barcelona per fer el seguiment del tram final cap al referèndum d’independència.

9/6/2017

vilaweb


El presidente del Govern catalán, Carles Puigdemont, y el vicepresidente, Oriol Junqueras, anunciaron solemnemente este viernes que la consulta se celebrará el 1 de octubre con la siguiente pregunta: "¿Quiere que Catalunya sea un Estado independiente con forma de república?".

El President ha recordado que hace siete años una única institución, el Tribunal Constitucional (TC), viciada políticamente, invalidó el Estatut d’Autonomia de Catalunya aprobado, tras un largo proceso de diálogo, por el Parlament de Catalunya, el Congreso de los Diputados y los ciudadanos en referèndum.

"Este tribunal hoy no es mejor", ha dicho Puigdemont, recordando episodios de desautorización de cargos elegidos por la ciudadanía.

"Siempre hemos presentado propuestas y todas han sido rechazadas o recortadas". "Hemos participado en el Pacto Nacional por el Referèndum, hemos emplazado al gobierno español a negociar, lo hemos explicado en todas partes del mundo", ha insistido y ha lamentado que el gobierno español nunca ha dado "una respuesta positiva".

En su declaración, Puigdemont ha destacado que, "en ejercicio del legítimo derecho a la autodeterminación que tiene una nación milenaria" como Catalunya, tiene intención de convocar el referéndum para el 1 de octubre, con papeletas en catalán, castellano y aranés, y ha asegurado que el Govern "se compromete a aplicar" el resultado que arrojen las urnas.

El vicepresident Oriol Junqueras, previamente, había contextualizado la convocatoria que realizaría Puigdemont explicando que el Estado ha negado de forma reiterada "la posibilidad de que los ciudadanos voten, en 18 ocasiones". El gobierno español, ha denunciado, "violenta derechos democráticos elementales", "encarga la fabricación de pruebas falsas" contra sus adversarios políticos y ejercita sus funciones de forma inadecuada y antidemocrática.

Puigdemont ha fet una crida a participar demà en l’acte que faran les entitats sobiranistes a Barcelona i ha sentenciat: ‘Als polítics se’ls pot inhabilitar, però al poble unit no li podran fer ni pessigolles.’

público


Catalunya, Espanya, món: tres detalls importants sobre l’anunci del referèndum

Vicent Partal

«Ahir va quedar molt clar que ací ningú no farà marxa enrere ni pidolarà res mai més»

De l’acte i les reaccions d’ahir, vull destacar tres coses que em semblen importants i que podrien ser una indicació de què passarà d’ací al primer d’octubre.

La primera és la impressió que causa, en propis i estranys, veure en directe l’exercici de la sobirania. El govern de Catalunya i el parlament català van fer un pas endavant impensable fa molt poc temps. Impensable pel fons, però –alerta, que això és molt important– impensable, sobretot, per la forma. Hi ha responsabilitat en el gest, hi ha decisió en el gest i hi ha serenitat en el gest. El temps de cercar complicitats no s’ha acabat, però passa a un segon pla. Qui en vulga quedar al marge que es quede al marge, però ja no es demanarà permís a ningú per fer allò que el govern i el parlament saben que estan legitimats a fer. I això envia un missatge molt poderós als qui pensaven que ho podien frenar tot a còpia de prohibicions o als qui es pensaven que els necessitàvem imperiosament i volien aturar-ho tot amb exigències cada vegada més incomprensibles.

La segona cosa important a remarcar és el to baix de l’executiu espanyol. Molta gent va quedar ahir molt desconcertada perquè les amenaces van ser, gairebé, aparcades. Quan hom esperava veure Rajoy donant ordres solemnes a la fiscalia i escenificant el seu paper de defensor de l’Espanya immutable, ens vam trobar amb un Méndez de Vigo que mesurava no pas les paraules sinó gairebé cada lletra que va pronunciar –ni tan sols va eixir Soraya Sáenz! De Vigo va ser tan suau que fins i tot els periodistes de Madrid es van atrevir a dir-li en públic que no ho entenien. Però s’entén fàcilment. Fa mesos que repetisc que la pregunta no és com farà el referèndum el govern, sinó com l’impedirà el govern espanyol. És a Madrid on hi ha la situació difícil i complexa. I una cosa és cridar i amenaçar contra un fantasma i una altra de ben diferent, cridar i amenaçar sobre una realitat que saps perfectament que no podràs impedir. Les conseqüències són molt diferents. No dic que el govern espanyol no puga fer res –alguna cosa haurà d’intentar, això és evident. Però sí que dic que la reacció d’ahir demostra que saben que la seua posició numantina té límits i no té la carta guanyadora. Probablement, pensen que només tenen una oportunitat d’ací a l’octubre i, al mateix temps, són conscients que un error qualsevol els passaria una factura definitiva.

Això ja es va veure clarament en el tercer detall important del dia. Un comentari sorprès, i diria que molt càndid, d’un periodista català contrari al referèndum em serveix per a explicar-ho en una sola línia: ‘Caram, Puigdemont en un diari de Bangla Desh!’ Doncs sí. A Bangla Desh i a Nova York, a París i a Moscou, a Xangai i a Buenos Aires, a Dubai i a Casablanca… Pràcticament, no hi ha cap mitjà del món que ahir no fes saber als seus lectors que Catalunya votarà el primer d’octubre. No hi ha, a hores d’ara, cap persona informada del món que no sàpiga que els catalans votaran la independència. I això, perquè som davant una gran notícia d’abast mundial, que causa la reacció periodística, la qual era lògica i previsible, per cert. No es convoquen cada dia referèndums d’autodeterminació en el cor de la Unió Europea. Detall important: els textos, a més, deixen en un segon pla –com és, novament, lògic i previsible– les amenaces del govern espanyol. El protagonista de l’atenció mundial no és Rajoy sinó Puigdemont. Com és, ho diré per tercera vegada, lògic i previsible. I en aquest context, cal remarcar que la decisió ja està amortitzada fins i tot abans de convocar oficialment el referèndum. El món ho ha posat en l’agenda i, si a Madrid encara algú vol continuar amb la cançoneta que això és un afer intern, per mi, que continue. L’escut de l’opinió pública internacional ja s’ha alçat i ara, en tot cas, Madrid haurà de donar moltes explicacions a molta gent si prova d’evitar per la força aquest referèndum.

Cosa que Madrid sap que no tindrà realment més remei que fer si vol impedir-lo i que ja es va veure que no és capaç d’assumir. Perquè ahir va quedar molt clar que ací ningú no farà marxa enrere ni pidolarà res mai més. I aquesta és la gran diferència. Hem entrat, realment, a l’era de l’autodeterminació.

9/6/2017


Declaració institucional del president Puigdemont

Barcelona, 9 de juny de 2017

Aquest mes de juny, el dia 27, farà exactament set anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya. Per arribar a aprovar-lo, vam seguir un llarg itinerari. Hi va haver diàleg amb el Govern de l’Estat? Sí, molt. Hi va haver pacte amb quasi totes les institucions constitucionals? Sí, des del Parlament fins al Congrés i el Senat, tot amb una amplíssima majoria. Hi va haver, també, un referèndum acordat. Va servir per trobar solucions? No, al contrari: una única institució constitucional, fortament polititzada, amb membres caducats i compromesos amb el partit polític que avui governa l’Estat, va ser suficient per acabar amb el diàleg, el pacte i l’acord. Aquell Tribunal avui no és millor: avui, gràcies a un mecanisme de lectura única i urgent, aquell Tribunal pot suspendre càrrecs electes de manera fulminant, sense judici. Ni els fonamentats vots particulars d’alguns membres del Tribunal ni tampoc la dura advertència de la Comissió de Venècia contra aquesta reforma exprés, per la via d’urgència i per lectura única d’una llei orgànica, han fet rectificar el Govern espanyol.

Quan ens han demanat què volíem els catalans, hem presentat propostes. Tota mena de propostes. Totes, sense excepció, han estat rebutjades o seriosament retallades.

Venim, doncs, d’una llarga i decebedora col·lecció de “No” per part del Govern espanyol i de les Corts generals a totes les propostes que els han estat adreçades per resoldre de manera acordada i dialogada el conflicte polític que existeix entre Catalunya i l’Estat espanyol.

L’únic que no ha estat mai votat al Congrés ha estat la proposta del govern espanyol per a Catalunya. Potser és que no n’hi ha cap, ni se l’espera.

Cal recordar tot això, sobretot perquè en prenguin nota tots aquells qui a partir d’ara hauran de dedicar-se a explicar per què hem arribat fins aquí.

Avui sabem amb més nitidesa que no és qüestió de marcs legals. Ho sap tothom, que el marc legal no impedia atendre la demanda catalana. Avui tothom sap quin és el problema real, perquè ho ha sentit de llavis del mateix president del Govern espanyol: “no quiero”.

Amb un “no quiero” és millor no anar a l’altar. I no és una negació individual: és la de tot un sistema polític (i segurament també social, mediàtic i econòmic) que, quaranta anys després del retorn del president Tarradellas de l’exili francès, ha estat incapaç de demostrar cap voluntat de participar de la solució a un problema real, profund.

El dia 28 de setembre de l’any passat, en sotmetre’m a la qüestió de confiança davant del Parlament de Catalunya, vaig dir el següent, tot apel·lant al sistema polític espanyol d’emprendre una negociació seriosa i lleial:

La resolució de la demanda catalana es farà, per tant, d’aquesta manera: o referèndum, o referèndum. Perseguirem l’acord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer un referèndum acordable amb l’Estat en tot moment, però si arribem al final de la legislatura i no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el darrer graó abans de proclamar de manera efectiva la independència de Catalunya i, a tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l’any que ve”. Hem perseguit l’acord, de manera reiterada. Hem participat activament en el Pacte Nacional pel Referèndum. Hem adreçat propostes per acordar una negociació. Hem adoptat resolucions parlamentàries i un acord de govern emplaçant el Govern espanyol a dialogar i negociar. Hem fet arribar de manera directa al Govern espanyol la nostra ferma voluntat de seure a negociar la solució. Ho hem explicat arreu del món, a Londres, a Brussel·les, a París, a Boston, a Washington, a Nova York, a Madrid.

Però estem arribant al final de la legislatura i no hem tingut cap resposta positiva, de manera que en compliment d’aquell compromís democràtic i solemne, avui hem celebrat un Consell Executiu extraordinari per ratificar conjuntament amb el vicepresident i els consellers i conselleres la voluntat de convocar els ciutadans i ciutadanes del nostre país, en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària com Catalunya, a un referèndum que se celebrarà el diumenge dia 1 d’octubre d’enguany, amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?” Aquesta pregunta estarà formulada en els tres idiomes oficials que hi ha al Principat de Catalunya: el català, el castellà, i també l’aranès a la Vall d’Aran. I la resposta que hi donin els nostres conciutadans, en forma de “” o de “no”, serà un mandat que aquest Govern es compromet a aplicar.

Toca a les catalanes i als catalans de decidir el seu futur. És a les seves mans i a les de tots nosaltres de fer-ho possible, de demostrar que la democràcia ens uneix per damunt de les legítimes i saludables discrepàncies que caracteritzen tota societat madura i convivencial, que sap prendre les decisions per ella mateixa i que sap respectar totes les opcions de resposta a la pregunta formulada, totes exactament igual de legítimes i vàlides.

El govern es conjura a oferir totes les garanties i a vetllar per la rectitud del procés de convocatòria, organització i celebració del referèndum, i fa una crida a tots els ciutadans i ciutadanes a assumir col·lectivament, amb la màxima dignitat i exigència, l’exercici d’un dret inalienable sobre el qual descansa l’edifici de la democràcia: el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país.

Visca Catalunya.

Carles Puigdemont i Casamajó
President de la Generalitat de Catalunya

+ Info:

Una multitud soberanista arropa a la Generalitat en su apuesta por el referéndum. 11/06/2017


A la mateixa secció:


Intersindical Valenciana exigeix una reforma en profunditat de l’Estatut d’Autonomia, per un millor finançament i més autogovern


Dos países, dos realidades


La Catalunya independentista és real: una crítica a la resposta d’Alberto Garzón a Pau Llonch


Preguntas frecuentes sobre el referéndum catalán


Els valencians i Ripoll, el darrer executat per la Inquisició


Jaime Pastor: "El referèndum de l’1-O ajudaria a democratitzar Espanya"


Carlos Taibo: ’L’opció dels governants espanyols és la pròpia d’un nacionalisme essencialista i una part significada de l’esquerra espanyola és inequívocament jacobina’


Referéndum del 1-O en Catalunya: Convertir los deseos en votos


Alfons Esteve: ‘Dins l’estat espanyol no és possible normalitzar la llengua’


Jaime Pastor: ’Si jo fos català no tindria cap més remei que votar sí a la independència’

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com