contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 13 d’abril de 2017 | Manuel
Horroritzats per Trump i Assad

Campaign for Peace and Democracy

La Campanya per la Pau i la Democràcia (Campaign for Peace and Democracy, CPD), fundada el 1982, té un llarg historial d’oposició al militarisme - ja siga duta a terme pels EUA o pels rivals imperials dels EUA. Ací, publiquem la declaració emesa pel CPD i publicada per primera vegada en la seua pàgina web (ací), en oposició al recent atac amb míssils de l’administració Trump sobre Síria.


No a la brutalitat d’Assad
No a ISIS
No al bombardeig dels EEUU i de Rússia i a les forces militars a Síria
Cal recuperar la primavera àrab

Estem horroritzats pels atacs implacables i cruels del règim d’Assad, ajudats per Moscou i Teheran, al poble sirià. Per la seua brutalitat, els carnissers a Damasc tenen pocs iguals en el món d’avui. Però també condemnem sense reserves els bombardejos nord-americans i les forces militars a Síria, que maten a persones innocents i no contribueixen en res a una solució justa al conflicte sirià, mentre que alhora serveixen per aprofundir la presència militar reaccionària dels Estats Units a l’Orient Mitjà i per a reforçar l’afirmació retòrica d’Assad de que ell està defensant al poble sirià contra l’imperialisme occidental, una declaració absolutament buida de sentit.

Assad afirma ser l’única força que s’interposa entre la "estabilitat" i la victòria de ISIS, però això passa per alt el fet que els règims autoritaris i repressius com els de l’Iraq, Aràbia Saudita, Bahrain i Síria són agents de reclutament altament eficaços per a ISIS i els jihadistes similars. Els altres reclutadors importants per als extremistes religiosos i terroristes a l’Orient Mitjà són els Estats Units i els seus aliats, amb la seua sagnant història d’intervencions i, en el cas dels EUA, amb la seua pràcticament carta blanca de suport a Israel. I mentre que un atac amb míssils del president de Trump a la base aèria de Síria Shayrat pot haver estat limitat, com a bombardeig té la seua pròpia lògica, tot posant perillosament el prestigi imperial dels EUA a l’ordre del dia i per tant pot potencialment desencadenar una escalada d’atacs i contraatacs.

Estem en presència d’un conjunt de factors amb una simbiosi mortal a Síria: Assad i ISIS usen els uns als altres com a justificació de les seues pròpies salvatjades, mentre que els Estats Units i els seus aliats, d’una banda, i Rússia i l’Iran per l’altre, seleccionen els crims molt reals de l’un i de l’altre per a excusar les intervencions que de cap manera protegeixen o defensen el poble sirià, sinó que serveixen els seus els interessos imperials (o en el cas de l’Iran, subimperials) a la regió.

La guerra a Síria no es pot entendre a part del paisatge polític més ampli a l’Orient Mitjà. Els aixecaments populars revolucionaris de la primavera àrab, de Tunísia, Egipte i Bahrain, a Síria, Líbia i Iemen, ofereixen una visió d’un futur democràtic i just per als pobles de la regió. Per ara, s’han vist frustrats, i en la majoria dels casos, pel que sembla aixafats per una combinació de forces reaccionàries nacionals i el suport dels seus clients estrangers.

No obstant això, la resistència a Síria ha demostrat ser sorprenentment resistent: recentment, el març de l’any passat, les valents protestes al carrer, sota el lema "La revolució continua" van esclatar a les ciutats de Síria durant el breu cessament de les hostilitats. Com es va informar a The New Statesman, "Quan els combatents de Jabhat al-Nusra van intentar assaltar una d’aquestes manifestacions a la ciutat de Maarat al-Numan, els manifestants els ofegaren amb el cant, ’Un! Un! Un! El poble sirià sóm un!’ Aquesta és una màxima de les fases incipients, de l’aixecament secular, en què els sirians lluitaren per contenir la marea de creixent tensió sectària i ètnica injectat per l’activitat dels jihadistes en el conflicte". [1]

És realment un moment de colossals i obscenes dobles vares de mesurar.

Veiem Donald Trump, juntament amb la majoria dels principals mitjans de comunicació i líders polítics republicans i del Partit Demòcrata, hipòcritament deplorant la matança d’innocents, homes, dones i nens a Síria - mentre romanguen freds i indiferent a les matances i la pèrdua de la vida humana a les mans dels EUA i de les forces a les quals donen suport a Mossul i el Iemen. I mentrestant els refugiats, desesperats de la carnisseria de Síria, són cruelment allunyats de les fronteres dels Estats Units.

També veiem Donald Trump donant la benvinguda al president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, mentre descaradament acomiada qualsevol preocupació pels drets humans i continua amb la política de generosa ajuda militar d’Obama, tot i horrible historial de Sisi d’assassinar i empresonar milers dels seus oponents. És segur predir, per altra banda, que si l’Estat Islàmic guanya cada vegada més adeptes a Egipte en resposta al règim dictatorial de Sisi, tornarem a escoltar un cor de apologistes dient que desagradable com ell pot ser, Sisi com a líder laic és millor que els jihadistes bàrbars, que té un important suport popular, i que, per tant, ha de ser recolzat.

Mentrestant, Vladímir Putin, el govern rus i la seua agència de notícies RT lamenten la destrucció punyent dels barris i les morts de civils a Mossul i el Iemen, i denuncien la insensibilitat dels militars dels EUA - justificant els atacs d’Assad al poble d’Alep i a tota Síria. De fet, la participació militar de Rússia, incloent el suport aeri per atacar els oponents civils i militars del règim, en realitat ha jugat un significatiu, probablement crític, paper per a mantenir el règim d’Assad al poder.

Rebutgem completament aquestes alternatives grotesques. Esperem amb urgència un renaixement dels moviments i de l’esperit de la primavera àrab, que ofereixen l’única possibilitat d’eixir de l’espiral de mort que domina la política de l’Orient Mitjà. Molts desestimaran aquesta perspectiva com poc pràctica, però el que és realment inútil és la idea de que les grans potències, cadascuna seguint la seua pròpia agenda imperial, portaran la justícia o la democràcia. Si, en contra de les enormes dificultats que enfronten, les forces democràtiques són capaços d’arrencar un acord que els protegisca de la massacre continuada desenvolupada per Assad i el ISIS i que els deixe en condicions de lluitar i de lluitar de nou un altre dia, aleshores la seua decisió d’acceptar-ho s’ha de respectar, per molt limitat que siga l’acord. Però, fins i tot, un acord d’aquest tipus només s’obtindrà com a resultat de la pressió exercida pel poble sirià, no a través de la iniciativa dels poders externs que, malgrat les seues diferències i rivalitats, comparteixen una profunda hostilitat a un ressorgiment de les forces populars autònomes a Síria o a qualsevol altre lloc.

Les forces populars democràtiques poden ser febles avui dia, però el nostre únic camí de principis i de pràctica és declarar la nostra solidaritat amb les seues lluites, tractar de enfortir-los, i oposar-nos a tots aquells que tracten de debilitar-los i destruir-los.

Notes

1. La manifestació de 2016 a Maarat al-Numan està descrita en aquest article de The New Statesman.

Protests in other Syrian cities are described in these articles:

- "Syrian Protesters Take to Streets as Airstrikes Ease," New York Times, March 4, 2016.
- "How Syrian cease-fire has reignited spark of the revolution," Al-Monitor, March 9, 2016.
- "New demonstrations throughout Free Syria," Syria Freedom Forever, March 25, 2016.

8/4/2017

cpdweb

+ Info:

Donald Trump’s aims in Syria. In a statement first published at the website of the Alliance of Syrian and Iranian Socialists, Joseph Daher and Frieda Afary condemn the Trump administration’s air strikes in Syria, and reiterate the organization’s opposition to U.S. and Russian and Iranian imperialism—as well as resolute defiance to the brutal regime of Syrian President Bashar al-Assad.

How can you justify the unjustifiable? Following the massacres in Aleppo carried out by the Syrian regime of Bashar al-Assad and his international allies Russia and Iran, Julien Salingue, a member of France’s New Anti-Capitalist Party, writes in response to those on the left who have refused to condemn the slaughter or support the resistance against it.

El tiempo de la claridad química. Elías Khoury


A la mateixa secció:


EEUU: ¿Por qué el New York Times propone formas más "racionales" para atacar a los inmigrantes y sus comunidades?


De gàngsters tropicals i corruptes ibèrics. La trama espanyola de la corrupció a Guinea.


EEUU: ¿Ha mejorado Trump la economía?


Libia: Dividida por las milicias


Siria: "Muertos por todos lados" en el pueblo atacado con armas químicas


EEUU: Una nueva generación de judíos americanos contra Trump y Netanyahu.


Trumpxit, Brexit: el soberanismo neoliberal


Siria: Bombardeo químico e hipocresía de las potencias


EEUU: Una guerra contra 11 millones


Entrevista a Gilbert Achcar: "El mundo árabe ha entrado en un proceso revolucionario de largo plazo"

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com