contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 20 de març de 2017 | Manuel
La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.

RedactaVeu

Un centenar d’animalistes han tornat a manifestar-se davant la plaça de bous de València aquest dissabte a l’hora de la correguda per a fer escoltar, de nou, el clam per unes Falles “sense sang ni tortura”.

Han tornat al carrer una setmana després que una vintena d’animalistes portaren endavant una protesta pacífica, tenyint-se de roig —simulant la sang— i realitzaren una actuació per a llançar el missatge: “La sang embruta les nostres Falles”. Igualment, el proppassat dissabte van celebrar una concentració a la plaça de l’Ajuntament que comptà amb el suport de la regidora de Benestar Animal de l’Ajuntament de València on demanaven unes “Falles sense sang”.

El clam animalista s’ha tornat a escoltar davant de la plaça de bous de València per a exigir unes Falles "sense sang ni tortura" i mostrar així el seu rebuig a les corregudes que se celebren a la plaça durant aquests dies.

Entre crits de “Vergonya”, “Falles sense sang”, “Bous sí, toreros no” i “La tortura no és art ni cultura”, els manifestants s’han concentrat en la zona per a vianants entre els carrers Colón i Xàtiva de València, a l’altura del Passeig de Russafa.

En aquest emplaçament han romàs durant dues hores, coincidint amb la celebració a la plaça de València de la correguda de bous d’Enrique Ponce, Cayetano i Ginés Marín, dins de la programació de la Fira de Falles 2017.

Igualment, han plasmat la seua reivindicació en pancartes amb lemes com ara “Obligats a nàixer, destinats a patir, condemnats a morir”, “No a la violència taurina, no amb els nostres diners”, “La tortura com a diversió, la vergonya d’un poble” o “Fins que no hi haja pau per als animals no n’hi haurà per als seus maltractadors”.

La protesta pacífica ha estat organitzada per Repulsa Internacional Contra el Maltractament Animal (RICMA) amb el suport de plataformes com ara Compassió Animal, Dignitat Animal, Moviment Antitaurí de Lluita, El Rebrot per la Vida o Podem Animalista País Valencià.

18/3/2017


Tradició o drets dels animals

Vicent Álvarez i Rubio

Els filòsofs José Ferrater Mora i Priscila Cohn/1 al mil nou-cents vuitanta-u en un curt assaig abordaven el tema dels drets dels animals, millor dit dels possibles drets dels animals, especialment en relació als humans, aportant una sèrie de reflexions que partien de com la tradició històrica havia estat marcada per la progressiva superació de moltes pràctiques com van estar en l’antiguitat els espectacles de lluites entre animals als cercles romans en paral·lel a les que protagonitzaven els gladiadors. El text de gran interès, al meu parer, i no diguem de plena actualitat, acabava amb una mena de conclusió en termes d’interrogació. Els filòsofs venien a dir com, aleshores –al vuitanta-u- encara no es podia parlar de “drets dels animals”, ja que això comportava un salt , però no un salt insuperable, ja que era “ un salt que podia donar-se amb el fi d’aportar raons en defensa dels animals- units a aquells passos que podien donar-se en favor de la protecció i millora del medi ambient...”.

A hores d’ara no sols hi ha tot un seguit de textos, investigacions i reflexions que defensen l’existència de drets dels animals i conservació i millorar el medi ambient, sinó que hi ha tota la problemàtica que es manifesta també a la societat; el debat s’ha generalitzat i els conflictes estan damunt la taula, els quals resulten d’unes pràctiques i hàbits en ocasions de certes tradicions, que entren en conflicte amb el reconeixement dels drets dels animals que haurien de ser respectats, evitant un dolor o sofriment innecessaris. Es fa evident la col·lisió entre tradicions que poden vindre de lluny i la modernitat amb uns valors respectuosos amb els drets dels éssers i la natura.

Els espectacles que tenen com a subjecte el sofriment innecessari d’animals, com són el bous, estan qüestionats, la solució, però, és sols un problema de temps? Cal que les institucions intervinguen reformant o prohibint? Hi ha una controvèrsia social, la podem afrontar des de l’ argumentació, raonant, o prolongar-la a colps i crits defensant la tradició. Com en molts altres problemes en discussió hem d’optar pel debat i raonant. Tampoc l’immobilisme institucional pot ser el camí. Citem per cas les execucions públiques dels ajusticiats, una tradició que es mantingué fins a finals del segle dinou .

Parlava de la situació dels bous al carrer aquestos dies amb un amic, regidor del canvi, i que em va manifestar com la prohibició de l’embolat no estava en l’agenda de la seua alternativa política, o siga del seu partit, ja que implicava un enfrontament amb una part considerable del poble, i que, en tot cas, si les institucions europees prohibien els bous al carrer, doncs, aleshores, el problema es resoldria. Es tracta, com podeu veure, d’una inhibició per simples motius d’oportunitat, de vots. Ens podem, doncs, interrogar: On queda eixa voluntat de canvi expressada en molts papers? Tal vegada des d’una òptica reformista pot haver altres eixides a la prohibició. Poden haver-hi reformes parcials o sols ens quedem amb la tradició o la prohibició?

22/9/2015

Nota:

1. Josep Ferrater Mora defendía la inclusión de los animales dentro de una noción de justicia, coherente con un "continuum", en el que las diferencias entre el ser humano y los animales serían de grado, no de clase.


Sobre l’Editorial de La Veu del PV: Bous al carrer, tradició o tortura

Encarna Canet i Benavent

El 7 d’agost La Veu feia un editorial on per primera vegada ens feia arribar la seua posició respecte a “la festa” dels bous. Els felicite per pendre una posició tant rotunda contra les corregudes i contra la declaració de BIC referida als bous al carrer però a l’hora, he de manifestar el meu desacord i segurament el de moltes persones animalistes amb alguns dels arguments que manifesten per a mantenir altres expressions de la festa tot i que augmentant la seva reglamentació. També compartisc amb l’editorial el to de reflexió i la necessitat de trobar alternatives per tal d’evitar que aquest tema es convertisca en un tumor que faça metàstasi en altres nivells de la societat.

En primer lloc no crec que siga massa just qualificar (de facto) per igual i com irracionalitat els arguments a favor dels bous o a favor de la festa amb bous. L’amplíssima literatura racional en contra del maltractament animal és una línia continua que va des de Pitàgoras, Porfirio, John Locke, Arthur Schopenhauer, Jeremy Bentham, a Peter Singer, Tom Regan o Gary Francione... A favor de la festa amb patiment animal normalment trobem uns arguments poc construïts, plens de tòpics i farcits de testosterona. De fet ens ha sorprès trobar a la seva editorial un nivell superior d’elaboració dels arguments a favor del manteniment dels bous al carrer tot i que per una derivada: la dificultat de poder eliminar-los per raons sociològiques o polítiques.

Parla l’editorial “que no podem ser injustos i crear una imatge que no s’ajusta a la realitat” referint-se a que des de les postures de defensa dels drets dels animals donem a entendre que “els amants de la “festa” responen a un “ideari feixista, amb una estètica determinada i una accentuada manca de respecte per la vida” i diu La Veu que “no podem ser injustos i crear una imatge que no s’ajusta a la realitat”.

D’acord, podem assumir-ho de principi. Però cal matissar. Jo començaria per desterrar el concepte de "festa”, doncs la festa suposa joia per a tots i totes i en aquest cas no totes gaudim d’aquests lamentables espectacles i menys l’animal. És més si sumem totes les persones que viuen a tots els municipis on hi ha “festa” encara serien una minoria respecte a la totalitat de la població del País Valencià. Si a més tenim en compte que moltíssima població d’eixos mateixos municipis també estan en contra, estem parlant d’una “festa” mantinguda per a una minoria. I no entre ara a valorar tot el suport polític, econòmic i mediàtic amb que compta aquesta minoritària fracció de la societat. El mateix Rajoy deia avui quan redacte aquest article en La Voz de Galicia que troba a faltar anar als bous.

Es veritat que les i els aficionats a “la festa” poden tenir característiques diverses en quan a procedència, sexe, edat, nivell d’estudis, condició sociolaboral, preferències musicals...etc. i per tant no se’ls pot posar a totes i tots en el mateix sac. Però pense que cal aclarir que el nivell d’estudis o l’estatus social no pressuposa tindre habilitats socials ni tampoc intel·ligència emocional. I sense aquesta és molt difícil tindre empatia cap els altres siguen animals humans o no humans.

Està prou estudiat que la manca d’empatia és un tret fonamental dels integrants de les bandes feixistes, dels agressors masclistes, dels agressors que practiquen moobing, i dels xavals que gaudeixen amb l’assetjament escolar, la violència entre iguals o el ciberassetjament. La incapacitat d’algunes d’aquestes persones per a posar-se en el lloc de les seues víctimes es el que provoca que no vegen el patiment dels altres. Açò mateix es el que passa amb les persones que gaudeixen del patiment i/o la mort dels animals, el neguen o el disfressen per a naturalitzar-lo i no tenir que sentir-se culpables. Aquesta imatge sí s’ajusta a la realitat donat que fins ara la majoria per no dir tots els defensors de “la festa” neguen el patiment.

Podem afirmar que tots i totes son iguals? Doncs no. Però si podem afirmar que fomentar l’empatia cap als altres, la intel·ligència emocional, l’estima per la natura...fomentar el respecte cap a tot allò que ens envolta i que forma part del nostre mon, contribueix a fer persones empàtiques i respectuoses i evitem l’educació en violència que sols forma “piròmans socials” incapaços de sentir culpa ni de fer-se responsables dels seus actes, donat que els altres no tenen cap valor. I açò serveix per a qualsevol violència.

I aquesta manca de valor per les vides dels altres és el que provoca que els i les aficionades als actes tauricides agredeixen verbalment a l’alcaldessa de Sueca, reventen un ple a l’ajuntament de Xirivella, amenacen de mort a l’alcaldessa de Paiporta, insulten i facen cartells contra Compromís de Silla, agredeixen físicament a fotoperiodistes, intenten atropellar amb un cotxe al les manifestants antitaurines a Mislata i un llarg etcètera. I per a ells i elles açò és igual que provocar la mort súbita d’un bou encaixonat al sol en agost a 40 graus...no hi ha diferències, no hi ha patiment. I açò per a mi pot ser més injust que crear una imatge sobre elles i ells que no s’ajuste exactament a la realitat. El moviment animalista prou ha fet de convertir-se en missatger, la imatge però, ha segut creada i modulada per els propis aficionats.

El passat més de juliol Toni Mollà publicava un article a La Veu del PV que començava amb aquest paràgraf “Ara fa 10 anys, vaig publicar un article titulat “Contra el bou embolat” a l’edició valenciana d’El País. El mateix dia, uns veïns meus, coneguts de tota la vida, fills com jo de Meliana, m’insultaren i amenaçaren d’agredir-me: “Eixe fill de puta és el que està contra els bous”, cridava un, puny en alt. La intervenció de dos membres de la mateixa colla ho impediren. “A Toni, ni tocar-lo”. Els ho agrairé mentre viuré”. Una primera lectura del paràgraf avalaria en part la posició de l’editorial de La Veu sobre que no tots els aficionats són iguals doncs, pel relat, és evident que mentre uns volien agredir Toni altres ho van impedir. Una segona lectura podria filar més prim. Que vol dir “A Toni, no tocar-lo” ? Que no es pot tocar a ningú? O que a Toni no, però a altres sí?

No es pot dir que hi ha un perfil matemàtic de bouero = copa de soberano. La procedència pot ser molt variada, però els trets de personalitat son els mateixos.

Es pot ser dentista i matar lleons protegits? Sí

Es pot ser cap d’estat i matar elefants? Sí

Es pot ser ramader i que t’agraden les corregudes de bous? Sí

Es pot ser metgessa i que t’agraden els circs amb animals? Sí

Es pot ser doctora en filologia anglesa i que t’agraden la matança de Tordesillas? Sí

Son persones diferents? Clar que sí, però totes elles malgrat la seua diversa procedència tenen els mateixos trets: justificació i naturalització de la violència (com a tradició en aquest cas); negació de la violència (el bou ha nascut per a això); manca d’empatia cap el patiment dels animals (el bou no pateix, està tot reglamentat); i poc respecte pels altres sobre tot d’aquelles i aquells que intenten posar-los límits, arribant a utilitzar la violència física i verbal quan veuen amenaçada la seua diversió (ells no son culpables de res, ni s’autoreconeixen com a violents, sinó que son les víctimes dels insults de les antitaurines)

Gaudir amb la violència educa en la violència. Educar en la violència produeix més violència, sobre tot en determinats perfils de persones. I ací hem de posicionar-nos rotundament posant per davant de la imatge d’alguns, la integritat física i la vida de les altres. No calen mitges tintes.

Estic d’acord que cal cercar solucions i si els nous equips governamentals necessiten de complicitats per a poder reduir primer i eliminar després aquestes reminiscències del neolític, segur que pot trobar-les, amb la condició de tenir objectius clars. Si Pitàgoras ja comprava animals per a alliberar-los fa 2.500 anys, el moviment pro drets dels animals actual sabrà tenir l’alçada de mires suficient per a no posar pals innecessaris a les rodes si de debò és vol avançar cap a una societat més justa èticament.

Ara bé, crec que sí “la vaselina” que utilitzen a l’hora d’observar la malaltia és tant espessa que distorsiona la visió de la realitat ens equivocarem de diagnòstic i molt més de tractament. El problema de la nostra societat no és l’existència de conflictes (inherents a totes les societats) sinó la manca de mecanismes democràtics per a resoldre’ls.

País Valencià 09-08-2015

+ Info:

Una concepcion inherentista de los animales. Priscila Cohn

En ética animal el concepto central es seguramente el de “especismo”

La revolución de los animales no-humanos: su lugar en el derecho. Mónica Cecilia Jaramillo Palacio

Proyecto Gran Simio: La igualdad más allá de la humanidad. Paola Cavalieri y Peter Singer. Ed. Editorial Trotta

Liberación Animal. Peter Singer. Ed. Editorial Trotta

Proyecto Gran Simio

proyectogransimio.org

Derechos de los animales. Wikipedia

Especismo. Wikipedia


A la mateixa secció:


Alacant: Vecinos del Puerto exigen cese actividad graneles y al Consell que presione al Gobierno para naves cerradas.


Una implosión mayor y más rápida que en nuestras peores pesadillas


Advertencia de la Comunidad Científica Mundial a la Humanidad: Segundo Aviso


La política forestal y el deterioro climático, factores clave en los incendios de Galicia, Asturias, León y Portugal


Ciclones, cambio climático y especulación inmobiliaria: el caso Harvey


Antropoceno, capitalismo fósil, capitalismo verde, ecosocialismo: ¿Dónde está la salida?


La Conselleria de Mediambient incumple sus propios programas de inspección


Cambio Climático. La Tierra arde: sequías, desertificación, hambre, migraciones


Juicio popular al proyecto Castor


Trump denuncia el acuerdo de París sobre el cambio climático: ¿Qué esperabas?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com