contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 22 de febrer de 2017 | Manuel
Un Podem menys madrileny

Moisés Pérez

La configuració del Consell Ciutadà Estatal sorgida del Vistalegre 2 redueix el pes dels membres nascuts a la capital de l’Estat espanyol i a la seua àrea metropolitana. Mentre el País Valencià dobla la seua representació i les Illes aconsegueix situar a dues persones, Catalunya perd dos membres respecte de la primera executiva morada. La victòria d’Iglesias, a més, alimenta els temors a una possible operació per derrocar a Antonio Montiel, significat ’errejonista’, amb la celebració del Vistalegre valencià. Tots els corrents oposats al secretari general aposten per un procés allunyat de la lògica estatal.

Podem sempre ha comptat amb un pecat original. Que el partit es forjara producte de les converses a altes hores de la matinada entre diversos activistes madrilenys ha marcat el funcionament de la formació. Amb les dues assemblees estatals celebrades a Madrid, el primer Consell Ciutadà Estatal (CCE), nom que rep l’executiva en l’argot intern, estava plagat de membres nascuts a la capital espanyola. Ara, però, amb la confecció del nou CCE la presència de madrilenys s’ha reduït sensiblement, tot i que encara és de lluny el territori amb més consellers a la direcció morada.

Si abans hi havia 23 membres nascuts a la capital de l’Estat o a poblacions de l’àrea d’influència, amb la nova configuració la xifra passa a 16. Una desmadrilenyització sensible que ha beneficiat al País Valencià. Si abans només hi havia dos representants amb Sandra Mínguez i Àngela Ballester, amb la nova executiva s’incrementa el doble. La senadora Pilar Lima, els diputats al Congrés Txema Guijarro -valencià d’adopció al ser natural de Madrid- i Rita Bosaho, tots ells pablistes, junt amb l’errejonista Ballester, que repeteix al CCE, seran la representació valenciana al màxim òrgan de Podem. Tanmateix, la presència de valencians podria augmentar-se, segons fonts de la formació, amb la incorporació de l’ex-militant d’Esquerra Unida, Esther Sanz. El motiu seria la baixa d’Hector Juanatey per qüestions de paritat.

Les Illes Balears també surten beneficiades del Vistalegre 2. O, si més no, pel que fa a la representació. L’ex-jutge Juan Pedro Yllanes, de la corda d’Errejón, i la senadora Margarita Quetglas -mallorquina d’adopció, ja que és natural de Sevilla, i partidària de les tesis d’Iglesias- seran les veus balears a la direcció del partit dels cercles.

Catalunya, però, ha perdut influència. Amb l’organització catalana caminant al compàs que marquen els comuns en la conformació del seu nou projecte polític, el Principat obté tres consellers a la direcció quan abans en tenia cinc. L’economista Vicenç Navarro, de la corda d’Iglesias, la periodista Jèssica Albiach i l’editora i historiadora Maria Serrano, ambdues de la candidatura d’Errejón, conformen la representació catalana al CCE. Aquestes dues també comparteixen orígens: tenen arrels valencianes. Jaume Asens, quart tinent alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, les biòlogues Beatriz Rilova i Mari Carmen Romero, l’analista en polítiques públiques Gemma Galdón i l’ex-secretària general, Gemma Ubasart, eren les veus de Catalunya a la primera executiva estatal.

Rèpliques al País Valencià

El pes de la capital de l’Estat espanyol en el futur de Podem no només es reprodueix en la quantitat de membres que hi ha al CCE. Aquesta influència és clara a l’hora d’articular debats, com s’ha vist amb el duel entre els projectes d’Iglesias i Errejón. Als territoris, tot i les vies pròpies que clamaven contra el centralisme de la formació, s’ha intentat extrapolar la lògica estatal a les divisions del seu mateix marc, com ha estat al cas valencià. La divisió entre el nucli d’Antonio Montiel, clarament posicionat a favor d’Errejón, i el denominat sector crític -que integra tant a pablistes, a anticapitalistes i a diputats que simpatitzen amb l’errejonisme, tot i apostar per una via valenciana– s’ha interpretat com un enfrontament producte de la pugna estatal, quan no era així.

Amb tot, la derrota d’Errejón pressiona Montiel i al seu cercle pròxim per la clara aposta per l’ex-número dos de Podem. «No hem de repetir les lògiques estatals de pablistes contra errejonistes», ha proclamat Montiel. A priori, tot fa pensar que Iglesias intentarà moure les fitxes per derrocar a l’actual secretari general al pròxim Vistalegre valencià, que se celebrarà entre maig i juny. De fet, l’absència de Sandra Mínguez, del sector crític amb la direcció valenciana i referent del pablisme al País Valencià, a la llista estatal, s’ha interpretat com una jugada per reservar-la com a futura candidata a disputar la secretaria general a Montiel. «Volem un procés allunyat de la lògica estatal. Cal pensar i actuar només en clau valenciana», expressa Mínguez, que esclareix que no va participar «en la candidatura per qüestions personals i no per cap estratègia soterrada».

«Al País Valencià, el pablisme no té gaire gent. En cas d’impulsar una llista amb gent provinent de Madrid crearia rebuig a la militància», afirmen fonts del sector oposat a Montiel. «Nosaltres apostem per un procés participatiu, defensem un Podem que tinga diversos portaveus i que en tot moment el procés siga en clau valenciana, que estiga allunyat totalment de la lògica estatal i madrilenya», assenyalen. «Personalment, no participaré en cap llista que estiga avalada o ajudada directament pel pablisme», remata un diputat del corrent crític.

Una facció, però, que haurà de gestionar la pluralitat interna per teixir una candidatura per derrotar a Montiel. A l’espera de com actuen els anticapitalistes -amb el diputat a les Corts Daniel Geffner com a cara més visible-, des de l’entorn de l’ex-rival de Montiel a les passades primàries i militant anticapitalista, José María Copete, s’impulsa un projecte. «Aquesta llista és inclusiva i està oberta a integrar-se en altres si compartim bona part de les propostes», apunten des de l’equip que impulsa la llista. «El nostre objectiu és crear un Podem que acabe amb l’hipersucursalisme de Madrid i que siga descentralitzat de debò», indiquen. Aquesta vegada, però, sembla que Copete no seria l’encarregat d’encapçalar el projecte. Al seu entorn, segons fonts de Podem, hi ha militants de l’equip que va organitzar les trobades de Torrent (Horta Oest).

Amb una fase molt embrionària i amb un Montiel força qüestionat, el resultat de la pugna valenciana dependrà de si l’oposició al nucli dirigent aconsegueix unir-se. No debades està conformada per l’anomenat sector crític, els anticapitalistes, el pablisme, la gent propera a l’ex-número dos de Mínguez, Toni Martínez i pel projecte que naix de l’entorn de Copete. El tret de sortida de la cursa valenciana s’ha disparat. I, de moment, tots semblen d’acord només en un punt: evitar l’extrapolació de les lluites estatals.

el temps


A la mateixa secció:


Catalunya: Junts pel Sí i la CUP tiren endavant la reforma del reglament i el parlament fa un pas més cap a la desconnexió


Marea Valenciana ha triat mitjançant primàries la candidatura que la representarà en l’assemblea ciutadana de Podem País Valencià.


El País Valencià sense Joan Fuster


Acció Cultural convoca els valencians a manifestar-se el 29 d’abril ’Per un finançament just’


Tres-cents deu anys de la batalla d’Almansa, quan tot va començar


Marea Valenciana vota entre el 24 i el 25 d’abril la composició de la seua llista per al Consell Ciutadà de Podem País Valencià.


No hi ha futur en el passat: vacunar-se contra l’autonomisme


Catalunya: Els possibles desenllaços del procés, explicats en un sol gràfic


Per la independència, al País Valencià


La caravana de la manipulació: destruir la nostra llengua

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com