contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 11 de febrer de 2017 | Manuel
Andreu Nin: Perseguint un fantasma

Pelai Pagès i Blanch

Foto: Informe de la detenció d’Andreu Nin a Berlín.

Cinc anys després de la seva mort, la Direcció General de Seguretat del règim franquista encara perseguia el mite d’Andreu Nin, segons revelen diversos documents trobats per l’historiador Pelai Pagès.

La militància revolucionària d’Andreu Nin, el seu compromís social i polític, no va passar desapercebut per a la policia. Fins al punt que, des de l’any 1915 −quan militava en la Federació Catalana del PSOE− fins a 1942 −quan feia cinc anys que havia estat assassinat− trobem informes, notificacions, telegrames, etc. conservats a l’arxiu de la Direcció General de Seguretat, que manifesten l’interès dels serveis de seguretat de l’Estat sobre les activitats de Nin.

A tall d’exemple, quan al desembre de 1919, com a representant del Sindicat de Professions Liberals de la CNT, marxa a Madrid, a participar en el congrés que la CNT va celebrar al Teatro de la Comedia, el cap superior de policia de Barcelona envia el dia 8 de desembre al director de Seguretat de Madrid el següent telegrama: “En tren expreso de esta noche han salido para esa en coche de 1ª clase Salvador Seguí, Angel Pestaña, Simón Piera, Antonio Amador, Nin, Narciso Vidal, Planas, y otros varios cuyos nombres se ignoran”.

Especial interès va mantenir la policia durant els anys en què Nin va residir a la Unió Soviètica, particularment en les dues ocasions en què fou detingut a Berlín i a París. En el primer cas, per exemple, Nin va estar a la presó des del 28 d’octubre de 1921 fins al 7 de gener de 1922, i el Govern espanyol es plantejava sol·licitar la seva extradició, ja que se l’acusava de l’assassinat del president espanyol Eduardo Dato, que havia tingut lloc el 8 de març de 1921. Mentre fou detingut, la policia va realitzar dos minuciosos escorcolls al seu domicili de Barcelona, “encontrando solo recortes periódicos relacionados todos ellos con cuestión de Rusia, cartas relacionadas con actuación Partido Socialista durante años 1913 al 17 y libros y folletos de carácter sindicalista, y no obstante lo expuesto se ha practicado nuevo registro sin dar resultado alguno”, segons explicava el governador civil de Barcelona al director general d’ordre públic. Un any després, era l’ambaixador espanyol a Berlín el que escrivia al ministre de la Governació que després de sortir en llibertat Nin va tornar a Rússia, la qual cosa “pongo en conocimiento de V.E. por si creyese oportuno que en caso de que regrese a Alemania se tomen algunas medidas contra Nin”.

En la detenció de París, que es produí el dia 13 de gener de 1926, la policia política espanyola disposava d’un confident, anomenat Álvarez, que va informar fil per randa la policia espanyola de la seva detenció, motivada “por el delito de usar nombre falso en un pasaporte y de pasaporte falso como desde luego él ha confesado. Cuando se le detuvo llevaba una servilleta de cuero amarillo conteniendo diversos documentos que se relacionan con su información sobre el movimiento sindical francés y de un largo estudio sobre los orígenes, la evolución de Cataluña y el movimiento catalán”. Jutjat i condemnat a un mes de presó, en va sortir el 12 de febrer i, si hem de creure l’informant Álvarez, “ha dejado París ese mismo día saliendo por la estación del Norte en el tren de las 20.20 horas con destino a Bélgica, desde donde pasará a Moscú por Alemania. Ha sido acompañado hasta la frontera belga por un inspector de Seguridad. Ha manifestado que en la actualidad es ciudadano ruso, pues dice haberse naturalizado”.

Quan l’any 1930 Nin aconseguí marxar de Rússia a través de Riga, trobem un seguit de telegrames especialment interessants. D’entrada, el 30 de juliol el subsecretari del Ministeri d’Estat va enviar un telegrama al director general de Seguretat en el qual deia: “Cónsul Riga telegrafía que conocido propagandista español refugiado en Moscú, Andrés Nin , pide expedición pasaporte para España y solicita instrucciones. Agradeceré V.E. me indique las que pueden transmitírsele”. L’endemà mateix hom contestava que se li podia expedir el passaport sense problemes. La mateixa operació es va produir dos dies després amb relació a la dona i les filles d’Andreu Nin. Nin i la seva família van viatjar cap a l’Estat espanyol passant per Berlín i per París i el 8 de setembre el director general de Seguretat enviava una sèrie de telegrames xifrats a diferents destins. El primer, adreçat als caps de Vigilància d’Irún i Jaca, deia: “Si Andrés Nin llegara por esa frontera a España, le permitirá su paso después registrar equipaje, comunicándolo autoridad del punto donde se dirija y a esta dirección”. Un altre telegrama adreçat al cap de Vigilància de Girona deia “Aproximadamente 13 actual llegará Port-Bou procedente de Rusia, Andrés Nin con esposa y dos hijos. Registrado su equipaje permitirá su paso a España avisando Jefe Superior de Barcelona y esta Dirección”. I el darrer anava adreçat al cap superior de Policia de Barcelona : “De presentarse en esa, comunista Andrés Nin, por haber comunicado a Jefes de Frontera permitan su entrada en España, y comuniquen a V.I. su llegada, ordenará vigilancia sobre el mismo, comunicándolo ésta”. No cal dir que, quan Nin i la seva família van arribar a Portbou en tren, van passar per Girona i van arribar a Barcelona, els inspectors respectius ho varen comunicar a Madrid, sempre amb un telegrama xifrat.

Informe de la detenció d’Andreu Nin a Berlín.

Els informes policials es varen intensificar tot just arribat Andreu Nin a Barcelona, tant per les detencions que va patir, com per la intensa activitat propagandística que va dur a terme. En el primer cas, fou detingut ja el dia 20 de desembre de 1930 i en el registre que fou practicat en el seu domicili li foren ocupades quatre cartes escrites en rus, que el cap superior de policia de Barcelona va enviar a la Direcció General de Seguretat. Com que en aquesta Direcció no hi havia cap funcionari que conegués el rus, el 29 de desembre es van enviar al ministre d’Estat, amb la següent comunicació: “Por si tiene a bien V.E. Sr. Ministro de Estado que por la Interpretación de Lenguas de aquel Departamento sean traducidas, me permito remitir a V.E. las adjuntas cuatro cartas que, escritas en ruso, fueron ocupadas en el domicilio de Andrés Nin Pérez, al ser detenido en Barcelona el día 20 del actual”. La resposta no va arribar fins a finals de febrer de 1931, quan Nin ja havia sortit de la presó. Fou el sots-secretari d’Estat qui va escriure al Director General de Seguretat, retornant-li les cartes “sin traducir, por no haber actualmente en esta Oficina traductor del idioma ruso”. I els quatre documents s’han conservat a l’Arxiu General de la Policia, amb la resta de documentació referida a Nin.

Amb relació a la seva activitat intel·lectual i política destaquen els informes que enviaven els inspectors de policia sobre les conferències que va pronunciar Nin tant en els mesos anteriors a la proclamació de la República com posteriorment. Per exemple, el dia 27 de març de 1931 va pronunciar una conferència a l’Ateneu Enciclopèdic Popular a la qual va assistir l’inspector Adolfo Girau. En l’informe que va enviar destacava que l’acte s’havia produït “con asistencia de unas 350 personas notándose la presencia de mucho elemento joven y bien portado al parecer estudiantil, haciendo uso de la palabra el presidente con el exclusivo objeto de ceder la tribuna y presentar al conferenciante”.

Andreu Nin va parlar sobre el tema “El problema de la Revolució Espanyola”, però “hablando en catalán por cuyo motivo se hace difícil seguir el desarrollo del mismo”. Tot i així, l’inspector feia un resum d’aquells aspectes que li havien semblat més significatius sobre el que havia explicat Nin. Trobem més informes d’una nova conferència que havia pronunciat al mateix Ateneu el dia 22 de maig de 1931 o d’una altra que va donar al Teatre Principal de Figueres el dia 14 de novembre de 1931 davant d’unes 400 persones i on va parlar de “L’experiència de la Revolució russa”. Encara en una data prou avançada com fou el 2 de desembre de 1935, trobem un nou informe d’una conferència, en aquest cas celebrada a l’Ateneu Cultural de València, situat al carrer del Pilar nº 20, on davant d’unes 80 persones Andreu Nin va parlar sobre “El proletariat davant la situació actual”, i en la qual Nin, segons la descripció del policia de torn, “recomienda la unión del proletariado contra la lucha inmediata de la reacción por lo cual lo importante por ahora es vencerla para evitar el triunfo del fascismo”.

Curiosament, a desgrat de la persecució que va patir el POUM i el mateix Nin durant la Guerra Civil, no es conserva cap documentació d’aquests anys i hem d’anar a la immediata postguerra per trobar la darrera referència. Fou arran del processament que va patir Nin per part del franquista Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, pel fet que durant una etapa de la seva joventut havia format part de la maçoneria. En data 17 de novembre de 1942 el jutge instructor del Jutjat nº 2 de l’esmentat Tribunal s’adreçava al director general de Seguretat sol·licitant-li “se sirva dar las órdenes de que se proceda a la búsqueda y captura del encartado Andrés Nin Pérez, nacido el 4 de febrero de 1892, periodista y residente en Barcelona”.

Uns dies més tard, el director general s’adreçava al cap superior de Policia de Barcelona a fi de donar-li l’encàrrec esmentat i des de Barcelona el cap superior de Policia responia sobre Nin que “hasta la fecha han resultado infructuosas cuantas gestiones se han practicado para proceder a su detención, por haber sido asesinado por los elementos rojos de la FAI a la cual pertenecía, durante el período rojo”. Aquesta mateixa resposta −que indica un “alt nivell” d’informació per part de la policia barcelonina−, és la que es va contestar al tribunal esmentat. Aquest, però, finalment va jutjar Nin i en data de 3 de març de 1943 va condemnar a vint anys i un dia de presó “al procesado rebelde Andrés Nin Pérez, como autor de un delito consumado de masonería, con la concurrencia de la circunstancia agravante de responsabilidad criminal”. En aquests moments feia ja sis anys i mig que Nin havia estat assassinat.

7/2/2017

Pelai Pagès i Blanch és doctor en història contemporània i professor a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en el POUM.

eltemps


A la mateixa secció:


Crónica de una lucha por el empleo: Reinosa 1987


La Chanca d’Almeria, un model d’autogestió popular entre barraques


Roca 77, la vaga oblidada: "ens van voler enterrar, però no sabien que érem llavor"


La Gernika valenciana. Xàtiva recorda el bombardeig feixista que va fer més de 140 morts.


Andreu Nin: vida i mort d’un heterodox


Asesinatos de Atocha: recuerdos desde Euskal-Herria


Francia, 1986-2016: recuerdos de una represión violenta


El davantal de Durruti, 80 anys més tard


La repressió franquista i el silenci valencià


Vitoria: 3 de marzo de 1976. 40 años de impunidad.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com