contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 6 de desembre de 2016 | Manuel
Urkullu, va ser aclamat ahir pels mitjans espanyolistes després de proclamar que la independència és una cosa del segle XIX

Vicent Partal

El president del País Basc, Iñigo Urkullu, va ser aclamat ahir pels mitjans espanyolistes després de proclamar que la independència és una cosa del segle XIX, que no es pot aplicar avui dia perquè vivim en un món d’interdependències. La frase d’Urkullu, intel·lectualment, és una simple trampa, una justificació personal i poca cosa més. Ell primer tria el camí que tria, en aquest cas el pacte amb el PSOE, i després mira de justificar-lo d’alguna manera que no desentone gaire amb la història del seu partit. Pel que ha estat sempre el PNB, no pot dir que és contrari a la independència del País Basc, de manera que opta per dir que és la independència que no té sentit. I espera que ens el creguem.

És un argument tan pobre que cau tot sol. La discussió, d’entrada, s’acabaria ben prompte demanant com és que si la independència és una cosa del segle XIX la majoria dels estats que avui formen part de l’ONU van nàixer al segle XX. O explicant que fins i tot en aquests setze anys escassos de segle XXI ja han aparegut quatre estats independents nous: Kossove, Montenegro, el Sudan del Sud i Timor Oriental, i hi ha processos d’independència que poden ser imminents en països de tot el món, des de Grenlàndia a Nova Caledònia, des de Catalunya a Hong Kong.

Però, com que la trampa de la interdependència és recurrent, potser sí que val la pena d’afegir un parell de consideracions més generals sobre el pensament tan peculiar d’Urkullu. Només perquè no facen empassar-nos paraules com si fossen conceptes, eslògans com si fossen raonaments.

La primera: acceptar la pretesa interdependència, sense ser un estat independent, només vol dir que acceptes la dependència que et lliga a un estat que no és el teu. La interdependència, per definició, és una relació mútua entre iguals, entre dos actors o més que són iguals i per això mateix tenen la capacitat de compartir lliurement una cosa.

La segona consideració és encara més divertida. La interdependència és un concepte inventat per Karl Marx i posat negre sobre blanc, per primera vegada, en el Manifest comunista. Em sap greu per Urkullu, però la cosa és així. I és una trampa ridícula intentar convertir el concepte marxista d’interdependència en un argument contra la nació política. Marx parla explícitament de ‘la interdependència universal de les nacions’, i açò no vol dir la fi de les nacions, ni dels projectes nacionals com és ben senzill d’entendre llegint el Manifest. Que estic segur que si Urkullu l’ha llegit, que no ho crec, no l’haurà entès.

4/12/2016

vilaweb


A la mateixa secció:


Zelai Nikolas, portaveu de la plataforma ciutadana Gure esku Dago: ‘Treballem per fer consultes sobre la independència a les capitals basques’


De Zayas, relator especial de l’ONU en drets humans: ‘Espanya no pot invocar l’estat de setge per destruir el dret d’autodeterminació’


Por Tíbet contra sus opresores


Atenció a Escòcia (novament)


Les illes Fèroe votaran l’autodeterminació el 25 d’abril del 2018


Una visión anticolonial desde Canarias: desde la tricontinentalidad hasta hoy


Gandhi, Catalunya i la desobediència civil


La izquierda y Cataluña


Lliçons d’unilateralitat: com ho han fet altres països? Les quatre fases que adopta un moviment d’independència unilateral.


Suso de Toro: ‘Per a Catalunya, votar Podem és rendir-se’

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com