contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 4 de desembre de 2016 | Manuel
Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

1. A Catalunya estem davant la possibilitat d’encapçalar un trencament amb el règim del 78 i d’alçar una alternativa a l’austeritat. Un trencament amb el règim del 78 que ve esbossat pel canvi de cicle a Catalunya amb la irrupció del 15M i les grans mobilitzacions pel dret a decidir. Aspiracions i indignacions que han anat prenent forma en aquests darrers anys. Una alternativa a l’austeritat que no s’acaba de dibuixar, que és més una intuïció que un pla predefinit i que a més té l’ombra d’un contra-model a l’altra banda del mediterrani amb el cas del govern Tsipras. Per altra banda, un full de ruta pilotat per un govern fràgil amb una Convergència fracturada internament i amb una pèrdua històrica de suports i base social, una ERC temorosa d’encapçalar el lideratge del país i una CUP plena de contradiccions. Un full de ruta, també, que es sustenta en una promesa de futur, de sortida de l’emergència social i d’una millora de les condicions de vida, per mitjà d’una independència i un estat propi que sense un canvi de rumb en polítiques econòmiques i socials difícilment satisfarà aquesta promesa. L’horitzó de canvi ha pres forma amb nous actors polítics, en un procés de més de dos anys de construcció de Podemos, Podem, les experiències de les candidatures municipalistes i d’En Comú Podem. Aquests dos anys d’experiències que venim acumulant ens empenyen a la construcció d’un bloc a Catalunya capaç d’alçar una alternativa al full de ruta processista i a les polítiques d’austeritat. Un bloc que els actors amb els que hem vingut participant a les diferents confluències i espais comencen a debatre, a dialogar i discutir.

2. Des de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista considerem que ha de ser un bloc que posi la seva prioritat en l’autoorganització popular i per tant, les palanques, posicions i experiències acumulades han de posar-se al servei de generar espais d’empoderament popular, d’activitat militant de base, de debat i formació, que traci les experiències militants i activistes fonamentals per a l’autogovern de les classes populars. Entenent que només aquestes poden ser les garants de la defensa de les sobiranies i les valedores d’una democràcia plena. Un bloc que aprofundeixi la crisi de règim, apuntalada precàriament amb la investidura de Rajoy i la conformació d’un govern continuista amb les polítiques d’austeritat i que seguirà negant-se a la demanda d’un referèndum d’autodeterminació per Catalunya. Un bloc que davant l’autoritarisme del govern central i de les institucions europees obri la porta d’un procés constituent de base, popular i radicalment democràtic que serveixi per constituir una República que esculli lliurement la relació amb la resta del Estat. Un procés constituent que només sent radicalment democràtic podrà respondre als interessos de la majoria popular i que ha de servir com un pas més en aixecar una alternativa al neoliberalisme dins i fora de Catalunya.

3. Els reptes que hem d’encarar són enormes, per això creiem necessari fer un balanç d’aquests darrers anys i que les presses que han marcat el ritme aquest últim cicle no ens facin perdre el fonamental d’ara endavant. En primer lloc, considerem que totes les forces implicades hem de fer un esforç per sobrepassar els espais predefinits de cada actor i deixar-nos desbordar per la voluntat de canvi social i polític, tot respectant la pluralitat política, el debat col•lectiu i els diferents actors i sensibilitats que constitueixen l’espai. Hem de construir espais de base útils per a les classes populars, vinculats al teixit associatiu, amb autonomia per enxarxar-se a les diferents realitats territorials i on la participació, col•laboració i construcció d’aquests espais es tradueixi en iniciatives concretes. Espais que no reprodueixin les desigualtats socials existents sinó que assegurin la participació d’aquelles que tenen menys temps, que tenen majors càrregues familiars i/o laborals, en definitiva, que els debats i les decisions polítiques no recaiguin en aquells i aquelles que tenen major visibilitat i disponibilitat. Per això, els càrrecs electes i orgànics han de ser instruments de la voluntat col•lectiva deliberada en espais de debat democràtic de base. On el ritme de les institucions no absorbeixi el dia a dia de l’organització i l’activitat militant, abordant honestament la conflictiva relació amb les institucions i generant mecanismes davant els perills d’adaptació política i burocratització militant. En que els límits que ens imposen les institucions no es tradueixin en rebaixes programàtiques, sinó en pedagogia dels límits d’aquestes i la recerca i experimentació de formes fora de la institucionalitat per dur a terme un programa anti-austeritat i de radicalitat democràtica.

4. Aquests objectius han de traduir-se en el tipus d’activitat militant. Una activitat no centrada en les confrontacions electorals, que vagi més enllà de les rendicions de comptes i tracti d’aixecar una agenda pròpia no condicionada pels ritmes i debats de les institucions. Amb campanyes i iniciatives pròpies que assenyalin els principals conflictes polítics. Bolcada en estimular la mobilització i en resoldre des de l’autoorganització els problemes de les classes populars a cada poble, barri, vila i ciutat. Que ofereixi les eines als seus membres per participar en els debats amb autonomia. Una activitat militant que es vinculi a les lluites socials, per això, creiem imprescindible posar en valor la tasca de mobilització, autoorganització i elaboració que s’ha vingut fent tots aquests anys des dels moviments i col•lectius socials i des del sindicalisme. Però, hem de generar vincles que no tractin de substituir els moviments, que no pretenguin moderar-los, sinó que els donin el protagonisme que s’han guanyat durant anys de lluita i resistència. A més, hem de ser capaces de nodrir aquests vincles, de posar la capacitat militant d’aquest espai a disposició de les lluites i mobilitzacions com una qüestió estratègica, és aquí on aconseguirem evitar l’adaptació política i fer el veritable contrapès als intents de restauració i als atacs de les elits del país.

5. Considerem prioritari la consolidació d’un programa de ruptura fruit d’un debat col•lectiu i de base, que mantingui una mirada llarga on les apostes concretes s’orientin a qüestions estratègiques. Un debat col•lectiu que ens permeti una cohesió militant i orienti l’acció política dins i fora de les institucions. En el qual assumim una aposta clara en revertir les privatitzacions i dibuixar una estratègia econòmica i social que posi en el centre les sobiranies, les cures i l’ocupació digna. Una aposta decidida que ens permeti sortir de la crisi, però que no s’acontenti només amb això tornant a la lògica del creixement infinit, sinó que permeti el repartiment dels treballs i de la riquesa i el respecte amb el medi ambient. Un model econòmic de transició basat en la democràcia econòmica i la cooperació entre sector públic i l’economia solidària i comunitària, que faci front als sectors estratègics i els posi sota control col•lectiu, que ens blindi de recaure en la precarietat i permeti que la gestió dels recursos sigui democràtica.

6. No podrem materialitzar el canvi en curs sense fer front a les polítiques xantatgistes de la Unió Europea, si no parem els peus a les pressions i ens posem a treballar per abordar un dels límits crucials per a que el cicle obert no sigui flor d’un dia. Cal una auditoria ciutadana del deute que ens permeti, front a l’opacitat i el “no hi ha alternativa”, abordar col•lectivament la desobediència a xantatges injustos i generar consensos amplis per a un impagament del deute. Hem d’anticipar-nos al xoc, seure’s davant la troika sense unes classes populars organitzades i sense posar tots els mecanismes en la defensa de les sobiranies és una batalla on tenim les de perdre. Podrem fer front a titans si no caiem en el replegament nacional i si no estem soles davant la troika; però sense enganyar-nos sobre la naturalesa de la Unió Europea, un projecte neoliberal, racista i antidemocràtic que no és reformable com a tal. Davant la globalització dels poders econòmics i de les polítiques d`austeritat, davant el buidatge de sobirania de les diferents nacions i estats, la transformació requereix d’aliances internacionals, d’aliances entre els pobles que patim l’espoli de la troika.

7. És el moment de traduir la Catalunya popular oblidada, la de les migrants, la dels i les treballadores, la Catalunya de la perifèria i la rural, la que porta anys sortint a manifestar-se contra les retallades, el masclisme i els desnonaments, traduir aquesta Catalunya en una força de transformació social i de protagonisme popular. Un Partit-Moviment que sigui capaç de reconstruir els llaços de suport mutu i solidaritat entre les menys que dècades de neoliberalisme han esmicolat, que estimuli la lluita i l’auto-organització. Un Partit-Moviment que plantegi una alternativa al processisme i a l’austeritat, que faci protagonistes a les classes treballadores i populars de la transformació en curs i d’una República catalana. Aquest és l’espai que imaginem des de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista i així el defensarem des d’allà on hem vingut col•laborant i participant, des de les candidatures municipals, els cercles de Podem, els col•lectius i moviments socials. Amb la urgència del moment i l’audàcia de l’oportunitat històrica que vivim, amb la mirada llarga de les que sabem que les transformacions profundes necessiten de treball pacient i construcció constant.

3/12/2016

+ Info:

El nou partit dels ‘comuns’ es definirà ‘catalanista, sobiranista, d’esquerres i republicà’. Hi haurà representació de BComú, Podem, ICV, EUiA i Equo

Les bases de Podem Catalunya avalen el referèndum i defineixen el partit com a ‘no independentista’. Els cercles de la formació aposten per models federals com a fórmules de relació territorial amb l’Estat


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com