contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 21 de novembre de 2016 | Manuel
Les cooperatives d’energia, aposten per un canvi de paradigma per fer front a les grans companyies.

Maties Lorente

Foto: Som Energia ha aconseguit una concessió de la central hidroelèctrica de Valteina (Valladolid) finançada amb aportacions voluntàries de les seves sòcies

Si haguéssim de triar dos adjectius per definir el mercat de l’electricitat a l’Estat espanyol, aquests, molt probablement, serien oligopòlic i rapinyaire. Des dels processos de privatització del sector durant els noranta, un dels subministraments i un dels pilars econòmics més importants es va deixar en mans d’unes poques companyies privades. Assumint una posició de control, aquestes empreses han desenvolupat mecanismes de pressió variats sobre sobre els diferents governs de l’Estat i les usuàries han acabat pagant la connivència entre les grans companyies i les administracions: des de 2005, el preu de l’electricitat s’ha encarit un 76%, segons un informe publicat per FACUA-Consumidors en acció. En un context de crisi econòmica i d’atur elevat, això ha fet que “el percentatge de despeses desproporcionades (en consum elèctric per part de les famílies) hagi arribat al 17% i el percentatge de llars espanyoles que es declaraven incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern era del 9%”, segons xifres de l’Associació de Ciències Ambientals per a l’any 2014. Al País Valencià i les Illes, aquesta última xifra era inferior a la mitjana i se situava al voltant del 7%. Per contra, a Catalunya, aquest percentatge arribava fins als 11 punts.

Per combatre aquesta situació, el mateix 2014, es va crear l’Aliança contra la pobresa energètica, que aplegava organitzacions diverses com la PAH, la Plataforma Aigua és Vida o l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). L’Aliança es dedica, d’una banda, a pressionar les administracions públiques perquè s’aturin els talls de subministraments i s’assoleixi un accés universal als serveis bàsics. D’altra, la gent que viu situacions urgents aprèn els passos que cal seguir a l’hora d’interlocutar amb les empreses subministradores o l’administració. Entre altres fites, han aconseguit, juntament amb l’Observatori DESC i la PAH, que el Parlament de Catalunya aprovés la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre mesures urgents per fer front a l’emergència d’habitatge i la pobresa energètica. Tot, després d’haver aconseguit reunir més de 143.000 signatures al carrer.

Un pastís per a cinc

Si no n’hi havia prou amb aquestes dades, recentment, el govern de Rajoy va aprovar un decret llei sobre les energies renovables que obligava a pagar una taxa per la connexió a la xarxa i pels sistemes d’emmagatzemament de l’energia a aquelles usuàries de la xarxa elèctrica que aposten per l’autoconsum amb renovables, mitjançant, per exemple, plaques solars instal·lades als seus habitatges. Amb aquest nou decret, s’aposta un cop més per la concentració del mercat energètic en grans companyies.

No és casual que es parli d’oligopoli en referència al sector energètic. Cinc empreses gestionen el 90% del negoci a l’Estat: Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, Endesa, Energias de Portugal i E.ON. Només les tres primeres van guanyar més de 7.000 milions d’euros de benefici durant l’any 2014. Aquests ingressos els permeten poder fitxar antics alts càrrecs dels diferents governs perquè seguin als seus consells d’administració. José María Aznar, Miquel Roca, Pedro Solbes i Elena Salgado van acabar treballant per a Endesa. Ángel Acebes va fitxar per Iberdrola i, així, la llista continua amb desenes de noms que van passar de l’administració pública a les empreses energètiques a canvi de sucosos salaris. El cas més flagrant és el de l’expresident Felipe Gonzalez, el qual, per la seva posició com a conseller a Gas Natural, rebia una retribució anual de 160.000 euros.

Energia feta cooperativa

Una de les iniciatives que treballa per construir un model energètic diferent és Som Energia. Amb més de 21.000 sòcies i al voltant de 27.000 contractes, la cooperativa es dedica a la producció i la comercialització d’energia renovable. Els únics passos que no controla del cicle de l’energia són el transport i la distribució, que formen part del mercat controlat per l’Estat.

Som Energia neix a partir d’una assemblea que es va fer a Girona, en què 150 sòcies fundaren el projecte en finals de 2010. El seu creixement ha sigut molt gran en només cinc anys: dos anys després de la creació, el 2012, ja eren 5.000 sòcies. En 2013, ja n’eren 12.000 i, actualment, han superat les 20.000 sòcies. Pel seu creixement i les persones implicades en el projecte, és una de les cooperatives d’energia més importants de l’Estat espanyol. Manté grups locals a nou regions de l’Estat, incloent-hi el País Valencià i les Illes.

Som Energia no és un fenomen aïllat. Les cooperatives elèctriques van ser de gran importància durant el segle xx. A l’Horta de València, alguns pobles encara conserven aquestes entitats per gestionar els recursos energètics, com és el cas de Vinalesa. Aquesta cooperativa elèctrica té més de 100 anys d’història i actualment compta amb més de 1.000 sòcies en un municipi de 3.500 persones. La diferència fonamental respecte al model de Som Energia és que Elèctrica de Vinalesa només es fa càrrec de l’última part del procés (la transformació d’alta tensió a baixa tensió i la comercialització) i, per tant, no pot assegurar que es tracti d’energia 100% renovable. A escala europea sí que existeixen alguns projectes molt similars a la cooperativa gironina, com són Enercoop (a França) o Ecopower (a Bèlgica). Fins i tot existeix una federació europea de cooperatives d’energies renovables, ResCoop.

El compromís de les sòcies

L’1 de setembre d’enguany, a les 12 del migdia, Som Energia va fer una crida a les seves sòcies per aconseguir capital social per la compra d’una central hidràulica a Valladolid. La cooperativa estimava la potència anual de la central en 1.400.000 kWh, quantitat que equival a l’ús elèctric aproximat de 560 llars, amb una concessió que s’allargava fins al 2028. En només dues hores, van aconseguir l’objectiu: 205 persones havien aportat vora 900.000 euros en contribucions voluntàries al capital social.

Un dels últims projectes endegats per l’organització és Generation Kwh. En aquest cas, les sòcies fan aportacions voluntàries en funció del seu consum elèctric i, a canvi, aconsegueixen una quantitat d’energia a preu de cost en proporció a la seva inversió inicial durant 25 anys. Transcorregut aquest temps, les aportacions voluntàries són retornades amb un 0% d’interès. L’objectiu és invertir cinc milions d’euros en tres projectes d’autogeneració d’energia renovable: una planta solar a Sevilla, un parc eòlic a Barcelona i una minihidràulica que encara està en fase d’estudi inicial. A la planta solar d’Alcolea del Rio, en concessió durant 25 anys, es produirà energia per a 1.300 llars anualment. A Pujalt (Alta Anoia), la intenció és ubicar-hi un aerogenerador.

Però les contribucions de les sòcies a la cooperativa no es fan només mitjançant aportacions al capital social, sinó també compartint coneixements i ajudant a difondre el canvi de paradigma energètic que vol transmetre la cooperativa. Del 18 al 20 de setembre, s’ha celebrat la IV Escola de Setembre de Som Energia a Sant Esteve de Palautordera. Entre altres temes, la trobada va servir per parlar del futur del sistema elèctric i el paper que hi ha de jugar la cooperativa. Alguns dels col·lectius que van participar en les taules i ponències van ser l’Observatori del Deute en la Globalització, l’Observatorio Crítico de la Energia, l’Aliança contra la Pobresa Energètica o Coop 57.

Projectes com Som Energia faciliten una transició cap a un nou model energètic. D’una banda, l’oligopoli de les cinc rapinyaires; de l’altra, la propietat col·lectiva basada en l’economia social. D’una banda, l’energia bruta i fumejant; de l’altra, la renovable i transparent. Perquè la manera com consumim, en aquest cas energia, pot tenir un component transformador molt alt.

21/10/2015

Directa


A la mateixa secció:


Alacant: Vecinos del Puerto exigen cese actividad graneles y al Consell que presione al Gobierno para naves cerradas.


Una implosión mayor y más rápida que en nuestras peores pesadillas


Advertencia de la Comunidad Científica Mundial a la Humanidad: Segundo Aviso


La política forestal y el deterioro climático, factores clave en los incendios de Galicia, Asturias, León y Portugal


Ciclones, cambio climático y especulación inmobiliaria: el caso Harvey


Antropoceno, capitalismo fósil, capitalismo verde, ecosocialismo: ¿Dónde está la salida?


La Conselleria de Mediambient incumple sus propios programas de inspección


Cambio Climático. La Tierra arde: sequías, desertificación, hambre, migraciones


Juicio popular al proyecto Castor


Trump denuncia el acuerdo de París sobre el cambio climático: ¿Qué esperabas?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com