contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 9 de novembre de 2016 | Manuel
Panteres Negres, 50 anys d’una revolució inacabada que va sacsejar els EUA

Cristina Barrial

Fa mig segle va néixer a Califòrnia el Partit de les Panteres Negres, una organització cabdal en la cultura revolucionària dels Estats Units del darrer mig segle. Sorgit en un entorn que no s’identificava amb el discurs de la no-violència defensat pel Moviment dels Drets Civils de Luther King, en pocs anys va expandir-se per tot el país i, fins i tot, va arribar a tenir una seu a Algèria. L’expansió va anar acompanyada d’un creixent suport social, assolit especialment gràcies als programes de “supervivència” adreçats a la comunitat negra. L’èxit dels Panteres va situar-los en el punt de mira de l’FBI, que va considerar l’organització “com la major amenaça per a la seguretat interna dels Estats Units”. Infiltracions, operacions policials i discrepàncies al seu interior van acabar suposant el declivi i, finalment, la desaparició dels Panteres. En resta el llegat i un cert mite.

L’interès per l’organització dels Panteres va molt més enllà de les fronteres dels Estats Units. En tenim una bona mostra aquests dies a casa nostra, amb la recent projecció del documental ‘The Black Panthers: Vanguard of the revolution’ —que en resumeix la història— en el marc del festival de música negra Say it loud!, i amb l’èxit de la campanya de micromecenatge de l’editorial Tigre de Paper per publicar la novel·la ‘Panther‘, escrita per Melvin Van Peebles, i que es presenta justament avui, 4 de novembre.

Situem-nos a Oakland, just cinc dècades enrere. En un moment en què els Estats Units eren l’escenari de l’efervescència del Moviment pels Drets Civils, aquesta ciutat de la badia de San Francisco (Califòrnia) reunia els ingredients necessaris per viure les protestes de la comunitat afroamericana: tenia les taxes de mortalitat infantil i d’atur negres més altes de tot el país. Un dia de tardor, a la Universitat de Berkeley, Bobby Seale va escoltar el discurs de Huey P. Newton, un noi negre que, malgrat el seu poc carisma, va convèncer-lo de la necessitat d’organitzar-se per fer front al que consideraven un estat racista. No tenia cap sentit fer noves lleis que beneficiarien la comunitat negra quan les lleis existents no s’estaven executant. El canvi hauria de ser més radical. Tots dos van unir-se a l’Associació Afroamericana de la universitat. Aquesta trobada seria el germen d’una idea que es materialitzaria en poc temps: el Partit de les Panteres Negres d’Autodefensa.

El que posteriorment s’anomenaria simplement Partit de les Panteres Negres no va ser un fenomen aïllat del seu temps. Parlem d’una època en què nombrosos moviments s’apropaven al concepte de negritud, teoritzat el 1935 pel poeta Aimé Césaire, i l’adaptaven al seu context. Aquest moviment ideològic i literari caribeny reivindicava la identitat i cultura negres en un procés desalienant, associat a un estil estètic i a una presa de consciència negra. Als EUA qui l’adopta és el Black Power, que al seu torn nodrirà tots els moviments afroamericans de la dècada dels seixanta.

Per què el Partit de les Panteres Negres sorgeix just en aquest moment? En primer lloc, la inflació derivada de la guerra que els Estats Units mantenien al Vietnam va colpejar amb més força els barris humils, on habitava el gruix de la comunitat negra. L’experiència prèvia a la creació del partit va ser l’actuació dels Diaques per la Defensa i la Justícia, un grup armat d’autodefensa que s’encarregava de protegir organitzacions de drets civils als estats del Sud durant els anys seixanta. A més a més, va tenir certa repercussió la nombrosa publicació de bibliografia sobre història i cultura afroamericana emmarcada en el Black Arts Movement durant la mateixa dècada. El tipus d’art que va sorgir d’aquest moviment va permetre a la comunitat negra apoderar-se i conèixer la seva pròpia història, una història que l’educació formal li havia amagat.

D’altra banda, el termòmetre del conflicte social estava en el seu punt més àlgid. Tothom recordava el que havia passat un any abans a Watts, un barri de Los Angeles. L’agost de 1965 havia estat l’escenari de la revolta urbana més violenta des de la Segona Guerra Mundial. Durant sis dies, un conflicte entre ciutadans negres i la policia va costar la vida de 35 persones i més de 4.000, la immensa majoria negres, van ser arrestades. Els danys materials per la crema de propietats van vorejar els 200 milions de dòlars. Watts va ser un reflex de l’odi de la gent negra del gueto cap a l’estructura blanca de poder i va evidenciar que bona part de la classe obrera negra no se sentia identificada amb el discurs de la no-violència defensat pel Moviment dels Drets Civils i encarnat en la figura de Martin Luther King.

La revolta de Watts va suposar l’augment de la militància negra i un reconeixement de la necessitat de l’autodefensa que els líders del Moviment dels Drets Civils no podien assimilar. Segons el periodista William Gardner Smith, “les revoltes d’aquests anys van marcar l’entrada dels joves a la batalla racial, i les organitzacions existents dirigides pels intel·lectuals o per membres de la classe mitjana no van poder amb ells: havien de néixer els Panteres Negres”.

De Malcolm X a Fanon: legitimant la violència

Huey P. Newton i Bobby Seale van fundar el Partit de les Panteres Negres un 15 d’octubre de 1966. El símbol de la pantera va ser adoptat directament de l’Organització per la Llibertat del Comtat de Lowndes (LCFO, en anglès), liderada per Stokely Carmichael, un activista referent del Black Power. Aquesta organització tenia com a objectiu assegurar el dret a vot de la comunitat negra del comtat, que representava el 80% del total de la població. Malgrat aquesta proporció, cap home negre no estava registrat per votar. L’LCFO va adoptar la pantera negra per diferenciar-se com a organització política independent, també tenint en compte el significat d’aquest animal: quan la pantera està acorralada, ataca a l’agressor.

Inspirat en aquest símbol, va néixer el Partit de les Panteres Negres. Estava impregnat de les teories revolucionàries que els seus fundadors portaven anys llegint i que volien portar a la pràctica. Els primers anys del partit van estar molt influenciats pel discurs i per les idees de l’activista Malcolm X, assassinat al febrer de 1965. Malcolm, que havia format part de la Nació de l’Islam i que va fundar l’Organització de la Unitat Afroamericana, va legitimar l’ús de l’autodefensa per lluitar contra la segregació racial. Entre altres qüestions, defensava que la reeducació, tant per a blancs com per a negres, seria més eficient que cap tipus de nova legislació als Estats Units. Però, a més a més d’aquesta reeducació, deia, era necessària la creació d’unitats d’autodefensa en llocs com Mississipí, on l’Estat no actuava per protegir la comunitat negra de la violència a la qual estava exposada.

Paral·lelament, l’obra culminant del psiquiatre antillà Frantz Fanon, ‘Els condemnats de la terra’, va servir perquè els afroamericans veiessin reflectides les colònies africanes als seus barris i justifiquessin les causes de la violència espontània dels moviments revolucionaris. A l’obra, l’antillà hi va escriure: “L’alliberament nacional, el renaixement nacional, la devolució de la nació al seu poble, la descolonització, són sempre fenòmens violents”. L’obra de Fanon va ser determinant en la reivindicació dels Panteres Negres com a partit del ‘lumpenproletariat’.

Mentre que el marxisme clàssic considerava el ‘lumpenproletariat’ com a objecte contrarevolucionari, el Partit de les Panteres Negres, com Fanon, veia en ell un subjecte imprescindible per a qualsevol moviment anticolonial. Exemple d’això és el passat criminal i vinculat al món de les drogues de molts nacionalistes negres —des de Huey P. Newton fins a Eldridge Cleaver, passant pel mateix Malcolm X. Com que una gran part de la comunitat afroamericana vivia en la marginalitat i segregació pròpia dels guetos, la lluita contra les drogues era una de les més valuoses que podien afrontar els Panteres per posar fi a la desmobilització de la comunitat negra.

El Partit de les Panteres Negres també tenia una clara influència maoista. L’acceptació del maoisme estava estretament relacionada amb el seu caràcter antiimperialista. Fins i tot, una de les primeres formes de finançament del partit va ser la venda d”El llibre roig’, de Mao Zedong. Amb aquests diners van aconseguir comprar la primera arma del partit, en consonància amb la proclama del president xinès: “El poder neix de la punta d’un fusell”.

D’est a oest, l’expansió del treball comunitari

El Partit de les Panteres Negres no tardaria a expandir-se a altres estats dels EUA. Huey P. Newton, que en seria ministre de Defensa, i Bobby Seale, el president de la formació, van redactar un programa de 10 punts que va funcionar com a eina organitzativa gràcies al seu coneixement en matèria legal. En el programa, que era la declaració de principis del partit, s’exigia a l’Estat el dret a l’autodeterminació de totes les comunitats negres oprimides, la plena ocupació de la comunitat negra, el dret a una sanitat i una educació gratuïtes i el final de la brutalitat policial i de les agressions exteriors perpetrades pels Estats Units, entre d’altres. Va ser difós en tots els números ‘The Black Panther’, el diari imprès mitjançant el qual el partit es finançava i es donava a conèixer.

El partit va guanyar a poc a poc militants gràcies a accions que li proporcionaven una considerable visibilització. Amb la formació de les Patrulles d’Alerta Policial, on panteres negres portaven armes ben visibles i recorrien la ciutat per combatre la violència policial, es qüestionava el monopoli de l’ús de la violència de l’Estat. Aquesta tinença d’armes no era benvista per una gran part de la població blanca, però era permesa per la llei de Califòrnia. El salt a l’òrbita nacional arriba gràcies a un fet succeït a Sacramento el 2 de maig de 1967. Membres armats del partit van irrompre a l’Assemblea Estatal de Califòrnia per protestar contra l’aprovació de la ‘llei Mulford’, que pretenia canviar la normativa sobre la tinença d’armes. La llei finalment va ser aprovada, però aquest fet va ser el revulsiu mediàtic que suposaria l’arribada de desenes de sol·licituds d’obertura de delegacions locals del partit. El 1969 ja existien al voltant de 40 delegacions locals i milers de membres, dels quals el 60% eren dones.

El focus del partit estava posat en el treball comunitari, que mitjançant uns programes anomenats “de supervivència”, tenia com a objectiu pal·liar les necessitats bàsiques de la comunitat negra. Huey P. Newton, que havia patit la gana en la pròpia pell, era conscient que aquests programes no canviarien les condicions socials per si mateixos, però eren un vehicle que podria afavorir que la gent es polititzés un cop tingués les seves carències cobertes. Aquests programes van ser molt nombrosos. Entre els més coneguts hi havia el d’esmorzar gratuït, que pretenia assegurar que tots els nens anessin a l’escola havent esmorzat decentment. A més, va oferir l’oportunitat al partit, de caràcter laic, de treballar conjuntament amb l’Església, ja que es desenvolupava a les esglésies dels barris. Altres programes que es van aplicar van ser el Servei Intercomunal de Notícies (1967), la Campanya de Recollida de Firmes pel Control Comunitari de la Policia (1968), les Escoles d’Alliberament o Instituts Juvenils Intercomunals (1969), la Clínica Sanitària i d’Investigació Mèdica Gratuïta (1969), el Programa Roba Gratuïta (1970), el Transport Gratuït per les Presons (1970) o el Programa de Cooperativa d’Habitatge Gratuït (1971), entre d’altres.

Conjugant intercomunalisme i internacionalisme revolucionari

Un dels aspectes que van diferenciar el Partit de les Panteres Negres respecte dels seus contemporanis va ser l’aposta per deixar a un costat la radicalitat del nacionalisme negre per apropar-se a l’intercomunalisme. No es van afegir a la negativa a participar i col·laborar en iniciatives amb altres races, com feien alguns grups nacionalistes negres, i van considerar que, per tal d’arribar a un espectre polític més ampli i que la revolució triomfés, eren necessàries coalicions racials i ètniques, fins i tot amb “els blancs”. L’intercomunalisme, concepte encunyat per Huey P. Newton, era una combinació entre comunitat ètnica i solidaritat amb altres col·lectius. Segons Newton, les relacions entre comunitats eren bàsiques per construir una societat nova, ja que les nacions havien deixat d’existir.

Aquest pas del nacionalisme negre radical a l’intercomunalisme suposa un canvi en el full de ruta del partit. Encara que al seu programa de 10 punts es defensava el dret a l’autodeterminació i a la creació d’estats negres independents als Estats Units, Newton va plantejar el 1969 la inviabilitat d’una Nord-amèrica negra segregada i formada per cinc o sis estats, veïna d’uns Estats Units imperialistes i capitalistes. Així, la revolució nacionalista negra hauria de formar part d’una revolució blanca més àmplia.

Un exemple d’aquesta col·laboració del partit amb altres moviments procedents de l’esquerra va ser la Convenció Constitucional Revolucionària del Poble (RPCC), que va fer-se a Filadèlfia el 1970. Uns 6.000 activistes provinents de diferents moviments i ètnies es van reunir amb la intenció de redactar la Constitució més progressista de tota la història i desenvolupar una superestructura revolucionària que es convertiria en la base d’una nova societat. Finalment, l’intent no va quallar. Segons retrata Mumia Abu-Jamal a la seva biografia, ‘Volem llibertat!’, el motiu del fracàs del moviment va ser que “l’esquerra no estava preparada per assumir els costos d’embarcar-se en una revolució que no valorava la seva blancor, i al mateix temps, trencar definitivament amb la seva mare pàtria, l’Amèrica blanca”.

L’internacionalisme revolucionari era una arma de dues fulles. En primer lloc, el Partit de les Panteres Negres es comprometia a donar suport als moviments d’alliberament nacional contra l’imperialisme dels Estats Units. Per exemple, amb el programa “Pilots per panteres” el partit s’oferia a intercanviar panteres combatents empresonats a la Guerra del Vietnam per soldats de l’exèrcit dels Estats Units. A més a més, alts càrrecs del partit com Eldridge Cleaver van manifestar el seu suport a la causa palestina.

L’altra cara de la moneda va ser la possibilitat que panteres negres perseguits als Estats Units poguessin exiliar-se a un lloc segur a causa de l’augment de la confrontació amb l’Estat. Un dels països que més panteres negres van acollir va ser Algèria. I precisament en aquest país s’hi va crear, el 1970, la primera i única seu internacional oficial del partit. Mentre que la formació tenia cada vegada més repercussió global, a l’ombra l’FBI activava un programa amb un clar objectiu: fer desaparèixer el Partit de les Panteres Negres.

El COINTELPRO, aniquilant des de dins

El 1969, el director de l’FBI, John E. Hoover, va sentenciar que la formació era la major amenaça per a la seguretat interna dels Estats Units. Hoover va utilitzar tant la burocràcia com els mitjans de comunicació per posar en marxa una campanya de desprestigi i d’infiltració fonamentada en la por. El COINTELPRO (Programa de Contraintel·ligència) va començar el 1956 i el seu objectiu era l’espionatge, la infiltració i la desestabilització de grups relacionats amb el moviment d’alliberament negre. Entre el 1956 i el 1971, en el marc del COINTELPRO, es van dur a terme 295 accions contra grups negres, la majoria contra els Panteres.

Aquestes accions anaven des de les escoltes telefòniques, la vigilància, la recopilació d’informació, la desestabilització, fins a les infiltracions i la neutralització. Un dels casos d’infiltració de l’FBI més coneguts va ser el d’Earl Anthony, que va arribar fins i tot a organitzar una delegació del partit a Los Angeles. L’objectiu de les infiltracions era, a més d’aconseguir informació confidencial, augmentar els desacords i la desconfiança entre els diferents grups nacionalistes negres. Un exemple d’això va ser l’assassinat de dos panteres de Los Angeles, Bunchy Carter i John Huggins, el 1969, per part de dos membres del grup United Slaves (Esclaus Units), que van resultar ser dos infiltrats de l’FBI: George i Larry Stiner.

La informació de les activitats clandestines de l’FBI no va arribar al poble estatunidenc gràcies a la premsa, sinó a causa del robatori executat el 1971 per un grup clandestí que va fer-se anomenar Comissió Ciutadana d’Investigació de l’FBI i que va entrar a un centre d’emmagatzematge de l’agència federal d’investigació a Pennsilvània. Gràcies a aquesta informació confidencial, es va descobrir que el 40% del pressupost de l’FBI anava destinat al control d’activistes polítics, mentre que només l’1% anava dirigit a perseguir el crim organitzat.

Més enllà d’accions com la detenció i neutralització de militants, n’hi va haver d’altres, els efectes de les quals van contribuir a la materialització de l’escissió que acabaria amb el partit. L’erosió de la confiança entre militants del partit va ser un dels principals objectius de Hoover. L’enviament de correspondència falsa a diferents líders dels Panteres Negres amb acusacions encreuades va escalfar les diferències ideològiques i estratègiques que havien sorgit els últims anys i que a poc a poc havien guanyat més pes.

En els últims anys, la predilecció per la guerrilla urbana i pel foc paramilitar que havia caracteritzat el partit, i que el mateix Huey P. Newton havia defensat en la seva formació, havia canviat. El 1972, malgrat l’existència de moltes veus discordants, l’organització va optar per l’estratègia electoral per la qual Bobby Seale i altres membres del partit van presentar-se a les eleccions municipals —Seale va estar a punt de convertir-se en l’alcalde d’Oakland. Per tal de donar suport a la campanya electoral de Seale, Newton va ordenar expressament que totes les delegacions locals tanquessin —abandonant els seus programes comunitaris— i que tots els membres es dirigissin a Oakland. Aquest intent de recentralització va ser inacceptable per a alguns membres del partit, que van abandonar la militància, catalogant l’ordre de Newton d’error tàctic.

De fet, una de les crítiques al partit va ser aquesta personalització en Huey P. Newton, que es va materialitzar en purgues, com les dels Panters 21 a Nova York, mitjançant les quals el ministre de Defensa tractava d’eliminar qualsevol tipus de discrepància que, segons la seva opinió, podia desestabilitzar el partit. Una de les característiques de l’organització va ser la seva heterogeneïtat ideològica. Com afirma la historiadora Paula Scheller, “cadascuna de les personalitats dirigents del partit va assimilar diferents formes d’entendre l’articulació entre organització negra i lluita anticapitalista, cosa que va portar a diferències estratègiques que es van expressar en un permanent eclecticisme teoricopolític”.

L’aposta del partit per l’autodefensa —que podia portar a un ús legítim de la violència, segons la seva interpretació— no era compartida per tota la comunitat negra, sobretot de classe mitjana, més atreta per la propugnació de la no-violència del Moviment dels Drets Civils. D’altra banda, malgrat la seva definició com a organització socialista, la seva acció es va centrar en el treball comunitari als guetos, “deixant de banda la confluència amb la poderosa classe obrera nord-americana, dissociant la seva influència política i ideològica entre els afroamericans de l’objectiu d’organitzar corrents polítics a l’interior del moviment obrer, feina que van deixar així a les distintes cúpules sindicals lligades als partits hegemònics”, diu Scheller.

El llegat

La centralització va ser una de les causes de la desaparició del Partit dels Panteres Negres. La formació no va poder-se recuperar de la seva escissió en nombrosos fronts que es disputaven la legitimitat de l’autèntic partit. Tanmateix, la seva desaparició formal el 1982 va donar pas a la creació d’altres alternatives i formacions revolucionàries de caràcter local. Una d’aquestes va ser el Front Negre Unit d’Alliberament (BULF, segons la sigla en anglès), a Oakland, que va destinar les seves forces a intentar crear aliances entre bandes per posar fi a la violència entre elles i canalitzar la seva ràbia cap a iniciatives amb contingut polític per a la ciutat.

Moltes d’aquestes formacions van tenir una vida útil molt curta i des que el Partit de les Panteres Negres va desaparèixer els Estats Units mai no han tornat a l’escenari d’una alternativa nacionalista negra tan cohesionada que pogués fer tremolar els fonaments del seu ‘statu quo’. Darrere seu va deixar la importància del servei públic com a base organitzativa i com a necessitat per tal d’exercir un control efectiu de les comunitats. L’acció del Partit de les Panteres Negres va ser, per damunt de tot, un intent per construir institucions comunitàries emparades sota una ideologia que desafiés, directament, la democràcia capitalista.

4/11/2016

elcritic

+ Info:

The revolutionary legacy of the Black Panthers


A la mateixa secció:


Economía mundial en perspectiva


El marxismo sin dialéctica


Conciencia de clase, frente único y gobiernos obreros (1979)


Quin canvi de model productiu?


Diez años después del comienzo de la Gran Recesión


¿Será el capitalismo salvado por los robots, mientras la clase trabajadora podrá vivir una vida feliz de ocio?


La reconstrucció de la classe obrera global


Aclaración sobre un pasaje de Rosa Luxemburgo: la entrada de un socialista a un gobierno burgués no transforma al gobierno en socialista, sino al socialista en ministro burgués.


La mujer: ¿Casta, clase o sexo oprimido? (1970)


La desocupación y otros problemas fundamentales de la clase obrera no se solucionan votando leyes, en tanto subsista el capitalismo.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com