contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 28 de juliol de 2016 | Manuel
Entrevista amb Alfonso Lázaro i Raúl García, membres de Títeres desde Abajo: "L’Ajuntament de Madrid ha actuat de manera covarda i perversa"

Cistina Castaño Gomez

Alfonso Lázaro –tècnic de so i il·luminació, granadí i afiliat de la CNT– i Raúl García –madrileny vinculat a projectes culturals com la ràdio lliure i comunitària Ràdio Almenara, al barri de la Ventilla– són els dos titellaires empresonats el mes de febrer passat durant el carnestoltes de Madrid per representar l’obra Don Cristóbal y la Bruja. Se’ls acusava de delictes d’enaltiment del terrorisme i incitació a l’odi per una pancarta exhibida durant la representació, en la qual es llegia "Gora Alka-ETA". La seva companyia de teatre, Títeres desde Abajo, va néixer tres anys abans, quan tots dos van decidir acostar el teatre –com a projecte polític– als moviments socials i generar un repertori d’obres teatrals amb un fort contingut social i polític.

El dissabte 9 de juliol, la CNT de Sabadell va organitzar les jornades Repressió en democràcia, en el context de les quals Títeres desde Abajo va representar l’obra En la plaza de mi pueblo, una sàtira titellaire que el centenar de persones que van assistir com a públic va gaudir i aplaudir. Els mitjans de comunicació han publicat molt sobre el cas dels titellaires, segons ells mateixos, moltes "difamacions i mentides". La Directa va parlar amb ells sobre el seu cas i el seu ofici durant la seva actuació a Sabadell.

L’obra Don Cristóbal i la Bruja per la qual vau ser empresonats... de què tracta? Per què tant d’escàndol?

Alfonso Lázaro. La protagonista de l’obra és una bruixa que viu en una casa ocupada i, en el seu dia a dia, s’enfronta als quatre pilars fonamentals de l’Estat. Primer s’enfronta al propietari de l’habitatge, que li vol cobrar diners per viure-hi. Com que ella no té diners, el propietari se n’aprofita sexualment. Durant la batussa, ell acaba mort. Arran d’aquesta violació, ella queda embarassada. El segon poder amb què s’enfronta és una monja, que vol prendre-li el nen sota la creença que es criarà millor en una família convencional o en un convent. Li intenta robar el nen i, aquí, l’obra adquireix dinàmiques tradicionals del teatro de cachiporra. Al final, la bruixa colpeja la monja i aquesta cau a terra. Apareix el policia, el tercer dels poders, l’aparell repressor. Aquest deixa KO la protagonista i, mentre la bruixa està desmaiada, el policia va introduint elements dins la casa per usar-los de prova per condemnar-la per terrorisme, com ara un artefacte explosiu en forma de mandonguilla. Apareix una simulació del llibre Contra la Democràcia –que ha estat usat com a indici en altres casos contra anarquistes– i, després, introdueix la famosa pancarta i li fa fotos. Després del muntatge, el policia deté la bruixa i la porta davant del jutge. El jutge aprofita aquestes proves per condemnar-la a la forca. Llavors, comença una dinàmica en la qual el personatge no sap com funciona la forca; el jutge li ho explica, fica el cap a la forca i ell mateix acaba penjat, picarescament. L’obra tracta sobre com la bruixa s’enfronta als quatre pilars fonamentals de l’Estat: la propietat privada, l’Església, l’aparell repressor i la justícia.

És sabut que la vostra obra estava autoritzada per l’Ajuntament de Madrid i que ja vau dir que no era una obra infantil. Com us expliqueu, llavors, les declaracions de l’Ajuntament quan van dir que prendrien represàlies contra vosaltres?

A. L. De fet, l’Ajuntament, a més d’autoritzar l’obra, ens contracta. L’Ajuntament actua quan tot l’aparell mediàtic es posa a funcionar. És el primer que va als jutjats a posar la denúncia, encara que, després, aquesta denúncia per delicte d’enaltiment del terrorisme sí que va per la fiscalia i l’Audiència Nacional, que actuen d’ofici; és a dir, aquí, l’Ajuntament no hi té res a veure, però sí que acudeix als jutjats penals a posar una denúncia. Aquella mateixa nit ja va sortir Bescansa [Carolina Bescansa, diputada de Podem al Congrés] a la televisió presumint que l’Ajuntament havia estat el primer d’actuar posant una denúncia i que havia estat la millor actuació. Després, l’Ajuntament ha reculat mediàticament quan ha vist que la societat havia canviat: hi havia protestes i manifestacions. Primer, l’Ajuntament ha actuat per por –pensant que la gent se’ls tiraria a sobre– i, quan ha vist que hi havia un suport social, ha volgut revertir la seva actuació per justificar-se i quedar bé.

Raúl Garcia. Jo crec que l’Ajuntament ha actuat per por, però el cas és molt pervers perquè és l’Ajuntament qui et contracta per alguna cosa, tu fas aquesta cosa per la qual has estat contractat i, com que la situació es pot tornar en contra seva, et denuncien i et comencen a fotre merda. No només és una actuació covarda, sinó també perversa.

Quins delictes se us han imputat exactament?

A. L. Enaltiment del terrorisme i un delicte contra les llibertats constitucionals que normalment es coneix com a incitació a l’odi. El d’enaltiment, ens l’imputen per la famosa pancarta. A l’acta d’empresonament, tant el jutge com la fiscalia diuen que és igual el context en què es mostri aquesta pancarta o aquesta llegenda, que el fet de mostrar-la, independentment del context, ja és victorejar la banda terrorista. A les declaracions que vam fer durant el judici, vam dir que aquesta pancarta tenia relació amb un context i que no tenia res a veure amb enaltir o victorejar el terrorisme. El segon delicte, el d’incitació a l’odi, no sabem ben bé per què el tenim. Tal com està descrit, és un delicte previst per a casos de masclisme, discriminació racial o per motius d’orientació sexual; per un munt de coses que no tenen res a veure amb la nostra obra, que no atempta contra cap grup o persona individual en aquests termes. És a dir, podria ser una crítica a jutges, policies, violadors... Però no sabem en què es basen per dir que hem incitat a l’odi envers la policia, per exemple; és a dir, no sabem quina justificació tenen per imputar-nos d’aquest delicte. De fet, quan llegeixes l’auto d’empresonament, no hi ha cap prova ni cap indici que faci menció concreta al motiu pel qual ens imputen aquest delicte...

R. G. No està argumentat. L’únic que diuen és que hi ha escenes ofensives i violentes, però bé... La sensibilitat de cadascú... Tots tenim diferents sensibilitats i ofendre’t et pots ofendre per diferents coses... Però, d’escenes violentes, a les obres de ficció, n’hi ha a cabassos. A més, el gènere de la cachiporra té un grau de violència, però no és una violència explícita, no és una violència gore, que fereixi la sensibilitat del públic, són jocs i dinàmiques tradicionals; no és una violència esfereïdora, sinó una violència còmica.

La presó. Com és? Com és la relació entre presos i funcionariat?

A. L. Com caldria esperar. Els funcionaris tenen una actitud de prepotència i distanciament cap als presos, però tampoc no convius amb ells. Dins de la presó, el funcionari és el que et porta a la cel·la i el que et posa el menjar. Els que netegen ja són ordenances, és a dir, altres presos que fan aquesta tasca. Realment, la gent amb qui tenen més relació els presos són altres presos. La relació amb els funcionaris és nul·la perquè, si no és per demanar instàncies i altres burocràcies, no tractem amb ells; i el tracte que tenen els carcellers envers els presos és molt despectiu... Jo crec que és una cosa que no sorprèn. El tracte és el que imaginàvem... fins que ho vius i t’adones que és així.

R. G. No pot ser d’una altra manera. N’hi ha uns que som allà per la força i els altres són els que exerceixen aquesta força perquè hi siguis. No tindria cap sentit tenir una relació amistosa amb ells.

Heu estat sota el règim d’especial seguiment (FIES). Què comporta? Com ho heu viscut personalment?

A. L. El règim FIES té moltes condicions que limiten la vida dels reclusos. A nosaltres, realment, el FIES ens l’apliquen només pel que fa a les comunicacions externes, és a dir, per limitar aquestes comunicacions, controlar-les, gravar-les. Només ens deixaven escriure dues cartes un dia a la setmana. Els presos en règim FIES estan sols a la cel·la, però, a nosaltres, sí que ens van deixar compartir cel·la. Tampoc ens van requisar els llibres, ja que, si ets FIES, només pots tenir dos llibres i dues revistes. Et registren contínuament la cel·la i, amb això, justifiquen que no et deixin tenir massa coses perquè, per a ells, és més fàcil dur a terme el registre si tens poques pertinences. També ens impedien trucar per telèfon. És dur, perquè no saps quant de temps estaràs aquí dins, ja que estàs en preventiva. I si no et pots comunicar amb la gent de fora... aquesta incertesa és el pitjor.

R. G. En el nostre cas, va suposar un registre de cel·la, canviar-nos de cel·la fora del mòdul que ens havien assignat i anar a la galeria FIES, que és una galeria més vigilada. No tenim constància dels nostres, però els carcellers fan informes periòdics sobre la teva conducta, el teu comportament al pati, amb quins presos et relaciones i amb quins no...

Corregiu-me si m’equivoco: heu estat inclosos al registre de presos perillosos FIES 3BA tot i que l’acusació era enaltiment del terrorisme i no pertinença a banda armada. Com expliqueu això?

A. L. Doncs, no té gaire explicació... Primer, en teoria, no hi ha res que ho impedeixi, però està més o menys estipulat dins del reglament intern penitenciari que els presos en preventiva no poden entrar en règim FIES perquè això atempta contra la seva presumpció d’innocència. Realment, la presó preventiva ja atempta contra la teva presumpció d’innocència, però es veu que això no... Primer, ens reclouen com a FIES estant en preventiva, cosa que no és habitual, però tampoc il·legal. Després, ens traslladen a FIES3, que és per delictes relacionats amb pertinença a banda armada, tot i que no hi pertanyem ni se’ns acusa d’això ni hi ha cap prova d’aquesta pertinença. Ens reclouen a FIES3, però tampoc se’ns aplica en la seva totalitat, com hem dit abans, només per filtrar les nostres comunicacions. El que buscaven realment era això i ens l’apliquen per això. Ens podrien haver posat al FIES5, on fiquen tothom... per a ells és el seu calaix de sastre... Però, com el que buscaven era el control de les nostres comunicacions, ens van aplicar el FIES3. En termes mediàtics,també és més escandalós que ens apliquin el règim FIES per pertinença a banda armada, dóna més suc. Però, realment, no tenia cap sentit que ens posessin sota el règim FIES ni per una cosa ni per l’altra.

R. G. Ells ens ho van justificar dient que era per la nostra pròpia seguretat i per la seguretat de la presó. Una entrevista que em van fer els funcionaris de seguretat i intel·ligència de la presó em van insistir en les relacions que tenia amb gent de fora i si aquestes relacions podien posar en risc la seguretat de la presó. Absurd. En la comunicació d’ingrés posa això mateix també.

A.L.: Les intervencions de les trucades pretenen que no hi hagi accions coordinades amb gent de fora. Parlaven d’evitar que poguéssim seguir directrius de gent de fora que ens parlessin de vagues de fam... Els FIES també els justifiquen així. Aquesta és una de les raons que donen per defensar els FIES quan llegeixes el reglament.

Com valoreu el paper de la premsa en casos com el vostre?

R. G. Una reflexió conjunta que hem fet és que, mediàticament, el cas era una llaminadura per a la premsa: Ajuntament de Madrid, titelles, nens i ETA. Per desgràcia, el tema dels titellaires encara ven. I els mitjans de comunicació, que no només tenen interessos partidistes, sinó també empresarials, publiquen el que sigui perquè ven.

El jutge Moreno ha arxivat la causa per la qual se us investigava per enaltiment del terrorisme i l’ha derivada a un jutjat ordinari. En quina situació judicial esteu ara?

A. L. El jutge ha arxivat la causa d’enaltiment del terrorisme de manera provisional; no és un arxiu lliure. Això vol dir que no hi ha cap prova que aquest delicte s’hagi comès, però que, com que ell no pot entrar a la nostra ment, no sap quina intencionalitat teníem. És a dir, que no hi ha delicte, però no sap si volíem cometre aquest delicte. Aquest és el recurs que nosaltres hem introduït, demanant que l’arxiu sigui lliure. Ell també té potestat per arxivar l’altre delicte –el d’incitació a l’odi–, que diu que ja no és competència de l’Audiència Nacional i ha derivat al jutjat ordinari. Nosaltres hem recorregut les dues coses. Ha estat l’AN qui ens ha acusat dels dos delictes, per tant, entenem que té la mateixa potestat per arxivar els dos. De fet, el mateix dia es va fer públic l’arxivament del cas d’Alberto Sanjuán i Glòria Muñoz, acusats del mateix delicte per representar la mateixa obra que nosaltres. Té competència total. Ara mateix, la situació legal és aquesta: estem recorrent la decisió del jutge.

R. G. De moment, continuem estant acusats del delicte d’incitació a l’odi, que implica penes d’entre un i quatre anys de presó, és a dir, que és més greu que el d’enaltiment del terrorisme. Passaran mesos abans que el cas sigui traslladat a un altre jutjat si el nostre recurs no surt com esperem. Aquest nou jutjat decidirà si continua instruint el cas i si anem a judici. Ens han tret les mesures cautelars, això sí; ja no hem d’anar a signar regularment als jutjats i diuen que ens tornaran els passaports quan passem per l’Audiència.

25/07/2016

directa


A la mateixa secció:


Las cloacas de interior (documental).


Euskal Herria: El dislate de Altsasua


Alsasua i el Dret Penal democràtic


La nova pell de la ultradreta


Múrcia: Connivencia con la extrema derecha para fabricar un titular


Informe Amnistía Internacional 2016/17 sobre la situación de los derechos humanos en el estado español


Bagdad en Francia


El cas Pandora i la postveritat


David Fernàndez explica la guerra bruta de l’operació Catalunya


El testimoni impressionant dels periodistes de Público sobre la claveguera de l’estat contra l’independentisme

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com