contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 27 de juliol de 2016 | Manuel
Què és el neoliberalisme?

Neil Davidson

Molt clara explicació del neoliberalisme per Neil Davidson, en resposta a una carta pel Dr. Jim Walker (Economista en Cap, Asianomics, Hong Kong)

Jim Walker va escriure en el National del dissabte que: "com a economista, no tinc ni idea del que és un neoliberal". Segons la seua opinió, per tant, cal deixar d’usar el terme, perquè "no hi ha tal cosa i no hi ha cap pista per a definir-lo". En realitat, existeix i es pot definir.

El terme neoliberalisme es pot usar de tres formes. En primer lloc, és una ideologia que va sorgir a Europa Central durant la dècada de 1930 en oposició al que es va denominar per error "socialisme" (és a dir, la propietat i la planificació estatal), i que més tard va emigrar al departament d’economia de la Universitat de Chicago. Els partidaris d’aquesta concepció del neoliberalisme van adoptar en realitat el terme com una descripció de si mateix; de fet, Milton Friedman va escriure un article en 1951 titolat Neoliberalisme i les seues perspectives.

La diferència entre els neoliberals i els partidaris més convencionals de l’economia neo-clàssica era que els primers no creien que el funcionament del mercat que desitjaven era un resultat espontani de l’activitat humana, però que hauria de ser iniciat per l’estat. La idea que el neoliberalisme té a veure amb mercats contra l’estat no és més que un mite - es tractaria de canviar el que fa l’Estat.

En segon lloc, el neoliberalisme també és l’estratègia adoptada per l’aliança dels gestors estatals, polítics i empresaris que va començar a sorgir a partir dels mitjans i finals de la dècada de 1970, primer a Xile, el Regne Unit i els EEUU ... Una estratègia originada en relació amb la crisi econòmica de 1973, amb l’objectiu de canviar l’equilibri de poder en l’empresa des del treball al capital, en primera instància pel debilitament dels sindicats a través d’elevar artificialment els nivells d’atur, atacar grups claus de treballadors (els miners al Regne Unit, els controladors de trànsit aeri als EEUU), i movent la producció a noves instal·lacions, a llocs no sindicalitzats (el "Corredor M4" al Regne Unit, el "Sunbelt" als EEUU).

L’estratègia no era, però, la implementació d’un pla mestre derivat de la ideologia neoliberal: si no que va ser un resultat improvisat en gran mesura. Però una vegada que el keynesianisme i altres formes de capitalisme d’Estat havien demostrat que ja no eren capaços d’augmentar o fins i tot mantenir la taxa de benefici, les classes dominants tenien un conjunt limitat d’opcions. Per tant, no és sorprenent que la majoria arribara a la mateixa sèrie de respostes - privatització, externalització, desregulació, fluxos de capital sense restriccions, impostos indirectes en lloc de directes, i tota la resta. Els ideòlegs podien afirmar que aquest va ser el resultat la seua feina, però, sense una resistència exitosa, és gairebé segur que aquestes repostes hagueran ocorregut fins i tot si Friedman i cia mai hagueren escrit una paraula.

Finalment, el neoliberalisme és tot el període en la història del capitalisme des de que aquesta estratègia començara a aplicar-se en la dècada de 1970. Evidentment, van haver variacions en aquest règim: el "social"neoliberalisme de Blair (o Sturgeon) és diferent en molts aspectes, i de forma notablement constant, del neoliberalisme d’ "avantguarda" de Thatcher i Reagan, no només en relació amb la política identitària, sinò també amb les doctrines econòmiques subjacents.

El problema amb l’argument de Jim és que assumeix que hi ha "lleis" econòmiques subjacents que són veritats eternes durant tota la història de la humanitat. Però, en realitat, cada declaració que fa ha de ser precedida de les paraules "sota el capitalisme". Irònicament, Von Hayek, un dels precursors de la ideologia neoliberal, ho sabia molt bé. Va argumentar en diversos llocs que durant la major part de la història humana havia dominat la cooperació en lloc de la competència - i que calia eradicar aquesta actitud de cadascú de nosaltres si voliem assegurar el capitalisme per sempre. El neoliberalisme és un intent de crear un món en el qual totes les relacions humanes es veuen obligats a ajustar-se a un model de competència econòmica; però el que es pot crear també pot ser destruït - i pel que fa al neoliberalisme, com més aviat millor.

6/6/2016

Neil Davidson, Facultat de Ciències Socials i Polítiques, Universitat de Glasgow

socialistworker, thenational

+ Info:

Las revueltas estallan en callejones sin salida. Las revueltas contra la "poll tax" de la Sra. Thatcher. Angel Ferrero

"El neoliberalismo es un proyecto político". David Harvey


A la mateixa secció:


Antonio Gramsci, estratega de la hegemonía


La importància de dir No a la falsa unitat sindical


Ciència: eina neutra o política?


200 años de los “Principios…” de David Ricardo


Unidad contra el fascismo: el frente único


Perry Anderson, Gramsci y la hegemonía


Socialisme i nacionalisme (1897), i altres dos articles de James Connolly


Aprender de la Gran Depresión


El marxismo y la burocracia sindical. La experiencia alemana (1898-1920)


Revolución rusa: ¿Qué estuvo pensando Lenin?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com