contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 12 de juny de 2016 | Manuel
Teresa Forcades: ‘La Marxa Som vol canviar el sistema de presa de decisions polítiques’

Vilaweb

Avui (dia 10) comença la Marxa Som, una caminada popular que recorrerà totes les comarques del Principat de Catalunya i algunes del País Valencià seguint els itineraris del projecte El Camí. Es tracta de recórrer el país a peu, municipi a municipi, ‘per plantejar diàlegs sobre com bastir conjuntament un país millor fonamentat en una democràcia participativa’. La Marxa es farà amb quatre columnes: la de Llevant, la de Ponent, la del Sud i la Metropolitana, que confluiran el 31 de juliol a Montserrat.

La marxa fa el tret de sortida a Berga amb un acte i un sopar a la plaça de Sant Joan amb la participació de Teresa Focades i dos islandesos que van participar al procés constituent del seu país. Hem parlat amb Forcades per conèixer d’a prop aquesta proposta que vol obrir un debat entre la ciutadania sobre la necessitat d’impulsar la democràcia deliberativa al futur estat català independent.

Quin és l’objectiu de la marxa?

La marxa commemora els quaranta anys de la Marxa per la Llibertat del 76. Així com en aquell moment hi va haver la convicció que la societat s’havia d’activar des de baix —en el context de l’Assemblea de Catalunya i les reivindicacions democràtiques—, ara en la situació actual, quan constatem les limitacions de la democràcia representativa, tornem a recuperar aquell esperit. Parlem de tres formes de democràcia: la representativa —la que tenim— amb moltes variants, la directa —els referèndums—, i la deliberativa o participativa. I aquesta última té una gran importància per la marxa.

Qui promou aquesta marxa?

És una iniciativa d’un grup que es diuen els Amics del Camí, que treballa des del 2003 arreu dels Països Catalans, inspirats per Xirinacs, per unir tots els municipis amb una ruta de senderisme cultural. Aquesta ruta ja està acabada. Està referenciada geogràficament i té 4.700 quilòmetres a la via troncal i més de 1.000 quilòmetres més de rutes brancals. Hi ha una aplicació que es pot descarregar i fer els trams que vulguis de la ruta. Aquesta infraestructura facilita que es faci la Marxa Som amb quatre columnes amb l’objectiu d’activar unes assemblees locals en el seu pas pels municipis. Es proposa de debatre i mirar de respondre la següent pregunta: Com podríem articular en el futur estat català una democràcia deliberativa que fos eficaç.

Per tant, es vol plantejar un nou model democràtic participatiu pel futur estat català?

Sí. És una nova fórmula que ja ha estat provada al nostre país. A Sitges i Cardedeu, per exemple. No es parteix de zero. Hi ha una de les propostes que té aquest projecte que considero especialment important. És un tipus de metodologia molt senzill però que és capaç de canviar el sistema de presa de decisions polítiques. I això és el que volem.

Com funcionaria aquest model?

Posem l’exemple que volem prendre una decisió sobre el TTIP. Caldria dedicar uns recursos a preparar-ho iguals o superiors de quan es fan unes eleccions. Això no es pot improvisar ni fer de qualsevol manera. Això implica dedicar espais a la televisió pública, debats, informació a través de materials perquè la població tingui clares les posicions i les idees que està en joc. Si una campanya electoral dura quinze dies, això podria durar un mes. En tot cas, aquests detalls s’han de concretar. I aquesta primera fase és fonamental perquè és un exercici d’aprofundir i enriquir.

Quin és el següent pas?

Un cop fet això, hi hauria un dia que es convocaria la població a reunir-se en grups de 7 persones de forma auto-organitzada. No cal que vinguin algutzirs de l’ajuntament a obligar ningú. Això s’hauria de fer auto-organitzadament. Aquestes reunions es farien el dia del primer nivell. És un mecanisme que anomeno del 7×7. A Catalunya, amb set nivells arribem als cinc milions i mig de votants. En aquest primer nivell, els grups serien d’àmbit territorial. Això és molt important. No serien reunions de grups d’afinitat política o ideològica, sinó amb la gent més propera físicament. Família, veïns… La idea de la democràcia deliberativa és enfortir la xarxa social i començar a veure el veí com un subjecte polític. Aquest és el gran canvi.

Què es fa en aquestes reunions?

Després d’haver tingut accés durant un mes a la informació sobre el tema a debatre, la reunió d’una hora i mitja serveix perquè els set participants diguin què en pensen. Hi hauria unes normes de funcionament per a les reunions per acabar cercant unes conclusions i un consens, si és possible, sobre les conclusions. Les aportacions dels membres del grup s’han de fer d’acord amb el bé comú. S’ha d’argumentar quin benefici té allò que es defensa per a la comunitat.

I després?

En acabar la reunió, aquest grup de set elegeix un portaveu. És una responsabilitat temporal que s’acaba amb el mateix procés. Aquest portaveu no és algú que defensarà rígidament el que ha decidit el grup. Si no que és algú que s’ha enriquit amb les aportacions dels altres sis. I ara aquesta persona es reunirà amb sis persones més en un segon nivell. I així anar fent procés i deliberació fins a set nivells. Acaben sent set dies i, per tant, set reunions d’una hora i mitja. I aquesta quantitat d’implicació tan sols la tindran set. La majoria hi haurà dedicat tan sols l’hora i mitja de la primera reunió. Finalment, queden set persones que han de prendre una decisió que després es pot sotmetre a referèndum per tota la població. Si el procés deliberatiu s’ha fet bé, el referèndum l’ha de guanyar la proposta proposada pels set portaveus finals.

Algú podria dir que no cal fer tanta feina si al final s’ha de fer un referèndum…

Segur que no cal fer el procés? No hi guanyem res? No aporta res fer el procés deliberatiu de base? Aquest és l’esperit de la marxa que comencem ara. Aquests processos són els que ens fan falta. Això és el que el capitalisme o l’individualisme associat a l’ordre socioeconòmic actual ens impedeix de desenvolupar. El capitalisme impedeix els processos deliberatius reals. Aquesta és la base de l’alienació política.

Com s’organitzen ara les columnes de la marxa?

Hi ha quatre columnes. El 1976 n’hi havia sis. Tenim l’objectiu d’arribar a Montserrat el 31 de juliol. Ara mateix hi ha uns vuitanta GLA, els grups locals d’acollida. És una metàfora orgànica. Plantem una gla i en creix un arbre. L’organització social ha d’estar inspirada per aquesta metàfora perquè funcioni. Les columnes estan pensades en 150 etapes. Cada columna avança amb una arca, decorada per artistes locals, que és on s’aniran dipositant les propostes que es facin sobre la democràcia deliberativa. Aquestes arques s’acabaran portant al parlament. No es farà per situar la democràcia deliberativa sota la representativa, sinó que és un contrapoder. Però en aquest moment l’única institució democràtica que tenim legitimada és el parlament.

Una de les columnes avançarà des de Benicarló. Amb quina voluntat?

Per reforçar el marc de Països Catalans. Hi havia la idea que una altra comencés a Mallorca. La visió és de Països Catalans. El camí aquest que he explicat abans —aquells milers de quilòmetres— són un projecte a tots els Països Catalans. Hi ha una clara intencionalitat en començar una de les columnes a Benicarló.

La Marxa Som s’inspira en la Marxa de la Sal de Gandhi?

Sí. És molt important això. I al costat d’aquesta, també la Marxa Janadesh, que es va fer a l’Índia el 2007. És sorprenent. Aquí passen coses que no ens assabentem. Ens arriben notícies que no són gens importants i ens passen per alt coses com aquesta. Van ser vint-i-cinc mil persones que van caminar 350 quilòmetres fins a arribar a Nova Deli amb la voluntat de fer una vaga de fam davant del parlament fins a deixar-se morir. Eren gent sense terres. Pobres. Que ja no aguantaven més. No tenien res i no podien sobreviure. Van avançar fins a Deli. Aleshores no els van deixar avançar fins al parlament. Els van aïllar a una zona sense accés a l’aigua. Va ser molt dramàtic. El seu cap, el referent de la mobilització, va cedir en alguns aspectes de les demandes i van aconseguir unes terres. Això va ser el 2007.

Vegeu el vídeo que explica el funcionament de la marxa:

10.06.2016

Vilaweb


Manifest d’adhesió a La Marxa Som

Davant dels importants reptes i desequilibris que tenim com a país i com a humanitat, iniciem com a poble un nou temps en el qual es respecti de forma creixent el bé comú.
Per fer-ho, ens cal una major consciència de tothom i un salt endavant vers una nova democràcia que estimuli una major participació de les persones en els afers públics, tant locals, com nacionals, com mundials.

No hi ha major revolució social que prendre la paraula com a poble per decidir.

Els nostres reptes comuns:

Estem disposats a assumir junts el repte d’innovar i posar en pràctica un nou ordre social i democràtic funcional i il·lusionador, d’acord amb els reptes i eines del segle XXI, a fi de realitzar els nostres objectius comuns:

I. L’assoliment d’un país i d’un món més justos, equilibrats i respectats socialment i econòmicament.

II. El ple respecte i igualtat de drets entre les cultures i nacions del món com a millor garantia per la pau.

III. El respecte al medi ambient i a les espècies amb les que convivim al planeta.

Com els assolirem:

Un sistema de decisió més participatiu, complementàriament als actuals sistemes parlamentaris delegatius, suposa una major consciència i implicació de tothom gràcies a l’exercici permanent de la sobirania popular.

És aquesta creixent participació col·lectiva la garantia i la clau que ens pot permetre tractar i resoldre gradualment entre tots els diferents temes i reptes de la nostra societat: els models energètic, econòmic, de salut, d’educació, de cooperació, etc.

El sistema actual merament delegatiu s’ha demostrat insuficient i incapaç de resoldre molts d’aquests reptes, que en molts casos empitjoren dia a dia.

A Catalunya -nació que històricament ha tingut vocació d’innovació social amb aportacions com un dels primers parlaments europeus, les assemblees de Pau i Treva, el cooperativisme, la cooperació internacional, etc.- hi conflueixen avui una sèrie de factors, circumstàncies i anhels que fan possible l’assaig d’un nou model democràtic més participatiu i compromès, que permeti tractar els diferents aspectes de la nostra societat en base al bé comú.

Un model que volem implantar i anar millorant amb la pràctica a partir de les moltes experiències participatives que s’han generat els darrers anys arreu, amb vocació que esdevingui una experiència viva d’innovació social al servei del país i del món i d’enfortiment dels vincles comunitaris.

Per tot això, aquest no és un manifest simbòlic, sinó el compromís personal i col•lectiu ferm d’iniciar un moviment transversal i integrador per dur-ho a terme:

1. Creant nous espais d’informació, deliberació i decisió col•lectius vinculants, recollits com a element central en la constitució i en les lleis, que donin lloc a iniciatives legislatives o d’altre tipus.

2. Basant-nos en una nova cultura de decisió democràtica fonamentada en els valors del diàleg i el consens com a sistema preferent de decisió.

3. Creant espais de trobada de proximitat als pobles i barris, d’escala i dimensió humana, amb petits grups que permetin el diàleg de tothom i connectats per portaveus lliurement escollits pels seus membres.

4. Estimulant activament la participació ciutadana al mateix nivell que la participació electoral, amb els mitjans i canals públics disponibles, així com la difusió de la informació plural i de qualitat i sistemes de participació i d’informació amens i creatius.

5. Creant òrgans populars de seguiment i comunicació amb els organismes oficials.

6. Complementant els processos de decisió deliberatius amb referèndums de decisió simple i directa quan sigui adient, i amb eines d’informació i decisió telemàtiques o d’altre tipus.

7. Unint, en cas necessari, la nostra força col•lectiva i pacífica per fer respectar la voluntat expressada pel poble.

En marxa per un nou País on el poble decideix!

Amb aquests propòsits ens posem en marxa i ens comprometem a participar en la Marxa Som, a difondre-ho als nostres respectius àmbits i a recollir les opinions i propostes acordades per cada municipi del país, com a acte d’afirmació de que som poble sobirà de ple dret, i que com a tal decidim.

Del nostre ser i decidir serà d’on brollarà la nostra acció personal i col•lectiva compromesa amb el bé comú del nostre temps, cada cop menys respectat i més anhelat per la immensa majoria de persones i pobles de la Terra.

La Marxa Som

Aquest manifest constitueix l’essència del missatge i proposta que La Marxa Som durà als municipis del país per recollir la veu del poble a través de la ruta nacional El Camí i dels seus brancals adjacents que es vagin creant. És oberta alsyu territoris que s’hi vulguin afegir.
La Marxa Som es realitzarà de poble en poble els mesos de juny i juliol del 2016, en 4 columnes que confluiran el 31 de juliol a Montserrat. Tothom s’hi pot apuntar els dies que vulgui a traves del web.
Les assemblees participatives que es creïn amb La Marxa Som podran ser utilitzades a voluntat de cada municipi com una nova eina per tractar posteriorment els diferents temes d’interès públic, tant locals com en col•laboració amb les institucions catalanes i amb iniciatives com ara Reinicia Catalunya, la Convenció Constitucional Ciutadana o altres.
Qui no pugui participar a les assemblees que es duran a terme al pas de La Marxa Som pel seu municipi i barri, es pot adherir a aquest manifest a títol individual o en nom de col•lectius.
Els resultats consensuats seran portats pels portaveus territorials al Parlament de Catalunya perquè siguin incorporats al projecte de fer un nou país millor entre tots i per a tots.


A la mateixa secció:


¿Es posible democratizar la gestión municipal? La experiencia de la Mesa de Exclusión de Tetuán


La democracia no puede consistir sólo en el ejercicio de un voto electoral sino en el derecho de los ciudadanos a decidir


“Esto es un laboratorio de autogobierno”. Entrevista a Giuseppe Micciarelli sobre L’Asilo


Els referèndums com eina de decisió política.


"Mandar obedeciendo" (1994)


"L’assemblea ciutadana ha de ser la institució bàsica en la nova societat" Entrevista a Janet Biehl.


Participació ciutadana: moda o necessitat? Anàlisi crítica de l’experiència de Badalona.


Participación ciudadana: predicar o dar trigo


A partir de las experiencias de Brasil, Venezuela y el Estado de Kerala: Una propuesta de planificación participativa descentralizada


Una treintena de entidades sociales organizan un "multireferéndum" en Cataluña

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com