contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 22 de maig de 2016 | Manuel
Catalunya: El Parlament insta el Govern a "col·laborar" amb una auditoria ciutadana del deute però no a impulsar-la.


La CUP demanava que de l’auditoria es pogués extreure el deute "il·legítim", fet que han rebutjat JxSí, C’s, PP I PSC

El Govern ha rebut l’encàrrec del Parlament de "col·laborar" amb una auditoria ciutadana del deute públic i d’altres compromisos financers contrets per la Generalitat. La CUP ha acceptat rebaixar les seves pretensions i ha renunciat a demanar al Govern que sigui qui impulsi aquesta auditoria. Així, l’esquerra anticapitalista ha acabat acceptant una esmena de JxSí, que resta responsabilitats a l’executiu en aquesta qüestió, tot i que l’insta a col·laborar amb un procés ciutadà que no ha quedat definit qui impulsarà. El vicepresident català, Oriol Junqueras, ja va obrir-se a l’auditoria en el darrer ple com a exercici de transparència.

La CUP no ha volgut cedir, però, amb el tema de l’impagament del deute que es consideri "il·legítim" un cop feta l’auditoria, i el punt ha acabat sent rebutjat perquè JxSí, C’s, PP i PSC hi han votat en contra i només Catalunya Sí Que Es Pot hi ha votat a favor.

L’auditoria ciutadana del deute hauria de comptar, segons el text de la moció, amb "acadèmics, analistes i experts de diferents disciplines, així com ciutadans que, a títol individual o en representació de col·lectius sectorials o del territori, puguin aportar informacions i perspectives als processos d’anàlisi proposats en el marc del procés d’auditoria". A més, aquesta auditoria hauria de permetre als ciutadans conèixer i entendre el procés d’endeutament i l’evolució dels compromisos financers adquirits a través de finançaments estructurats.

El compromís que hauria d’assumir el Govern, segons ha quedat aprovat aquest dijous, és el de "col·laborar" amb aquesta auditoria ciutadana i impulsar mesures "que siguin de la seva competència". La redacció original de la moció ha quedat, doncs, modificada. La CUP reclamava inicialment que fos la Generalitat la que impulsés aquesta auditoria ciutadana i no emmarcava l’actuació del Govern a les seves competències.

Altres objectius de l’auditoria seran el d’acabar amb "l’opacitat" sobre l’endeutament; identificar irregularitats en el procés d’endeutament o d’execució dels projectes finançat en els esquemes de finançament estructurat per saber si cal iniciar procediments judicials en contra; analitzar la sostenibilitat financera, però també social, ambiental i de gènere del deute; abordar de forma específica l’impacte sobre el deute de les grans infraestructures com la línia 9 del Metro o el canal Segarra-Garrigues; i facilitar un anàlisi de l’impacte de les retallades, les privatitzacions i la venda de patrimoni dels darrers anys.

Amb aquesta auditoria, la CUP pretenia poder identificar el deute "il·legítim" contret per la Generalitat amb la intenció d’instar el Govern a l’impagament. Una qüestió que JxSí ha desestimat des del primer moment per les repercussions que això tindria sobre la necessitat d’endeutament que la Generalitat continua tenint (i continuarà tenint en el futur). Així, només CSQP ha votat al costat de l’esquerra anticapitalista, mentre que JxSí, PP, PSC i C’s han votat en contra d’aquest punt de la moció.

19/5/2016

ara.cat


MOCIÓ SOBRE EL DEUTE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
(Moció aprobada)

1. El Parlament de Catalunya constata que:

a. El deute públic ha tingut un creixement excessiu des de l’esclat de la crisi financera, atès que ascendeix a 72.195 milions d’euros (31 de desembre de 2015) partint de 14.820 milions d’euros al 2007 (31 de desembre de 2007). Els compromisos derivats del deute públic, així com d’operacions de finançament estructurat vinculats a la construcció d’infraestructures (que avui dia suposen un total de 30.839 milions d’euros a pagar fins a 2042), suposen una part cada cop més important dels Pressupostos de la Generalitat, un augment que restringeix cada cop més la possibilitat de dedicar els escassos recursos disponibles a la implementació de polítiques socials i de reactivació de l’economia, entre d’altres.

b. El fet de no disposar d’una hisenda pública pròpia a través de la qual establir un sistema fiscal més progressiu a Catalunya i que permetés recaptar i gestionar els impostos pagats a Catalunya i acabar amb el dèficit fiscal, són factor també determinants en l’acumulació d’aquest deute, que s’ha multiplicat per més de 5 vegades des de 2007.

2. El Parlament de Catalunya considera que:

a. La creixent dependència respecte a l’Estat espanyol i els mercats financers que provoca el nivell elevat de deute, en tant que creditors de la Generalitat i les seves empreses públiques, és una situació que cal revertir L’adscripció de la Generalitat de Catalunya al Fons de Liquiditat Autonòmica, mecanisme opac i difícil d’entendre per la ciutadania, ha suposat un augment molt important d’aquest control. Aquesta realitat limita la capacitat de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya de participar, a través dels mecanismes democràtics, en les decisions que afecten les seves vides, donat que la Constitució Espanyola, i les lleis d’estabilitat pressupostària que se’n deriven, prioritzen el pagaments del deute i dels interessos que hi són associats per davant dels deures i contractes davant la resta de la societat (siguin proveïdores, entitats socials, treballadores públiques o receptores de serveis). Mentre els creditors del deute públic català, que no han estat escollits per ningú, exerceixen aquest poder de control sobre els afers públics, la ciutadania es troba amb dificultats per participar-hi i fins i tot per accedir a la informació.

a ter. Les exigències del Pacte d’Estabilitat de la UE, la reforma de l’article 135 de la CE i la llei d’estabilitat pressupostària espanyola, que estableixen una prioritat absoluta al pagament dels interessos del deute sobre qualsevol altra obligació dels poders públics, per sobre fins i tot de la garantia dels drets i llibertats fonamentals o la cobertura de drets socials bàsics, comporten una pèrdua de sobirania política per part de la ciutadania i els seus representants polítics a les institucions.
Pèrdua de sobirania política que s’agreja pel creixent control que, a través del deute, exerceixen els mercats financers i que en el cas de Catalunya exerceix també l’Estat Espanyol a partir dels diferents mecanismes del Fons de Liquiditat Autonòmic.

b. Les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, així com els seus representants en aquest Parlament, tenen dret a disposar de la màxima informació sobre el deute, així com sobre altres compromisos financers que marquen la despesa de la Generalitat (Finançaments Estructurats), i que només coneixent l’estructura, condicions, creditors i altres detalls d’aquests compromisos es podran identificar possibles irregularitats .

3. El Parlament de Catalunya insta al Govern a:

a. Col·laborar amb l’auditoria ciutadana i popular sobre el deute públic i altres compromisos financers i impulsar les mesures que siguin de la seva competència per tal que:

i. Compti amb la participació de persones acadèmiques, analistes i expertes de diferents disciplines i perspectives, així com de ciutadans i ciutadanes que a títol individual o en representació de col·lectius sectorials o d’arreu del territori, puguin aportar informacions i perspectives diverses als processos d’anàlisi proposats en el marc del procés d’auditoria.

ii. Permeti a ciutadans i ciutadanes conèixer i entendre el procés endeutament, així com l’evolució d’altres compromisos financers adquirits a través de finançaments estructurats (entre d’altres), i l’impacte d’ambdós processos a la configuració anual dels pressupostos, tant de l’administració central de la Generalitat de Catalunya com de les seves empreses públiques.

iii. Suposi acabar amb la opacitat que massa sovint ha caracteritzat la informació de l’endeutament i compromisos financers de les administracions públiques, avançant cap a un model de transparència financera i pressupostària que posi a disposició informació accessible, detallada al màxim nivell que permeti la llei i en format obert i treballable i que permeti accedir a la informació per tal de dur a terme un anàlisi exhaustiu de la composició, evolució, processos de contractació, execució de projectes vinculats i conseqüències de tot el deute.

iv. Permeti identificar irregularitats en qualsevol part del procés d’endeutament, o d’execució dels projectes finançats a través d’esquemes de finançament estructurat, i d’aquesta forma poder determinar quines són les actuacions administratives i judicials caldria emprendre.

v. Permeti analitzar la sostenibilitat del deute, no només financera, sinó social, ambiental i de gènere

vi. Abordi de forma específica l’impacte sobre l’endeutament i altres compromisos financers de projectes de construcció d’infraestructures que per la seva magnitud financera o impacte sobre el territori siguin d’especial rellevància. Entre aquests s’inclouen projectes com la construcció de la Línia 9 del Metro o el Canal Segarra-Garrigues

vii. Faciliti un anàlisi d’impacte econòmic, social, ambiental i de gènere de les polítiques de consolidació fiscal i relacionades amb el procés d’endeutament i l’adopció de polítiques d’estabilitat i sostenibilitat financera des de 2007 fins a 2017 (incloent reducció de la despesa social, polítiques d’externalització de serveis, privatització, venda de patrimoni, ...)

b. Establir mecanismes de transparència, participació i rendició de comptes permanents que permetin un control popular democràtic continuat sobre l’endeutament, la despesa i la gestió pública, de forma que:

i. Es posi a disposició de la població de Catalunya tota la informació, al màxim nivell de detall permès per la llei, en format obert i treballable, sobre pressupostos (ingressos i despeses), endeutament (incloent el detall de qui són els creditors, per quines quantitats, amb quina finalitat i en quines condicions financeres), finançaments estructurats, contractació pública, externalitzacions i processos de privatització, tant de l’administració de la Generalitat com de les seves empreses públiques.

ii. Es faciliti la comprensió d’aquestes informacions a través d’eines didàctiques, campanyes comunicatives i processos d’educació popular.

iii. Es disposi de mecanismes de participació i interpel·lació per part de la ciutadania en relació a la informació posada a disposició.

iv. Suposi avançar cap un model de transparència financera i pressupostària que situï el Sector Públic Català al capdavant del món en aquest àmbit, d’acord amb els indicadors dels organismes internacionals avaluadors de la transparència.

c. Definir un nou marc que delimiti les polítiques d’endeutament i finançaments estructurats de cara al futur, de forma que s’eviti la possibilitat d’incórrer en irregularitats, com les identificades a través del procés d’auditoria, si és el cas, així com per limitar situacions d’endeutament insostenible a futur (des d’una perspectiva de sostenibilitat financera, social, ambiental i de gènere).

d. Disposar dels mecanismes necessaris per nodrir el Procés Constituent amb els resultats i aprenentatges que es derivin del procés d’auditoria ciutadana i popular facilitant que es prenguin conclusions de contingut polític sobre el deute tenint en compte l’impacte social, ambiental i de gènere de la càrrega de pagament del deute en les polítiques públiques presents i futures.


Les votacions per parts de la moció original es poden trobar en aquest document (pdf)

PDF - 394.1 kB

+ Info:

La deuda de la Generalitat de Catalunya bajo la lupa de la ciudadanía. Iolanda Fresnillo, Gina Argemir / Sonia Farré / Quim Arrufat

Serà ciutadana l’auditoria de la Generalitat Valenciana? Fernando Paton, Manuela Lopez Andújar, Manuel Girón y Andreu Tobarra, en representació de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute-País Valencià


A la mateixa secció:


Romper las cadenas de las deudas privadas ilegítimas (II)


Romper el círculo vicioso de las deudas privadas ilegítimas (I)


Un balance: 10 años de la ley de protección contra la dependencia


Baix Segura: Más de 1000 personas acuden a la manifestación en defensa de las pensiones públicas en Torrevella


Dejemos de pensar que sabemos más que los pobres y apliquemos de una vez la renta básica


Estado español 1985-2017: 32 años avanzando en la destrucción del sistema público de pensiones


El negocio del rescate: ¿Quién se beneficia de los rescates bancarios en la UE?


Alacant: Mediación intercultural en peligro


La ceremonia de la confusión: el copago de las medicinas por los pensionistas.


La gran crisis de las pensiones privadas

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com