contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 6 de maig de 2016 | Manuel
15M, cincs anys després: de l’indignació a l’acció.

Toma la plaza Elda/Petrer / 15M Vinalopó Mitjà

en castellano aquí

Diumenge que ve, 15 de Maig, es compleixen 5 anys de la irrupció del Moviment Indignat de llarg a llarg de la geografia peninsular. La incertesa política, però sobretot social i econòmica, en la qual seguim trobant-nos 5 anys després, fa imprescindible una ressenya del que va significar la primera impugnació del règim nascut de la transició i l’aprofitable i actual del seu llegat.

El #15M va materialitzar l’inici d’un nou cicle polític social. El renaixement de l’esperança de canvi després d’anys d’hegemonia neoliberal. Va ser com un gerra d’aigua freda en el despertar de les consciències ciutadanes adormides durant anys. Al crit de “no som mercaderies en mans de polítics ni banquers”, el poble perdia la por i eixia al carrer per a recordar que no hi ha gens perdut, que aqueix 1% “no ens representa” i per tant que “sí que es pot”.

Al contrari del que se sol pensar, el #15M no va nàixer per generació espontània, va existir una brou de cultiu, aqueixes condicions objectives i subjectives de les quals parlaven els clàssics. D’una banda les desastroses conseqüències d’una crisi provocada per l’avarícia especulativa i per la qual milers de famílies senceres van ser colpejades i expulsades literalment del sistema productiu. Aquesta gran crisi ha arribat a ser civilitzatòria ja que va mes allà dels aspectes econòmics (crisis financera, de l’economia real, de deute,...), ja abasta aspectes globals com l’ecològic, el proveïment de recursos bàsic (crisi alimentària), la guerra i la violència global. Ací a les nostres terres, la crisi es transforma en estafa quan ens venen, traure’ns suposadament d’ella, aplicant polítiques neoliberals, i per a açò era necessari les dues reformes laborals, la reforma de les pensions i el desmantellaments sector públic i les polítiques del control del dèficit i l’austeritat imposades per la Troica. Aquestes van ser algunes de les armes utilitzades per l’oligarquia del règim per a augmentar la seua “acumulació per despossessió”, procés pel qual béns públics i serveis anteriorment considerats com a drets van passar de nou a estar sotmesos a la lògica privada. El rescat a la banca, el menyspreu per la majoria social afectada per la crisi, la putrefacció d’un model que ha institucionalitzat la corrupció i la pirateria van ser condicions objectives detonants de la desafecció ciutadana. La maquinària de generar consens social del règim començava a fallar i per primera vegada es qüestionava l’innombrable: el sistema capitalista.

Però no oblidem les condicions subjectives, aqueixes que estan relacionades amb el nivell de consciència política i d’organització de la ciutadania i amb la disposició d’aquesta per a la lluita política. Hem de recordar, per tant, de Joventut Sense Futur, organització creada al febrer de 2011, que naix de la iniciativa de diferents col•lectius universitaris sensibilitzats amb la situació de precarietat que afecta a la joventut i amb l’agreujament de la mateixa arran de les mesures empreses pel Govern des de 2008, de diverses plataformes com les plataformes contra l’atur i la precarietat, No en el nostre nom, o la pròpia plataforma convocant, Democràcia Real Ja. Sense aquesta voluntat organitzativa prèvia, possiblement el Moviment Indignat no s’haguera donat.

Sintetitzant, el programa marc del moviment aprofundia en l’engegada d’una democràcia real, denunciant la casta política i les seues institucions obsoletes. Rebutjava les polítiques implementades per a eixir de la crisi i anunciava que el capitalisme havia entrat en una crisi de legitimitat per la qual cosa calia iniciar la construcció d’un altre model profundament democràtic al servei de les persones. I tot açò es feia impregnat d’una praxi assembleària, exemple d’autoorganització, i en un procés pedagògic de grans dimensions. Podem concloure que el #15M ha sigut una escola pràctica de democràcia i gràcies a les acampades i a les assemblees populars, es podia reclamar que una altra forma de fer política era possible

Prenent l’exemple de les revolucions democràtiques als països àrabs i el cas d’Islàndia no solament en la utilització de les xarxes socials per a coordinar i difondre les revoltes, sinó també com a models no violents d’aconseguir i aprofundir en la democràcia, el 15M i el moviment indignat va començar la seua marxa. En unes poques setmanes aquest vent d’esperança es va contagiar per tota Europa. De Madrid i Barcelona a Atenes i Turquia, després Nova York amb #OccupyWallStreet a Brasil i Mèxic, i finalment fins a Hong Kong a tot arreu les places van ser ocupades per campaments i/o assemblees de somiadors i somiadores que aspiraven a construir una nova forma de democràcia directa i participativa.

Cinc anys més tard el moviment de les places ressorgeix de les seues cendres a França amb #‎NuitDebout. Des del 31 de març, els francesos ocupen la Plaça de la República. La seua lluita, que és la nostra, va més enllà de la reforma laboral. #NuitDebout representa un nou impuls en la lluita mundial contra la dictadura de les finances, l’explotació de les persones i la destrucció del medi ambient. El llegat del #15M segueix intacte. El procés constituent està pendent. No podem limitar la democràcia als parlaments ni a les institucions. No hi ha democràcia si no subvertim les relacions d’explotació, si no democratitzem l’economia i convertim en comú la riquesa que generem com a classe treballadora. Necessitem tornar al carrer, necessitem activar la mobilització i la pressió social. Ara que els astres s’han conjugat una altra vegada, és el moment.

5/5/2016

intercomarcal.com


A la mateixa secció:


La Campaña No al TTIP, CETA TiSA convoca movilizaciones para el próximo sábado 21 de enero en más de veinte ciudades


Cuando creías que los acuerdos comerciales no podrían empeorar más, aparece Wall Street


Frente a la dictadura de la UE: ¿habéis dicho... "revolución"?


La Unión Europea supera la primera barrera en la ratificación del CETA


Paraísos fiscales y "secreto comercial": La impunidad de la gran delincuencia financiera


Profesoras/es de derecho de 24 países europeos firman declaración jurídica sobre la protección de inversiones en el TTIP y el CETA


"No somos más que carne de cañón para el Estado, las corporaciones y los bancos". Entrevista a Vincent Emanuele, exmarine de EEUU y veterano de la guerra de Irak.


La hipocresía del FMI y otras instituciones para combatir la evasión fiscal


Decepcionante voto del SPD alemán a favor del polémico tratado UE-Canadá


CETA. La democracia en venta (versión 2016).

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com