contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 30 de març de 2016 | Manuel
Rússia 1917: Com s’organitzà el poder obrer

Amy Muldoon

Foto: Fábrica Putílov

"Per què hauríem de tenir necessitat de cap Assemblea Constituent quan tenim els nostres soviets, on els nostres diputats es reuneixen, i que pot decidir sobre tot i saber com encarar tot?"

El soldat rus que va pronunciar aquestes paraules va parlar en nom de milions de treballadors empobrits, pagesos i soldats que van prendre en les seues pròpies espatlles el projecte de posar fi a la tirania del tsar i la construcció d’una societat lliure de governants autocràtics i explotadors.

Els socialistes abracen la revolució russa no només perquè un autòcrata odiat va ser deposat, sinó perquè tot el sistema tsarista va ser enderrocat pel moviment democràtic dels oprimits de major abast que la història mai havia vist. Els soviets ("consells" en rus) russos eren el mecanisme de la transformació i es presentaren com un model de la creativitat i de l’eficiència de l’autogovern de la gent treballadora.

Els soviets van aparèixer per primera vegada en la Revolució de 1905 a Rússia, la qual va ser impulsada per la lluita per una jornada laboral més curta, però que ràpidament va conduir a un assalt polític directe sobre el despotisme del tsar.

Inicialment, creats a partir dels comitès de vaga, els soviets van evolucionar ràpidament en l’organització de centres a les principals ciutats de Rússia per a la classe treballadora, per a debatre i posar en pràctica les tàctiques de lluita. El soviet era una arma de poder de la gent treballadora contra el vell sistema i, alhora, el començament d’una alternativa democràtica i responsable ante la classe.

El revolucionari rus León Trotsky - qui va ser triat per a encapçalar el soviet a la capital, Petrograd, el 1905, i novament al 1917, va descriure seu naixement:

"Un proletariat, impulsat pel curs dels esdeveniments a improvisar tals activitats revolucionàries inaudites, deu, al preu que siga, produir des del seu interior una organització que correspon a les dimensions de la lluita i a tasques colossals. Aquesta organització eran els soviets - portats a l’existència per la primera revolució, van ser l’instrument de la vaga general i de la lluita pel poder".

Sobre la base dels diputats electes, o delegats, des de cada lloc de treball (en el cas dels camperols, per la ubicació, i en el cas dels soldats, per unitats), els soviets eren molt sensibles als estats d’ànim i demandes canviants de la població. Sense avantatges materials o honoraris del càrrrec o fons inflats de campanya, els representants soviètics expressaven els desitjos de les seues bases de forma fidel - o eren reemplaçats aviat si no ho feien.

Tot i que la revolució de 1905 va ser derrotada i la lluita suprimida pel tsar, l’experiència i la memòria dels soviets va deixar una profunda impressió a la classe obrera i al Partit Bolxevic de Lenin.

Quan la primera guerra mundial va empènyer la societat russa prop de la destrucció - i provocà un aixecament revolucionari - els soviets ressorgiren a tot el país per a facilitar la lluita dels treballadors.

Però aquesta vegada, els soviets es van reproduir en una escala molt més àmplia - apareixent entre els camperols, els soldats, i fins i tot entre els estudiants i mestresses de casa - i se’ls van unir altres formes d’organització de la gent treballadora.

La revolució de febrer va ser la culminació de mesos de vagues dels treballadors, de protestes dels pobres de les ciutats, de preses de terres pels camperols, i de desercions i motins dels soldats.

A les ciutats, els treballadors s’enfrontaren amb el col·lapse de la indústria ja que els amos no podien garantir els materials a un ritme rendible o rebutjaven negociar amb els treballadors que demanaven millors salaris o menys hores. En moltes fàbriques, els empresaris es van negar a concedir la jornada de vuit hores - però no podien impedir que els treballadors simplement deixaren de treballar.

Els sindicats es van arrelar en indústries anteriorment no organitzades. Els treballadors també van establir comitès de fàbrica per a supervisar la producció ja que propietaris i gerents estaven fent les coses de forma caòtica.

En no tenir l’arrelada burocràcia del moviment obrer modern, els treballadors russos improvisaren formes ràpides amb les quals expressar el seu descontentament amb les gerències. Una de les més populars va ser la de llançar el gestor impopular en un carretó i fer-li rodar fora de la fàbrica, de vegades tirant-lo a un riu o a un canal proper.

Els comitès de fàbrica es van convertir en forces molt poderoses en el lloc de treball, incialment van controlar els empresaris amb l’objectiu d’evitar l’acaparament o el sabotatge, a continuació passaren a supervisar la contractació i l’acomiadament, la producció, garantir els materials i, finalment, la distribució. En alguns dels llocs de treball més grans, els comitès van cobrir les demandes de l’atenció a la infantesa i de menjar entre els treballadors.

Els obrers i soldats de Rússia no es va iniciar aquest procés amb vista de substituir el capitalisme pel socialisme. Però el model dels consells obrers consagrat en els soviets els donaren el mecanisme per a anar a intentar de resoldre la crisi de Rússia.

Si els empresaris estaven sabotejant l’economia, els soviets obrers eren els mitjans per a decidir democràticament com fer i distribuir el que es necessitava. En l’exèrcit, els soldats elegien comitès per a imposar les seues exigències als oficials. I els camperols es van amotinar, van saquejar i ocuparen terres - sovint sota la influència dels familiars del soldat que havia tingut alguna experiència d’acció directa en l’exèrcit.

Els ràpids canvis en la consciència bullien a través dels soviets, causant que la seua composició canviara repetidament entre la caiguda del tsar al febrer i l’enderrocament del govern provisional a l’octubre.

Inicialment, els partits socialistes moderats que dominaven el Comitè Executiu del Congrés dels soviets de tota Rússia es van establir per a mantenir el soviet com un soci menor del govern provisional, format pels representants dels terratinents, els patrons i les classes mitjanes. Això encaixava amb les expectatives de la majoria de la gent, que pensava que amb l’eixida del tsar, una democràcia parlamentària portaria la pau i la justícia.

No obstant això, la participació directa de milions de persones a la revolució posava els soviets en un curs de col·lisió amb el govern provisional - i va aixecar d’entre els treballadors un sentit més profund sobre el que era possible.

Per exemple, el comitè de la fàbrica del districte de Narva-Peterhof - la llar de la fàbrica més gran de Rússia, on funcionava la Putilov - va emetre aquesta declaració en la creació dels comitès de fàbrica a l’abril de 1917:

En arribar a estar acostumats a l’autogestió, els treballadors es preparen per a aquesta hora en què s’abolirà la propietat privada de les fàbriques i obres, i els mitjans de producció, juntament amb els edificis construïts per les mans dels treballadors, passaran a mans de la la classe obrera en el seu conjunt. Per tant, mentre que fem coses petites, el que tenim al cap de forma firme és el gran objectiu primordial cap al qual posen els seus esforços la gent treballadora.

La capacitat dels soviets per funcionar com un centre simultàni de tipus polític, econòmic i fins i tot militar va revelar els esdeveniments reals de la revolució - sobretot, en el fallit cop militar a l’agost, dirigit pel general Lavr Kornilov.

En la mesura en què es va córrer la veu sobre l’amenaça de Kornilov, els soviets locals van formar Comitès de Lluita que van unir els treballadors i soldats de diferents partits polítics en milícies que van rebre armes dels comitès de fàbrica, vehicles dels sindicats de xofers i de transports, i menjar dels treballadors dels molins i restaurants.

Els sindicats d’impressors es negaren a imprimir diaris contrarevolucionaris. Els ferroviaris sabotejaren les línies ferroviàries, fins i tot arrencaren les vies per a evitar que les tropes de la dreta entraren a Petrograd.

Quan als soldats amb què Kornilov havia comptat que li romandrien lleials se’ls va dir quina era la seua missió - pels treballadors i soldats que envoltaren el tren i els va arengaren - aixecaren una bandera vermella que deia "Terra i llibertat" al seu quarter, i van detenir el comandant quan va protestar.

No satisfetes amb simplement parar el cop, a continuació, les tropes formaren el seu propi comitè revolucionari per a evitar altres atacs a Petrograd - perquè la solidaritat era el cor de l’estat d’ànim revolucionari - i per a difondre la paraula a d’altres unitats per a abandonar la missió.

En el dia després de la insurrecció d’octubre - l’acte final de la Revolució de 1917 - el diari conservador Novoe Vromia va escriure:

"Suposem per un moment que guanyaren els bolxevics. Qui ens governarà a continuació: els cuiners potser, eixos coneixedors de costelles i filets? O potser els bombers? Els nois de la granja, els xofers? O potser les mainaderes hauran d’eixir corrent a una reunió del Consell d’Estat entre les sessions de rentat de bolquers? Qui aleshores? On són els homes d’Estat? Potser els mecànics dirigiran els teatres, els lampistes els assumptes exteriors, els fusters, l’oficina de correus."

La Revolució d’Octubre va ser un "" poderós com a resposta. Quan els treballadors i oprimits de Rússia van agafaren el control sobre els diferents aspectes del funcionament de la societat deixaren de ser "només" cuiners o fusters.

Com va escriure Trotski, "La revolució va donar la terra als camperols, la revolució va donar el poder als obrers i els camperols: aquests van ser grans èxits, però cap assoliment de la revolució és més important que el despertar de la personalitat humana en totes les persones oprimides i humiliades".

Rússia, al 1917, ens dóna una idea de la classe de democràcia que la gent oprimida i explotada pot crear - un sistema de comitè obrers que pot ser la plataforma per a un floriment ple de l’alliberament humà.

Aquest article va ser publicat per primera vegada el 18 maig de 2007, en l’edició del Socialist Worker.

Socialist Worker

+ Info:

La clase obrera necesita crear su propia democracia. Paul D’Amato / John Reed / Piotr Kropotkin

Sobre el parlamentarismo y los soviets (1919). G. Zinoviev

Nuestra huelga Reflexiones para militantes obreros. Ruedo Ibérico, 1968

Nuevamente, sobre los soviets y el partido en la revolución proletaria. Lev Trotsky

Los Soviets, Su origen, desarrollo y funciones. Andreu Nin.


A la mateixa secció:


100º Aniversario de la Revolución Rusa: La Historia de la Revolución de Febrero


La Revolución rusa: Una interpretación crítica y libertaria


La revolución portuguesa de 1974: entrevista con Miguel Ángel Pérez Suárez, investigador especializado en la historia del movimiento obrero portugués entre 1974 y 1980.


Frente al ajuste, reflexiones sobre unidad de acción y programa


Los bolcheviques toman el poder


¿Vale la pena protestar?


La paradoja global del capitalismo


Un mundo que ganar: por qué los socialistas se oponen al imperialismo y apoyan el derecho de autodeterminación de las naciones.


Precios de las acciones, ganancias y deuda


Andreu Nin: «La qüestió nacional a Espanya. El problema català» (1926). Un document inèdit.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com