contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 16 de març de 2004 | esquerra anticapitalista
Declaració d’Espai Alternatiu

Triomf del no a la guerra i sobre les mentides del PP


Els resultats de les eleccions generals d’ahir, celebrades sota l’impacte de la massacre del 11-M i de la manipulació informativa del PP, han significat una notable derrota d’aquest partit i un èxit del PSOE. Zapatero ha aconseguit finalment concentrar el vot “útil” d’un sector important de l’electorat, fart de l’autoritarisme i belicisme del PP i fermament decidit a mostrar la seua indignació davant la instrumentalizació política de la matança de Madrid per Aznar-Rajoy. Però la victòria del PSOE no hagués estat possible sense les mobilitzacions socials de l’últim any, les quals han anat creant una aspiració profunda al canvi polític, reflectida també en les protestes que es van desenvolupar dissabte passat en moltes ciutats i, sobretot, en l’augment de la participació electoral, especialment entre la joventut. El desenvolupament d’aquestes mobilitzacions és la condició perquè les esperances creades ara no es vegin frustrades.

Al costat d’aquesta dada fonamental que marca l’inici d’un nou cicle polític, cal destacar l’augment espectacular en vots i escons d’Esquerra Republicana de Catalunya, demostrant així que un ampli sector de la societat catalana ha expressat el seu suport a l’aposta pel diàleg i el reconeixement de la *plurinacionalidad de l’Estat espanyol. En canvi, IU ha conegut una reculada important, degut principalment a la pressió del “vot útil” però també, en la nostra opinió, a les oscil·lacions i contradiccions que s’han anat donant en el seu discurs electoral i en la recerca d’un perfil polític diferenciat que la fessen aparèixer com una esquerra alternativa abans i durant la campanya electoral.

El nou parlament podrà tenir, per tant, una majoria d’esquerres i una representació més plurinacional, la qual cosa planteja ja clarament els nous reptes als quals es deurà enfrontar el govern que es forme sota la presidència de Zapatero: la retirada de les tropes espanyoles de L’Iraq deuria ser la primera i immediata mesura a adoptar així com, juntament amb ella, el compromís d’iniciar una “segona transició” destinada a emprendre una reforma constitucional que supose el reconeixement de la *plurinacionalidad i l’establiment d’un nou pacte federal basat en el respecte a la lliure decisió de pobles com el basc i el català. L’adopció d’una sèrie de mesures en el plànol de la defensa de les llibertats i de la democràcia (especialment en l’àmbit dels mitjans de comunicació) és així mateix urgent, mentre que en l’àmbit econòmic i social es farà necessària una ruptura oberta amb el capitalisme “de amiguets”, les privatitzacions i la precarització de la majoria de la població treballadora (inclosa la immigrant, mitjançant la regularització immediata de tots els “sense papers”) comprometent-se a una política fiscal progressiva, a la garantia de serveis públics de qualitat i del dret a un habitatge digne, a la creació d’ocupació estable i amb drets, basat en mesures com la setmana laboral de 35 hores, i a la derogació immediata del PHN i al tancament de totes les centrals nuclears.

Però l’experiència de les il·lusions frustrades per la victòria del PSOE en l’any 82 així com l’orientació dominant en la direcció actual d’aquest partit, expressada en eixos bàsics del seu programa i simbòlicament reflectida en la probable composició del nou govern, no deurien dur-nos a dipositar cap confiança en el mateix. Caldrà mantenir i reforçar la mobilització social i l’acció ciutadana enfront del govern que es forme, donant suport a qualsevol pas avant que done però mantenint l’autonomia i la pressió sobre aquest amb la finalitat d’anar forjant una esquerra social i política anticapitalista i alternativa, avui més necessària que mai. Per això mateix creiem que la posició que deurien adoptar en el parlament forces com IU seria la de donar suport a la investidura de Zapatero com president del govern i mostrar-se disposats a pactes puntuals sobre temes com els abans esmentats però no a formar part d’aquest govern, ja que això significaria donar un suport global al programa de Zapatero.

En el termini més immediat caldrà convertir les manifestacions del pròxim 20 de març en una ocasió per a denunciar la guerra i l’ocupació de L’Iraq exigint la tornada immediata de les tropes espanyoles, la ruptura de tots els compromissos amb Estats Units i la lluita per altra Europa solidària amb els pobles del “Sud” i, especialment, amb el poble palestí.


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com