contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 28 de gener de 2016 | Manuel
L’avaluació educativa: una mesura de control

Rosa Cañadell

En castellano aquí

Últimament hem assistit a una espècie d’atac mediàtic en el que, des de diferents instàncies, s’ha posat sobre la taula la “necessitat” d’avaluar al professorat i d’incentivar econòmicament els seus resultats. La OCDE “retreu” a España la falta d’avaluacions al professorat, el Sr. Marina va proclamant la “necessitat” de premiar els “bons professors”, els mitjans de comunicació es fan ressò del “problema” i apareixen articles i debats a l’entorn del tema. No és casualitat, però, que al mateix temps, sembla ser que el Departament d’Ensenyament està preparant el Decret que desenvoluparà l’última pota de la LEC: el Decret d’Avaluació. Tot plegat, molta casualitat.

No deixa de ser curiós que, després de retallades desmesurades a l’educació pública, baixada de salaris al professorat, augment de les hores lectives i del nombre d’alumnes per aula, manca de beques, augment de la pobresa infantil... i uns pressupostos educatius que ens deixen a la cua dels països europeus, el problema més important que té l’educació en el nostre país és “l’avaluació del professorat”. O dit d’altra manera, l’educació no funciona perquè no es controla i no s’incentiva el treball del professorat.

En realitat, el que està passant, és la conseqüència de l’entrada del Neoliberalisme a l’educació, que té com a objectiu posar l’educació al servei de les empreses i del capital.

Aquest model parteix de la base que l’educació és un bé individual i el seu valor és bàsicament econòmic i, per tant, ha d’estar subjecte a les lleis del mercat com qualsevol altra mercaderia. L’educació, així entesa, passa a estar al servei de l’economia en el seu doble vessant: d’una banda, ha de ser “rendible”, o sigui privatitzada per tal que sigui susceptible de negoci privat i per l’altre, ha de ser “adaptada” a les necessitats de les empreses i del món laboral, als seus valors i a la seva ideologia. Així doncs, s’ha d’assegurar que els valors i continguts que s’imparteixen són els que el sistema necessita: Individualisme, competitivitat, flexibilitat, submissió, Emprenedoria, competències bàsiques, Educació financera...

Però, per poder fer això és necessari canviar el sistema i tenir el professorat ben controlat per tal que imparteixi allò que se li ha encomanat. Aquest control té tres potes, que són les bàsiques, tant a la LEC com a la LOMCE: el Decret de direccions, el Decret de plantilles o d’accés al lloc de treball i el Decret d’Avaluació.

L’avaluació es ven com una manera d’augmentar la qualitat educativa i d’incentivar els "bons" docents, però, en realitat, l’avaluació per si mateixa no augmenta la qualitat, sinó que constata el resultats escolars, i bàsicament, serveix per classificar l’alumnat, els centres i ara també el professorat i és un dels mecanismes per controlar el treball a les aules.

L’AVALUACIÓ EXTERNA DE L’ALUMNAT

Actualment, hi ha ja diferents avaluacions externes a l’alumnat. Unes no tenen repercussió a l’hora de passar de curs o d’etapa i altres, com les revàlides de la LOMCE, incideixen en poder accedir o no a etapes superiors. Però, en general, les avaluacions externes no tenen incidència en la millora de l’educació i, en canvi, sí tenen moltes conseqüències negatives:

- Treuen autoritat a la tasca del professorat. És una degradació de la seva feina i una manca de confiança amb les seves capacitats d’avaluar l’alumnat, quan, en realitat, el professorat és el que millor coneix la marxa del seu alumnat i pot fer una avaluació continua sobre el seu progrés.

- Tenen poca fiabilitat, ja que es realitzen en un sol dia. Afavoreixen l’estrès de l’alumnat i aboquen a la marginació i exclusió els que tenen més dificultats, ja que no es té en compte ni la seva evolució ni el seu esforç.

- Fomenten que només accedeixin als estudis superiors “els millors”.

- Classifiquen l’alumnat i els centres posant l’educació dins de les normes del "mercat" per tal que les famílies puguin exercir el seu "dret d’elecció"

- Orienten el procés educatiu cap a una concepció que iguala l’educació a només “rendiment acadèmic” i, al mateix temps, impossibiliten que el professorat pugui treballar continguts alternatius i valors diferents dels estipulats.

- Estimulen la competitivitat entre l’alumnat, els centres i el propi professorat, quan el que realment es necessita en la tasca educativa, és la cooperació i el treball en equip.

- Obliguen el professorat i alumnat a dedicar temps, esforços i recursos a preparar i realitzar les reiterades avaluacions.

- Es desvien una gran quantitat de recursos econòmics que van a parar a les diferents Agències d’Avaluació que són, majoritàriament, privades.

L’AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT A PARTIR DELS RESULTATS DE L’ALUMNAT

Aquest és l’últim "invent" per acabar de reforçar el control del professorat. Es tracta del que s’anomena "Pagament Per Rendiment" o "Incentius per resultats" i és un intent de lligar la promoció laboral i econòmica del professorat als resultats de l’alumnat.

És una mesura totalment perversa i que, a més, ha donat resultats molts negatius en els llocs on ja s’ha implementat (EEUU, Regne Unit...). Tots els estudis indiquen que els resultats de l’alumnat depenen d’un gran nombre de factors: la posició econòmica dels pares; els grau d’estudis, sobretot de la mare; el clima familiar i el seu interès pels estudis dels fills o filles; els problemes o mancances psíquiques o d’interessos dels nois i noies; el clima i l’organització del centre; la resta del professorat; els recursos materials disponibles; i moltes altres coses. Per tant, lligar la valoració del professorat pels resultats escolars de l’alumnat és una qüestió totalment injusta. Qui tingui la sort d’estar en un centre ben equipat, amb un bon clima, amb suficients recursos i amb alumnat privilegiat (cultural, econòmica i psicològicament) traurà “bones notes” en la seva avaluació. I qui, pel contrari, tingui alumnat amb dificultats, (socials, econòmiques, culturals, personals) o treballi en un centre sense recursos i amb un mal clima, traurà “males notes” i, a sobre, cobrarà menys. Algú creu que té algun sentit? Algú creu que això millorarà l’educació?

Tot plegat, només serveix per reduir la llibertat de càtedra i assegurar que el professorat orientarà la seva docència cap allò que avaluaran les proves de l’alumnat. Finalment, doncs qui decidirà allò que es treballa a les aules seran les diferents Agències d’Avaluació. Quin professorat s’atrevirà a parlar dels refugiats o de la violència de gènere, si dels resultats del seu alumnat en depèn el seu salari, la seva promoció, o fins i tot, el seu lloc de treball? De què servirà fer “Projectes singulars” si finalment, tot l’alumnat serà avaluat per unes proves Standard dissenyades al marge de tot?

Cal doncs, una oposició ferma davant aquest sistema d’avaluació. Cal fer un treball important de pedagogia a les famílies per explicar el significat i les conseqüències de tot plegat. Cal, finalment, una resistència activa per part dels centres, les famílies i el professorat. Cal, també, buscar nous mecanisme d’avaluació compartida i d’autoavaluació, tant de l’alumnat, com dels centres i els professorat. Una avaluació que serveixi per detectar problemes i buscar solucions, i no pas una avaluació que classifiqui, margini i orienti tota la tasca educativa.

23/1/2016

Rosa Cañadell, ex-portaveu d’USTEC-STEs

http://www.revoltaglobal.cat/spip.php?article6539


A la mateixa secció:


STEPV i Escola Valenciana valoren positivament que la majoria dels centres opte pels nivells avançats dels programes del Decret de Plurilingüisme.


Per un gir en educació, 9-M Vaga en l’ensenyament


València: PSPV, Compromís y València en Comú aprueban cesión de suelo público a la privada Universidad Europea


Per què els bancs i caixes tenen tant interès en l’educació?


STEPV demana a la Conselleria que no aplique les revàlides


Un Decret de Plurilingüisme que no elimina l’exempció al valencià


Así montó Esperanza Aguirre su guerra sucia contra la Marea Verde


STEPV: El Decret de Plurilingüisme no garanteix l’extensió de l’ensenyament en valencià.


Catalunya: Què està passant a l’educació? Nou curs i vells problemes


L’escola dels horrors

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com