contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 22 de gener de 2016 | Manuel
Campanya Free Otegui, Free Them All: Llibertat per a Arnaldo Otegi, Presos bascos a casa


El dia 1 de març serà alliberat Arnaldo Otegi, després de passar sis anys i mig empresonat per haver volgut crear un espai polític on no hi hagués lloc per a la violència.

Otegi va ser detingut l’any 2009 en l’anomenat ‘cas Bateragune’, acusat d’intentar reconstruir Batasuna, quan el seu objectiu era reconduir el conflicte basc a vies pacífiques i democràtiques. Malgrat això, el 2011 era condemnat per pertànyer a ETA ‘en grau de dirigent’ en una polèmica sentencia en què tot allò que tenia relació amb l’esquerra abertale semblava que fos ETA; no hi havia cap imputació d’actes violents ni van demostrar cap vincle directe amb l’organització armada.

Cal destacar que Otegi va ser escollit secretari general de Sortu, ja a la presó, el 2013 i que per evitar el seu retorn a la política institucional ha estat inhabilitat per a tenir cap càrrec públic fins el 2021. L’empresonament ha generat una campanya de solidaritat internacional en favor del seu alliberament, amb noms com ara els premis Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, Desmond Tutu i Mairead Maguire, els ex-presidents del Paraguai, Hondures i l’Uruguai Fernando Lugo, José Manuel Zelaya i José Mujica, i l’activista Angela Davis.

La campaña “Free Otegi – Free Them All” quiere dar otro paso adelante y convertir un grito de libertad en un canto de libertad. Para ello, músicos, cantantes y artistas de Euskal Herria se han sumado a esta campaña internacional para grabar una canción y un videoclip que quieren difundir por todo el mundo. Una suma de voces para responder al intento de silenciar una voz. Cantar para reivindicar el derecho a hablar.

Más información: http://freeotegi.com/ca/

Todos aquellos que quieran adherirse a la campaña, pueden mandar su nombre apellido y formación a este correo freeotegi@gmx.es.

Qui és Arnaldo Otegui?

LLIBERTAT PER A ARNALDO OTEGI; PRESOS BASCOS, A CASA

Ja fa cinc anys que el moviment independentista basc va obrir un profund debat sense precedents que va concloure amb una aposta inequívoca per vies exclusivament pacífiques i democràtiques, renunciant a la violència en la seva reclamació del respecte a l’autodeterminació del País Basc, i amb una disposició nítida a tancar totalment, mitjançant la paraula i el diàleg, el llarg conflicte violent que ha assolat la regió des de fa dècades.

A l’octubre de 2011, ETA responia positivament a la crida realitzada des de la Conferència Internacional d’Aiete (Sant Sebastià) que li demandava el cessament definitiu de la seva activitat armada de més de 50 anys i l’obertura d’un procés de diàleg.

El Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu va assenyalar Arnaldo Otegi, al seu dia portaveu de Batasuna i avui secretari general de Sortu, com “el líder d’aquest procés de pau”. Efectivament, Otegi va ser el dirigent més destacat entre aquells que van propiciar en les forces independentistes el debat sobre la necessitat d’apostar per la paraula per solucionar tot conflicte. La seva aposta per vies exclusivament pacífiques i democràtiques va ser resposta amb el seu arrest, a l’octubre de 2009, i amb la seva condemna posterior a més de sis anys i mig de presó per pertànyer a l’organització política Batasuna, il·legalitzada prèviament pel Govern espanyol.

Malauradament, la fi de l’activitat armada d’ETA, que ha mostrat la seva disposició a un procés de desarmament i de diàleg i reconciliació que tingui en compte el mal de totes les víctimes, no ha comportat encara resposta positiva per part de l’Estat espanyol.

Arnaldo Otegi, el cas del qual ha estat recorregut davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, es troba en una presó espanyola allunyat dels seus familiars i amics. Així estan també prop de 500 presos bascos relacionats amb aquest conflicte. Dispersats en presons llunyanes al País Basc, freqüentment incomunicats, aquesta realitat provoca, a més, un càstig afegit als seus familiars, abocats a recórrer llargues distàncies per poder visitar-los.

Davant d’això, demanem la llibertat immediata de l’home que va saber arriscar per la pau i la democràcia, de qui va apostar per la paraula quan semblava que ningú no ho faria. El seu alliberament i el final de la política d’allunyament, com a pas previ a l’excarceració ben aviat dels presos bascos, són passos necessaris per poder assolir una pau justa i duradora a la regió.

Per humanitat. Per justícia. Perquè creiem en una solució sense vencedors ni vençuts. Perquè apostem per la pau. Per això demanem llibertat per a Arnaldo Otegi i el trasllat dels presos al País Basc.

LIBERTAD PARA ARNALDO OTEGI; PRESOS VASCOS, A CASA

Hace ya cinco años el movimiento independentista vasco abrió un profundo debate sin precedentes que concluyó con una apuesta inequívoca por vías exclusivamente pacíficas y democráticas, renunciando a la violencia en su reclamación del respeto a la autodeterminación del País Vasco, y con una disposición nítida a cerrar totalmente, por medio de la palabra y el diálogo, el largo conflicto violento que ha asolado la región desde hace décadas.

En octubre de 2011, ETA respondía positivamente al llamamiento realizado desde la Conferencia Internacional de Aiete (San Sebastián) que le demandaba el cese definitivo de su actividad armada de más de 50 años y la apertura de un proceso de diálogo.

El Premio Nobel de la Paz Desmond Tutu señaló a Arnaldo Otegi, en su día portavoz de Batasuna y hoy secretario general de Sortu, como “el líder de este proceso de paz”. Efectivamente, Otegi fue el dirigente más destacado entre aquellos que propiciaron en las fuerzas independentistas el debate sobre la necesidad de apostar por la palabra para solucionar todo conflicto. Su apuesta por vías exclusivamente pacíficas y democráticas fue respondida con su arresto, en octubre de 2009, y con su posterior condena a más de seis años y medio de prisión por pertenecer a la organización política Batasuna, ilegalizada previamente por el Gobierno español.

Desgraciadamente, el fin de la actividad armada de ETA, que ha mostrado su disposición a un proceso de desarme y de diálogo y reconciliación que tenga en cuenta el dolor de todas las víctimas, no ha traído consigo todavía respuesta positiva alguna por parte del Estado español.

Arnaldo Otegi, cuyo caso ha sido recurrido ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, se encuentra en una prisión española alejado de sus familiares y amigos. Así están también cerca de 500 presos vascos relacionados con este conflicto. Dispersados en prisiones lejanas al País Vasco, frecuentemente incomunicados, esta realidad provoca, además, un castigo añadido a sus familiares, abocados a recorrer largas distancias para poder visitarlos.

Ante esto, pedimos la libertad inmediata del hombre que supo arriesgar por la paz y la democracia, de quien apostó por la palabra cuando parecía que nadie lo haría. Su liberación y el final de la política de alejamiento, como paso previo a la excarcelación temprana de los presos vascos, son pasos necesarios para poder alcanzar una paz justa y duradera en la región.

Por humanidad. Por justicia. Porque creemos en una solución sin vencedores ni vencidos. Porque apostamos por la paz. Por eso pedimos libertad para Arnaldo Otegi y el traslado de los presos al País Vasco.

Primers signants dels Països Catalans ací


Fran Idareta - Txalaparta


A la mateixa secció:


Absolución de los 7 del AVE


Las trampas de las reformas de la Ley Mordaza


El Congrés manté que votar les lleis de desconnexió del Parlament pugui ser considerat un delicte de terrorisme.


Galicia: Absuelto un activista vigués tras retirar los cargos el policía que pedía para él tres años de cárcel.


La xenofobia institucional y la austeridad. Gasolina política para el auge electoral de la extrema derecha


‘Operació Catalunya’: el mapa d’una trama amb origen a La Moncloa


Democracia y sedición


L’esquerra i l’islam: malentesos i fanatismes


Judicis contra l’independentisme: proposta per una estratègia de ruptura


Galiza: Diego Absolució. Manifest de suport a Diego Lores, a la no violència i a la desobediència

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com