contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 4 de gener de 2016 | Manuel
Ha passat la civilització el Punt de No Retorn ambiental?

Madhusree Mukerjee

Recordes com el Coyote, en la seua persecució obsessiva del Correcaminos, caia per un precipici? El depredador desventurat va córrer cap a fora de la vora, es va aturar en l’aire, d’una forma que només un personatge animat pot fer, va mirar al·lucinat sota d’ell en un moment de reconeiximent de la realitat, i va caure al fons formant un núvol de pols. Plaf!

Fa quatre dècades, un model informàtic de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts anomenat World3 va alertar d’un possible curs per a la civilització humana en el segle 21. En Els Límits al Creixement, un llibre de 1972 sobre el que es va produir un debat molt dur, s’explicaven aquestes troballes, i les investigadores sostenien que el sistema industrial global té tanta inèrcia que no pot ser corregit fàcilment en resposta als senyals d’estrès del planeta. No obstant això, advertiren que excepte que el creixement econòmic frenara derrapant fins a aturar-se abans d’arribar a la vora, la societat es passaria del límit i es dirigiria a un plaf que podria matar milers de milions.

Un nou llibre afirma ’No mires ara cap avall, però ja hem travessat el límit del precipici i estem en l’aire’. En 2052: Un Previsió Global per als propers quaranta anys (Chelsea Green Publishing), Jorgen Randers de l’Escola de Negocis BI de Noruega a Oslo, i un dels modeladors originals de World3, sosté que la segona meitat del segle 21 ens portarà prop de l’apocalipsi en la forma d’un escalfament global greu. Dennis Meadows, professor emèrit de la política de sistemes a la Universitat de New Hampshire, que va dirigir l’equip original del MIT i qui va revisar els resultats del model World3 el 1994 i el 2004, té una visió encara més fosca. El programa de 1970 havia produït una varietat d’escenaris, en alguns dels quals la humanitat se les arreglava per a controlar la producció i la població per tal de viure dins dels límits planetaris (descrit com Límits al Creixement). Meadows sosté que les vies sostenibles del model ja no estan a l’abast perquè la humanitat no ha actuat en conseqüència.

En lloc d’això, les últimes dades globals estan seguint un dels escenaris més alarmants, aquell en què les variables augmenten constantment fins a arribar a un pic i després cauen bruscament en un procés anomenat col·lapse. De fet, "Hi veig que el col·lapse ja està passant", diu. "El menjar per càpita està disminuint, l’energia és cada vegada més escasa, l’aigua subterrània s’està esgotant". El més preocupant, apunta Randers, és que els gasos d’efecte hivernacle s’estan emetent el doble de ràpid que el que poden absorbir els oceans i els boscos. Mentre que el 1972 els éssers humans estaven usant el 85% de la capacitat de regeneració de la biosfera per a donar suport a les activitats econòmiques com la producció d’aliments, la producció de béns i l’assimilació de contaminants, la xifra es troba ara en un 150% i va en augment.

Les idees de Randers s’assemblen més a un escenari de World3 en el qual l’eficiència energètica i les energies renovables mantenen a ratlla els pitjors efectes del canvi climàtic fins després de 2050. Randers prediu que, per a les pròximes dècades, la vida a la Terra continuarà més o menys com abans. Les economies riques seguiran creixent, encara que més lentament ja que la inversió haurà de ser desviada per a encarar les limitacions de recursos i els problemes ambientals, la qual cosa deixarà menys capital per a la creació de béns per al consum. La producció d’aliments millorarà: l’augment de diòxid de carboni a l’atmosfera farà que les plantes cresquen més ràpid, i l’escalfament obrirà noves àrees, com ara Sibèria, al cultiu. La població augmentarà, tot i que lentament, fins a un màxim, a prop del 2040, d’al voltant 8000 milions. Eventualment, però, les inundacions i la desertificació iniciaran la reducció de terres de cultiu i per tant la disponibilitat de gra. Malgrat els esforços de la humanitat per a minorar el canvi climàtic, Randers prediu que els seus efectes seran devastadors en algun moment després de mitjan segle, quan l’escalfament global es reforçarà mitjançant, per exemple, incendis que converteixen els boscos en emissors nets, en lloc d’absorbidors, de carboni. "Molt probablement, entrarem en guerra molt abans que arribem allà", afegeix Randers amb gravetat. Ell espera que la migració massiva des de terres que arribaran a ser inhabitables donarà lloc a conflictes armats localitzats.

Graham Turner, de la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization d’Austràlia, tem que el col·lapse podria arribar fins i tot abans, però a causa del pic de consum de petroli en lloc del canvi climàtic. Després de comparar els diferents escenaris generats per World3 (es pot veure el model ací i els seu resultat dalt) amb dades recents sobre la població, la producció industrial i d’altres variables, Turner i, de forma independent, l’Agència d’Avaluació Ambiental d’Holanda PBL, van arribar a la conclusió que el sistema global està seguint de prop una corba de producció empresarial típica. En el funcionament d’aquest model l’economia segueix creixent com s’esperaria fins a prop de 2015, però després trontolla perquè els recursos no renovables com el petroli són cada vegada més car d’extreure. "No és que ens estem quedant sense cap d’aquests recursos", explica Turner. "És que a mesura que es tracta d’arribar a fonts no convencionals tals com les que hi han sota els oceans profunds, cal molta més energia per a extreure cada unitat d’energia." Per a mantenir el subministrament de petroli, el model prediu que la societat desviarà la inversió de l’agricultura, provocant una caiguda en la producció d’aliments. En aquest escenari, la població arribarà al seu màxim, al voltant del 2030, a entre set i vuit mil milions i després disminuirà bruscament, estabilitzant-se en prop de 4000 milions al 2100.

Figura. Comparació dels escenaris (l’estandard i el d’un mon equilibrat) de l’informe Els Límits al Creixement amb les dades globals reals, en relació amb l’evolució de la població, de la producció industrial, dels recursos no renovables i de la polució. Cortesia de l’Agència d’Avaluació Ambiental d’Holanda PBL

Meadows sosté que el col·lapse és ara quasi inevitable, però que la seua forma real serà massa complexa per a predir per qualsevol model. "El col·lapse no serà impulsat per una única causa identificable actuant simultàniament en tots els països", observa. "Vindrà a través d’un complex nombre de factors que es reforçaran mutuament" -incloent-hi el canvi climàtic, l’escassetat de recursos i la desigualtat socioeconòmica. Quan les economies s’alenteixen, explica Meadows, es creen menys productes amb relació a la demanda, i "quan els rics no poden aconseguir més mitjançant la producció de riquesa real, és que comencen a usar el seu poder per a prendre dels segments més baixos." A mesura que augmenten l’escassetat i la desigualtat, les revolucions i els moviments socioeconòmics com la primavera àrab o Occupy Wall Street es faran més generalitzats - a l’igual que la seua repressió.

Molts observadors protesten d’aquests escenaris apocalíptics ja que no prenen en compte l’inventiva humana. Argumenten que la tecnologia i els mercats resoldran els problemes que puguen aparèixer. Però perquè això passe, sosté l’economista Partha Dasgupta, de la Universitat de Cambridge al Regne Unit, les autoritats han de guiar la tecnologia amb els incentius adequats. Dasgupta argumenta que sempre que els recursos naturals són més barats que el seu cost ambiental i social real, - sempre que, per exemple, els consumidors d’automòbils no paguen per les vides perdudes per les condicions climàtiques extremes causades per l’escalfament derivades de les emissions de carboni dels seus vehicles- la tecnologia seguirà produint béns intensius en recursos i empitjorarà la càrrega sobre l’ecosistema. "No es pot esperar que els mercats puguen resoldre el problema", diu. Randers va més enllà, afirmant que l’enfocament a curt termini del capitalisme i dels sistemes democràtics existents fa impossible, no només als mercats sinó també a la majoria dels governs, fer front amb eficàcia a problemes de llarg termini com el canvi climàtic.

Meadows adverteix que "estem en un període de caos sostingut, la magnitud del qual no podem preveure". Ja no gasta el seu temps tractant de convèncer la humanitat dels límits del creixement. En canvi, diu, "estic intentant entendre com les comunitats i les ciutats poden protegir-se a si mateix" contra l’aterratge forçós inevitable (ací).

23 maig 2012

scientificamerican.com

Traducció: Anticapitalistes.net


Una carta de Dennis Meadows: La humanitat s’enfronta ara a una crisi existencial.

Nick Breeze va escriure Dennis Meadows en relació amb el documental ‘Last Call’ (l’última crida), dedicat a l’equip de científics que treballaren en l’informe Els Límits al Creixement. Aquesta és la seua resposta:

Els vells patrons de pensament i acció s’utilitzaren per a produir un major benestar; ara ja no serveixen per a això.

Alguns camins alternatius de desenvolupament podrien ser atractius en comparació amb l’actual; però la nostra cultura és tan centrada en el creixement que qualsevol suggeriment d’alternatives s’entén automàticament com una defensa del pesimisme.

Hem entrat en un període de crisi que durarà dècades. Com més gran siga la crisi, més pressió hi ha per a pensar a curt termini. Però les solucions fonamentals a problemes com el canvi climàtic o el creiximent de la bretxa entre rics i pobres requereixen d’un pensament a llarg termini i de la capacitat de sacrificar-se ara per a obtenir guanys després. Els nostres sistemes polítics són absolutament inadequats per això.

Ja no és possible de forma realista mantenir la noció de progrés indefinit. En lloc de renunciar a les seues fantasies i buscar alternatives, la gent tendeix simplement a ignorar els problemes, o veure’ls només a través de la lent de l’interès propi.

No obstant tot l’anterior, hi ha opcions per a l’acció actual que ens donarà millors resultats que els que obtindrem d’una altra manera. Trobar aquestes opcions i motivar la gent per la seua consecució és el repte.

Això vol dir que el problema no és essencialment un de tecnologia. Sens dubte, les noves tecnologies es desenvoluparan i alguns d’aquestes podrien ser útils. Però el tema principal és el desenvolupament de les cultures, les normes, les institucions que són més compatibles amb un estat d’equilibri. Espere que el seu treball podria ajudar a aconseguir-ho. He treballat en això durant 40 anys, i ara estic passant el testimoni.

Salutacions,

Dennis Meadows

14 Abril 2015

Traducció: Anticapitalistes.net


Dennis Meadows - Perspectives on the Limits of Growth: It is too late for sustainable development


Fent via cap al desastre ecològic?

Només Cuba proporciona un estandar de vida decent per a la seua població sense comsumir més que la part justa dels recursos

+ Info:

"El crecimiento mundial va a detenerse". Entrevista al físico norteamericano Dennis Meadows, cuarenta años después del informe al Club de Roma

http://www.world3simulator.org/

Computation and the Human Predicament. Brian Hayes. American Scientist 2012, 100.

A Synopsis: Limits to Growth: The 30-Year Update. Donella Meadows, Jorgen Randers, and Dennis Meadows

A COMPARISON OF THE LIMITS TO GROWTH WITH THIRTY YEARS OF REALITY. Graham Turner

Systematic Short-termism: Capitalism and Democracy. Jorgen Randers

La Carta de la Tierra

Manifest «Darrera crida». Això és més que una crisi econòmica i de règim: és una crisi de civilització.

Ahora viene el relanzamiento… de la destrucción social y ecológica. Daniel Tanuro

Entrevista a Daniel Tanuro: El imposible capitalismo verde.


A la mateixa secció:


La política forestal y el deterioro climático, factores clave en los incendios de Galicia, Asturias, León y Portugal


Ciclones, cambio climático y especulación inmobiliaria: el caso Harvey


Antropoceno, capitalismo fósil, capitalismo verde, ecosocialismo: ¿Dónde está la salida?


La Conselleria de Mediambient incumple sus propios programas de inspección


Cambio Climático. La Tierra arde: sequías, desertificación, hambre, migraciones


Juicio popular al proyecto Castor


Trump denuncia el acuerdo de París sobre el cambio climático: ¿Qué esperabas?


Perdent el tren: el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral.


Iberdrola vol construir un magatzem de residus a la central nuclear amb més incidències de l’Estat


La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com