contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 11 de desembre de 2015 | Manuel
El percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% en 2050, si es manté l’actual política lingüística

Clara Miralles

Clara Miralles Vila, una estudiant de física que ha realitzat un treball de fi de grau dirigit pel professor Manel Perucho, ha superat tant el discurs benèvol sobre el futur daurat del valencià com aquell que ens alerta d’una desaparició pròxima, si no es capgiren les polítiques públiques. Miralles ha elaborat una descripció i una projecció quantitatives fonamentades en models científics que ella mateixa ha afinat per a aquest objecte d’estudi.

El treball està basat en les dades que aporten les enquestes del Servici d’Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La dinàmica de la competició que s’estableix entre l’ús de les llengües en una societat multilingüe com la valenciana, amb una simulació feta des de models de la física amb aparell matemàtic, és l’inusual mètode d’estudi d’un fet social del qual la nostra societat ha parlat molt —i, en canvi, ha mesurat ben poc.

En la seua anàlisi, Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà al nostre territori. El primer, el model d’Abrams-Strogatz, pren en consideració un sistema format per dues llengües en competició: el valencià i el castellà en el nostre cas. Aquest model postula que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre que reflecteix l’atractiu d’aquesta, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. En aquest model l’equació ens descriu que, en funció d’aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l’altra.

El segon model, el de J. Mira i A. Paredes, és una versió millorada de l’anterior, ja que supera els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que el bilingüisme es mantindrà en funció del grau de semblança entre les dues llengües que competeixen i que el transvasament d’un parlant d’una llengua cap a l’altra sol passar per l’estat intermedi, el del bilingüisme, i aquest estat serà més estable com més semblants siguen ambdues llengües.

Les dades tractades al treball mostren una clara tendència decreixent en l’ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible desaparició. Tot i que qualsevol model és una simplificació de la realitat, aquests poden ser de gran utilitat a l’hora de predir situacions futures a les quals es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adients per tal de reconduir la situació”, explica Clara Miralles.

Figura: Fracció de parlants front al temps. Dades extretes del Llibre Blanc de l’Ús del Valencià pel sociolingüista Ernest Querol i classificades en dos grups: valencianoparlants (punts blaus) i castellanoparlants (triangles negres). Les corbes corresponen a la solució analítica del model de d’Abrams-Strogatz per a a = 1, s = 0.38, i c = 0.1.

Figura: Fracció de parlants front al temps. Dades extretes de les enquestes del SIES i classificades en tres grups: valencianoparlants (punts blaus), castellanoparlants (triangles negres) i bilingües (estreles roges). Les corbes corresponen a l’ajust del model de Mira i Paredes per als paràmetres s = 0.35, k = 0.35, a = 1.3 i c = 0.1.

Entre els resultats que extrau aquesta investigació, hi trobem la importància de paràmetres com l’estatus social i la semblança de les llengües, i el model Mira-Paredes “prediu que una de les dues llengües acaba desapareixent, en el nostre cas, el valencià, i que el grup de bilingües no és estable i, per tant, també desapareixerà”, afirma Miralles en la seua investigació.

Per al sociolingüista i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernest Querol, “Clara Miralles, dirigida pel professor Manel Perucho, ha tingut la traça d’harmonitzar la matemàtica, la física i la sociologia del llenguatge en el seu treball de fi de grau. I també l’esme de trobar el punt just entre la simplicitat i la complexitat, sense fer aquesta darrera massa senzilla, que és el que li havia passat al model molt conegut d’Abrams i Strogatz. Hi ha hagut d’afegir complexitat perquè aquests autors no consideraven les persones que parlen dues llengües. Miralles descriu bé la realitat sociolingüística, fet que li permet fer prospectiva i alertar que per a evitar la davallada del valencià cal implementar polítiques decidides de suport.”

Segons les fonts consultades, actualment coexisteixen prop de 6.000 llengües al nostre planeta, de les quals un 4% són parlades pel 96% de la població, mentre que el 25% tenen menys de 1.000 parlants. Les previsions més optimistes diuen que al final de segle la meitat de les llengües desapareixeran, però les més pessimistes prediuen que desapareixeran el 90% de les llengües actuals. Miralles conclou en el seu treball que queda patent que si es manté la tendència segons el model d’Abrams-Strogatz durant els pròxims anys, l’any 2050 el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10%.

Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, ha declarat en referència al treball de Miralles: “És summament interessant comprovar com la situació social del valencià preocupa i planteja preguntes a investigadors i investigadores de qualsevol disciplina: evidencia la preocupació social existent al País Valencià, donades les polítiques aplicades pels successius governs autonòmics. Els resultats obtinguts, a més a més, ens reafirmen en la necessitat de mantenir polítiques conscients i fermes que puguen redirigir l’evolució que podrien seguir els esdeveniments si no ens comprometem col·lectivament. Aquesta investigació demostra que si deixem els usos de la nostra llengua a l’albir de les eleccions individuals, segons les regles de mercat, el futur serà més aviat curt i que, per tant, es requereix el compromís col·lectiu. En aquest sentit, la Universitat de València, amb la seua política lingüística, vol assumir aquest compromís davant la societat valenciana”.

Finalment, Clara Miralles, graduada en Física per la Universitat de València, vol remarcar també la necessitat que existisca una col·laboració entre els sociolingüistes i els físics i matemàtics per tal d’afinar els models respecte a la realitat social i reflexionar sobre el significat dels resultats.

29 de setembre de 2014

uv.es


Models matemàtics en la convivència de llengües: el cas valencià.

Clara Miralles

Resulta sorprenent que, com assenyala J. Tuson en algunes de les seues obres (Patrimoni natural (2004), Mal de llengües (1997),…), ningú no posa en dubte la necessitat de protegir plantes o animals en perill d’extinció, mentre que quan es tracta de llengües l’actitud sol ser totalment la contrària: sembla que s’advoca per un reduccionisme lingüístic. L’autor recorda que cal no oblidar, però, que les llengües són un dels patrimonis culturals més valuosos que tenim. Com afirma D. Crystal a Language Death (2000), les llengües són un reflex de la diversitat cultural i un element essencial de la identitat d’un poble; són també magatzems de la història i contribueixen a la suma del coneixement humà, a més de ser interessants en si mateixes.

La diversitat lingüística és un fenomen complex que depèn de múltiples factors. Fins fa poc més d’una dècada, l’estudi de l’evolució de les llengües i les relacions entre elles era tractat pràcticament sols per sociolingüistes. Tanmateix, la publicació al 2003 a la revista Nature de l’article Modelling the dynamics of language death pel físic D. M. Abrams i el matemàtic S. H. Strogatz sembla haver estat el detonant de l’aplicació de models matemàtics en l’àmbit lingüístic. Seguint aquesta línia, i la d’altres treballs publicats posteriorment amb la mateixa finalitat, vam presentar com a treball de final de Grau en Física un estudi sobre diferents models d’interacció entre llengües aplicats al cas del sistema valencià-castellà a les zones valencianoparlants del País Valencià.

El treball se centra en dos models matemàtics basats en equacions diferencials: el d’Abrams-Strogatz i el de Mira-Paredes. El primer model redueix la dinàmica de dues llengües a una equació diferencial per tal de descriure com una llengua desapareix sota la preponderància d’una altra. Es tracta d’una visió simplificada en què la població total es divideix en dos grans grups que parlen llengües diferents i que competeixen pel nombre de parlants. El nombre de parlants de cadascuna es basa en un paràmetre d’estatus de la llengua, que representa l’atractiu d’aquesta, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que s’ofereixen als seus parlants. El model de Mira-Paredes és una versió millorada de l’anterior que introdueix un nou grup d’individus bilingües que parlen ambdues llengües. Aquest model basa l’estabilitat del grup de bilingües i, per tant, la possible coexistència de les dues llengües en conflicte, en la semblança entre elles.

Al nostre estudi s’apliquen els dos models a una sèrie de dades empíriques, obtingudes a partir d’enquestes realitzades pel Servici d’Investigació́ i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en relació a l’ús del valencià com a llengua vehicular en diferents situacions d’interacció social. Les dades mostren una clara tendència decreixent en l’ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions dels models, conduiria a la seua minorització i possible desaparició.

A la següent imatge es troba representada l’evolució de la fracció de parlants que utilitzen el valencià en l’àmbit domèstic segons les enquestes del SIES i l’AVL. Les corbes corresponen a la solució numèrica de l’equació d’Abrams-Strogatz per a diferents valors dels paràmetres del model. Donat l’excés de graus de llibertat del model i la mancança de dades, no ha sigut possible determinar quina de les solucions és la més adequada per al nostre sistema. Tanmateix, queda patent que si la tendència es manté durant els pròxims anys, el percentatge de valencianoparlants podria arribar a ser inferior al 10% cap a l’any 2050, segons la predicció d’aquest model. Aquesta tendència pot ser modificada si es porten a terme polítiques lingüístiques que augmenten l’estatus del valencià i permeten l’estabilització del seu ús.

Figura: Fracció de valencianoparlants front al temps, dades extretes de la Taula 5. Les corbes corresponen a la solució numèrica de l’equació d’Abrams-Strogatz prenent com a condició inicial la fracció de parlants a t0 = 1992 i els paràmetres: c = 0.08, a = 1, s = 0.24 (blau); c = 0.12, a = 1.3, s = 0.30 (verd); c = 0.15, a = 1.5, s = 0.33 (roig).

Cal no oblidar, però, que els models aplicats són models simples i no han estat dissenyats específicament per al cas de la situació del valencià. El reduït nombre de dades ha sigut l’impediment principal a l’hora de determinar la validesa d’aquests models com a descripcions aproximades i, per tant, la validesa de les seues prediccions. Així mateix, no ha permès la quantificació amb valors concrets dels paràmetres centrals dels models: l’estatus del valencià i la semblança amb el castellà; tot i que ha sigut possible establir rangs de variació dins dels quals es trobarien aquests paràmetres. També s’ha deixat patent que, segons els resultats de les enquestes i independentment de la validesa dels models, l’ús del valencià ha patit una forta davallada al llarg de les darreres dècades.

Aquest estudi és solament un primer pas que convida a seguir investigant en aquest camí, millorar els models existents i plantejar nous enfocaments per tal de descriure una situació tan complexa i interessant com és la interacció entre dues llengües en contacte. Tot i que qualsevol model suposa una simplificació de la realitat, aquests poden ser de gran utilitat a l’hora de predir situacions futures a les quals es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adients per tal de reconduir la situació.

Finalment, és important destacar la importància d’unir els esforços dels sociolingüistes i els físics i matemàtics en aquest tipus d’estudis. La col·laboració entre ambdós grups resulta necessària per poder descriure coherentment la realitat sociolingüística i extraure’n conclusions pertinents dels models.

La memòria completa de l’estudi, Models dinàmics de competició entre llengües, es pot trobar ací (pdf)

13/11/2014

Clara Miralles Vila, graduada en Física per la Universitat de València.

+ Info:

El bilingüisme modifica les profunditats del cervell al llarg de la vida. Els resultats de l’estudi de tres universitats (UJI, UPF i University College of London) posa de manifest que els participants bilingües mostren una expansió significativa en diverses estructures subcorticals

Cap a un nou marc teòric per a l’estudi de les variables dels processos de substitució lingüística. Ernest Querol.

La situació del valencià segons la sociolingüística no institucional (1998-2002). Josep J. Conill

El procés de minorització lingüística. Josep J. Conill


A la mateixa secció:


Identitat nacional i feminisme: pertinença, comunitat i llibertat


La colosal deuda privada de la empresas estará en el corazón de la próxima crisis financiera


Valor, clases y capital: La conferencia de Materialismo Histórico 2017


El debate sobre Kronstadt es actual


La montaña de la deuda global: ¿un ‘momento Minsky’ o una ‘contracción Carchedi’?


Cien años después: Algunas herencias difíciles de la revolución de Octubre de 1917


Marx més enllà dels marges


China: Xi toma el control total del futuro.


Kronstadt tuvo antecedentes


De octubre 1917 al "socialismo del siglo XXI"

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com