contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 30 de novembre de 2015 | Manuel
Port de Sagunt és ‘la major font’ de CO2 al País Valencià

Ecologistes en Acció

El port de Sagunt acull un conjunt d’instal·lacions industrials (cimentera de LafargeHolcim, central tèrmica de cicle combinat de Gas Natural Fenosa, regasificadora, fàbrica de fertilitzants Fertiberia, AcelorMittal, etc) que són, juntament amb el polígon industrial del Serrallo a Castelló, les principals instal·lacions industrials emissores de diòxid de carboni al País Valencià, segons Ecologistes en Acció.

La central tèrmica va ser en 2014 la major font d’aquest gas d’efecte hivernacle al País Valencia, amb l’emissió d’1.390.458 tones de diòxid de carboni, i la cimentera de LafargeHolcim va ser la cinquena, amb 599.574 tones. En conjunt representen el 6,6% de les emissions del CO2 a València en 2014 (1.989.732 t).

Aquestes emissions van augmentar en 2014 respecte al 2013 un 8,5% en la central tèrmica de Gas Natural i un 25% en la cimentera. Per sectors industrials, el ceràmic és el principal sector emissor de CO2 al País.

Per això Ecologistes en Acció creu que “és fonamental el canvi de model energètic amb un 100% d’energies renovables i l’abandó dels combustibles fòssils, a més d’un increment de l’estalvi, de l’eficiència energètica i una disminució del consum energètic”.


Port de Sagunt és ‘la major font’ de CO2 al País Valencià

El port de Sagunt acull un conjunt d’instal·lacions industrials (cimentera de LafargeHolcim, central tèrmica de cicle combinat de Gas Natural Fenosa, regasificadora, fàbrica d’adobs Fertiberia, AcelorMittal, etc) que són junt amb el polígon industrial del Serrallo a Castelló, les principals instal·lacions industrials emissores de diòxid de carboni al País Valencià. La central tèrmica va ser en 2014 la major font d’eixe gas d’efecte d’hivernacle al País Valencià, amb l’emissió de 1.390.458 tones de diòxid de carboni, i la cimentera de LafargeHolcim va ser la cinquena, amb 599.574 tones. En conjunt representen el 6,6% de les emissions del CO2 al País Valencià en 2014 (1.989.732 t).

Estes emissions van augmentar en 2014 respecte a 2013 un 8,5% en la central tèrmica de Gas Natural Fenosa i un 25% en la cimentera.

Per sectors industrials, el ceràmic i el de les frites és el principal sector emissor de CO2 al País Valencià.

Les emissions en el conjunt de l’Estat espanyol en 2014 van augmentar un 1,1%, i assoliren un total de 291.500.350 tones de CO2, amb la qual cosa es va trencar la tendència en la reducció de les emissions des de 2008. El sector de la generació d’energia elèctrica va emetre 60.500.000 t, amb un augment del 0,65% en relació a 2013. Les centrals termoelèctriques de gas de cicle combinat van disminuir la seua generació en un 12,1%, contrarestat per l’augment d’un 10,7% en la utilització de les centrals termoelèctriques de carbó, molt mes contaminants. L’emissió del sector elèctric no va augmentar més gràcies a l’augment en la generació de les fonts d’energia renovable, provinent majoritàriament de l’energia eòlica, que van cobrir el 42,8% de la demanda (enfront del 42,2% en 2013).

El 30 de novembre s’inicia a París la Cimera Mundial sobre el Clima, amb la XXI Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. És urgent que tots els països adopten mesures per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en els pròxims anys, amb un compromís vinculant, especialment els països desenvolupats, que tenen un deute històric amb el clima, i aconseguir reduccions globals de l’ordre del 6% cada any. Hi ha una finestra per a intervenir prompte (2020-2030), atés que si continuem amb la tendència actual, les oportunitats per a revertir la situació, davant de la inèrcia del sistema climàtic, seran inferiors amb el pas del temps. Eixa reducció en les emissions ha d’anar acompanyada de transferència de recursos i de tecnologia perquè els països emergents i empobrits discórreguen per una senda d’una economia baixa en carboni. La perspectiva és aconseguir com més prompte millor una economia amb zero emissions de carboni abans de final del segle XXI.

Per a això és fonamental el canvi de model energètic amb un 100% d’energies renovables i l’abandó dels combustibles fòssils, a més d’un increment de l’estalvi, de l’eficiència energètica i una disminució del consum energètic.

28/11/2015


Anàlisi de les emissions contaminants al País Valencià

Ecologistes en Acció

En castellano aquí

Les dades del Registre Estatal PRTR-Espanya indiquen un important augment de les emissions de contaminants a l’atmosfera procedents del teixit industrial del país valencià en 2014. Els vessaments de compostos orgànics halogenats aox van disminuir notablement.

El 15 de novembre el Registre Estatal PRTR-Espanya té l’obligació legal de publicar en la seua pàgina web (www.prtr-es.es) les emissions de l’any passat de les instal·lacions que tenen una Autorització Ambiental Integrada, i també de les estacions depuradores d’aigües residuals. Ecologistes en Acció del País Valencià ha analitzat eixes dades d’emissions de 2014 de les instal·lacions industrials valencianes i conclou que s’ha produït un important augment de les emissions, especialment de les substàncies més perilloses per a la salut humana.

Els compostos orgànics volàtils han experimentat un augment espectacular (361,6%) a causa de les emissions del tractament de superfícies, amb Ford Espanya al capdamunt, que va emetre a Almussafes 1.922.080 kg, seguida de SRG Global a Llíria (576.890 kg) i Fina Flexible Packaging (146.600 kg), que van totalitzar 2.645.570 kg. La refineria de BP Oil al Grau de Castelló també va augmentar les seues emissions de 770.979 kg en 2013 a 913.180 kg en 2014.

Els hidrocarburs aromàtics policíclics també van augmentar de forma important (94,1%) a causa de l’augment de les emissions de la fàbrica de Cemex a Alacant (745 kg), segurament a causa de la incineració de residus. Esta instal·lació és la principal font d’emissions al País Valencià. Les emissions de BP Oil van disminuir lleugerament de 553 kg a 445 kg en 2014.

S’han produït importants augments en les emissions de metalls pesants (plom, +18,3%; mercuri, +13%). En el cas del plom per la contribució espectacular de la ceràmica Grespania a Nules, que tota sola va emetre 740 kg, un 52% del total. El sector de frites va reduir les seues emissions de 676 kg (2013) a 299 kg (2014), encara que eixes emissions corresponen a una sola instal·lació, Esmalglass a Vila-real. La fusió de metalls no ferrosos també va disminuir les seues emissions de 533 kg a 391 kg. En el cas del mercuri l’augment es deu a les emissions de Cemex Buñol (de 12,23 kg a 36,49 kg) i Cemex Alacant (d’11kg a 22,28 kg ), amb una lleugera disminució de les emissions de BP Oil (de 26,4 kg a 21 kg). UBE Chemical Europe al Grau de Castelló va disminuir significativament les seues emissions, de 42 kg en 2013 a menys de 10 kg en 2014 ( valor llindar ).

En el cas del benzé les emissions han augmentat un 17,7 % a causa de l’augment en BP Oil (de 3.086 kg a 3.652 kg ) i en la fabricació de ciment (de 2.871 kg a 3.359 kg ).

L’augment de les emissions d’òxids de nitrogen ha estat causat per la major activitat de les tres fàbriques de ciment (+56,5%, de 2.928.733 kg a 4.582.635 kg en 2014), que en són les principals emissores, amb una important activitat exportadora, atés que la demanda interna està en nivells mínims. El sector de frites i el ceràmic, els següents en importància (3.833.837 kg i 2.109.107 kg en 2014), estabilitzen les seues emissions. UBE Chemical Europe, al Grau de Castelló, disminuïx significativament les seues emissions un 40%, i passa de 855.009 kg en 2013 a 610.619 kg en 2014.

No s’han pogut avaluar les emissions de diòxid de carboni, ja que la Generalitat Valenciana, tal com ja va ocórrer l’any passat, no ha validat correctament les emissions d’importants instal·lacions emissores. Després de les reclamacions fetes des d’Ecologistes en Acció es van corregir amb posterioritat. Així. per error no se li ha assignat cap emissió a la refineria BP Oil, quan en 2013 va emetre 1.188.203 kg i en 2014 va funcionar a plena capacitat. El mateix succeïx amb Cemex de Buñol, que segons la Generalitat Valenciana no va emetre CO2, quan la realitat és que va produir 725.792 tones entre clínquer gris i blanc, i per cada tona de clínquer s’emet entorn de 0,9-1 t de CO2. De les instal·lacions validades es percep un increment de les emissions: així, la central tèrmica de Sagunt de Gas Natural-Unión Fenosa va augmentar les seues emissions en un 8,5%, les cimenteres de Cemex Alacant (+25%) i LafargeHolcim de Sagunt (20,8%) i les ceràmiques Stylnul (+14,8%), Azuliber de l’Alcora (5,4%). En canvi, UBE Chemical Europe va disminuir les seues emissions en un 9,1%. Les emissions a nivell estatal han augmentat en 2014 un 1,1% després de contínues disminucions des de 2008.

Quant als abocaments líquids cal destacar la important reducció de compostos orgànics halogenats AOX (-58,9%), sobretot a causa del descens de l’abocament de les EDAR amb una càrrega superior a 100.000 habitants-equivalents, que van passar de 453.300 kg a 176.352 kg. També es va reduir l’abocament procedent de la fabricació de pasta de paper (de 129.118 kg a 69.053 kg en 2014), de la refineria BP Oil (de 5.472 kg a 1.458 kg) i de la fabricació de plàstics (de 17.619 kg a 1.243 kg en 2014).

Cal advertir que les emissions registrades en el Registre Estatal PRTR-Espanya no comptabilitzen totes les emissions sinó només les que superen un llindar determinat, diferent per a cada contaminant, d’acord amb el RD 508/2007, però si arrepleguen les principals emissions i les seues fonts. Cal indicar també que una instal·lació pot emetre amb concentracions per davall dels límits legals establits en l’AAI, però això no significa que eixes emissions no tinguen cap impacte sobre la salut humana. Hi ha abundant bibliografia científica que troba una correlació entre les emissions d’instal·lacions industrials (incineradores, abocadors, fàbriques de ciment, etc) i un augment de la mortalitat i morbiditat per càncer. L’Institut Carles III de Salut Pública ha publicat en 2013 i 2014 alguns treballs en eixe sentit.

17 de noviembre de 2015


Estudis epidemiològics relacionats amb la contaminació atmosfèrica a nivell europeu (NOx, ozó i partícules)

Segons l’Organització Mundial de la Salut, dins el marc del Programa CAFE (Clean Air for Europe), la contaminació ambiental a Europa posa en perill la salut de forma significativa. Molts estudis han mostrat que els nivells elevats de contaminants a l’aire, incloses les partícules, el diòxid de nitrogen i l’ozó poden originar i agreujar diferents tipus de malalties, com les cardiopulmonars, a més de produir nivells de morbiditat elevats (especialment en infants) i comportar una reducció de l’esperança de vida d’un any com a mínim.

L’informe anomenat: "Revisió sistemàtica dels aspectes sanitaris de la contaminació ambiental a Europa" ha investigat aquests problemes i ha avaluat si els estàndards sobre la qualitat de l’aire són suficients per protegir els éssers humans front els efectes nocius per a la salut. Els autors han revisat un total de 26 estudis, els quals avaluaven els impactes per a la salut dels contaminants atmosfèrics, concretament partícules, ozó i diòxid de nitrogen. Vuitanta experts d’Europa i Amèrica del Nord van participar en la revisió d’aquests estudis.

L’informe avalua els efectes de la contaminació ambiental sobre la salut dels europeus. Tot i que existeixen molts tipus de contaminants ambientals, l’estudi s’ha centrat en tres d’específics, les partícules, l’ozó i el diòxid de nitrogen. Els problemes de salut relacionats amb aquests contaminants varien des de problemes en la funció respiratòria fins a un augment directe de la mortalitat. Quant a la funció respiratòria, l’exposició a la contaminació ambiental no solament l’afecta, sinó que també n’agreuja els efectes conjunts amb la funció cardiovascular, que també poden tenir el seu origen en la contaminació ambiental. Per altra banda, l’exposició a la contaminació ambiental és una causa directa de l’augment de visites a les emergències, ingressos hospitalaris i, en els casos més greus, de l’increment de la mortalitat.

Aquests problemes de salut poden ser aguts o crònics i afecten diferents grups de població de diferent forma, sobretot els infants i les persones d’edat avançada. Els efectes es diferencien en funció del temps d’exposició a l’ambient contaminat. Per exemple, l’exposició breu a tots tres tipus de contaminants pot provocar un augment dels ingressos a hospitals, un major ús de medicaments i un augment de mortalitat. A més, l’exposició de curta durada a partícules es troba associada a inflamacions pulmonars, síndromes respiratoris i efectes adversos al sistema cardiovascular. L’exposició breu a nivells elevats d’ozó pot tenir efectes adversos en la funció pulmonar i provocar inflamacions pulmonars i disfuncions respiratòries. L’exposició de curta durada a diòxid de nitrogen és especialment problemàtica per als asmàtics.

L’exposició de llarga durada a tots tres contaminants ha estat relacionada amb una reducció de la funció pulmonar en nens i adults. Les partícules es presenten com el contaminant mes perillós perquè s’associa amb la majoria dels problemes de salut i a llarg termini condueix a un augment de la mortalitat (càncer de pulmó i malalties obstructives). Els efectes més negatius són clarament la reducció en l’esperança de vida, un augment en malalties relacionades amb el pulmó i el cor i una mortalitat elevada d’infants en àrees molt contaminades. Considerant tots els problemes esmentats i els alts nivells de concentració de partícules, òxids de nitrogen i ozó a Europa avui en dia, es pot concloure que la disminució de la contaminació de l’aire comportarà sens dubte una gran millora en l’estat sanitari de la població. Això és molt important per a tota la població, però sobretot per als grups de risc amb major sensibilitat. Especialment, els nens (fins i tot embrions i nounats), i també la gent gran i les persones que pateixen malalties respiratòries com l’asma, la bronquitis crònica o malalties pulmonars obstructives (EPOC), apareixen com els més sensibles i els que pateixen més problemes de salut degut a la contaminació de l’aire.

"L’informe de l’OMS confirma que l’exposició a partícules, diòxid de nitrogen i ozó posa sota un risc significatiu la salut degut als nivells de concentració considerats com a normals avui dia a Europa". Per tant, es pot concloure que més reduccions en la contaminació ambiental tindran avantatges significatius en la salut fins i tot en regions on els nivells de contaminació són més baixos que els estàndards de la Unió Europea. Per tant, es posa de manifest que els nivells de contaminació que ara com ara són acceptats, representen una amenaça per a la nostra salut.

Els estudis realitzats fins ara no han establert els nivells llindar, tot i que els resultats mostrin efectes significatius de la contaminació en els nivells acceptats actualment. PM o partícules es defineix com "partícules sòlides aèries i/o aerosols... una barreja complexa de diverses partícules de mides diferents". Per poder quantificar i estudiar els PM, es classifiquen normalment com a gruixudes, fines i ultra fines. PM2.5 descriu partícules amb un diàmetre menor de 2.5 μm i PM10 descriu partícules amb un diàmetre menor de 10 μm. Les partícules que pertanyen a la categoria de PM10 semblen que afecten sobretot les vies aèries superiors i pulmons, mentre les partícules mes petites poden arribar més endins al pulmó i de vegades fins a la regió alveolar. Degut a que les PM inclouen una varietat gran i complexa de partícules és difícil assenyalar un contaminant principal. Una font de contaminació per partícules que és especialment important es troba en els motors de combustió, com per exemple els motors dièsel i les calderes i forns industrials. Aquest contaminant és particularment tòxic perquè conté una varietat gran de metalls de transició i compostos orgànics. De fet, el PM2.5 ha estat relacionat amb un augment de taxes de mortalitat i visites a les emergències per motius cardiovasculars i respiratoris.

Tant a curt com a llarg termini, les partícules provoquen problemes en la salut. És clar que una exposició crònica tindrà conseqüències més serioses, però alhora l’exposició aguda també ha estat considerada com a responsable de morts i ingressos hospitalaris per problemes cardiovasculars i respiratoris. Per tant és important abordar ambdós problemes i reduir la concentració a l’aire d’aquests contaminants tan perillosos.

Tradicionalment, els episodis de nivells d’ozó inferiors als experimentats durant els episodis d’estiu anomenats “boira química” havien estat considerats poc perillosos. Tanmateix, els estudis han demostrat que fins i tot aquestes quantitats inferiors d’ozó es troben igualment relacionades amb els efectes nocius per a la salut. Molts estudis han identificat "relacions lineals o gairebé-lineals entre variacions quotidianes en nivells d’ozó i efectes en la salut fins i tot amb nivells baixos d’exposició". Per tant, l’acció de reduir els nivells d’ozó no s’hauria de produir només durant els dies de concentracions elevades sinó durant tot l’any.

Els estudis epidemiològics recents han mostrat de forma similar que el diòxid de nitrogen també té efectes adversos per a la salut, sobretot quan la font de la contaminació té relació amb la combustió. En general, els resultats sobre nivells de llindar per al diòxid de nitrogen són poc clars i la OMS opina que els valors de referència actuals haurien de ser rebaixats.

Com s’ha comentat anteriorment, la contaminació de l’aire té efectes nocius per a la salut de tothom, però els nens i els embrions sembla que corren més perill. Això es deu a factors diferents, que venen correlacionats amb la fisiologia, metabolisme, creixement i desenvolupament pulmonar, activitats a l’aire lliure, malalties cròniques i agudes. A més, hi ha certs efectes adversos en els naixements. En concret, s’ha observat una major mortalitat infantil a causa de problemes respiratoris en el període post-neonatal, sobretot a causa de les partícules. També hi ha una relació entre l’aire contaminat i el pes de l’embrió, els naixements prematurs i el retard en el creixement intrauterí. A més, s’ha demostrat una relació entre el nivell de contaminació de l’aire i la funció pulmonar i el seu desenvolupament. En concret, els estudis mostren que els contaminants ambientals com el PM10, el diòxid de nitrogen, el diòxid de sofre i l’ozó es troben associats amb símptomes respiratoris molt freqüents i severs, sobretot en nens, que originen una major vulnerabilitat front a infeccions respiratòries tant en el tracte alt com en el baix. Les persones que ja tenen una disfunció respiratòria, com els asmàtics, són òbviament més vulnerables a la contaminació ambiental. L’exposició a llarg termini pot conduir a una freqüència elevada de bronquitis, tos i problemes en la funció pulmonar. En resum, la contaminació ambiental empitjora l’asma, perquè condueix a símptomes més greus i a un major ús de medicaments.

Importants estudis Europeus (les dades han estat recollides per la base de dades del St George Hospital Medical School de la Universitat de Londres) mostren que hi ha una relació significativa entre els nivells de mortalitat, els problemes respiratoris i cardiovasculars i la contaminació ambiental. L’OMS conclou que "el risc d’efectes adversos en la salut s’incrementa constantment amb els nivells de contaminació atmosfèrica".

Els efectes han estat quantificats a través de registres de la qualitat ambiental, però també a través de models de qualitat ambiental, de forma que es poden vincular els nivells de contaminació a les fonts d’emissió. El procés ha estat completat per l’Europe Monitoring and Evaluation Programme (EMEP). Els estudis epidemiològics ofereixen una base empírica que enllaça l’exposició al contaminant i el problema de salut respectiu. Segons un estudi realitzat pel Joint UNECE/WHO ECEH Task Force on Health Aspects of Long Range Transboundary Air Pollution, el qual és l’estudi de població més ampli sobre la relació entre mortalitat i exposició a partícules, es fa palès que l’exposició a partícules fines és la causa de 100.000 morts i de 725.000 anys de vida perduts anualment a Europa. Aquest estudi demostra la necessitat de revisar els valors actuals de referència de l’OMS. Tenint en compte que els efectes adversos per a la salut han estat correlacionats amb els nivells actuals de contaminació ambiental, és evident que cal reduir més aquests nivells. Les partícules fines (PM2.5) i les partícules gruixudes (entre 2.5 i 10 micres) afecten la salut, i especialment les primeres es troben associades amb la mortalitat i l’hospitalització degut a malalties cardiopulmonars. Els estudis epidemiològics ofereixen proves que l’ozó pot incrementar els nivells de mortalitat i morbiditat respiratòries a curt termini i pot a més provocar infeccions i danys als pulmons. D’interès especific són els anomenats "punts calents" (àrees a prop a carreteres o àrees industrials). Aquesta "distribució desigual dels riscs de salut fa que calgui considerar els temes d’injustícia i desigualtat ambiental".

Font: Al·legacions al Pla d’Actuació sobre Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric al Barcelonès, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Baix Llobregat, 2007

+ Info:

“El medi ambient i la salut”. COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA, 2012.

Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona

EL MEDI AMBIENT I LA SALUT. QUALITAT DE L’AIRE, CONTAMINACIÓ QUÍMICA, SOROLL I RADIACIONS. Anàlisi de legislació i experiències de bones pràctiques de millora del medi i la salut. Propostes per a Catalunya.

Quina quantitat de partícules pot arribar a emetre una indústria com CEMEX? És comparable la contaminació de partícules i gasos d’origen industrial amb la deguda al trànsit?

Health impact assessment. WHO Europe

Health risks of heavy metals from long-range transboundary air pollution. WHO Regional Office for Europe

Health risks of persistent organic pollutants from long-range transboundary air pollution. WHO Regional Office for Europe


A la mateixa secció:


Iberdrola vol construir un magatzem de residus a la central nuclear amb més incidències de l’Estat


La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.


11 de marzo: sexto aniversario de Fukushima


¿Cuánto ganan las grandes eléctricas en el estado español?


Tractors al carrer


Ecologistes en Acció recolza les mobilitzacions contra els granels del port d’Alacant


Capitalisme a l’espanyola: El rescat de les autopistes en fallida


Caos climático ¿verdad o consecuencia?


Les cooperatives d’energia, aposten per un canvi de paradigma per fer front a les grans companyies.


TTIP, CETA y TiSA: Blindajes perfectos para criminales climáticos

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com