contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 30 d’octubre de 2015 | administrador
Ni “regeneració” ni resignació. Sí, podem.

Declaració Confederal Anticapitalistes

Les pròximes eleccions generals seran una batalla decisiva. És clar que van a ser els pitjors resultats del bipartidisme en la seua història i que entraran nous partits al Parlament. Però el resultat no és indiferent: el que ens estem jugant és una acte-reforma del règim per a dalt o la possibilitat d’obrir un procés de canvi des d’una relació de forces més favorable. Per a Anticapitalistes açò es tradueix en el següent: que el resultat del bipartidisme i del seu apèndix regenerador Ciutadans siga el pitjor possible, combinat amb que els resultats obtinguts per Podem i altres candidatures com la unitària a Galícia o la impulsada per Ada Colau a Catalunya siguen bons. Açò obriria la possibilitat de soscavar el ferri control de la situació que vénen mantenint el PP i el PSOE en el terreny parlamentari-institucional que ha consolidat un règim polític, el nascut amb la Constitució de 1978, basat en la defensa dels interessos patronals, la limitació de les les llibertats i drets democràtics, la imposició centralista enfront de les nacionalitats i des del començament de la crisi de 2008 en l’autoritarisme i les retallades democràtiques. Desestabilitzar aquesta situació pot significar majors oportunitats per a construir alternatives reals a les polítiques austeritàries i també per a aconseguir conquestes concretes a través de la lluita.

Però açò no va a ser res fàcil. Existeixen importants dificultats. El règim ha passat a l’ofensiva, amb el grup Prisa convertit en el portaveu oficial del pacte PSOE-Ciutadans, d’un centrisme regenerador que cerca integrar els anhels de canvi sense ruptura de les classes mitjanes i alhora, fixar els paràmetres del debat polític en termes de moderació. Som conscients que no juguem sols i que els nostres desitjos van a trobar una gran resistència des de l’oligarquia econòmica i el conservadorisme ideològic que hi ha en els principals partits. I l’Ibex 35 també fa les seues apostes polítiques per a aquestes eleccions. La política, en definitiva, no és mera retòrica discursiva, és l’organització de l’enfrontament i el conflicte entre interessos antagònics.

Una altra dificultat és el reflux de la mobilització social durant l’últim període, que dificulta l’ampliació del bloc social i polític que aposta pel canvi. El 15M va obrir la possibilitat del canvi precisament perquè, a través de la mobilització, nous sectors van madurar i van practicar la idea que “sí es pot”: sense aqueixa acció col·lectiva, viva, la política tendeix a convertir-se en alguna cosa estàtica, sense moviment. I quan açò ocorre, qui porta avantatge són els de sempre.

Per açò entenem que aquesta campanya ha d’orientar-se a posar en moviment les voluntats i anhels de canvi. Necessitem un tipus de campanya que recupere la dimensió de moviment que va impulsar a Podem en la seua primera fase. Hem comprovat com les candidatures d’unitat popular en les eleccions municipals van suposar un nou alè per a la participació i la il·lusió que han donat motiu a nous agents polítics. No obstant açò, fins al moment, sembla que l’orientació de la direcció de Podem no ha seguit aquest camí ni en les passades eleccions per al Parlament de Catalunya ni en la preparació de les eleccions generals. Ni en el model de conformació de llistes, ni en la necessària obertura cap al social i altres sectors de classe, ni en l’elaboració del programa a partir de la deliberació col·lectiva democràtica dels cercles, ni tampoc en un model de confluència que ha generat desconcert i neguit. Però encara hi som a temps.

L’anunci de Barcelona en Comú d’impulsar una candidatura catalana per a les eleccions generals o l’acord unitari a Galícia són molt bones notícies que eixamplen i enforteixen la conformació d’un subjecte electoral potent. En Anticapitalistes sempre hem apostat per obrir processos amplis per a col·laborar amb els diferents projectes municipalistes o amb aquelles organitzacions com ANOVA que responen a una realitat nacional pròpia. És fonamental que açò es concrete en mecanismes democràtics i de participació amplis que prefiguren un espai, una eina de lluita política que vaja més enllà de l’electoral. Les eleccions, avui més que mai, són un mitjà però no són la fi del camí de l’emancipació. L’experiència grega mostra els límits al canvi que estableixen les actuals institucions. O els recents successos a Portugal i el colp d’estat parlamentari de la dreta mostren com el conflicte segueix operant més enllà dels resultats electorals. La crida de Jeremy Corbyn a construir un moviment social i popular fort després de la seua victòria en les primàries del Partit Laborista demostra que hi ha també sectors de l’esquerra europea que assumeixen que necessitem una mica més que aparells per a afrontar el combat contra l’austeritat. És en la disputa política (en totes les seues dimensions) i en la lluita social on se segueix dirimint la lluita de classes.

Podem, el nostre referent electoral, s’enfronta a un repte clau en aquestes eleccions. És públic que Anticapitalistes no hem estat d’acord amb el gir al centre operat per la direcció de Podem, amb la seua moderació, amb les seues renúncies programàtiques i amb un model organitzatiu molt poc democràtic i clarament anti-pluralista. Tampoc amb una dinàmica d’extensió que no ha tingut en compte la necessitat d’implantar-se en el territorial, en la classe treballadora, per a construir un partit-moviment que es nodrisca i nodrisca el conflicte social. Parlem clar i treballem sense mesurar esforços pel millor resultat electoral para Podem. Precisament perquè hi ha coses que s’han fet malament i han afeblit la il·lusió i les expectatives, cal assenyalar les solucions abans de les eleccions quan encara l’adreça de Podem pot reorientar el missatge i la campanya.

Després de les eleccions seguirem treballant perquè aquesta perspectiva es convertisca en hegemònica, doncs creiem que és una tasca que segueix vigent. Però també pensem que una derrota de Podem és la derrota de tots. Els balanços col·lectius els haurem de fer col·lectiva i obertament després de les eleccions, a través de mecanismes democràtics i pluralistes. Però el que volem destacar ara és que un mal resultat de Podem alimentaria la idea que “no es pot”, que el canvi és impossible, que al final, els de sempre sempre guanyen. Per açò Anticapitalistes cridem a organitzar una gran mobilització electoral entorn de Podem i a la resta de candidatures abans esmentades, no solament votant, sinó participant i portant la idea que cal tirar al bipartidisme i impedir que puge Ciutadans en tots els racons.

Encara que les elits estiguen intentant tancar en fals aquest cicle polític, tenim punts on recolzar-nos i batalles que donar. El procés sobiranista català manté oberta una demanda democràtica-popular que el règim és incapaç de satisfer i que tots els que creiem en una democràcia real hem de recolzar exigint el dret a decidir mitjançant la celebració d’un referèndum vinculant del poble català que incloga la possibilitat de la independència sense traves per a així poder redefinir en llibertat i des de la igualtat la futura relació que desitja establir amb la resta de pobles. I segueix pendent llevar-nos de damunt la llosa de les polítiques austeritàries. Si avança Podem, s’obri la possibilitat de canviar el rumb de la política governamental i donar batalla en la UE per un gir de cent vuitanta graus respecte al Tractat de Maastricht i el Pacte d’Estabilitat, sempre que aqueix avanç vaja acompanyat de processos d’auto-organització popular i de l’enfortiment de la idea que l’única forma d’aplicar aquestes polítiques és a través de la ruptura amb les elits i els seus poders constituïts. Si guanyen PP, PSOE o C’S, la troica tindrà garantida l’aplicació dels deu mil milions d’euros en retallades que ja ha anunciat la Comissió Europea.

Passe el que passe, haurem de preparar-nos per a mobilitzar-nos en el carrer i fomentar noves formes d’auto-organització des d’a baix i impulsar lluites contra una austeritat i una crisi de la qual solament s’estan lliurant les elits econòmiques i polítiques a costa de la misèria de les treballadores i els treballadors. Per açò, votar i recolzar a Podem, al projecte proposat per Barcelona en Comú o la candidatura unitària a Galícia és la millor opció per a preparar-nos per a guanyar posicions, obrir la possibilitat de conquistar drets socials i democràtics i mantenir viva l’opció de seguir organitzant la ruptura. En aquest sentit, l’aposta de Podem ha de ser la de promoure la inestabilitat. A major inestabilitat majors possibilitats de seguir obrint bretxa en una crisi de Règim que no va a estar oberta indefinidament. És en l’estabilitat on les elits se senten còmodes. De guanyar el PP, PSOE i C’s existeix el risc de tornar al pantà que hem conegut fins a 2011. És en la inestabilitat, oberta pel 15M, on els i les d’a baix tenim oportunitats per a avançar posicions a través de la mobilització i el conflicte.

Aquestes eleccions construïm canvi, l’endemà, passe el que passe, continuem el combat per una ruptura democràtica, ecologista, socialista i feminista en l’Estat espanyol i a Europa.

Anticapitalistes, 30 d’octubre de 2015
http://www.anticapitalistas.org


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com