contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 22 d’octubre de 2015 | Manuel
7N Contra la violència masclista, construïm resistència feminista.

Comunicat d’Anticapitalistes

en castellano abajo

Covocatòria per a la marxa contra les violències de gènere

Desenes de dones han perdut la vida en el que va d’any... pel fet de ser dones. I açò, que és terrible, és solament la punta de l’iceberg, perquè cal recordar que la violència masclista és un fenomen quotidià, que les dones patim en diferents intensitats i en tots els contextos: familiar, afectiu, sexual, laboral i social. Totes les dones la pateixen en alguna mesura.

El patriarcat, com a sistema de dominació, tracta d’assegurar la seua continuïtat fabricant un consens aparent, tractant de fer que les coses funcionen com si fóra natural que així funcionaren. Qualsevol sistema de dominació funciona millor si qui pateixen l’opressió hi col·laboren. Ara bé, açò no sempre és possible, i la violència masclista és el mecanisme mitjançant el qual el patriarcat es perpetua a través de la por i la coacció. En aquest sentit, la violència masclista existeix per a mantenir les dones com a grup en posicions socials subordinades, per a garantir el domini dels homes sobre les dones. D’altra banda, aquesta subordinació de les dones les fa vulnerables com a persones a ser objecte de violència masclista en les relacions interpersonals a través d’un ampli ventall de comportaments: des de les agressions verbals (de control, menyspreu i humiliació) fins a l’assassinat.

Malgrat l’aparent consens social en contra seua, la violència masclista segueix estant molt present i la lluita contra aquesta segueix sent molt feble. Cada pas endavant de les dones i de cada dona individual en la lluita pels seus drets es trobarà amb un augment de la resistència del sistema patriarcal. Un sistema que es defensa amb tots els seus mitjans, des de l’oposició del sistema judicial a qualsevol canvi normatiu a l’augment de la violència masclista a nivell individual. D’altra banda, la utilitat del patriarcat al funcionament del capitalisme i la posició de subordinació de la dona en la societat fan que la lluita contra la violència masclista seguisca sense ser una prioritat, i que els mitjans amb els quals li la combat seguisquen sent insuficients.

En la lluita contra la violència masclista, en primer lloc exigim que tots els assassinats masclistes siguen reconeguts com a tals, no solament els que es donen en una relació de parella o exparella, i que, per a açò, es considere violència masclista la que es dóna en diferents àmbits (contra les treballadores, contra les treballadores sexuals, contra les xiquetes, contra les dones amb malaltia mental, contra les dones a la presó), i no solament la que es dóna en les relacions afectives. Exigim que es garantisquen els drets humans de totes les dones.

La lluita contra la violència masclista és incompatible amb la necessitat del capitalisme i dels seus governs de disminuir la despesa pública i desmantellar l’ "estat de benestar". En el País Valencià no hi ha cases d’acolliment on les dones reben una atenció integral per a la seua recuperació i no hi ha ajudes econòmiques que meresquen rebre aqueix nom. A més, en aquests 3 últims anys s’han tancat centres i s’ha disminuït el personal. El tancament de serveis especialitzats en la protecció de les dones i la precarización de les i els treballadors que els atenen, així com la disminució de les prestacions socials suposen una actuació irresponsable davant un dels més greus problemes que enfronta la nostra societat. A més, el desmantellament del "estat del benestar" ha tornat a relegar les dones a una situació de major subordinació amb la volta de moltes a ser de nou la cuidadora a la llar.

Mentre la crisi ofega les famílies, moltes dones es veuen tancades en espais familiars violents dels quals no poden escapar perquè no tenen els mitjans econòmics per a fer-ho. En el plànol econòmic necessitem la igualtat d’accés al treball, la igualtat real dels salaris entre homes i dones, serveis públics gratuïts i de qualitat sota control social, i prestacions econòmiques per a les dones en situació de desavantatge. En el terreny cultural cal una formació per a la igualtat en tots els àmbits (escolar, sanitari, judicial, etc.).

Cal més feminisme a tot arreu, i el control social i feminista dels serveis públics i de les institucions que diuen destinar-se a la protecció de les dones. Açò implica, com a condició necessària, la nostra autoorganització i la construcció de moviment feminista unitari, autònom de partits i de les institucions de l’estat, perquè puguem combatre les diferents violències de gènere que patim.

Ens volen soles, aïllades i callades, però no ho aconseguiran. El 7 de novembre les dones anem a prendre els carrers per a exigir una resposta contundent, la marxa contra les violències masclistes serà una ocasió per a recordar que ens volem vives.

N’hi ha prou de feminicidis.


CONTRA LA VIOLENCIA MACHISTA, CONSTRUYAMOS RESISTENCIA FEMINISTA

COMUNICADO DE ANTICAPITALISTAS PARA LA CONVOCATORIA DE LA MARCHA CONTRA LAS VIOLENCIAS DE GÉNERO EL 7N

Decenas de mujeres han perdido la vida en lo que va de año... por ser mujeres. Y eso, que es terrible, es solo la punta del iceberg, porque hay que recordar que la violencia machista es un fenómeno cotidiano, que las mujeres sufrimos en diferentes intensidades y en todos los contextos: familiar, afectivo, sexual, laboral y social. Todas las mujeres la sufren en alguna medida.

El patriarcado, como sistema de dominación, trata de asegurar su continuidad fabricando un consenso aparente, tratando de hacer que las cosas funcionen como si fuera natural que así funcionasen. Cualquier sistema de dominación funciona mejor si quienes sufren la opresión colaboran. Ahora bien, esto no siempre es posible, y la violencia machista es el mecanismo mediante el cual el patriarcado se perpetúa a través del miedo y la coacción. En este sentido, la violencia machista existe para mantener a las mujeres como grupo en posiciones sociales subordinadas, para garantizar el dominio de los hombres sobre las mujeres. Por otra parte, esta subordinación de las mujeres las hace vulnerables como personas a ser objeto de violencia machista en las relaciones interpersonales a través de un amplio abanico de comportamientos: desde las agresiones verbales (de control, menosprecio y humillación) hasta el asesinato.

A pesar del aparente consenso social en su contra, la violencia machista sigue estando muy presente y la lucha contra esta sigue siendo muy débil. Cada paso adelante de las mujeres y de cada mujer individual en la lucha por sus derechos se encontrará con un aumento de la resistencia del sistema patriarcal. Un sistema que se defiende con todos sus medios, desde la oposición del sistema judicial a cualquier cambio normativo al aumento de la violencia machista a nivel individual. Por otra parte, la utilidad del patriarcado al funcionamiento del capitalismo y la posición de subordinación de la mujer en la sociedad hacen que la lucha contra la violencia machista siga sin ser una prioridad, y que los medios con los que se la combate sigan siendo insuficientes.

En la lucha contra la violencia machista, en primer lugar exigimos que todos los asesinatos machistas sean reconocidos como tales, no solo los que se dan en una relación de pareja o expareja, y que, para ello, se considere violencia machista la que se da en diferentes ámbitos (contra las trabajadoras, contra las trabajadoras sexuales, contra las niñas, contra las mujeres con enfermedad mental, contra las mujeres en prisión), y no solo la que se da en las relaciones afectivas. Exigimos que se garanticen los derechos humanos de todas las mujeres.

La lucha contra la violencia machista es incompatible con la necesidad del capitalismo y de sus gobiernos de disminuir el gasto público y desmantelar el "estado de bienestar". En el País Valencià no hay casas de acogida donde las mujeres reciban una atención integral para su recuperación y no hay ayudas económicas que merezcan recibir ese nombre. Además, en estos 3 últimos años se han cerrado centros y se ha disminuido el personal. El cierre de servicios especializados en la protección de las mujeres y la precarización de las y los trabajadores que los atienden, así como la disminución de las prestaciones sociales suponen una actuación irresponsable ante uno de los más graves problemas que enfrenta nuestra sociedad. Además, el desmantelamiento del "estado del bienestar" ha vuelto a relegar a las mujeres a una situación de mayor subordinación con la vuelta de muchas a ser de nuevo la cuidadora en el hogar.

Mientras la crisis ahoga a las familias, muchas mujeres se ven encerradas en espacios familiares violentos de los que no pueden escapar porque no tienen los medios económicos para ello. En el plano económico necesitamos la igualdad de acceso al trabajo, la igualdad real de los salarios entre hombre y mujeres, servicios públicos gratuitos y de calidad bajo control social y prestaciones económicas para las mujeres en situación de desventaja. En el terreno cultural necesitamos una formación para la igualdad en todos los ámbitos (escolar, sanitario, judicial, etc.).

Necesitamos más feminismo en todas partes, y el control social y feminista de los servicios públicos y de las instituciones que dicen destinarse a la protección de las mujeres. Esto implica, como condición necesaria, nuestra autoorganización y la construcción de movimiento feminista unitario, autónomo de partidos y de las instituciones del estado, para que podamos combatir las diferentes violencias de género que sufrimos.

Nos quieren solas, aisladas y calladas, pero no lo van a conseguir. El 7 de noviembre las mujeres vamos a tomar las calles para exigir una respuesta contundente, la marcha contra las violencias machistas será una ocasión para recordar que nos queremos vivas.

Basta de feminicidios.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com