contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 5 d’octubre de 2015 | Manuel
Declaració dels grups municipals de l’ajuntament de Barcelona contra el TTIP


Els Grups Municipals de Barcelona En Comú, Esquerra Republicana de Catalunya i CUP Capgirem Barcelona presentem, per a la seva discussió i aprovació, si escau, la Declaració de Grup amb contingut de Declaració Institucional relativa a la declaració de Municipi, oposat a l’aplicació del Tractat Transatlantic de Comerç i lnversió (TTIP), i d’altres iniciatives relacionades d’acord amb la fonamentació segons

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Unió Europea (UE) i els Estats Units d’América (EUA) estan negocian! en secret, amb un intolerable déficit de transparencia i control per part de la ciutadania i dels seus representants polítics (parlaments naciónals i europeu) un a.mpli acord de liberalització de comery i inversions, que representa un seriós perill per a la democracia, la deguda protecció deis drets laborals, mediambientals i la salut, prioritzant !’interés comercial dels inversors i emprases transnacionals.(ETN) davant !’interés general.

Aquesta "liberalització de les relacions comercials EUA-UE", tal com esta concebuda, implicaria una rebaixa deis estandards europeus i nord-americans, és a dir, de les regulacions que protegeixen els drets de la ciutadania en ambits com el consum, el treball o el medi ambient, ja que aquestes regulacions limiten els beneficis de les corporacions. D’aquesta manera es posaria fi al "principi de precaució", que a Europa domina la legislació sobre alimentació i els drets al consum europeus.

El TTIP, en perseguir la liberalització total deis serveis públics i !’obertura de prestació deis mateixos a les ETN, aixf com á les compres i licitacions. de béns i serveis de les Administracions Públiques (AAPP), posa en perill els serveis i les compres públiques, a tots els nivells, i compromet la capacita! de les institucions electes per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar l’economia i les iniciativas locals.

Els EUA i la UE intenten incloure en el TTIP mesures per a la protecció deis inversors. Eri el cas de presentar conflictes per par! d’aquest col-lectiu amb els estats, un "tribunal" d’arbitratge seria qui s’encarregués de resoldre’ls: l’anomenat "lnvestor-State Dispute Settlement" (ISDS). Aquest órgan tindria competéncies per establir compensacions económiques deis estats a la inversió estrangera, per l’aplicació de mesures (p. ex. l’augment d’estandards mediambientals o sanitaris) que puguin reduir els seus beneficis presents o futurs. L’estat no pot en aquest cas recórrer la sentencia, ja que les decisions deis órgans d’arbitratge són fermes i no poden ser.qüestionades.

Així mateix, el TTIP recull la creaciél d’un organisme permanent anomenat Consell de Cooperació Reguladora que supervisara lotes les normes comunitaries relativas al que estableix el TTIP, donan! accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació.

D’aquesta manera, les lle.is del comery passén per sobre de qualsevol altra consideració social, i ignoren qualsevol legislació continental, estatal, autonómica o local. Les comunitats locals es !roben limitades per ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les polítiques de lliure comery i. de protecció de l’inversor. Aquesta lógica desmantella .els serveis públics i suprjmeix la llibertat deis poders locals per subministrar els serveis i satisfer les necessitats de les seves poblacions, atenent a polítiques i plans de promoció del teixit económic i social local.

L’aprovació del TTIP contribuiria, en el cas de .l’estat espanyol, a !’ofensiva del govern estatal de desmantellament deis municipis, que sota el nom de "Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local" pretén tres objectius basics:

- Restringir l’autonomia local.
- La supressió de competéncies i serveis públics locals.
- La privatització total deis serveis municipals.

Els governs regionals de la UE (comunitats autónomas, en el riostre cas), aixl com les corporacions locals, tenen dret a ser informats sobre la legislació que sera acordada a
escala europea que els pugui afectar, perque puguin expressar les seves opinions. Aquest dret no s’ha facilita! fins ara respecte a les negociacions sobre el TTIP.

Pel que fa a la contractació pública, l’objectiu que es pretén amb él TTIP és mantenir l’Acord sobre Contractació Pública (ACP) de l’Organització Mundial del Comen;: (OMC) fins a crear un nou acord. L’ACP esta sen! utilitzat per la Comissió Europea com a justificació per reduir les garanties en la llei de la contractació pública.

Qualsevol classe d’acord, incloent.la contractació pública, ha de conduir a augmentar les garanties i no a reduir-les. Així, aquest acord no ha de posar en perill els aspe.eles progressistes de la llei de contractació pública de la UE, especialment els que faciliten el desenvolupament autonómic í. local. Aquests aspectes són importants, ja que permeten que es realitzin les contractacions públiques tenint en compte no només el ¡jreu, sinó també altres aspectes com els mediambientals i els socials.

Les administracions locals:

- en estar a prop de les necessitats dels seus pobles, tenen el deure de responsabilitzar-se i posicionar-se respecte les implicacions de tota mena que comporta el TTIP, per a l’administració, els drets de la seva ciutadania i el medi ambient;

- sent els canals adequats per promoure els serveis públics i l’economia i ocupació locals, s’esforcen pera la seva promoció com a resposta a !’interés general;

- estan obligadas a resoldre els reptes socials, económics i mediambientals i, consegüentment, a defensar la universalitat dels serveis públics i la protecció de la ciutadania. Les comunitats locals volen ampliar el debat públic i democratic sobre el que està veritablement en joc darrere d’aquest tractat i la sort que correran els serveis i compres públiques;

- el comerç i la inversió només poden conduir a intercanvis económica i socialment beneficiosos si respecten les necessitats humanes, i no es basen únicament en el benefici de l’especulació financera i de les grans empresas multinacionals;

- l’eliminació programada i progressiva deis serveis públics és al mateix temps l’eliminació progressilia de la solidaritat i l’democracia;

- !’obertura maxima deis serveis i les compres públiques a la lógica del capital priva! produeix afectes contraproduents pel que fa a la seva accessibilitat, la seva qualitat i el seu cost;

- els drets socials són drets inalienables, per la qual cosa no poden dependre exclusivament de la lógica del mercal;

- només !’existencia diversificada de serveis públics socialment útils permet assegurar una qualitat dé vida digna per a tothom i a tot arreu, en estret nexe amb l’exercici real de la democracia;

- el control públic ha de ser preservat per garantir l’accés als béns comuns i a la creació de nous serveis públics, aixl com per afavorir l’economia i ocupació locals.

Per tot aixó proposem la següent:

DECLARACIÓ DE GRUP AMB CONTINGUT DE DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

1. Declarar Barcelona coní Municipi oposat al Tracia! Transatlaritic de Comen; i lnversions entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP), al tractat de lliure comer9 de la UE amb · Ganada (CETA) i a l’Acord Multilateral per a la Comercialització de Serveis (TISA), defensant els serveis públics basics pera la solidaritat i redistribució social.

2. Donar suport a lotes les iniciatives dirigides a mantenir el caracter públic deis anomenats "serveis socialment útils’’.

3. Que siguin declarats béns públics no susceptibles de negociació de cap Tractat d’lnversió ni de transacció mercantil els serveis educatius, els serveis de salut (sanitaris i sociosanitaris), socials, de pensions, subministraments d’aigua i energies. ·

4. Sol·licitar la derogació immediata amb caracter retroactiu de la "Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local" per legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada a la millora de l’autonomia local.

5. Sol·licitar la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars com el CETA i el TISA.

6. Sol·licitar igualment que:

- no es ratifiqui cap tracia! que contingui la implantació de mecanismes de resolució de controvérsies entre inversors i la Unió Europea o els seus estats membres que excloguin els procediments i órgans judicials ordinaris, o qualsevol altra disposició que pugui comprometre els serveis socials, serveis públics i els subministraments basics i/o ser utilitzada per impugnar, qüestionar o comprometre la legislació que puguin promulgar els estats membres sobre aquestes matéries, sobre el medi ambient o sobre la protecció de els consumidors.

- evitar en tot moment la creació d’organismes que institucionalitzin la intervenció de
les empreses transnacionals en les regulacions comercials que atectin els drets de la ciutadania.

7. Assolir el compromís de promoure la informació i el deba! públic entre la ciutadania i les entitats económiques, socials, professionals, culturals; etc. a la nostra ciutat, sobre
!’impacte que podrien comportar aquests tractats al nostre municipi, així com la realització a la nostra ciutat d’una !robada europea de municipis sobre aquesta tematica.

Laia Ortiz Castellví
Portaveu Grup Municipal Barcelona En Comú

Jordi Coronas i Martorell
Portaveu Grup Municipal Esquerra Republicana de Catalunya

María José Lecha González
Presidenta Grup Municipal CUP-Capgirem Barcelona

Barcelona, 28 de setembre de 2015.

+ Info:

Barcelona rechaza el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversión (TTIP)


A la mateixa secció:


Siria: El aventurerismo militar de Trump y sus implicaciones


Màxima tensió militar: què pot anar malament aquest dissabte a Corea?


Estados Unidos lanza la “madre de todas las bombas” sobre Afganistán


La Campaña No al TTIP, CETA TiSA convoca movilizaciones para el próximo sábado 21 de enero en más de veinte ciudades


Cuando creías que los acuerdos comerciales no podrían empeorar más, aparece Wall Street


Frente a la dictadura de la UE: ¿habéis dicho... "revolución"?


La Unión Europea supera la primera barrera en la ratificación del CETA


Paraísos fiscales y "secreto comercial": La impunidad de la gran delincuencia financiera


Profesoras/es de derecho de 24 países europeos firman declaración jurídica sobre la protección de inversiones en el TTIP y el CETA


"No somos más que carne de cañón para el Estado, las corporaciones y los bancos". Entrevista a Vincent Emanuele, exmarine de EEUU y veterano de la guerra de Irak.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com