contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 15 de setembre de 2015 | Manuel
Davant de les eleccions gregues

Declaraciò d’Esquerra Anticapitalista-Revolta Global

Aquest proper 20 de Setembre torna a haver eleccions a Grècia, només vuit mesos després de la victòria de Syriza i dos de la històrica victòria del OXI (NO) en el referèndum sobre l’austeritat que va convocar el propi govern de Tsipras. En aquests nous comicis ens juguem molt tots aquells que seguim pensant que és possible construir una altra Europa allunyada del Austeritarisme i les retallades, on puguem fer realitat el "Austerexit". Podem dir que a Grècia se segueix escrivint la història d’Europa. I en aquesta història, els moviments populars i l’esquerra s’enfronten a la dura decisió de posicionar-se en unes eleccions de recolzar a una força política en ruptura amb Syriza, la Unitat Popular.

En escassos vuit mesos, Syriza ha passat de combatre l’austeritat a gestionar-la el "millor possible", postergant si no abandonant la perspectiva d’aplicació del programa pel qual va ser triada al gener. Per això no representa ja l’anhel de canvi de les classes populars per millorar les seves condicions de vida. És clar que en aquests mesos les forces antiausteritat han sofert derrotes polítiques, hem de treure lliçons i preparar-nos millor per al següent combat però sota cap pretext podem ser còmplices de l’organització planificada de la resignació.

Per obtenir la reestructuració del deute que volia obtenir de Brussel•les, l’equip de Tsipras hauria d’haver començat per utilitzar mesures de força que efectuessin una pressió real sobre la Troica, començant per una moratòria dels pagaments (anàloga a la qual les pròpies institucions han efectuat sobre Grècia) i un control de capitals que evités la sagnia que ha portat al país a una situació crítica, mesura que finalment es va veure obligada a adoptar davant el xantatge del BCE. Les bones paraules i la reivindicació de democràcia no van ser suficients per doblegar a uns creditors preocupats precisament en demostrar el seu domini sobre el poble rebel. El govern de Syriza ha estat així víctima dels creditors, però també de la seva pròpia estratègia, que li ha condemnat a la derrota.

Acceptar aplicar un memoràndum dissenyat per humiliar al poble grec no pot ser en cap cas una via possible per trencar amb l’austeritat. Ajornar l’aplicació d’un programa rupturista, a la suposada “democratització” de la Unió Europea o fins i tot, de l’eurozona, és no voler contemplar de front el que aquestes institucions tenen d’instruments autoritaris respecte als països del sud. Això no té res a veure amb moralismes, sinó amb una visió estratègica realista: no podrà haver-hi ruptura amb el neoliberalisme sense ruptura amb uns tractats que porten la primacia del capital financer en l’ADN.

En aquesta situació, hagués estat desitjable que mitjançant una discussió democràtica a l’interior de Syriza, aquest partit pogués decidir el curs de l’acció que volia proposar-li als grecs: submissió als dictats de les institucions creditors, o ruptura amb aquestes. No obstant això, amb la decisió de convocar eleccions abans que el congrés del partit pogués dirimir el futur curs i programa de l’organització, Tsipras va imposar de facto l’aplicació del tercer memoràndum com a programa electoral de Syriza, obligant així a la ruptura dels qui segueixen considerant inacceptable la capitulació. Juntament amb els diputats de la Plataforma d’Esquerra, el suport de figures com Manolis Glezos o Zoe Konstantopoulou representa la coherència i la dignitat democràtica d’una lluita decidida contra la dominació neoliberal.

Esquerra Anticapitalista-Revolta Global segueix compromesa amb aquells projectes antiausteritat que van dir no al memoràndum en el passat referèndum, prosseguir amb la unitat d’un projecte polític entorn d’aquests eixos, que es recolzi en l’organització de les classes populars per a la seva defensa. En definitiva, un projecte que tanqui el pas a aquells que, amb les retallades i el lliurament dels recursos i l’esforç dels grecs a beneficis espuris, serveixen a les oligarquies gregues i a les grans corporacions financeres europees, els interessos de les quals encarnen els actuals dirigents de les institucions europees.

L’esquerra anticapitalista ha d’acompanyar els processos de radicalització popular. La ruptura de Syriza i la reivindicació d’un programa rupturista per part de la Unitat Popular és l’expressió d’aquest procés i hem d’acompanyar-ho, reivindicant la visió internacionalista necessària per a un procés de ruptura amb les institucions neoliberals de la UE.

Sabem que perquè aquesta ruptura sigui viable, és necessari també reactivar la mobilització social a Grècia i avançar en l’autoorganització de les classes populars en la resistència contra l’austeritat. Però també d’una disputa conseqüent pel poder governamental, pedra de toc per emprendre un procés de transformació social que disputi el poder de classe.

El combat a Grècia contra la dominació financera és també un combat per la sobirania i per la independència respecte al règim austeritari en què s’ha convertit l’eurozona. Per descomptat que el combat ha de ser internacionalista i el camp de batalla és europeu, ja que l’adversari s’organitza també a nivell europeu. Però lliurar aquesta batalla no pot voler dir acceptar el jou d’unes institucions que actualment són l’instrument d’opressió, dominació i extorsió de les classes populars gregues.

Per això des de Esquerra Anticapitalista-Revolta Global creiem que és fonamental lluitar contra l’organització de la desesperança a nivell Europeu que pot suposar la gestió del tercer rescat per part de Syriza, per això volem donar el nostre suport a Unitat Popular que representa la continuació del projecte anti-austeritat que fa solament uns mesos va il•lusionar als pobles d’Europa.

15/9/2015


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com