contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 30 d’agost de 2015 | Manuel
A Europa li sagnen les fronteres

Comunicat d’Anticapitalistes

La crisi migratòria que fa mesos té lloc a les fronteres meridionals i orientals europees se’ns presenta oficialment com un fenomen climatològic de causes atzaroses en el qual la Unió Europea es limitaria a ser un actor passiu desbordat davant d’un dels majors moviments de refugiats de les darreres dècades. En plena crisi humanitària, les autoritats comunitàries i els estats membre es passen una patata calenta que contrasta obscenament amb la celeritat amb queè es dissenyen i despleguen d’altres mecanismes d’intervenció molt més ambiciosos quan l’objecte de rescat són bancs privats o grans empreses.

El suposat risc d’un efecte crida contagiós entre els més de quatre milions de refugiats sirians i d’altres migrants internacionals justificaria la negativa a acollir els pocs centenars de milers que han creuat les fronteres comunitàries durant aquests últims mesos, alhora que motivaria les mesures dissuasòries i repressives emprades per les forces de seguretat dels Estats membre.

Davant els darrers esdeveniments i davant d’aquest relat oficial dels fets, des Anticapitalistes declarem:

1. Xifres d’acollida irrisòries. Excepte comptades excepcions, la UE i els seus Estats membre no estan fent els deures en matèria d’acollida de sol·licitants d’asil. Els recents anuncis de millora i el vergonyós mercadeig a la baixa practicat per governs com l’espanyol tot just corregeixen una mancança estructural i no suposen una solució per a la majoria de persones que estan sol·licitant asil a la UE. Aquesta lamentable actitud contrasta amb exemples històrics com els milions de jueus europeus que van trobar asil fora del continent després de la Segona Guerra Mundial o els centenars de milers d’exiliats espanyols que van fugir de la guerra civil i de la dictadura. Però també xoca amb els milions de refugiats acollits des de fa ja diversos anys pels països limítrofs amb Síria, tot i disposar de menys recursos que els que potencialment podria desplegar la UE a aquests efectes. Hi ha diners per rescatar bancs i per construir costosíssims portaavions, però se’ns ven com a impossible destinar una ínfima porció d’aquests fons a rescatar persones. I culpar de tot això a les màfies que trafiquen amb persones és no voler veure més que la punta d’un mortífer iceberg i un lamentable intent de rentar-se les mans escorrent responsabilitats.

2. L’efecte crida de la política exterior europea. Més enllà dels factors endògens dels conflictes armats que motiven la fugida de molts dels actuals refugiats, les intervencions i interessos militars i econòmics dels governs, institucions i empreses transnacionals europees tenen part de responsabilitat en la inestabilitat d’aquests països d’origen. L’espoli de recursos, els interessos geoestratègics o els acords de lliure comerç generen fam, empobriment, guerres i èxodes. La UE i els seus Estats membre no poden mirar cap a una altra banda quan truquen a la seva porta les conseqüències de les seves ingerències externes.

3. Els Drets Humans i la solidaritat internacional com a principis rectors. Però més enllà de les relacions de causa-efecte o de les eventuals coresponsabilitats pertinents, i fins i tot de les obligacions derivades dels convenis internacionals signats per la pròpia UE, la resposta a l’actual crisi humanitària ha de basar-se abans que res en una qüestió d’internacionalisme, solidaritat i respecte dels Drets Humans. La dignitat i la vida de les persones valen més que qualsevol benefici privat, que qualsevol càlcul electoral i que qualsevol legislació vigent. Cada dia resulta més vergonyós aquell incomprensible Nobel de la Pau concedit a la UE al 2012.

4. Refugiat o migrant, cap ésser humà és il·legal. Moltes veus crítiques amb l’actuació de la UE estan posant l’èmfasi en el dret legal i legítim a l’asil que tenen els qui estan creuant les fronteres comunitàries. Però, què passaria si fossin "simplement" persones fugint de l’horror generat per aquestes altres guerres que provoquen diàriament la fam, la misèria i l’escassetat de recursos? Són menys legítimes les ànsies de dignitat dels qui fugen de les guerres econòmiques que el capital desplega diàriament per tot el planeta? És que no corren les seves vides el mateix perill en cas de quedar en els seus llocs d’origen? És que la fam i les guerres provocades per l’extracció dels recursos naturals que requereixen les indústries del nord no maten tant com les bales de l’Estat Islàmic? Ja sigui per raons polítiques o econòmiques, migrar és un dret, i encara més quan es torna una necessitat vital. Perquè no hi ha morts de primera i de segona, tampoc hi ha d’haver sol·licitants d’asil ni refugiats de diferent naturalesa.

5. Fi a la repressió xenòfoba institucional. Escapen d’un tipus de guerra o d’un altre, tinguen dret reconegut o no a l’asil, només una administració criminal podria engabiar persones, apallissar a famílies senceres i tallar el pas a menors d’edat amb concertines i camps d’internament. Si no és capaç de rescatar persones, per a què serveix llavors la UE?

6. Efecte crida a l’odi racial. L’únic efecte crida que està generant l’abominable gestió de fronteres exteriors de la UE és la crida a l’odi, a la intolerància, al racisme i a la xenofòbia. Arreu d’Europa sorgeixen brots d’odi racial. Racisme i tancament de fronteres, un vell fantasma europeu que torna a trucar a les nostres portes davant la inacció dels que ens governen. Afortunadament són més nombroses les mostres de solidaritat des de baix, demostrant una vegada més que només el poble salva el poble i que una altra Europa és possible.

Cauen les fronteres per a les mercaderies i els capitals mentre s’aixequen murs cada vegada més alts per a les persones. El fonamentalisme de mercat i el nacionalisme xenòfob s’alien per reforçar una Europa fortalesa plena de fronteres que segreguen els Drets Humans dels interessos del capital transnacional. Murs que no mostren res més que la por de qui els alça, buscant salvaguardar uns suposats privilegis que ells mateixos s’encarreguen de dinamitar diàriament. Però no hi ha filats, pilotes de goma ni muralles que frenen les ànsies de viure amb dignitat allunyats de la pobresa i dels fanatismes, ja siguen l’islamista o el neonazi. I el millor perforador d’aquestes barreres es diu internacionalisme solidari.

Per tot això des Anticapitalistas exigim un augment immediat i considerable dels mitjans que calen per a respondre a les sol·licituds d’asil de les persones que estan arribant a les fronteres europees fugint de la mort a l’origen, independentment de la naturalesa econòmica, política o militar de les causes que motiven l’emigració; la fi de les mesures repressives i la seua substitució per mesures d’acolliment urgents en el curt termini i, en el mitjà termini i de forma estructural, la fi de les ingerències europees coresponsables de l’emigració en origen i la seua substitució per programes de cooperació al desenvolupament dirigits per les societats civils organitzades en destinació.

30/8/2015


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com