contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 22 d’agost de 2015 | Manuel
Democràcia socialista

François Sabado

1. Per a nosaltres, la qüestió de la democràcia es clau des d’un un punt de vista tant programatic com estratgeic. La seua importància rau en raons històriques (perquè el dreta a decidir -això és la democràcia- ha tingut un paper clau en la lluita contra el feixisme, contra les dictadures militars i contra l’estalinisme) i perquè, en l’actualitat, s’oposa a l’estratègia de l’oligarquia financera. El fet és que quan hi ha una lluita social i politica important apareix la lluita per la democràcia, com va ocòrrer en la lluita dels indignats del 15-M o en la d’Occupy Wall street, on es van oposar les necessitats del 99% vs les de l’1%. Per tant, en la nostra concepció, la democràcia combina una dimensió politica i una dimensió social.

2. La democràcia va originar-se a Atenas. En l’assemblea ateniense, una part dels membres eren ciutadans triats d’una manera representativa i una altra part eren triats per sorteig. Si bé n’eren exclosos els esclaus, les dones, els estrangers ... va ser el model que va ser triat pels moderns teòrics de la democràcia. El govern del poble pel poble i per al poble. En aquesta fòrmula es combina el pensament democràtic i el d’emancipació social, i nosaltres recolçem els dos.

3. Marx ja contemplà la necessitat de combinar els drets politics (de premsa, de reunió, de manifestació) i dels drets socials. Els drets politics per tothom es van aconseguir amb lluita. Fins al final del segle 19 només votaven el rics. Hui, la reforna neoliberal tracta de trencar aquests drets conquerits.

4. La qüestió immigratoria ha plantejat nous drets, com el del dret de vot per a tots i totes les persones immigrades. En molts paisos, com a l’estat espanyol, la batalla democràtica planteja procesos constituents, on es done llibertat a les nacions de l’estat.

5. Els drets politics perden sentit davant dels atacs del neoliberalisme. Els marxistes revolucionaris lluitem tant per la democàcia com pels drets socials, pel dret de controlar els plans socials i econòmics. Les institucions parlamentàries estan subordinandes al benefici, al poder d’una minoria que te el poder del capital. L’estat no es neutral, els parlaments no són neutrals. Aquests parlaments poden discutir de tot excepte d’allò que es relacione amb la propietat privada, sobre els acomiadaments de les empreses, sobre els bancs o sobre els mercats financers. La democràcia burgesa no pren en consideració les necessitats de la gent, ja que no entra a decidir sobre la propietat capitalista. Cal decidir sobre els acomiadament, sobre la vivenda, sobre la política dels bancs... Un govern del poble per al poble suposa avui arrencar el poder de les mans d’una minoria, acabar amb la lògica del benefici. Qui ha de decidir és la soberania popular i no el mercat. Ens trobariem en un projecte de canvi si els parlaments pugueren decidir sobre temes polítics i socials.

6. Si anem fins al final en la lluita pels drets democràtics ens hi trobarem amb un enfrontament. Cal combinar una assemblea parlamentària i una democràcia des de baix. I això implica una revolució, una ruptura, on hi haurà un enfrontament entre el vell estat, amb la seua policia, el seu poder judicial, l’exercit i l’auge del nou poder democràtic de les assemblees. I aquest enfrontament implica un xoc. Hi haura una reacció de la burgesia.

7. La revolució pot començar en les velles institucions burgeses, com exemple amb un govern popular antiausteritat com ha passat a Grècia, pero si se va més enllà implica un enfrontament, i el poder de les velles institucions ha de ser reemplaçat pel poder d’unes noves originades des de baix.

La nostra tasca pot incloure el fet de conquerir el màxim dins de les institucions burgeses, però això té un límit, i s’ha de ser conscient de que hi haurà un xoc.

8. L’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels treballadors mateix. Aquest lema de Marx és el lema de l’autogestió social. Significa donar el poder a l’emancipació popular.

9. Quina democracia volem? volem assembles populars als barris, a les fàbriques, assemblees de les regions, l’assemblea d’un estat, assemblees on es puga decidir sobre tot. Hi ha dues llocs, on es viu (els barris, la nació) i on es produeix (les fàbriques). En aquestes assemblees ha d’haver pluralisme polític, per a totes les posicions polítiques, amb l’unic límit de respectar el nou poder democràtic, el límit de no poder agafar les armes contra el poder democràtic.

10. En funció d’aquesta necessitat de pluralisme polític, és que som en contra del partit únic. En contra d’una sola direcció, d’una sola tendència dins d’un partit... els pobles són diversos, les classes són heterogènies, i aquesta diversitat ha de tenir representació política. Això ha estat el producte de la lluita contra l’estalinisme. Però també podem criticar les decisions de Lenin i Trotsky de prohibir partits i fraccions. Rosa Luxemburgo demanava una vida democràtica per a lluitar contra la burocràcia. Poder des de baix i pluralisme politic.

Unes paraules sobre la revolució russa. Jo em vaig formar amb la idea de que Lenin i Trotsky ho van fer molt bé i que els problemes començaren amb l’estalinisme. Fonamentalment, això és correcte. L’estalinisme va ser una contrarevolució, on es van liquidar els quadres bolxevics. L’estalinisme ho va destruir tot. L’estalinisme no es el mateix que el leninisme. Però Lenin i Trotsky van cometre errors diversos sobre la qüestió democràtica. L’últma revolució va ser la revolució nicaragüense, 1979. Fa més de 30 anys. Quan hi ha una revolució hi han enfrontaments molt violents i sabem que hi aplicar lleis es molt complicat. El nostre objectiu és el manteniment de la pluralitat política. Rosa Luxemburgo demanava eleccions democràtiques i Lenin i Trotsky no el van veure, es van prohibir tendències i fraccions dins del partit, es militaritzaren els sindicats.

11. Un tercer punt important és la desprofessonalització de la política. La política no és una professió separada. Cal donar temps a la gent treballadora per a participar en la política (això significa disminuir el temps de treball) i dotar als polítics d’un salari que no siga superior al salari mitjà. Quan Ada Colau va dir que el salari serien 2200 euros, a França va ser un escàndol. Aquesta va ser una de les reivindicacions de la Comuna de París. També cal tenir la possibilitac de revocar.

12. Som per la democràcia representativa i per la democràcia directa. Decidir sobre una fàbrica es una tasca d’una assemblea de fàbrica, això és democràcia directa. Per a la gestió d’un pressupost a nivel local o regional cal una democràcia representativa. Han d’haver formes diverses de representació, assembles a nivells diversos. Però, i si no hi ha un accord entre assemblees?. S’ha de recòrrer a un referendum popular.

13. Els partits i la ciurtadania no son la mateixa cosa. Però hi ha una relació entre un partit que respecta el pluralisme intern i la democràcia que volem per a la gent. És el criteri de la IV Internacional.

Preguntes:

Fins a quin punt s’ha de tolerar forces racistes o minories religioses que poden imposar les seues concepcions a tothom?

FS: sabem que una minoria religiosa pot imposar les seues concepcions a tothom. Hem de combatre tot tipus de racisme, i estem contra el racisme religiós. Tanmateix, les minories d’immigrants han de veure respectades les seues preferències religioses; no podem lluitar contra una religió amb mètodes administratius. Aquest mètodes han fallat. Però, hi ha un segon punt, s’ha d’optar per la separació entre el que és públic i el que es religiós. L’espai public és de ciutadania. L’escola religiosa no es pot pagar amb diners públics. En països mulsulmans tenen la sharia, on es fusiona allò public i allò privat, allò religiòs i allò polític.

Conquerir posicions dins de les institucions burgeses suposa el perill d’adaptació a aquestes. D’altra banda, es parla de combinar les institucions i el carrer, que cal tenir una pota en la institució i una en el carrer, es diu que aquest nous governs progresistes sí que ens representen. Ací es planteja la relació entre els governs amics i els moviments socials, la supeditació dels moviments socials al mon polític ... hi han contradiccions en les quals caldria aprofundir.

FS: La combinació. D’una part hem de tenir un treball a l’interior de les institucions burgeses per a injectar el màxim de democràcia (amb temes com la transparència), però el problema es la capacitat tremenda d’integració de les institucions burgeses, aixó és una experiència històrica. En relació amb el moviment obrer, la burgesia ha emprat la represió però el mètode més usat és el de la integració del moviment a les institucions burgeses, per a poder garantir la col·laboració de classes; així va desvitalitzar el moviment obrer. Tenim governs nous, però el perill és la integració.

Com mantenir l’objectiu? la pressió popular; si no hi ha lluita i pressió popular no es podrà contrapesar el poder de les institucions. Es molt important tenir la pression dels moviments socials sobre els ajuntaments, però els moviments socials han de quedar independents. Es fàcil donar llocs de treballs als moviments socials (vinculats a les institucions). Si els moviments socials es subordinen als nous ajuntaments perdran la seua vitalitat.

La tensió entre els de baix i les institucions no durarà sempre. La politica no es lineal, hi han retocesos i avanços. Nosltres volem una nova societat, l’emancipació. Si el problema es planteja sobre com conquerir una majoria parlamentària i sobre com reformar l’estat, entrar dins de la gestió de l’estat, estem donant lloc a una il·lusió.

22/8/2015

Notes de la presentació de François Sabado a la Universitat d’Estiu d’Anticapitalistas, La Granja 2015


A la mateixa secció:


Cuba de 1959 a 1999 desde una perspectiva histórica. Fernando Martínez Heredia entrevistado.


Breve historia de la revolución rusa


Optimisme banal, una ideologia al servei del capitalisme


La participación del trabajo en la renta nacional


El activismo político de las trabajadoras rusas en 1917: ¿a que tipo de patriarcado se enfrentaban las mujeres?


Elecciones en el Reino Unido: el capital británico en dificultades


Elecciones francesas, algunas reflexiones


Venezuela: Deuda externa y liberación nacional siglo XXI


Exceso de crédito, capital rentista y crisis


“Distribución de la riqueza” y el socialismo vulgar

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com