contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 30 d’abril de 2015 | Manuel
1 de maig: Recuperar la mobilització social per a reprende la iniciativa política. Solidaritat amb el poble grec

Declaració d’Anticapitalistes

En castellano abajo

Les manifestacions de l’1 de Maig estan marcades, enguany, per la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques. La irrupció de forces polítiques i noves alternatives en milers de pobles o ciutats, ha estat el fruit de quatre anys de lluites, mobilitzacions i resistències a les retallades, la destrucció d’ocupació i la pèrdua de drets socials.

La percepció que som a les portes de canvis polítics i institucionals va venir donat després de duríssims anys de lluita. Han estat les vagues generals, el moviment 15M i les Marees les que ens han portat fins a les ribes del canvi. No convé, per tant, que perdem aquesta perspectiva.

No obstant això, malgrat que s’ha anat obrint aquesta nova possibilitat política, la situació social no només no ha millorat per a la immensa majoria de la classe treballadora, sinó que ha seguit empitjorant. Així, mentre el PP parla d’un nou miracle econòmic, augmenta la desigualtat social i la precarietat laboral. Un exemple paradigmàtic és la lluita que duen a terme els / les tècnics/es de Movistar per a aconseguir unes condicions laborals mínimament dignes. La vaga d’aquests treballadors excedeix amb escreix les seues demandes, perquè representa el nou conflicte social entre les multinacionals, per una banda, i el nou moviment obrer sorgit arran d’unes condicions d’explotació il·limitada i sense drets sindicals. A més, el conflicte dels treballadors i treballadores de Movistar exposa formes d’autoorganització alternatives al model proposat per les burocràcies sindicals i segueix el camí obert pel 15M per a explorar noves formes de "fer", formes que a través del conflicte entre les classes generen estructura institucional en què hem de basar-nos i recolzar-nos per a avançar en una perspectiva anticapitalista i de ruptura: l’assemblea, la lluita col·lectiva enfront de l’atomització neoliberal i la gestió pels mateixos subjectes del conflicte enfront de la cultura de la delegació.

Tampoc no convé oblidar que, en els últims mesos, els partits del règim han tornat a recuperar una part de la iniciativa política que havien perdut. I això ha estat possible pel reflux o retrocés que d’un any ençà ha tingut la mobilització social. La passivitat de les grans centrals sindicals i l’aposta a que només el canvi polític-electoral ens traurà d’aquesta situació, podrien suposar dos greus errors a l’hora d’articular una nova alternativa de poder institucional.

A escala europea altres perills s’han manifestat amb força claredat en la situació de Grècia. Després de l’esperançador triomf de Syriza, les elits dominants agrupades al voltant de la Troica intenten sotmetre el poble grec a noves polítiques d’austeritat, obligant a pagar íntegrament el deute i burlant la sobirania nacional que milions de ciutadans van decidir a les urnes.

Estem, doncs, davant una contraofensiva de les classes dominants i dels seus representants polítics en el poder. Després d’un cicle de mobilitzacions socials i de il·lusionants iniciatives polítiques com el sorgiment de Podem o el triomf de Syriza ens veiem abocats a una situació en què podríem cedir el terreny guanyat si perdem de vista que l’única estratègia possible és aquella que combina - amb encert- la mobilització popular i l’ "assalt" institucional. Qualsevol altra política que no es base en aquesta equació ens portarà a un atzucac, és a dir, de nou al mateix terreny del que es va sortir ara fa quatre anys.

El mateix nivell d’importància estratègica la té Grècia. Si el poble grec és la referència de milions de treballadors europeus, Syriza ho és per a la globalitat de l’esquerra política europea. A Grècia es juga gran part del futur de tots els pobles del Sud d’Europa. Per aquesta raó, l’internacionalisme dels treballadors avui té un nom propi: Grècia. La seua lluita per a defensar la sobirania enfront de la Troica, per a no acceptar les condicions del capital internacional pel que fa al deute o noves polítiques d’ajustamnet, tot això, hauria de formar part del programa d’acció del moviment obrer europeu i internacional.

Aquestes són en resum les propostes d’Anticapitalistes per aquest 1r de Maig de 2015. Vivim moments excepcionals que ens plantegen noves tasques estratègiques que possibiliten la recuperació d’un nou moviment obrer internacional i enforteixen les alternatives de canvi polític i social. En síntesi dos lemes: recuperar la mobilització social per a reprendre la iniciativa política. I dos, organitzar un moviment de solidaritat de tots els pobles del Sud amb Grècia.


Recuperar la movilización social para retomar la iniciativa política. Solidaridad con el pueblo griego

Las manifestaciones del 1º de Mayo están marcadas, este año, por la celebración de las elecciones municipales y autonómicas. La irrupción de fuerzas políticas y nuevas alternativas en miles de pueblos o ciudades, ha sido el fruto de cuatro años de luchas, movilizaciones y resistencias a los recortes, la destrucción de empleo y la pérdida de derechos sociales.

La percepción de que estamos a las puertas de cambios políticos e institucionales vino dada tras durísimos años de lucha. Han sido las huelgas generales, el movimiento 15M y las Mareas las que nos han traído hasta las orillas del cambio. No conviene, por tanto, que perdamos esa perspectiva.

Sin embargo, pese a que se ha ido abriendo esa nueva posibilidad política, la situación social no solo no ha mejorado para la inmensa mayoría de la clase trabajadora, sino que ha seguido empeorando. Así, mientras el PP habla de un nuevo milagro económico, aumenta la desigualdad social y la precariedad laboral. Un ejemplo paradigmático es la lucha que llevan a cabo los/as técnicos/as de Movistar por conseguir unas condiciones laborales mínimamente dignas. La huelga de estos trabajadores excede con creces sus propias demandas, porque representa el nuevo conflicto social entre las multinacionales por un lado, y, el nuevo movimiento obrero surgido a raíz de unas condiciones de explotación ilimitada y sin derechos sindicales. Además, el conflicto de los trabajadores y trabajadoras de Movistar expone formas de auto-organización alternativas al modelo propuesto por las burocracias sindicales y sigue el camino abierto por el 15M para explorar nuevas formas de “hacer”, formas que a través del conflicto entre las clases generan estructura institucional en la que debemos basarnos y apoyarnos para avanzar en una perspectiva anticapitalista y de ruptura: la asamblea, la lucha colectiva frente a la atomización neoliberal y la gestión por los mismos sujetos del conflicto frente a la cultura de la delegación.

Tampoco conviene olvidar que en los últimos meses, los partidos del régimen han vuelto a recuperar una parte de la iniciativa política que habían perdido. Y ello ha sido posible por el reflujo o retroceso que de un año a esta parte ha tenido la movilización social. La pasividad de las grandes centrales sindicales y la apuesta a que solo el cambio político-electoral nos va a sacar de esta situación, podrían suponer dos graves errores a la hora de articular una nueva alternativa de poder institucional.

A escala europea otros peligros se han manifestado con bastante claridad en la situación de Grecia. Tras el esperanzador triunfo de Syriza, las élites dominantes agrupadas en torno a la Troika tratan de someter al pueblo griego a nuevas políticas de austeridad, obligando a pagar íntegramente la deuda y burlando la soberanía nacional que millones de ciudadanos decidieron en las urnas.

Estamos, pues, ante una contraofensiva general de las clases dominantes y de sus representantes políticos en el poder. Después de un ciclo de movilizaciones sociales y de ilusionantes iniciativas políticas como el surgimiento de Podemos o el triunfo de Syriza nos vemos abocados a una situación en la que podríamos ceder el terreno ganado si perdemos de vista que la única estrategia posible es aquella que combina -con acierto- la movilización popular y el “asalto” institucional. Cualquier otra política que no se base en esta ecuación nos llevará a un callejón sin salida, es decir, de nuevo al mismo terreno del que se salió hace ahora cuatro años.

El mismo nivel de importancia estratégica la tiene Grecia. Si el pueblo griego es la referencia de millones de trabajadores europeos, Syriza lo es para la globalidad de la izquierda política europea. En Grecia se juega gran parte del futuro de todos los pueblos del Sur de Europa. Por esa razón, el internacionalismo de los trabajadores hoy tiene un nombre propio: Grecia. Su lucha por defender la soberanía frente a la Troika, por no aceptar las condiciones del capital internacional en cuanto a la deuda o nuevas políticas de ajuste, todo ello, debería formar parte del programa de acción del movimiento obrero europeo e internacional.

Estas son en resumen las propuestas de Anticapitalistas para este 1º de Mayo de 2015. Vivimos momentos excepcionales que nos plantean nuevas tareas estratégicas que posibiliten la recuperación de un nuevo movimiento obrero internacional y fortalezcan las alternativas de cambio político y social. En síntesis dos lemas: recuperar la movilización social para retomar la iniciativa política. Y dos, organizar un movimiento de solidaridad de todos los pueblos del Sur con Grecia.

1 de mayo de 2015


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com