contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 28 d’abril de 2015 | Manuel
L’estancament global i el repte de la predicció

Michael Roberts

Els lectors d’aquest bloc sabran que des dels seus inicis, fa més de cinc anys, he sostingut, fins a la sacietat, que després del final de la Gran Recessió, a mitjan 2009, l’economia capitalista mundial va entrar en el que he anomenat una depressió a llarg termini (veure aquest article)

El què vull dir amb això és que la trajectòria del creixement del PIB real i de la inversió al món es va prendre la forma del que he descrit com una arrel quadrada. Una tendència de la taxa de creixement relativament a l’alça es va veure interrompuda per una forta caiguda, i després una recuperació rapideta abans de reprendre el creixement, però aquesta vegada a un nivell molt més baix que abans.

Esquemàticament, i en la realitat, es veuria així.

Figura 1. Forma esquemàtica de les depressions i recessions.
Recessió 1974-5 típica, Doble caiguda 1980-2 típica, Depressió, Depressió de l’ultima part del segle XIX, Gran Depressió 1930s, Depressió prolongada fins ara; Trend growth: Línia de tedència del creiximent

Aquest punt de vista, que el capitalisme està en una depressió llarga, serà el missatge principal del meu llibre pròxim a publicar (espere) aquest estiu.

No obstant això, són moltes les veus que no estan d’acord que el capitalisme mundial estiga en una fase descendent, o en una depressió. Alguns, de fet, pensen que el capitalisme està en una ona ascendent del creixement i de la inversió, i que no hi ha hagut cap ’estancament’ o depressió. En el que segureix no tractaré amb aquests arguments. En el seu lloc, presentaré les dades que donen suport al meu punt de vista de que la trajectòria de la depressió encara és en activitat.

Mentre escric, els principals directors dels bancs centrals i economistes del món es troben a Washington per a la reunió semestral del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial. I en el seu últim informe Perspectives de l’Economia Mundial, els economistes de l’FMI expliquen que l’economia mundial segueix arrossegant-se molt per sota de la tendència mitjana de la taxa de creixement de la postguerra, amb pocs signes de millora.

L’FMI sosté que la "producció potencial" de l’economia mundial està creixent més lentament que abans. Als països avançats, el descens va començar en la dècada del 2000; en les economies emergents, després de 2009. La preocupació és que l’economia mundial es caracteritza ara per una inversió crònica feble, taxes d’interès reals i nominals baixes, bombolles de crèdit i un deute immanejable. Christine Lagarde, directora de l’FMI, descriu el desenvolupament econòmic actual del món com "no suficientment bo encara".

L’FMI espera que el creixement del PIB real de les economies capitalistes avançades puga passar del 1,8% del 2014 al 2,4% d’enguany. Necessita veure aquesta acceleració per a assolir la seua previsió de creixement mundial al 3,5% enguany ja que el creixement en els mercats emergents, especialment a la Xina i Rússia, s’està desaccelerant o fins i tot caient, de manera que el creixement serà només d’un 4,3% el 2015, per sota del 5 % del 2013.

Taula. Últimes projeccions de l’FMI. La recuperació econòmica global continua, però és moderada i desigual (% de canvi).

Hi ha d’altres previsions i índexs menys seguits que els de l’FMI, que també mostren que l’economia mundial continua arrossegant-se. Segons l’últim índex de seguiment de la Brookings Institution-Financial Times l’economia mundial està sumida en una recuperació "a empentes i rodolons", "en risc d’un nou estancament". Aquest "índex Tiger" mostra mesures de l’activitat real, de la confiança dels mercats financers i dels inversors en comparació amb les seues mitjanes històrics en l’economia mundial i dins de cada país. El gràfic de l’índex Tiger per al creixement global s’assembla a la trajectòria d’ "arrel quadrada" que vaig preveure el 2009 per a l’economia mundial durant i després de la Gran Recessió.

Figura 2. Activitat econòmica real. Index Tiger per a l’economia global, els països avançats i els mercats emergents. La dada per al 2015 és la del mes de gener.

Encara més revelador és l’informe anual de l’Organització Mundial del Comerç que acaba d’eixir. Segons l’OMC, el comerç mundial tindrà un creixement decebedor durant almenys dos anys més. L’OMC estima que el comerç mundial creixerà només un 3,3% aquest any, per sota de la taxa de creixement del PIB mundial esperat per l’FMI. És una mala notícia quan el comerç creix més lentament que el PIB, ja que significa que les economies no poden sortir d’una depressió (Grècia) o d’un lent creixement mitjançant l’exportació ja que la demanda externa és encara més feble que la demanda interna.

Figura 3. Creiximent en volumen del comerç mundial de mercaderies i PIB real

Es pot veure que, almenys durant tres dècades abans de la crisi financera de 2008, en l’era de la "globalització", el comerç mundial va créixer regularment al doble de la taxa del PIB mundial. Amb un creixement del 2,8% durant l’any passat, el comerç mundial s’ha expandit igual o per sota de la taxa de l’economia mundial durant a tres anys consecutius.

Roberto Azevedo, director general de l’OMC, va culpar del creixement decebedor del comerç en els últims anys a la lenta recuperació de la crisi financera. També va advertir que el creixement econòmic a tot el món segueix sent "fràgil" i vulnerable a les tensions geopolítiques.

I després hi ha la mesura de l’economia dels Estats Units proporcionada, amb una alta freqüència, per la Reserva Federal d’Atlanta. La seua última estimació del 14 d’abril és que l’economia dels Estats Units s’ha reduït a només una taxa anual del 0,2%. L’aparent desacceleració significativa en el primer trimestre (atribuït per l’ortodòxia a un ’hivern dolent’) està continuant durant el segon trimestre de 2015.

Figura 4. Evolució de la predicció de la Reserva Federal d’Atlanta

Així que el 2015 no ha tingut un bon començament en el compliment de les previsions de l’FMI d’un més ràpid creixement als Estats Units, superior al 3% per a aquest any -, per cert, que l’FMI s’ha equivocat en aquesta mena de prediccions durant els últims quatre anys.

Ara Chris Dillon gestiona un excel·lent i interessant bloc anomenat, Stumbling and mumbling (Ensopegar i murmurar). En un article recent, va argumentar que dels economistes no es podia esperar cap pronòstic, si no només que tractaren d’explicar el que està succeint en l’aquí i ara.

Després va passar a assenyalar, com jo acabe de fer anteriorment, que l’FMI i els altres instituts oficials líders havien fracassat miserablement per a pronosticar la Gran Recessió o la lenta recuperació posterior, sent perennement optimistes sobre com serien les coses.

Però Dillon va reconeixer que els economistes heterodoxos van ser un poc millor en el seu pronòstic, tot i que va cometre un error en dir que Steve Keen no pronosticà una contracció del crèdit per l’economia dels Estats Units al 2007-8 (veure el meu article, The causes of the Great Recession -Les causes de la Gran Recessió).

Com tants altres, Dillon reconeix que la Gran Recessió va ser només una crisi financera causada pel col·lapse dels bancs, el que en realitat és una descripció del crac no una explicació. Però després va fer un desafiament: "Molts dels crítics a nivell macro eviten la qüestió: estan assumint que l’economia podria ser predictible, i que això depen de tenir una bona teoria. Dubte que això siga així. Ara, això és només una hipòtesi - encara que una que és consistent amb una gran quantitat d’evidència. Si vostè vol mostrar que estic equivocat, que m’assenyale algun pronosticador que va preveure tant la recessió de 2008-09 com el creixement. O, si no, mostreu-me les prediccions per als anys propers que puguen prediure amb èxit tant el creixement com la recessió".

Bé, com el físic quàntic, Niels Bohr va dir una vegada: "La predicció pot ser molt difícil, especialment si es tracta del futur". Però jo podria ser capaç d’assumir aquest repte de Dillon. Això és el que vaig dir el 2005 en el meu llibre, La Gran Recessió, el qual va ser publicat el 2009. "No hi ha hagut una coincidència tal dels cicles des de 1991. I en aquesta ocasió (a diferència de 1991) estarà acompanyada per una fase de descens en rendibilitat dins de la fase de descens del cicle de preus de Kondratiev. Tot està a la part inferior de la ona en el 2009-2010! Això suggereix que podem esperar una crisi econòmica molt greu, d’un grau no vist des de 1980-2 o més".

Quant a la segona part del repte posat per Dillon (com creixerà l’economia mundial després del final de la Gran Recessió?), els lectors poden considerar el que vaig predir fa cinc anys i que he esmentat a l’inici d’aquest article (i també al meu llibre, La Gran Recessió, publicat al 2009). Fins ara, aquesta predicció - d’una llarga depressió - ha funcionat prou bé. A més a més. He sostingut en molts llocs que aquesta depressió acabarà, però probablement no abans que es produïsca una altra depressió econòmica greu, la qual és probable que comence en els propers 12 a 18 mesos i que tindrà una durada similar (12-18 mesos) fins al 2018, aproximadament. Aquesta és una predicció.

I crec que una part de qualsevol anàlisi científica és fer tals pronòstics o prediccions per a provar una teoria i els seus resultats reals. No és prou bo fer explicacions només de forma retrospectiva (veure els meus articles en aquest enllaç i en aquest.

D’altra banda, Marx mateix va fer prediccions que es derivaven de la seua anàlisi teòrica. Ell no tenia prou dades per a fer prediccions exactes sobre les depressions i recuperacions que venien, encara que va tractar continuadament de trobar-les per a fer-ho. Però a partir de la seua llei de la tendència de la taxa de guany es fa una predicció fonamental: que el modo de producció capitalista no serà etern, que és transitòri en la història de l’organització social humana, ja que té una data de caducitat. La llei de la tendència prediu que amb el temps hi haurà una disminució real de la taxa de benefici a nivell mundial, produint més crisis de caràcter devastador. I el treball que s’ha fet per part de l’anàlisi marxista moderna confirma que la taxa mundial de benefici ha caigut en els últims 150 anys (vegeu Maito, Esteban – The historical transience of capital. The downward tren in the rate of profit since XIX centur i Long-Term Movement of the Profit Rate in the Capitalist World-Economy.

Òbviament, fer un pronòstic a partir de res no és millor que triar el nombre que eixirà en una loteria. Un pronòstic és només tan bon com la teoria que hi ha darrere d’aquest. Crec que la teoria de la crisi de Marx ofereix la millor explicació de la Gran Recessió en 2008-9, que també ens permet discernir l’escenari que està travessant el capitalisme, i de dir-nos cap a on es dirigeix. Així que he basat les meues previsions, les del 2005, el 2009, i l’actual, en aquesta teoria i en la llei de la rendibilitat (tal com ha estat desenvolupada pels altres i per mí). Però, com Engels va dir amb freqüència: la prova de la bondat d’un pastís la tens quan el menges.

18/4/2015

https://thenextrecession.wordpress.com/2015/04/18/the-global-crawl-and-taking-up-the-challenge-of-prediction/


A la mateixa secció:


200 años de los “Principios…” de David Ricardo


Unidad contra el fascismo: el frente único


Perry Anderson, Gramsci y la hegemonía


Socialisme i nacionalisme (1897), i altres dos articles de James Connolly


Aprender de la Gran Depresión


El marxismo y la burocracia sindical. La experiencia alemana (1898-1920)


Revolución rusa: ¿Qué estuvo pensando Lenin?


Resistir la supresión de la ciencia


Sobre la dialéctica del Estado burgués: La crítica de la democracia burguesa en Rosa Luxemburg.


Lenin y la cuestión del partido: notas sobre ¿Qué hacer?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com