contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 12 de març de 2015 | Manuel
Un boom fictici

Michael Roberts

A finals de febrer, l’índex borsari S & P (Standard & Poor) 500 /1 va tancar en un màxim històric i el Nasdaq Composite (un índex de companyies d’alta tecnologia) va pujar durant un temps per sobre de 5000, l’últim nivell assolit en la bombolla dot.com durant l’any 2000.

Figura 1. Els mercats de valors als països desenvolupats en noves altures, gener 1995=100

Però bé podem estar a prop del final d’aquesta bonança del mercat de valors, sis anys després que l’S & P s’embarcara en una carrera alcista, el que resultà en una recuperació del 250%, incloent-hi la reinversió de dividends. S’espera que els beneficis per a les empreses nord-americanes decline durant més de dos trimestres consecutius per primera vegada en sis anys. Des de l’arrel de la crisi financera el S & P 500 no havia registrat dos trimestres consecutius de caiguda dels beneficis sobre una base de càlcul interanual.

Figura 2. Comparació dels Indexs Mundials principals des del 9 de març de 2009

Els beneficis de les empreses multinacionals amb operacions globals importants de la S & P 500 estan ara sent pressionades per un dòlar alt a nivell rècord, el que es tradueix en beneficis externs més baixos. I les empreses d’energia han estat durament colpejades per reduccions significatives en els seus ingressos ja que els preus del petroli s’han reduït a la meitat des de l’estiu. La deflació dels preus energètics i de combustible pot ajudar els consumidors una mica, però és una mala notícia real per a la rendibilitat de les multinacionals de l’energia.

Els analistes preveuen un descens del 4,6% en el 1r trimestre de 2015 dels ingressos de les S & P 500 en comparació amb el mateix període de fa un any, i una caiguda de l’1,5% durant el segon trimestre. Això representaria la primera caiguda trimestral consecutiva des del segon i tercer trimestres del 2009, en plena profunditat de la Gran Recessió.

I no són només les empreses d’energia. Segons els pronòstics, les empreses del sector serveis, materials, serveis de telecomunicacions, béns de consum i les empreses de tecnologia d’informació poden registrar per al primer trimestre un creixement interanual negatiu. I des de principis de 1990, les úniques vegades que els beneficis per acció han caigut als EUA han estat a l’inici de les recessions, en els períodes de 2000 a 2002, i de 2007 fins a 2009.

I no només disminueixen els beneficis de les principals empreses. Els beneficis per al conjunt del sector empresarial dels Estats Units han deixat d’augmentar.

De forma cada vegada més freqüent, el mercat de valors ha estat recolzat per la Reserva Federal simplement mitjançant una injecció de milers de milions en crèdits. Les societats financeres i les empreses no financeres han tingut una abundància de diners que han arribat de l’emissió d’obligacions negociables a taxes molt baixes d’interès. Aquests diners llavors s’han invertit en el mercat de valors i en el pagament de dividends i en la recompra d’accions, de manera que han estimulat d’altres a comprar accions. Només una petita proporció s’ha utilitzat per a invertir en noves tecnologies i en més treball.

I els beneficis també han estat mantinguts artificialment per importants retallades en l’impost de societats i d’altres exempcions d’impostos. Per exemple, la societat d’inversió de Warren Buffett, Berkshire Hathaway ha estat capaç d’ajornar 62000 milions de $ en impostos, el que són huit anys d’impostos, ja que la companyia ha comprat empreses intensives en capital com ferrocarrils i companyies elèctriques. Això ha donat a la companyia fins i tot més fons per a invertir en el mercat de valors. La Unitat d’Energia de Berkshire rep crèdits fiscals per a la generació d’energia renovable - s’ha informat 258 milions de $ en crèdits fiscals d’energia eòlica el 2014, i 913 milions de $ les deduccions per inversions durant el 2012 i 2013 per l’obertura de noves plantes d’energia solar. Es tracta de préstecs sense interessos fets possibles gràcies als contribuents degut a un govern al servei de les empreses.

Però com he argumentat en anteriors posts, els dies dels préstecs a baix interès i d’inversions especulatives estan a punt d’acabar. Sembla que la Reserva Federal començarà a alçar el sòl de les taxes d’interès aquest estiu, el que portarà a l’augment dels interessos de les hipoteques i dels bons corporatius. Això podria provocar una caiguda significativa en els preus del mercat de valors i, fins i tot, desencadenar a una nova recessió.

Ja en 1937, durant la Gran Depressió, a les autoritats dels Estats Units els va semblar que la crisi havia acabat i que era hora de "normalitzar" les taxes d’interès. En fer-ho, l’economia ràpidament va caure en una nova recessió que només va ser superada quan els EEUU van entrar en la guerra mundial el 1941. La realitat era que la rendibilitat del capital i la inversió realment no s’havia recuperat i que elevar el cost dels préstecs va fer que l’economia anara marxa enrere.

Però per què la Reserva Federal hauria de fer això si existeix aquest perill? Precisament perquè vol refredar els mercats especulatius d’accions i bons i, el més important, evitar un fort augment dels salaris que podria esprémer els beneficis en relació amb un mercat laboral més controlat.

Si la Reserva Federal es mou a finals d’aquest any, podria començar a exposar quant de capital fictici (com Marx va anomenar els valors i bons d’inversió) s’ha acumulat als EEUU i a d’altres economies, i a veure com s’esfuma.

10/3/2015

Nota

1/ Standard & Poors Financial Services LLC (S & P) és una companyia de serveis financers dels EEUU. És una divisió de McGraw Hill Financial que publica investigacions i anàlisis financeres sobre accions i bons. S & P és coneguda pels seus índexs borsaris com el nord-americà S & P 500, el canadenc S & P / TSX, i l’australià S & P / ASX 200.

https://thenextrecession.wordpress.com/2015/03/10/a-fictitious-boom/


A la mateixa secció:


Cuba de 1959 a 1999 desde una perspectiva histórica. Fernando Martínez Heredia entrevistado.


Breve historia de la revolución rusa


Optimisme banal, una ideologia al servei del capitalisme


La participación del trabajo en la renta nacional


El activismo político de las trabajadoras rusas en 1917: ¿a que tipo de patriarcado se enfrentaban las mujeres?


Elecciones en el Reino Unido: el capital británico en dificultades


Elecciones francesas, algunas reflexiones


Venezuela: Deuda externa y liberación nacional siglo XXI


Exceso de crédito, capital rentista y crisis


“Distribución de la riqueza” y el socialismo vulgar

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com