contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 15 de desembre de 2014 | Manuel
Les conseqüències laborals del TTIP: crònica d’un desastre anunciat

Campanya No al TTIP

Dumping social i competència normativa a la baixa són les primeres conseqüències que es preveuen del que fins ara es coneix de l’Acord de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea (TTIP)

Davant d’aquestes noves rebaixes en els drets laborals, la resposta de les forces polítiques i sindicals ha de ser clara i rotunda per aconseguir sensibilització social i mobilització davant del Tractat.

La setena ronda de negociacions del TTIP (l’Acord de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea) va tenir lloc fa dos mesos i la informació que tenim sobre el futur Tractat segueix sent escassa i profundament esbiaixada. El seu impacte, indubtable, sobre els drets de les i els treballadors de tots dos costats de l’Atlàntic es manté ocult i silenciat.

L’octubre passat, davant la pressió social, la UE va desclassificar el document amb el qual, al juny de 2013, el Consell va donar el mandat a la Comissió perquè comencessin "oficialment" les negociacions amb els EUA; unes negociacions que ja es realitzaven de manera opaca des d’almenys l’any 2005. Amb aquest document es va habilitar a la Comissió per negociar amb els EUA un acord per augmentar el comerç i la inversió entre les dues parts amb tres objectius: l’eliminació de barreres al comerç, aranzelàries i especialment no aranzelàries (normativa aplicable a la producció de béns i serveis); la recerca de la convergència entre els dos sistemes de "regulació" de la producció (és a dir, aproximació de les normes jurídiques estatals que no es puguin eliminar); i l’elaboració de normes comunes per a ser posteriorment compartides a nivell internacional.

En matèria de drets laborals, el document es refereix únicament a l’obligació de les parts d’incloure en l’acord mecanismes per donar suport a la promoció del treball decent i la implementació dels estàndards fonamentals de l’Organització Internacional del Treball, sense major concreció. Més enllà d’aquest document, no és possible trobar una referència concreta sobre els drets laborals en la informació que publica la UE.

La desclassificació d’aquesta escassa informació ha vingut seguida d’una àmplia campanya de promoció i justificació del Tractat per part de les institucions europees. Una sèrie d’informes assenyalen els avantatges i el creixement econòmic que comportaria la signatura de l’acord amb els Estats Units, indicant que la total obertura comercial generaria bilions de benefici en les dues economies. En concret, s’afirma que un 80% dels guanys que implicaria l’acord resultaran de la reducció dels "costos" imposats per la "burocràcia i les regulacions", així com de la liberalització del comerç en serveis i en la contractació pública, evidenciant que el principal objectiu de l’acord no és la reducció d’aranzels sinó la reducció de les normes que regulen drets; entre altres, els laborals.

Aquesta campanya de propaganda està sent qüestionada des de diversos àmbits científics, que assenyalen al seu torn altres preguntes per a la qual els economistes lliurats al TTIP no tenen resposta: ¿qui va a beneficiar-se d’aquesta generació de riqueses? Quin grau d’afectació en el benestar de la població tindran les mesures respecte dels serveis públics? Pot provocar l’TTIP una reducció dels drets laborals?

Centrant-nos en aquesta última qüestió, cal recordar que la signatura d’un tractat de lliure comerç multiplica els supòsits de prestacions transfrontereres de serveis i de mobilitat transnacional d’empreses, posant en contacte de manera habitual diferents ordenaments jurídics laborals i diferents nivells de protecció de drets. Aquesta situació no plantejaria problemes si es donessin dues circumstàncies: d’una banda, que el tractat inclogués estàndards comuns respecte dels drets laborals (salari mínim, jornada màxima, drets col·lectius, etc.); per altra banda, i fins i tot sense donar-se la primera condició, que el tractat inclogués una clàusula d’intangibilitat o no regressivitat que obligués els Estats a mantenir els nivells laborals inalterats. En el cas que no es doni cap de les dues circumstàncies, l’experiència ens diu que, quan entren en contacte ordenaments laborals dispars i es deixa a la lliure elecció del capital el lloc per ubicar l’empresa o el lloc on prestar els serveis, es produeixen dos fenòmens ja habituals en l’àmbit de la UE: el dúmping social i la competència normativa a la baixa.

El dumping social és una estratègia empresarial per abaratir costos socials traslladant la producció a un Estat amb drets laborals més reduïts (normalment salarials). També és possible que les empreses només desplacin als seus treballadors per prestar serveis en un Estat amb estàndards laborals més alts, però mantenint les seves condicions de treball d’origen, situant-se així en una millor posició en matèria de costos socials que les empreses nacionals. D’altra banda, la competència normativa és un fenomen que es produeix quan, en la situació de disparitat normativa abans descrita, els governs pretenen atraure empreses estrangeres a través de la reducció de drets laborals (salaris inferiors o facilitació de l’acomiadament).

Tots aquests fenòmens formen part de la realitat de la UE. És cert que per controlar, mínimament, el dúmping social i fer callar les crítiques respecte del dèficit social de la UE, s’han adoptat diverses mesures d’escàs resultat. No obstant això, el fenomen de la competència normativa s’ha convertit en l’estratègia de les autoritats financeres internacionals, establerta a l’actualitat a través dels mecanismes de governança econòmica de la UE. El resultat és evident i només cal observar l’agreujament de les disparitats en matèria laboral i social en l’àmbit de la UE, amb Grècia, Espanya, Portugal i Irlanda al capdavant de la desocupació, la precarització, de la pobresa i l’exclusió.

A la vista del que s’ha dit, per avaluar l’impacte del TTIP sobre els drets laborals hem de tenir en compte dues premisses: d’una banda, que la integració econòmica en l’àmbit europeu ha tingut conseqüències negatives per a una majoria de les i els treballadors, especialment del sud, fins i tot malgrat que els estats membres de la UE -almenys fins a les últimes ampliaciones- comparteixen tradicions properes pel que fa al reconeixement de drets socials i laborals; d’altra banda, que amb el TTIP es posaran en contacte dos sistemes bàsicament oposats pel que fa al reconeixement i protecció de drets laborals com són la nord-americana i l’europea (o almenys la d’una majoria dels estats de la UE). Una mirada al nombre de ratificacions de convenis de l’OIT ens dóna una idea d’aquesta disparitat: Espanya ha ratificat 133; França, 125; Alemanya, 85; i els Estats Units, 14, entre els quals no apareixen els convenis relatius a la llibertat sindical.

Ante esta situación algunos proponen la vía de forzar la inclusión en el futuro Tratado de cláusulas de no regresividad, de reconocimiento de los estándares laborales, de excepción de las cuestiones laborales del ámbito de actuación del sistema especial de resolución de controversias, etc. Sin embargo, ninguna de estas cláusulas -en el dudoso caso de integrarse- evitaría la futura carrera a la baja de los derechos laborales. La experiencia de la UE así lo ha demostrado. No caben parches en el TTIP, ni en materia laboral ni medio ambiental ni sanitaria. La única posibilidad que tenemos para mantener nuestros derechos es la oposición frontal y rotunda de los pueblos de Europa para demostrar, como ya se hizo frente a aquella falsa “Constitución Europea”, que todo engaño tiene un límite. La realización de campañas, como la de ATTAC, frente al Tratado es ahora una prioridad para sensibilizar a las mayorías sociales y conseguir una movilización sostenida que haga frente al antidemocrático y antisocial TTIP. Una vez más, la respuesta debe venir de las calles y asumirse como caballo de batalla por las fuerzas políticas y sindicales que defienden los derechos de la gente.

13/12/2014

http://revoltaglobal.cat/spip.php?article6249


A la mateixa secció:


Otra vez quieren que olvidemos el origen de este terrorismo


Malos tiempos para el antimilitarismo


Beethoven al G-20 i disturbis a Hamburg


Miles de personas se manifiestan contra el CETA en Madrid


El CETA destruirá puestos de trabajo (diga la Comisión Europea lo que diga)


Siria: El aventurerismo militar de Trump y sus implicaciones


Màxima tensió militar: què pot anar malament aquest dissabte a Corea?


Estados Unidos lanza la “madre de todas las bombas” sobre Afganistán


La Campaña No al TTIP, CETA TiSA convoca movilizaciones para el próximo sábado 21 de enero en más de veinte ciudades


Cuando creías que los acuerdos comerciales no podrían empeorar más, aparece Wall Street

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com