contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 20 de novembre de 2014 | Manuel
Acord Xina - EEUU sobre el clima: Massa poc, massa tard i perillós

Daniel Tanuro

En castellà ací

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’acord entre Xina i els EEUU, a partir del qual els dos països es comprometen a reduir les emissions de gas que provoquen l’efecte hivernacle amb la finalitat de reduir el canvi climàtic.

L’acord s’ha fet públic setmanes després que la Unió Europea presentés els seus propis objectius en relació a la reducció de les emissions de gas1. Amb aquest acord, la probabilitat que la Conferència sobre el Clima que es celebrarà a Paris a finals del 2015 (COP21), que no esdevindrà una repetició (fracàs) de la de Copenhaguen (2009), sinó que s’arribarà a un acord internacional que compleixi tots els requisits, augmenta considerablement.

Ara bé, el contingut dels compromisos assumits pels dos països que més emissions de gasos generen confirma, encara més, la probabilitat de que aquest acord sigui ecològicament insuficient i tecnològicament perillós. I, en conseqüència, socialment injust.

Els compromisos xinesos

Comencem per la Xina. El text fet públic a Pekín per Barak Obama i Xi Jinping indica que Xina començarà a reduir les seves emissions absolutes, com a molt tard, l’any 2030 i que en aquestes dates les fonts energètiques Zero CO2 assoliran el 20% de les seves necessitats.

Per poder valorar aquesta promesa cal tenir en compte que l’any 2013 les fonts energètiques Zero CO2 a la Xina, representaven el 9% del consum primari d’energia i que el XII Pla Quinquennal fixa el 15% per l’any 2020. Per tant, seguint el ritme d’aquestes inversions, guanyar un 5% més en una dècada no serà res de l’altre món. L’any 2012 es van invertir 65 mil milions de dòlars en energies no fòssils.

També cal tenir en compte que les fonts energètiques Zero CO2 no signifiquen energies renovables. L’energia de les grans preses hidràuliques i de les centrals nuclears no és renovable (les preses s’omplen mitjançant l’aigua i les reserves d’urani són limitades). L’any 2014, Xina comptava amb 20 reactors nuclears en explotació i 28 en construcció (dos dels quals EPR). Durant la crisi de Fukushima es va suspendre el programa nuclear, però ja ha estat novament reactivat i la potència instal·lada s’hauria de triplicar d’aquí al 2020.

Finalment, i segons el GIEC, respectar el límit de 2ºC (pel que fa a l’increment de la temperatura), tenint en compte les responsabilitats diferenciades dels diversos grups de països (desenvolupats, emergents, altres) implica que països com Xina augmentin la seva eficiència energètica –és a dir, redueixi les seves emissions relatives del 15 al 30% (en funció del seu grau de desenvolupament). Amb l’objectiu del 20%, Xina es situaria en la part baixa d’aquesta variable.

Els compromisos dels EEUU

Fixem-nos ara en els compromisos dels EEUU. Al final de l’acord, EEUU es compromet a reduir les seves emissions d’aquí l’any 2025 entre un 26 i un 28%, en relació l’any 2005.

Segons les dades de l’Agència Americana de Medi Ambient (EPA), EEUU va emetre l’any 2012 7.254 gigatonelades (Gt) de gasos d’efecte hivernacle. Així doncs, una reducció del 26% per l’any 2025 significaria que les emissions es situarien en 5368 Gt (5223 Gt pel 28%). Per a fer-se una idea del que significa aquesta reducció cal tenir en compte els següents aspectes:

Segons el protocol de Kyoto ( que els EEUU van firmar però mai van ratificar), l’any 2012 s’hauria d’haver reduït les emissions en un 8% en relació l’any 1990. Això significa que les emissions haurien d’haver passat de 6233 Gt (xifra de 1990) a 5734 Gt. Expressat d’una altra manera: Obama es compromet a fer l’any 2025 una mica més del que els EEUU ja haurien d’haver assolit fa dos anys.

Les emissions dels EEUU van augmentar entre 1990 i 2005, disminuint des de llavors una mitja del 1’4% anual. Aquest descens es deu, sobretot a que el carbó ha estat substituït pel gas de lutita en la producció d’electricitat. Així doncs, segons l’acord, les emissions dels EEUU passaran de 6526 Gt l’any 2012 a 5368 l’any 2025... és a dir, una reducció neta de 96 Gt/anual: just un 1’4%. Dit d’una altre manera: d’aquí l’any 2025, Obama no es compromet a res més que mantenir el ritme actual d’emissions mitjançant la catastròfica explotació del gas de lutita/2.

Finalment, i no menys important: segons el GIEC, a fi que existeixi una opció raonable de no sobrepassar els 2ºC en relació a l’augment de la temperatura, respectant el principi de responsabilitats compartides entre grups de països, en relació l’any 1990, les emissions dels països desenvolupats haurien de disminuir al voltant del 25% i el 40% d’aquí al 2020. En el cas dels EEUU, això implicaria unes emissions entre 4665 Gt (-25%) i 3740 Gt (-40%) al 2020. Comparant-ho amb l’acord: 5368 al 2025.

Energia nuclear, gas de lutita, captura i emmagatzematge

Fixem-nos ara en els mitjans que els EEUU i Xina disposen per assolir els seus objectius. El text de l’acord té el mèrit de ser clar: Les dos parts volen continuar reforçant el diàleg polític i la cooperació pràctica, que compren la cooperació en les tecnologies punta sobre el carboni, l’energia nuclear, el gas de lutita i les energies renovables. Això ajudarà a optimitzar el mix energètic dels dos països i a reduir les emissions, entre elles les del carboni.

L’expressió “tecnologies punta sobre el carboni” fa referència al procediment de captura i emmagatzematge geològic del CO2. Ja he insistit en que aquest procediment està convertint-se en LA solució de compromís capitalista (és a dir, coixa) entre la lluita contra l’escalfament global i els interessos de les multinacionals dels combustibles fòssils /3. L’acord entre Xina i els EEUU confirma aquesta apreciació. En efecte, l’acord preveu l’establiment a Xina d’un nou gran projecte d’emmagatzematge de carboni a través d’un consorci públic-privat internacional dirigit pels EEUU i Xina amb l’objectiu d’estudiar de forma intensiva i de dirigir l’emmagatzematge de carboni utilitzant CO2 industrial així com treballar conjuntament sobre el nou projecte pilot de recuperació creixent d’aigua (Enhanced Water Recovery) per produir aigua dolça a través d’injeccions de CO2 en aqüífers profunds i salinitzats.

Dit d’una altra manera: Xina i EEUU, les grans potències en l’emissió de carboni, volen continuar consumint els seus stocks (200-300 anys al ritme de consum actual), emmagatzemant sota terra el CO2 resultant de la combustió.

Aquesta és una de les tècniques de geoenginyeria per aquests doctors Folamour, pels quals el creixement capitalista és una llei natural més ineludible que l’atracció de les masses. Malgrat això, els riscs són diversos, començant pel risc de fuga massiva de CO2 en cas de terratrèmol (que, en ocasions, la pròpia captura podria provocar).

Sembla que res pot frenar l’afany incessant de benefici (capitalista). Els EEUU posen a disposició la tecnologia i Xina ofereix els emplaçaments per a l’emmagatzematge. Serà així com, sota la direcció del Partit Comunista, el taller del món capitalista podrà continuar utilitzant combustibles fòssils per produir a preus baixos les mercaderies que es vendran massivament als mercats occidentals.

A més, la injecció de CO2 en els aqüífers salinitzats permetrà recuperar una aigua que, un cop dessalinitzada, constituirà un preciós recurs explotable i una nova font d’ingressos.

Aquests pirats que dirigeixen el món

Per al sistema, la política de lluita contra el canvi climàtic no es pot concebre més enllà que una nova manera de fer negoci. En cas que sigui possible, per què no realitzar-ho? Tal i com indica l’acord: la comunitat científica ha demostrat clarament que l’activitat humana és responsable del canvi en el sistema climàtic mundial. Al mateix temps, l’evidència econòmica fa cada cop més clar el fet que actualment una acció intel·ligent sobre el clima pot dirigir la innovació, reforçar el creixement econòmic i aportar beneficis. Endavant, doncs, amb els negocis i que no hi hagi lloc per al pessimisme.

L’acord sobre el clima Xina-EEUU evoca la famosa frase de Churchill: too little, too late. Massa poc, massa tard. Per tant, perillós i violentament antisocial. Perquè no podem deixar de dir-ho altre cop: són els pobres qui pagaran (i de fet ja paguen) la factura de l’escalfament global. I ho farà a un preu colossal.

Mobilitzem-nos, mitjançant els sindicats, el moviment feminista i juvenil. Junts, fem recular aquests pirats que dirigeixen el món. Junts, imposem una transició energètica que sigui, al mateix temps, ecològicament eficaç i socialment justa.

Notes:

1/ Veure El engaño del acuerdo europeo sobre el clima

2/ Segons Kevin Anderson, director del Tyndall Center on Climate Change Research, els països desenvolupats haurien de reduir les seues emisions d’immediat en un 11% anual fins l’any 2050.

3/ Veure EL GIEC lanza la voz de alarma


A la mateixa secció:


Cambio Climático. La Tierra arde: sequías, desertificación, hambre, migraciones


Juicio popular al proyecto Castor


Trump denuncia el acuerdo de París sobre el cambio climático: ¿Qué esperabas?


Perdent el tren: el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral.


Iberdrola vol construir un magatzem de residus a la central nuclear amb més incidències de l’Estat


La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.


11 de marzo: sexto aniversario de Fukushima


¿Cuánto ganan las grandes eléctricas en el estado español?


Tractors al carrer


Ecologistes en Acció recolza les mobilitzacions contra els granels del port d’Alacant

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com