contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 17 de novembre de 2014 | Manuel
L’ensenyament i el deute il·legítim al País Valencià.

Vicent Mauri

Aquesta és la xerrada que va donar Vicent Mauri a l’acte de presentació dels Elements d’una auditoria ciutadana de la Generalitat Valenciana que va fer la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute-PV a Alacant el dia 8 de novembre de 2014. Mauri va introduir elements que relacionen la política d’ensenyament al país valencià amb el deute il·legítim de la Generalitat.

Context general i educatiu

En els últims anys hem assistit a la posada en marxa d’unes polítiques neoliberals que, sota l’excusa de la crisi, estan acabant amb els drets socials, individuals i col·lectius, empobrint a les treballadores i als treballadors, també als docents, i augmentat les desigualtats socials amb unes conseqüències demolidores per al conjunt de la població.

Els governs han utilitzat l’argument de la crisi per practicar una política d’austeritat i d’ajustos en tots els àmbits. Una política dictada pels organismes internacionals que pretenen mantenir els beneficis dels capitalistes i de la banca a costa de la majoria de la població.

En el cas espanyol s’ha arribat a modificar la Constitució, de forma ràpida i antidemocràtica, per garantir el pagament del deute. Un deute privat que ara paguem entre tots. Nosaltres pensem que una part d’aquest deute és il·legítim i que hauria de ser auditada per la ciutadania. La política d’austeritat s’ha intensificat des de l’arribada, al novembre de 2012, del PP, Partit Popular, al govern.

A l’estat espanyol s’han convocat tres vagues generals des de 2010 i nombroses vagues i mobilitzacions generals, sectorials i territorials. Podem dir que tots els sectors socials han presentat batalla al govern, unes vegades en lluites sectorials i altres en processos més globals.

Doncs bé, malgrat totes aquestes mobilitzacions no hem aconseguit aturar al govern ni tampoc mobilitzar la gran majoria de la societat per frenar aquestes polítiques.

Però també hem de reconèixer que, durant algun temps, possiblement també ara, la por ha estat instal·lat a la societat i en els centres de treball, també en els centres docents, fet que ha pogut generar una certa resignació i passivitat davant els atacs sistemàtics que hem assenyalat.

A l’ensenyament estem assistint a l’aplicació de les polítiques neoliberals i d’austeritat, amb una política de retallades molt important que suposa un deteriorament de l’ensenyament públic per afavorir la privada, l’avanç en el procés de la mercantilització i un sistema educatiu fortament segregador que estan acabant amb la igualtat d’oportunitats. Les reformes educatives afecten tot el sistema educatiu, des de l’educació infantil fins a la universitat.

Les polítiques globalitzadores que també s’apliquen en altres països d’Europa, tenen el mateix origen i segueixen el mateix camí: una educació al servei dels mercats.

Aquestes polítiques que afecten tant els treballadors i treballadores de l’ensenyament com a les famílies, alumnat i al conjunt de la societat han de ser combatudes, des del nostre punt de vista, per qualsevol organització que defense el dret universal de l’educació i aspire a transformar la societat en què vivim.

La LOMCE, recentment aprovada, és una llei privatitzadora, socialment injusta, recentralitzadora, adoctrinadora, antidemocràtica, pedagògicament retrògrada i desreguladora dels drets del professorat, que determina un professorat sense capacitat d’autonomia, ni participació, ni drets, ni garanties.

Les nostres propostes alternatives a la LOMCE i a la política educativa del govern es fonamenten en la defensa d’una escola basada en la formació d’una ciutadania lliure, crítica, una educació pública, gratuïta i de qualitat, inclusiva i compensadora de desigualtats, coeducadora, laica, que defense les llengües pròpies, democràtica, que millore les condicions laborals del professorat

Per defensar les nostres propostes i per frenar les actuacions de la dreta nacionalista espanyola, hem convocat nombroses mobilitzacions: vagues generals, sectorials, manifestacions, tancaments .... Hem plantat batalla a les pretensions d’establir mecanismes de mercat en l’ensenyament i en la gestió de centres. En part, hem aconseguit evitar-ho durant molt de temps per la gran capacitat de resposta i de lluita del sector de l’ensenyament. Ara bé, les majories absolutes del PP, l’avanç de la ideologia neoliberal, les retallades en educació i la recent aprovació de la LOMCE i el seu desenvolupament han suposat retrocessos evidents. La batalla ideològica i política és fonamental que no l’acabem perdent i, és aquí, on hem de posar tot el nostre esforç per impedir-ho.

Nosaltres considerem que per avançar és fonamental treballar per construir i impulsar, des de la base, un ampli i fort moviment social i educatiu que tinga la ferma voluntat d’aturar les polítiques neoliberals, les retallades, impedir que s’aplique la LOMCE i aconseguir la seva derogació. Una espècie de marea verda valenciana. Aquest moviment ha d’integrar les treballadores i treballadors de l’ensenyament, l’alumnat, les mares i pares i tots aquells sectors socials que estiguen disposats a lluitar per una escola pública per a totes i tots i ha de ser el motor per organitzar unes mobilitzacions sostingudes, contundents, continuades en el temps que facen evident el rebuig a les polítiques antisocials i l’actual sistema i que servesquen per generar un gran moviment social, polític i sindical que siga capaç no només de frenar les polítiques neoliberals i antisocials sinó també d’ocupar el poder per fer realitat la transformació social que defensem.

La situació al País Valencià i les actuacions del governs valencians

Ací, al País Valencià, estem patint quasi 20 anys de governs conservadors. Una de les primeres declaracions del primer conseller popular Fernando Villalonga va ser que calia invertir l’equilibri existent entre l’educació pública i privada. És a dir, convertir l’educació pública en una xarxa subsidiària de la privada. Eixe ha estat el principi de gestió dels governs populars. Quasí vint anys més tard no ho han aconseguit per la perserverància de la comunitat educativa valenciana però sí que han avançat cap eixe objectiu. Quines han estat les seues actuacions concretes per intentar aconseguir-ho?

- Pressupostos. Els pressupostos d’educació han estat un eix clau per l’aplicació de les polítiques neoliberals i mercantilistes. En els darrers anys han perjudicat notablement el sistema educatiu valencià. Les retallades han afectat quasi totes les partides pressupostàries fet que suposa un retrocés d’uns quants anys en l’educació valenciana tornant a paràmetres de la década dels noranta. Posarem alguns exemples:

1. Deute. Abans d’entrar a detallar aspectes pressupostaris d’educació volia assenyalar que en el projecte de Pressupostos de la Generalitat Valenciana 2015 es destinen 5.003 milions d’euros per al pagament del deute. Un 29,1% del total dels pressupostos. Aquestes xifres suposen un augment respecte del 2014 d’un 17,4%. El desglosse és de 958,5 en interessos i de 4.044 per amortització de capital. Per fer-nos una idea a Sanitat es destinen 5.492 milions d’euros i a Educació 4.098 milions d’euros.

2. Ensenyament

- Construccions. En els darrers anys existeix una certa paràlisi absoluta del pla de construccions escolars des del fracàs econòmic de CIEGSA.

- Personal. Una de les partides que més retallades ha sofert en els darrers exercicis pressuportaris ha estat la destinada al capítol de personal. El sistema educatiu disposa de menys personal per l’augment de les ràtios i les hores lectives; la no reposició de les vacants generades per les jubilacions; l’acomiadament del professorat interí… En total n’hi ha unes 5000 persones menys en quatre anys. A més, els seus salaris s’han vist reduïts pel Decret vela o la supressió de la paga extra.

- Despeses de funcionament dels centres. Les partides de despeses de funcionament dels centres tan sols estan servint per mantindre en els nivells mínims tota la xarxa de centres públics de les diferents etapes i nivells. A més, aquestes partides se solen pagar amb demores que deixen els centres sense recursos econòmics per pagar les factures de subministraments bàsics com la llum, l’aigua o el gas.

- Formació del Professorat. Aquesta és altra de les partides que també ha sofert greus retallades, suprimint-se la meitat dels CEFIRES, centres de professorat, per anar cap un model de formació on les empreses privades, incloent-hi les universitats privades i alguns sindicats, tenen un bon camp per fer negoci: cursos d’anglés, màsters…

- Prestacions a les famílies. Les ajudes per la gratuïtat de llibres de text han sofert una gran retallada. Per exemple s’ha passat de 49 milions d’euros en 2011 i 2012 a 14 milions en 2013. Però també han patir retallades les partides destinades a subvencionar les ajudes individuals al transport escolar. A més, els canvis de criteris per pagar les beques de menjadors escolars estan afectant greument a les famílies i a la salut de l’alumnat. Tot açò augmenta les desigualtats socials.

- Concertació. Les partides que han augmentat o que no tenen variació aparent són les línies de subvenció destinades a cobrir els concerts amb les empreses titulars dels centres privats. Des de que governa el PP ha anat augmentat en nombre d’unitats concertades. En 1995 eren 5.177 unitats. En 2011 la xifra arribava a 8.039 unitats. El major augment de la despesa ha estat en els trams d’ensenyament no obligatori de l’educació infantil, el batxillerat o la formació profesional. En aquest capítol es veu com el govern també s’escapa del control parlamentari i públic traspassant diners inicialment consignats per a centres públics a les subvencions de les unitats concertades a través de modificacions pressupostàries al mes d’agost.

L’aplicació de la LOGSE (1990) va ser una oportunitat perquè els consellers d’Educació augmentaren sense complexos el nombre de centres concertats, fins i tot aquells que, situats a urbanitzacions o allunyats de les poblacions, no satisfeien les necessitats reals d’escolarització. Donaré una dada en 1995-96 es destinaven 5.177.000 d’euros a la concertació. Una dècada més tard la xifra era de 7.938.000 euros. Un augment de 2.630.000

Mentrestant, l’Administració no dota a la ciutadania d’una oferta de qualitat als centres públics i incompleix, si més no, dos preceptes legislatius:

• La necessitat establida per llei que hi haja programació de la xarxa de centres que presten el servei públic de l’educació.

• La garantia de l’existència de places publiques suficients que puguen atendre les necessitats d’escolarització.

I açò, ho fa mentre en algunes localitats se supremeixen unitats publiques mentre s’incorporen o mantenen concerts educatius, conculcant l’interés general, provocant despeses pressupostàries innecessàries, i tot mentre es retallen les inversions o despeses als centres públics. A açò cal afegir que la Generalitat Valenciana ha paralitzat l’oferta inicial de construcció de nous centres i ha mantingut en situació precària a un bon grapat per afavorir els interessos privats i desviar la matrícula cap la privada per modificar l’equilibri entre pública i privada com va dir el primer conseller d’Educació del PP.

- Participació. El foment de la participació social pràcticament ha desaparegut dels pressupostos. Les ajudes a Confederació AMPEs, sindicats o associacions estudiantils han quedat en nivells testimonials o han desaparegut. I el Consell Escolar Valencià que és el màxim òrgan de participació social ha deixat de tindre la funció representativa, assessora i, sobre tot fiscalitzadora, de les polítiques educatives del govern valencià, i de ser el réflex de la pluralitat de la comunitat educativa per convertir-se en un òrgan depenent i fagocitat totalment pel govern valencià.

- També n’hi ha hagut reduccions en nombroses partides com les destinades a: gabinets psicopedagògics municipals, conservatoris de música o escoles de música municipals, foment del valencià… que servien per les prestacions socials i per l’exercici dels nostres drets i serveis essencials.

- Centres CIS. Els Centres d’Iniciativa Social (CIS), amb els quals s’abandona la iniciativa pública a l’hora de dotar d’infraestructures escolars. El govern assumeix, però, el cost de finançar els nous centres privats amb concerts educatius, i els ajuntaments el compromís de proveir-los de sòl gratuït. La LOMQE preveu la possibilitat de cedir sòl públic a tot l’estat.

- Districte únic. Una vella demanda de la patronal de la privada. Elimina els entrebancs que trobaven algunes famílies per a matricular-se en centres privats allunyats del domicili familiar. Els centres podran seleccionar millor el seu alumnat sense l’obligació d’atendre les famílies de la zona on estan situats. Afavoreix, per exemple, els qui tenen recursos per a pagar el transport en detriment de la resta, i contribueix a crear centres gueto i centres elitistes, un dels objectius de la LOMQE

- Retallada unitats escolars. L’augment de les ràtios i la posada en marxa del districte únic han suposat una reducció important de les unitats de la xarxa pública, especialment unitats en valencià. Segons les nostres dades s’han perdut uns 200 llocs de treball d’infantil i primària en aquest curs per aquest motiu. Aquests retallades es van intensificar a partir del curs 2010-11 i s’apliquen quan la Conselleria considera que “sobren” llocs de treball en una localitat sense importar-li ni distribució geográfica ni continuïtat de l’alumnat ni res de res i ho fa, com no podria ser d’altra manera, a la pública.

- Salaris. Com hem dit, els salaris del personal docent ha patit una forta retallada des de 2010. Fins aquell any s’havia aconseguit millores salarials que ens havien situat en una posició igual o per damunt de la mitjana de la UE21. Ara bé, les retallades salarials han fet que tornem a nivells de fa uns quants anys i ens allunyem de la mitjana dels països del nostre entorn.

- CIEGSA. En el primer any de govern (juliol de 1995) des de la Conselleria de Cultura i Educació es van paralitzar tots els projectes que en aquell moment estaven iniciats, fins i tot els que tenien la redacció del projecte bàsic de construcció acabat. Així es va produir una aturada en tots els projectes previstos i només es van executar els que ja estaven en marxa, dilatant-se en alguns casos la finalització de les obres per a apuntar-se la inauguració dels nous centres com a seves.

A partir d’aquest moment va començar l’enginyeria administrativa. Primer va ser l’invent dels convenis amb els ajuntaments perquè aquests col·laboressen en la construcció dels centres escolars necessaris en els seus municipis, amb una fórmula de pagament diferit, és a dir primer el municipi assumeix la construcció i després la Generalitat Valenciana paga. Com que no van ser molts els ajuntaments que es van sumar a l’invent, es va posar en marxa una nova idea. Conveni de col·laboració amb l’Institut Valencià de la Vivenda (IVVSA) amb el mateix objectiu, que fos una altra institució la responsable de les obligacions de construcció dels centres.
Paral·lelament en els pressupostos anuals de la Generalitat Valenciana es consignaven any rere any unes xifres milionàries en el capítol d’inversions que d’haver-se executat eficaçment hagueren resolt, en el seu moment, el problema de les construccions escolars però no va ser així.

Amb tots aquests enginys administratiu-financers el Mapa Escolar no avançava i arriba l’invent final, CIEGSA, la firma encarregada d’organitzar, contractar i gestionar el procés de construcció i l’adequació dels centres educatius dependents de l’administració autonòmica. La privatització del servei públic de construccions per arribar a realitzar el Mapa Escolar l’any 2003 cosa que no va succeir. Aquesta empresa no ha afegit res de nou als procediments anteriors utilitzats per la Conselleria de Cultura i Educació, part dels seus treballadors ja ho eren, els seus locals estan en el mateix recinte de l’avinguda de Campanar i el seu pressupost és la gran incògnita. Com que és una empresa privada els seus comptes també ho són i apareixen opaques al control fins i tot de les Corts Valencianes.

Tampoc va quedar demostrat que amb aquest enginyós sistema de privatitzar la gestió de les construccions escolars s’avance o s’estalvien diners. Els passos per a la construcció d’un col·legi o d’un institut van ser els mateixos, depenen per al seu inici de la cessió de sòl per part dels ajuntaments i les fases en la redacció dels projectes continuen igual. A més, ha quedat demostrat que el sistema és més car que l’anterior com es pot apreciar, com es va poder comprovar amb les dades oficials dels costos de construcció facilitades per la Conselleria de Cultura i Educació en els llistats de previsió de les construccions educatives i el cost anunciat en les subhastes de CIEGSA.

Però a més, i això era amb el que volia acabar, en tancar l’exercici 2009, el deute a curt i llarg termini de CIEGSA superava els 2.045 milions d’euros, segons la Sindicatura de Comptes. Mentre la Generalitat Valenciana només reconeixia un deute de 1.039 milions d’euros. Existint un deute "fantasma" de més de mil milions. Un deute que en gener de 2012 arribava als 2.500 milions d’euros. Un deute que estem pagant nosaltres i que pagaran els nostres fills i filles.

A més, en 16 actuacions inspeccionades en 2009 (set instituts i nou col·legis) CIEGSA va assumir 18 milions en increments produïts respecte del cost inicial de les obres. Aquest fet suposava, en alguns casos sobrecostos de fins al 50-60%. Per exemple el CP Paternina de Calp tenia un import en el contracte de 3,6 milions arribant als 6 milions. Aquestes escoles costaven molt més que a altres Indrets de l’estat espanyol no per la qualitat de la construcció sinó per sobrecostos injustificats i mai no explicats. A més, també s’hauria d’investigar l’incendi "casual i fortuit" a les naus de CIEGSA, així com un robatori posterior a els despatxos, en els èpoques electorals en les que van treballar Gürtel i "El Bigotes". CIEGSA era una empresa que s’escapava del control públic, amb directius que contractaven a dit i que té un gran paral·lelisme con casos com EMARSA, la visita del Papa, el cas Gürtel ...

Com es pot veure CIEGSA n’és un exemple evident de les polítiques del PP quant als malbarataments, sobrecostos injustificats, déficits i comptes ocults que mai eixiran a la llum pública sinó es fa una Auditoria Ciutadana del Deute i deixem de pagar un deute il·legítim que han generat uns governs als quals li podeu afegir molts qualificatius.

8/11/2014

Vicent Mauri és portaveu d’Intersindical Valenciana


Ciegsa: la caída de un coloso

Ciegsa se hizo como una consejería paralela, opaca y sin transparencia, para que ni los funcionarios ni la oposición ni los ciudadanos supiéramos exactamente qué estaba pasando

Ana Noguera

Ciegsa, (al igual que Terra Mítica, Ciudad de la Luz, aeropuerto de Castellón, Palau de les Arts, Ciudad de las Lenguas, RTVV, Ágora y el largo etcétera de excentricidades, despilfarros, sobrecostes injustificados, déficits y cuentas ocultas que nunca saldrán completamente a la luz), es el ejemplo de una época dorada de mentiras y falsedades, donde los mandatarios del PP valenciano, encabezados por Zaplana y Camps, engañaron conscientemente a los ciudadanos, realizando una política basada en la emotividad y los recursos psicológicos facilones, mientras que, por detrás, la arquitectura financiera se movía en entramados para dilapidar el dinero público. Tiene aquí el ejemplo Cristóbal Montoro: ¿pagarán con su patrimonio personal la malísima gestión que se ha hecho al frente de estas barbaridades?

Cuando veo ahora cómo cae el coloso de Ciegsa, arrastrando unas deudas de 2.500 millones de euros que nosotros y nuestros hijos deberemos pagar, no siento satisfacción, sino la tristeza de no haber podido detener antes la sangría. ¡Cuántas veces exigí el cierre de esta empresa porque era la única manera de no seguir creciendo en deudas!

Hay que hacer memoria de algunas denuncias que, apasionadamente pero cargada de razón, documentos y números, estuve realizando durante varios años: los colegios que construía Ciegsa costaban más de dos veces que en el resto de España, no porque fueran mejores, sino porque los sobrecostes injustificados ascendían continuamente; las denuncias del Síndic de Comptes se realizaban todos los años, indicando que se vulneraba la Ley de Contratos del Estado, y que resultaba imposible conocer algo tan sencillo como cuánto cuesta un colegio; cuando el Grupo Socialista consiguió presentar una denuncia formalizada al Síndic, así como solicitar una comisión de investigación en busca de la documentación, se produjo un “casual y fortuito” incendio en las naves de Ciegsa, así como un robo posterior en los despachos; en las épocas electorales en las que trabajaron Gürtel y “El Bigotes, Ciegsa aumentó sus gastos de publicidad hasta casi 2 millones de euros cada ejercicio; en los últimos años, Ciegsa gastaba anualmente unos 100 millones de euros pagando intereses de la deuda contraída, lo que equivalía a construir 20 centros educativos, gastando más en intereses que lo invertido anualmente en colegios, mientras los barracones no paraban de crecer.

Si al final comparamos los números, no solamente estamos hablando de mala gestión: el mapa escolar tenía un coste de unos 1.000 millones de euros; es cierto que luego se añadieron otros proyectos, pero aún quedan centros de aquella planificación que no se han realizado. En cambio, la deuda es de 2.500 millones de euros: ¿de qué y por qué? Por mucho colegio hecho y reformado, no salen los números.

A título personal, sigo denunciando que Ciegsa se hizo como una consejería paralela, opaca y sin transparencia, para que ni los funcionarios ni la oposición ni los ciudadanos supiéramos exactamente qué estaba pasando allí dentro, contratando personal afín y a dedo, con gerentes al frente puestos por su lealtad y amistad y no por su profesionalidad, para realizar expedientes que nunca pasarían el filtro de la Administración pública. Al igual que está ocurriendo en Emarsa, en la visita del Papa, en el caso Undargarin, en el Gürtel, debe salir al descubierto lo que hay oculto en Ciegsa. Es necesario tirar de la manta para que salgan a la luz los sapos y culebras que allí han ido creciendo. No hablamos solo de una gestión irregular, sigo manteniendo que tampoco ha sido una gestión honesta. ¡A los hechos y los números me remito!

El País (26/1/2012)

+ Info:

País Valencià: La Generalitat detecta sobrecostes de mil millones en construir colegios. 10/12/2015

Zaplana, Camps, Fabra i Puig, citats en la comissió de les Corts sobre Ciegsa. 31/10/2016


A la mateixa secció:


“No nos educan, nos normalizan, nos reducen, nos apagan”, Andrea Martínez, alumna de Bachillerato


STEPV i Escola Valenciana valoren positivament que la majoria dels centres opte pels nivells avançats dels programes del Decret de Plurilingüisme.


Per un gir en educació, 9-M Vaga en l’ensenyament


València: PSPV, Compromís y València en Comú aprueban cesión de suelo público a la privada Universidad Europea


Per què els bancs i caixes tenen tant interès en l’educació?


STEPV demana a la Conselleria que no aplique les revàlides


Un Decret de Plurilingüisme que no elimina l’exempció al valencià


Así montó Esperanza Aguirre su guerra sucia contra la Marea Verde


STEPV: El Decret de Plurilingüisme no garanteix l’extensió de l’ensenyament en valencià.


Catalunya: Què està passant a l’educació? Nou curs i vells problemes

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com