contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 4 d’octubre de 2014 | Manuel
Deute, reducció del deute i depressió

Michael Roberts

La setmana passada la revista The Economist va reiterar la seua opinió de que el creixement mundial s’ha desaccelerat. Aquesta no seria una revelació per als lectors del meu blog, ja que he estat argumentant que l’economia capitalista mundial no ha aconseguit tornar a la tendència anterior de taxes de creixement des de la fi de la Gran Recessió al 2009. I aquesta és una confirmació de que el món es troba en una depressió.

Què és una depressió i en què es diferencia d’una recessió "normal"? Pensem en això en forma d’esquemes. Una recessió i la recuperació subsegüent poden tenir una forma de V, com va ocorrer en 1974-5, o pot tenir una forma d’U, o fins i tot una forma de W com en la recessió "de doble caiguda" de 1980-2. Però una depressió se sembla més a un signe d’arrel quadrada, que s’inicia amb una tendència de taxes de creixement, es cau en la depressió profunda inicial, després fa el que en un principi sembla una recuperació en forma de V, però que després s’estabilitza en una línia que és per sota de la línia de la tendència anterior. En una depressió, la tendència de creixement anterior a la crisi mai es restaura durant un període de fins 10-15 o fins i tot 20 anys.

Figura 1. Recesions i depressions: una visió esquemàtica. Trend growth: tendència de creiximent; doble dipp recession: recesió de doble caiguda.

Depressió

En el seu article, The Economist va destacar la significativa desacceleració del creixement del comerç mundial. Aquest és un punt que he senyalat abans, el fet de que el comerç mundial s’ha reduït fins al punt en què el creixement del comerç és més lent que el creixement del PIB mundial - una situació que fa que les economies amb una feble demanda interna no es poden compensar amb la venda de més productes en els mercats mundials.

The Economist afegeix que l’Organització Mundial del Comerç ja ha retallat el seu pronòstic d’enguany per al creixement del comerç del 4,6% al 3,1% i per al 2015 del 5,3% al 4%. I això és optimista ja que el creixement del comerç real en el primer semestre de l’any va ser només de 1,8, menys que al 2012 (2,3%) i 2013 (2,2%). Els economistes de Citibank, el gran banc americà, ara calculen que el creixement del PIB mundial real serà només de 2,8% aquest any arribant a 3,3% el 2015, molt per sota de la tendència, una desacceleració liderada per les anomenades economies emergents.

I un nou informe adverteix que aquesta desacceleració, juntament amb la incapacitat de reduir l’excés de deute, tant públic com privat, construït en les economies principals, amenaça de provocar una nova recessió en l’economia mundial. Aquest és l’anomenat 16é informe anual de Ginebra, encarregat pel Centre Internacional d’Estudis Monetaris i Bancaris i escrit per un grup d’economistes d’alt nivell que inclou tres ex banquers centrals d’alt nivell.

Naturalment, com banquers, els autors de l’informe estan preocupats pel nivell del deute i la falta de "despalanquejament"/1, mentre que l’economia global lluita per recuperar-se. L’informe adverteix d’una "combinació tòxica d’un deute golbal alt i en augment i una desacceleració del PIB nominal, impulsada per la desacceleració del creixement real i per la caiguda de la inflació".

Segons l’informe de Ginebra, la càrrega total del deute mundial, privat i públic, es va elevar del 160% de la renda nacional el 2001 a gairebé el 200% al 2009, a la part més profunda de la Gran Recessió. Però la crisi no va produir cap despalanquejament i el deute total es va incrementar fins al 215% el 2013. L’informe va dir que "contràriament a creences molt esteses, el món encara no ha començat a despalanquejar i el deute global com a percentatge del PIB segueix creixent, trencant un nou rècord".

Figura 2. Deute global com percentatge del PIB, 2001-13

Deute

El deute no va caure en les economies capitalistes desenvolupades degut a que els bancs van ser rescatats per masses enormes de finançament del sector públic mitjançant l’endeutament públic. Així, mentre que el deute del sector financer es ’va amortitzar’, va ser substituït pel deute del sector públic a fi que els bancs no tingueren pèrdues. Però, en el període de "recuperació" des de l’any 2009, l’acumulació del deute ha estat més gran en les economies emergents. Les economies capitalistes avançades tenien nivells de deute (excloent el sector bancari) d’al voltant el 260% del PIB el 2009, mentre que les economies emergents van tenir ràtios que van ser la mitat d’aquests, però que actualment estan en augment (principalment a la Xina).

Figura 3. Dinàmica del deute per a una selecció de les economies avançades i emergents Nota: MD = mercats desenvolupats, la MUE = Eurozona; ME = Mercats Emergents, GDP = PIB

Excloent el sector públic, només els EUA i el Regne Unit han vist una reducció en el deute del sector privat, principalment el deute de les llars i de les famílies que van deixar de pagar les seues hipoteques o que van disminuir la quantitat d’aquest pagament. Però el deute de les empreses s’ha mantingut alt i amb nivells de creixement del PIB real lamentables, i si les taxes d’interès començaren a augmentar de manera significativa, a continuació, el sector empresarial podria trobar-se en problemes.

Això és el que va passar el 1937 durant la Gran Depressió, quan la Reserva Federal va decidir que podia augmentar amb seguretat les taxes d’interès de nou i el govern podria parar el dèficit pressupostari en funció de la recuparació l’economia nord-americana. Aquesta hipótesi va resultar molt equivocada (veure el meu post).

Previsions del PIB

L’optimisme continuat sobre un "retorn a la normalitat" s’ha vist disconfirmat una vegada rere altra des del 2008. Una altra gràfica en l’informe de Ginebra mostra la desacceleració de les previsions de creixement per a les economies avançades i emergents, com es recull en la reducció progressiva de les projeccions de producció en els diferents informes anuals del FMI, Perspectives de l’Economia Mundial (World Economic Outlook), des del 2008. Actualment, el creixement global està allunyat de les tendències, i molt per sota del que s’esperava al 2008 que estiguera, i en cada any des d’aleshores.

Figura 4. Disminució de les previsions de creiximent global

Darrere del fracàs de l’economia mundial per a tornar sobre el seus pasos es troba el fracàs per a restaurar la rendibilitat del capital en gairebé totes les economies des del pic de 2006, i, sens dubte, des del pic de 1997. A més, atès que la càrrega del deute sobre el capital roman tan alt, no és d’estranyar que les empreses més petites no estiguen disposades a invertir en nova tecnologia de manera significativa, mentre que les empreses més grans prefereixen tenir efectiu, comprar les seves pròpies accions o donar majors dividends als seus accionistes en lloc d’expandir la capacitat productiva.

La ironia és que si les empreses comencen a ampliar la seua capacitat, disminuiran encara més la baixa rendibilitat, i així establiran les bases d’una nova recessió que es dispararà davant de qualsevol augment significatiu en el cost dels préstecs. Això és el que l’anàlisi del deute de l’informe de Ginebra ens està dient. I ells estan preocupats.

30/9/2014

Publicat amb el títol de "Debt, deleveraging and depression"

Traducció anticapitalistes.net

Nota de traducció:

1. Deleveraging ha estat traduït per despalanquejament (financer) i també va ser traduït com "reducció del deute".

+ Info:

Debt matters. Michael Roberts

Monsters, delusions of debt and the crisis. Michael Roberts

How Does Government Debt Affect Corporate Financial and
Investment Policies?
John R. Graham, Mark T. Leary, Michael R. Roberts

"Draghi contra el estancamiento”. Michael Roberts


A la mateixa secció:


¿Está ganando impulso la economía mundial?


Las jornadas de mayo de 1937 en Barcelona. La posición de la izquierda del POUM.


La relevancia contemporánea de Marx


Keynes, la civilización y el largo plazo


Reseña de “Rentabilidad, inversión y crisis”, de José Tapia


Las memorias de un marxista errático


La falacia de reducir la persona a nada más que biología. Entrevista a Steven Rose


Reducción del tiempo de trabajo y desempleo: un escenario europeo


Elecciones, tradición socialista y una pregunta-problema


La revuelta de Berkeley (1964-65)

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com