contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 12 de setembre de 2014 | Manuel
11 de setembre: la Consulta és irrenunciable! Volem decidir sobre tot!

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

A la històrica Via Catalana de l’any passat, que va recòrrer 400 quilòmetres de nord a sud del país i tornà a deixar que una cada vegada més àmplia majoria de la població reclama de forma clara la
independència de Catalunya i la ruptura del règim nascut el 1978. La Via Catalana d’engany ha de tornar a ser un èxit de mobilització que forci al govern català a celebrar la consulta el dia 9 de novembres i enviar un missatge de fermesa front al govern del PP i els defensors del Règim. Aquesta Diada ha de ser la continuació d’un procés que culmini en la celebració innegociable de la consulta i la constitució d’una República Catalana que, des de la seva pròpia sobirania, decideixi quins vincles vol tenir amb la resta de pobles d’Europa i del món.

Si bé CiU continua capficada en surfejar el procés sobiranista accelerat en els darrers tres anys, el seu desgast polític s’accelera i capitalitza cada cop menys el malestar nacional per esmorteir el desgast sofert per les retallades i desactivar el conflicte social.

En aquest context és necessari seguir treballant per vincular la reivindicació nacional per a una República pròpia a la lluita pels drets socials i per una sortida a la crisi capitalista favorable als interessos de la majoria dels i les ciutadanes. És per això que des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, en el marc de la mobillització general a la Via Catalana, fem una crida especial a participar en la concentració davant el Deutsche Bank i l’obelisc “El Llapis” que el Procés Constituent ha convocat per denunciar la dictadura dels mercats i les finances, per mostrar el rebuig als atacs contra les llibertats i drets exercits durant la dictadura franquista i mal maquillats per la Transició i per visibilitzar la necessitat de dotar de contingut social i democràtic a la construcció d’un nou país. Serà també un símbol del rebuig a la corrupta hipocresia que ha caracteritzat les elits catalanes en les darreres dècades i un recordatori que els lladres, aquells que ens imposen retallades socials mentre s’embutxaquen diners i recursos públics, són a fora però també són a casa.

Si no deixem clar que volem una República Catalana al servei de les majories socials seran els sectors empresarials i conservadors i les elits polítiques els que es beneficiaran del procés sobiranista i seguiran utilitzant la lluita nacional per generar falsos consensos, justificar les seves polítiques injustes i desactivar la protesta social. També és important no fer-se il·lusions amb què l’Europa del Capital porti la llibertat al poble de Catalunya. La troica no dóna llibertat als pobles, els hi pren, imposant plans d’ajust estructural i retallades. La independència en mans de l’Europa del capital, Merkel, de la seva banca i de la troica es pot convertir en una sobirania sense contingut o, fins i tot pitjor, amb continguts i polítiques profundament neoliberals. El cas de Grècia n’és l’exemple més flagrant.

Tenim un doble repte. D’una banda, treballar de forma unitària per garantir que la Consulta sigui una realitat, evitar pactes de passadissos entre els governs català i espanyol i seguir avançant cap a una República Catalana. En cas que el Tribunal Constitucional prohibeixi la Consulta serà necessari desoberi la prohibició i no plegar-se davant d’un Tribunal sense cap legitimitat. De l’altra banda, tenim el repte d’aprofitar el potencial democràtic que obre la independència per a poder anar més enllà i obrir un procés en el què el poble de Catalunya pugui decidir sobre tot allò que ens afecta i sobre quin model de societat volem. Però això només serà possible amb una societat mobilitzada i auto-organitzada.

En aquest sentit, res no és més important que després de garantir que la Via Catalana de l’11 de setembre sigui un èxit i estigui dotada de contingut social i democràtic, preparar una tardor ben calenta contra les retallades, el desmantellament dels serveis públics i els intents de fer-nos pagar a totes una crisi que no hem creat nosaltres, sinó els poders econòmics. És necessari reactivar la lluita contra les polítiques d’austeritat i privatitzacions, i mobilitzar-se per no pagar un deute il.legítim que no és nostre, sinó dels banquers i les elits financeres.

La plena sobirania de Catalunya s’ha de coordinar també amb la lluita per a ensorrar al conjunt de l’Estat espanyol al règim centralista, monàrquic i espanyolista nascut durant la Transició postfranquista. Per això és necessari, des de Catalunya, establir aliances amb l’esquerra d’àmbit estatal que té la responsabilitat de treballar des del “centre” de l’Estat per combatre l’espanyolisme i el centralisme i defensar el dret a l’autodeterminació i a la independència del poble català, basc i gallec. Així ho fan els nostres companys/es d’Izquierda Anticapitalista. I, al mateix, temps, cal forjar acords amb els moviments socials, populars i polítics alternatius de les altres nacions sense Estat que avui estan a l’Estat espanyol, com el País Basc o Galícia, per a coordinar la lluita per a trencar i desbordar l’actual Règim i obrir a Rajoy varis fronts simultanis que no permetin marxa enrere.

Des de l’esquerra anticapitalista i els moviments socials socials transformadors ens enfrontem al repte de saber dibuixar els contorns d’un model de societat diferent del què dibuixa la dreta espanyola i catalana o l’independentisme sense contingut social. Una Catalunya on els interessos de la majoria de la població prevalguin sobre els de la minoria financera i empresarial privilegiada, així com de la decadent i corrupta vella classe política, amb un model de producció, distribució i consum respectuós amb el medi ambient, on cap persona sigui discriminada en virtut del seu gènere, opció sexual, ètnia, religió o procedència. Treballar per a la República catalana i oposar-se a la crisi capitalista han de ser dos combats complementaris en una tardor on la mobilització contra el poder financer ha de posar contra les cordes a aquells/es que estan utilitzant la crisi per a redissenyar la nostra societat en un sentit cada cop més desigualitari.

11/9/2014

http://revoltaglobal.cat/spip.php?article6133


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com