contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 7 d’agost de 2014 | Manuel
3 anys i 4 mesos des del inici de la catàstrofe de Fukushima: Crònica del gener al juliol del 2014.

sirenovablesnuclearno.org

Han transcorregut 3 anys i 4 mesos des del inici de la catàstrofe de Fukushima. En aquest temps han passat moltes coses: els japonesos van dir NO al govern del PDJ (Partit Democràtic de Japó), que va fracassar en aplicar un pla d’evacuació, va amagar la fusió de nucli de tres reactors durant 2 mesos, va apujar el llindar de radiació amb el que conviu la població fins a 20 vegades més que els nivells acceptats internacionalment, va mentir declarant que els reactors estaven en parada freda i que l’accident havia finalitzat en acabar el 2011, i va reobrir 2 reactors de la Central d’Oi, ignorant la gran protesta sense precedent amb l’excusa que el Japó no podia passar l’estiu sense l’energia nuclear.

http://www.transicionestructural.net/the-big-picture/la-reaccion-nuclear-en-fukushima-continua-ocho-meses-despues-el-pais/35/?wap2

Però és ara quan es comencen a veure les conseqüències de la política del vell PLD (Partit Liberal Democràtic), que va aprofitar els fracassos del jove PDJ i va obtenir una victòria electoral al 2012, amb el menor índex de participació de la història moderna del Japó; davant de tot, el nou Primer Ministre, Sinzo Abe, va admetre que “l’accident” continuava, donant tota la culpa al govern anterior i, astutament, tot seguit va renovar els organismes de control i direcció nuclear de l’estat, per renovar la confiança en ells, aplicant una política totalment contrària al que proclama el nom del partit: “Liberal Democràtic”.

Al setembre de 2013, Japó van guanyar la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics del 2020, Sinzo Abe va declarar davant la Conferència de països candidats que “La situació (de Fukushima) està sota control”. Des d’aleshores “Under Control” (sota control), s’ha convertit en un acudit, com que la paraula anglesa “under” sona fonèticament com un “anda” escèptic, ha esdevingut una frase semblant a: “Apa! Control”.

Una part de la societat japonesa es riu de les paraules de l’Abe, però n’hi ha una altra que se les creu, que diu que sí, que és veritat que la situació està sota control, però no referint-se al tema nuclear, sinó a la dels mitjans d’informació que estan perfectament controlats. Així ho demostra la aprovació de la Llei de Secrets Oficials, al desembre del 2013. Una llei que encara no s’està aplicant per les crítiques rebudes, però la influència de la qual ja es detecta en moltes situacions, com es va veure primer, en el cas de l’aprovació del document de política energètica bàsica.

A l’abril d’aquest any, el Consell de Ministres va aprovar un document de política energètica bàsica que defineix l’energia nuclear com a “font important de la càrrega base de l’electricitat del país”, posant de manifest el caràcter decididament pro-nuclear de l’administració del PDL. Ara bé, després de presentar públicament l’esborrany del document energètic, també al desembre de 2013, el govern del PDL va obrir un període d’un mes de recollida de comentaris públics, en el que es van recollir unes 19.000 opinions. Es tractava de donar-li un caire participatiu al procés de redacció.

El que va resultar sorprenent és que el govern va negar-se a publicar els resultats de les 19.000 opinions rebudes. Va ser necessari que el Asahi Shibun (Diari Asahi) presentés una demanda per a que, al febrer de 2014, el govern acceptés publicar una mostra seleccionada de 2.019 opinions (un 10,6% del total), amb el que es va descobrir que el 95,2% d’elles s’oposaven a la generació elèctrica amb energia nuclear. Cosa que el govern va ignorar totalment en el redactat del citat document energètic. Va ser el primer indicador important de que el govern intentava mantenir una aparença d’escoltar la societat, malgrat que no està interessat en el que la societat li pugui dir.

http://digital.asahi.com/articles/ASG5V5TW3G5VUEHF00N.html?iref=comkiji_txt_end_s_kjid_ASG5V5TW3G5VUEHF00N

Un altre cas important relacionat amb la informació és el de la detecció precoç de càncer de tiroides en adolescents i joves. Els pares i les mares dels nois i noies als que fan l’anàlisi, tan sols reben un paper amb una classificació de resultats en una escala de tres graus: A1, que significa que no s’ha trobat res; A2, que significa que té quistos menors de 20mm; i B, que indica que els quistos són majors de 20mm. Aquesta escala indica l’ordre de l’actuació a seguir.

No hi ha cap indicació detallada de l’estat general de salut, ni cap precisió més. Si les famílies volen detalls del que està passant a l’organisme del seu fill o la seva filla han de seguir un protocol informatiu molt complicat i dilatat en el temps.

http://www.youtube.com/watch?v=ZD9yGONdEUY

L’ombra del poder de la llei de Secrets Oficials també es projecta cap al passat immediat. El diari Asahi Shinbun no només va revelar el resultat dels Comentaris Públics sobre la política estratègica del govern, sinó que també va aconseguir més de 400 pàgines d’un informe confidencial amb una entrevista oficial feta a Masao Yoshida.

Masao Yoshida, mort el 4 de juliol de 2013, als 58 anys, de càncer d’esòfag, va ser el director de la Central Fukushima Daiichi quan va succeir el terratrèmol i el tsunami. Va dirigir els treballs de contenció fins que al desembre de 2011 es va haver de retirar per la malaltia. Lògicament, ni el govern ni la companyia TEPCO no admeten que la malaltia que el va portar a la mort fos causada per l’exposició a radiació, sinó que donen la culpa al gran estrès que el provocava la seva responsabilitat.

L’entrevista es va dur a terme entre juliol i novembre de 2011, durant més de 29 hores, per la Comissió Investigadora del govern. El que s’ha descobert fins ara és important perquè canvia molts detalls del que s’ha publicat sobre l’actuació en aquelles dates claus.

Per començar es va saber que els famosos 50 herois de Fukushima no van ser 50, sinó 69 treballadors, que es va quedar a la Central el 15 de març. Yoshida estava preocupat pels informes que indicaven que una explosió d’hidrogen a la Unitat 2 podia haver trencat la contenció del reactor, el que obria la possibilitat d’un alliberament incontrolat de alta radiació. Yoshida va instar als treballadors a desplaçar-se temporalment a les parts internes i més distants del reactor de la Central, fins que la situació a la Unitat 2 es va clarificar. Uns 650 dels 720 treballadors que eren a la Central, incloent alguns gerents, van pujar als autocars o van marxar en els seus cotxes a la Central Fukushima Daini, l’altra planta nuclear, distant uns 10 quilòmetres, deixant només 69 persones a la planta que estava sense control.

http://www.worldbulletin.net/news/137200/japan-fukushima-workers-briefly-abandoned-nuclear-plant

Mentre que la llegenda dels 50 herois de Fukushima circulava per tot el món, al Japó no se’n parlava tant d’ells. TEPCO no va desvelar qui eren. A l’octubre del 2011, el govern espanyol va concedir el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia als herois de Fukushima, però cap dels herois es va presentar a la cerimònia, els qui van venir a rebre-ho en el seu lloc van ser els comandants dels cossos policials, dels bombers, i els militars de les Forces d’autodefensa, l’exèrcit japonès. Qui van ser realment les 69 persones que van fer la perillosa feina

La primera persona que va demanar la publicació completa de l’entrevista va ser l’anterior Primer Ministre, Naoto Kan, a ell es van afegir 1.324 víctimes, 42 accionistes de TEPCO, i altres querellants que es pronunciaven contra la reobertura d’altres centrals. Però el Secretari del Gabinet, Yoshihide Suga, va decidir que l’entrevista es mantindria com a secret del Gabinet, i fins i tot els membres del mateix PDL tenen vetat l’accés a l’informe. Ni tan sols el president de l’ARN, Autoritat Reguladora Nuclear, Shun’ichi Tanaka, ha pogut llegir-lo. En conjunt, el govern no admet res, ni es manifesta sobre el que va desvelar l’Asahi Shinbun.

http://www.japantimes.co.jp/news/2014/05/20/national/government-silent-report-fukushima-1-workers-fled-crisis/#.U4i1NBxvbdw

El motiu pel qual l’ex-primer ministre, Naoto Kan, té interès en la publicació d’aquest informe és perquè l’informe pot clarificar els rumors que van causar la seva dimissió. Durant els últims dies del seu mandat, els mitjans de comunicació i els internautes el criticaven durament amb l’acusació de que ell era qui va ordenar aturar l’abocament de l’aigua de mar als reactors esquerdats, i va molestar als gerents de TEPCO “innecessàriament” quan es va assabentar que la companyia retirava els treballadors de la Central. A l’entrevista a Masao Yoshida es poden aclarir tots aquests detalls.

Sorprenentment, sembla ser que va ser l’actual Primer Ministre, Sinzo Abe, qui va publicar al seu bloc que Naoto Kan va aturar l’abocament de l’aigua de mar. Per això, al juliol de 2013, Kan va presentar un demanda per difamació contra ell, demanda de la que els principals mitjans de comunicació no es van fer ressò.

A tota aquesta sèrie d’esdeveniments s’ha d’afegir l’assumpte del còmic Oishinbo que, pel seu interès mereix un tractament propi.

En conjunt, sembla que l’efecte nuclear més evident és que a Japó la democràcia s’hi està esfumant. Atesa les prioritats detectades, és evident que es tracta d’un perill potencial que corre qualsevol país amb nuclears en funcionament. I una part de la societat japonesa continua la seva lluita, sense que els mitjans de comunicació més importants se’n facin ressò.

Encara que els mitjans no ho diuen, les querelles contra les centrals nuclears augmenten al llarg de Japó. El 22 de maig, el tribunal de districte de Fukui van fer pública una sentència que prohibeix la reobertura de la Central Oi. És un indici clar de canvi de signe, perquè des de novembre del 2011, quan el tribunal de Tokio va emetre una sentència favorable a TEPCO, raonant que la contaminació radioactiva no té propietari, la justícia semblava no existir al Japó.

http://www.eluniversal.com/internacional/140521/decision-de-un-tribunal-fuerza-a-mantener-el-apagon-nuclear-en-japon

http://panycirco.com/noticia/internacional/rechaza-tribunal-japones-reiniciar-operaciones-en-central-nuclear

http://www.reuters.es/article/esEuroRpt/idESL6N0O74YK20140521

es del mes de setembre de 2013, Japó ha estat un país lliure d’energia nuclear. El govern d’Abe va anunciar que reobriran las centrals un cop l’Autoritat de Regulació Nuclear (NRA), acceptés que s’han complert els criteris de seguretat, criteris que el primer ministre Abe, proclama com uns dels més severs del món.

La central nuclear de Sendai en l’illa de Kyushu (al sud de Japó) va estar a punt de rebre permís de reobertura abans del inici de l’estiu però, el 8 de maig, la NRA va rebutjar el pla presentat per la companyia. Tres setmanes més tard, el govern va anunciar el desplaçament de dos membres de la NRA a la central, membres que es van presentar com que tenien criteris més aviat contraris a les nuclears. El nomenament del govern va recaure finalment en dos senyors que es va demostrar que havien rebut honoraris per part de la indústria nuclear; una de les condicions que l’anterior govern havia posat com a motiu de no ser nomenat.

http://www.japantimes.co.jp/opinion/2014/06/04/editorials/nra-doesnt-need-yes-man/#.U7GN7xxvbdw

http://www.bloomberg.com/news/2014-05-29/nuclear-free-japan-faces-prospect-of-power-shortage-in-heartland.html

Mentrestant, el govern pressiona a la gent per a que torni a Fukushima, ja que considera que el llindar legal de contaminació de 20 mSv/any (20 vegades més alt que el que s’accepta a nivell internacional), permet que la gent visqui en la major part del territori de la prefectura de Fukushima. Com a proves de la “seguretat” de les collites de la prefectura, el govern les compra i les utilitza per preparar els dinars dels menjadors escolars. Es tracta d’un tema considerablement greu, ja que a Japó el dinar a les escoles és obligatori, excepte que es rebutgi amb un certificat mèdic, i els metges no prescriuen cap “síndrome de radiació de baixes dosis” perquè no té cap base “acadèmica”; cosa que fa les mares no tornin a Fukushima o les mares a Fukushima encara se’n vagin.

A més, per incentivar el turisme, el govern recomana que totes les escoles del Japó programin viatges escolars a Fukushima. Però la central nuclear continua desprenent més de 10 milions de Bequeres per hora i, a vegades, molt més. Per exemple: quan mouen runes de les dipositades en la central. A causa d’això, l’any 2013 es va detectar contaminació radioactiva alta a l’arròs que s’ha collit des de uns 30 km de la central. I també l’aigua contaminada es continua abocant al mar, ja que la darrera fantasia tecnològica: la paret congelada que està encara en construcció no s’ha pogut congelar encara, degut a que l’aigua flueix i no dona temps a que els congeladors actuïn.

Al mes de maig de 2014 es va informar de que augmentaven les consultes sobre immigració a Okayama (al sud de Japó) per por a la contaminació radioactiva en l’àrea del Gran Tokio (KSB)

https://www.youtube.com/watch?v=Fvp-bE_k_Lk#t=514

Fins les properes eleccions generals falten més de 2 anys; per això el govern del PDL aprofita el poder de l’actual majoria absoluta per portar a terme un programa de canvis polítics accelerats en un sentit molt clar. El 1 de juliol, el gabinet va aprovar un canvi constitucional pel qual les forces militars japoneses poguessin actuar a l’exterior del Japó per ajudar a un “país amic”, es tracta del canvi més important en política militar des de la Segona Guerra Mundial.

http://vovworld.vn/es-es/Enfoque-de-actualidad/La-defensa-colectiva-un-cambio-radical-en-la-politica-de-seguridad-de-Japon/251534.vov

Unes dues setmanes més tard, el dia 13 de juliol, es van fer l’elecció de governador de la prefectura de Shiga, que abasta no tan sols el llac més gran del Japó, sinó que fa frontera amb la prefectura de Fukui, on hi ha 5 centrals nuclears amb 15 reactors, incloent el conegut i perillós reactor ràpid Monju.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llac_Biwa i http://tecnicopreocupado.com/tag/monju/

En els nous criteris de la NRA es considera que els pobles que estan dins d’un radi de 30 km de distància d’una central nuclear es consideren com a emplaçaments locals afectats. Però la ex - governadora, Yukiko Kada, contrària a l’energia nuclear, va presentar un nou concepte anomenat “local - víctima”, en el que es refereix a la zona que a la que pot caldre realitzar evacuació en cas d’un accident nuclear. La prefectura de Shiga es situa clarament com una àrea “local – víctima”, per la qual cosa es considera que té dret a manifestar-se, i a que es compti amb el seu acord per a la reobertura de 4 dels 15 reactors de la veïna prefectura de Fukui.

Com que Yukiko Kada es retirava, l’elecció era per decidir el seu successor. Amb un 50,15% de participació, considerada alta en comparació amb la de les eleccions dutes a terme des de la catàstrofe, va guanyar Taizo Mikazuki, ex - membre del PDJ, i partidari del criteri “local – víctima” de Kada.

Encara que el PLD té majoria absoluta en el parlament de l’estat, el seu vots tan sols representen realment un 20% dels electors de pobles japonesos. Un 60% dels electors de pobles no dona suport a cap partit, i molt d’ells no participen a les eleccions, ja que no troben cap partit amb el que se sentin representats. Però l’apatia i la indiferència cap a la política pot estar canviant des del començament de la catàstrofe nuclear. El roquer Yohei Miyake organitza el festival Elecció-Rock-Fes, a tot arreu del Japó a on es celebren eleccions locals, en el concert sempre es dona suport als candidats contraris a les nuclears.

http://www.allreadable.com/34082yMn

https://www.facebook.com/fukushima311watchdog/posts/446500572114913

Mentrestant, la manifestació de cada divendres front de la residència del Primer Ministre va celebrar el seu primer aniversari el 3 de maig i, encara que no tan nombrosa, segueix tenint participació.

http://japandailypress.com/tokyos-100th-anti-nuclear-protest-held-with-continually-declining-number-of-attendees-0548114/

Ha transcorregut gairebé un any des que el Japó funciona sense cap energia nuclear; una experiència nova en el context de països industrialitzats amb centrals nuclears. En aquests moments està passant el primer estiu sense cap central nuclear funcionant. I l’estiu és quan l’ús d’electricitat arriba al nivell més alt. Amb aquesta excusa, el govern d’Abe intenta connectar los reactors 1 i 2 de la central nuclear de Sendai, i la lluita del poble japonès continua.

FUKUSHIMA 2011 a 2014: CRÒNIQUES-CRÓNICAS

+ Info:

http://resumenesdesdefukushima.blogspot.com.es

New UNSCEAR Report on Fukushima: Collective Doses. Ian Fairlie

Leukemias near Nuclear Power stations: new study by Bithell et al September 2013 i Comments on another BJC article. Ian Fairlie

Accidente nuclear de Fukushima I

Los niños de Fukushima se están muriendo. Harvey Wasserman


A la mateixa secció:


Juicio popular al proyecto Castor


Trump denuncia el acuerdo de París sobre el cambio climático: ¿Qué esperabas?


Perdent el tren: el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral.


Iberdrola vol construir un magatzem de residus a la central nuclear amb més incidències de l’Estat


La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.


11 de marzo: sexto aniversario de Fukushima


¿Cuánto ganan las grandes eléctricas en el estado español?


Tractors al carrer


Ecologistes en Acció recolza les mobilitzacions contra els granels del port d’Alacant


Capitalisme a l’espanyola: El rescat de les autopistes en fallida

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com