contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 6 de maig de 2014 | Manuel
El Procés Constituent plantea una candidatura unitaria sin políticos profesionales al frente

Brais Benitez

Roda de premsa de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres


Unir a las distintas fuerzas políticas de la izquierda en Cataluña, sindicatos, movimientos sociales, activistas, asociaciones vecinales, y todos aquellos colectivos descontentos con la “política partidaria” actual en una candidatura unitaria de ruptura para las próximas elecciones autonómicas que impulse un proceso constituyente. Con este objetivo, el movimiento impulsado por el economista Arcadi Oliveres y la médico y monja de Montserrat Teresa Forcades, el Procés Constituent, ha iniciado ya los contactos para hacer realidad la propuesta aprobada por el centenar de asambleas sectoriales y territoriales de la organización.

El proyecto se dirige principalmente a Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) y las Candidaturas d’Unitat Popular (CUP), formaciones que, como ha afirmado Forcades en la presentación de la propuesta, “son las fuerzas que están más cerca de nuestros postulados”. Estos se resumen en un manifiesto con diez puntos que dieron a conocer cuando se presentó el movimiento, y que aspiran a desarrollar con la participación de las personas, entidades y partidos que se sumen a la candidatura unitaria.

La propuesta del Procés Constituent, que suma ya más de 47.300 adhesiones, plantea un cambio radical de modelo económico, político y social con medidas como la expropiación de la banca privada, una fiscalidad justa y el freno a la especulación financiera; impago de la “deuda ilegítima”, reducción de la jornada laboral y reparto del trabajo, democracia participativa, reforma electoral y lucha contra la corrupción, dación en pago, reconversión ecológica de la economía, socialización de las empresas energéticas y la reversión de todos los recortes, entre otras.

No se consigue el objetivo de ruptura si no se amplía la base social. Lanzamos la propuesta en situación de debilidad, lo sabemos, no será fácil pero tampoco es imposible”, ha manifestado Forcades. A partir del 17 de mayo, con un acto en Tarragona, la organización llevará a cabo unas jornadas de debate programático en las que, con el lema Tú haces la Constitución, presentará “un marco amplio de desarrollo de los puntos que integran el manifiesto”, ha apuntado Oliveres.

‘Código ético’ del diputado

Esta candidatura unitaria, propone el Procés, debería estar integrada por personas “que representen socialmente el grueso de la sociedad catalana. No debe ser una candidatura de políticos profesionales sino de trabajadores, parados, activistas de movimientos sociales, personas de prestigio en sus ámbitos, etc.”. También proponen la creación de un código ético que regule la participación de los candidatos en la actividad parlamentaria, y que incluiría la prohibición de acumular cargos y la rebaja del sueldo de los diputados para “que no sea de privilegio, sino que cubra necesidades”. “No puede ser que una persona, por el hecho de ser representante, quede desclasado, con una posición privilegiada que dificulta que trabaje por la justicia social”, ha manifestado Forcades. “Creemos que hace falta que la política tenga una nueva mirada”, ha añadido Oliveres.

La monja benedictina de Montserrat ha subrayado que no lanzan una propuesta cerrada sino abierta a debate, por lo que se podría acordar que en esta candidatura entrasen líderes políticos de algunos de los partidos que se sumasen, como podría ser el caso de Joan Herrera y Dolors Camats, que colideran ICV, “aunque no como cabezas de lista”, ha apostillado. En este sentido, la monja benedictina de Montserrat ha destacado que “no pedimos una uniformización, sino una unidad en la diversidad”, es decir, que los partidos que integren la candidatura puedan mantener su singularidad e incluso algunas diferencias programáticas, a partir de “un consenso suficiente que dé consistencia a la propuesta”.

‘Sí, sí’ en la consulta

La organización tiene la mirada puesta también en el proceso independentista de Cataluña, que abriría la puerta a la configuración de un nuevo estado. El Procés Constituent defiende que la consulta soberanista en Cataluña debe realizarse “sí o sí”, y desconfía de unas elecciones plebiscitarias, escenario que el Govern podría usar como alternativa si no recibe autorización del Estado para convocar la consulta. “Nos parece tramposo ir hacia unas elecciones plebiscitarias para proclamar la independencia de forma unilateral. Es marear la perdiz y en todo caso implicaría también un gesto de ruptura que debe hacerse con el aval del pueblo, convocando la consulta”, ha afirmado Forcades, quien ha apuntado que los integrantes del Procés Constituent optan por el “doble sí” en la consulta, incluso aquellos que se definen como federalistas, porque “el federalismo real implica tener plena soberanía para después decidir cómo, con quién, y en qué condiciones nos asociamos”.

De momento ya se han producido contactos con ICV, EUiA y la CUP, y aunque no se ha formulado una respuesta definitiva, “no ha habido ningún ‘no’ de entrada”, ha apuntado Forcades. También lanzan su propuesta a integrantes de las bases del PSC y de ERC que puedan estar desencantados con la deriva de sus partidos. “Será muy importante cuánta presión social haya para que esto sea posible, sin esa fuerza social será imposible”, ha remachado.

5 de mayo de 2014

http://www.lamarea.com/2014/05/05/proces-constituent-candidatura-unitaria/


Teresa Forcades, portaveu del moviment, ha explicat al Matí de Catalunya Ràdio que ja havien parlat amb Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa i la CUP (llegiu baix la proposta concreta). I que tots ells han tingut ’una actitud positiva’ i no han descartat la candidatura. ara com ara, aquests partits no s’han tancat a sumar-se a aquest nou front segons ha explicat Teresa Forcades al Matí de Catalunya Ràdio. I ha afegit: ’No tenim cap voluntat de ser partit; si no ho aconseguim aquest front ampli, Procés Constituent fracassarà com a projecte’.

Després, en una conferència de premsa, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres han reiterat l’oferiment. En aquest sentit, Oliveres ha exposat que ja s’han mantingut converses amb les forces parlamentaries i que, de moment, no hi havia hagut ’cap no al diàleg’. A més, la candidatura també fa una crida als desencisats del PSC i als sectors descontents d’ERC per la seva aliança amb CiU. Pel que fa a la consulta, Procés Constituent s’ha manifestat partidari del sí-sí, i ha defensat que ’la reivindicació nacional sigui també social’.

Eleccions al Parlament: Proposta estratègica per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya (aprovat al grup promotor del 6 d’abril)

Presentació

A la reunió del grup promotor del 15 de febrer vam acordar preparar un document on desenvolupéssim més en detall la nostra proposta de candidatura unitària a les eleccions al Parlament, per tal que aquest document fos debatut a les assemblees locals i sectorials del Procés i aprovat, amb els canvis pertinents, a la següent reunió del grup promotor del 6 d’abril. En aquesta reunió del 6 d’abril el document va ser aprovat amb un seguit de modificacions i canvis. Aquesta és la versió definitiva del document.

Resum

Aquest document desenvolupa detalladament els passos a donar per aconseguir, com diu el nostre manifest, “impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana”.

El document consta dels següents punts:

A. A qui ens dirigim i per a què fer?

B. Com hauria de ser aquesta candidatura?

C. Quins compromisos de futur i quina activitat parlamentària?

D. Com arribar a una candidatura unitària per a un procés constituent?
Tasques concretes de Procés Constituent

A. A qui ens dirigim i per a què fer?

L’objectiu és articular un bloc unitari favorable a un canvi de model institucional i social, on hi participin realitats i organitzacions diverses. La proposta de bloc unitari ha de servir per avançar cap a una majoria que pugui obrir un procés constituent democràtic i pacífic que permeti sortir de la crisi econòmica, social i política en què ens trobem. Un bloc unitari de ruptura requereix la unitat entre diverses forces polítiques, però perquè realment suposi un salt endavant qualitatiu, ha d’incloure persones no organitzades i membres de moviments i col·lectius socials avui desencantats amb la política partidària i que han manifestat en les mobilitzacions socials dels darrers anys una desafecció profunda cap a la política partidària tal i com avui existeix. Cal anar molt més enllà de les forces polítiques organitzades i d’una mera sopa de sigles. Per això adrecem aquesta proposta a organitzacions polítiques i al conjunt de la ciutadania.

En un procés de confluència i de conformació d’un bloc unitari favorable a l’obertura d’un procés constituent, el paper de les forces socials és clau i caldrà presentar la proposta a una àmplia diversitat d’organitzacions socials, sindicals, veïnals i culturals d’àmbit nacional i local. Sindicats, moviments, associacions veïnals, col·lectius ecologistes, feministes, culturals, associacions d’autònoms, associacions sobiranistes, cooperatives i xarxes d’economia solidària..., com a tals no participarien en la configuració d’una alternativa sociopolítica unitària, però sí ho podrien fer molts dels seus i les seves integrants.

Les forces polítiques parlamentàries que des d’un punt de vista programàtic s’acosten més als 10 punts del manifest del Procés Constituent són ICV, EUiA i la CUP. També hi ha experiències locals com, per exemple, les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) i moltes altres candidatures alternatives presents per tot el territori, així com moviments socials i col·lectius diversos de tradició republicana, humanista i llibertària, que tenen uns plantejaments programàtics semblants als nostres.

És per això que un bloc unitari hauria de començar per articular persones de moviments i lluites concretes, organitzacions com ICV, EUiA, la CUP, el Procés Constituent, les diferents experiències i candidatures alternatives locals, i persones a títol individual que, avui, no militen en cap partit o no pertanyen a organitzacions, però que es sumarien a un projecte unitari. Un bloc rupturista amb aquests components hauria d’anar molt més enllà que una simple suma aritmètica. Serviria per articular un projecte unitari que permetés fer un salt qualitatiu endavant i que provoqués un creixement exponencial. Més en general, aspirem a dirigir-nos a aquells sectors que, al marge de les identificacions partidàries que tinguin, avui expressen un fort malestar amb el sistema polític i de partits vigent.

Aquesta candidatura haurà de tenir una política específica cap a l’entorn social que tradicionalment s’identifica amb el PSC i que avui està desencisat. No es tracta d’obrir un debat per dalt amb exdirigents del PSC, sinó per baix amb el seu entorn. També cal dirigir-se a aquells sectors descontents de l’òrbita d’ERC que viuen amb tensió la seva aliança amb CiU i CDC.

La unitat entre aquests sectors assenyalats és un projecte difícil, degut a les diferències polítiques reals existents avui en dia i, encara més, degut a les trajectòries passades diverses que han de ser també objecte de valoració en el procés de superar el passat per encarar el futur. Avançar cap a la unitat en el futur immediat requereix la tasca de realitzar activitats i lluites conjuntes a totes les localitats centrades en resoldre les necessitats socials de les persones, amb mètodes de democràcia radical participativa. La candidatura només serà possible si prèviament a la mateixa hi ha un canvi col.lectiu en les formes d’actuar i fer política i una confluència en lluites i moviments socials. Cal que forces i organitzacions diverses assumeixin una orientació de ruptura favorable a un procés constituent.

B.Com hauria de ser aquesta candidatura?

La candidatura hauria de tenir les següents característiques:

1. Ser capaç d’articular un paraigües on hi participin activistes de moviments i lluites socials, forces polítiques, moviments sociopolítics com el Procés Constituent, col·lectius locals, i persones a títol individual. Totes i tots els seus integrants compartirien un programa i uns objectius de mínims i, al mateix temps, conservarien la seva pròpia identitat i projecte.

2. Defensar la perspectiva estratègica d’obertura d’un procés constituent democràtic i des de baix a Catalunya, és a dir, del trencament amb l’actual marc institucional i l’obertura d’un procés de discussió sobre quin model institucional i de societat volem.

3. Tenir un programa rupturista de mínims, radical (és a dir, que vagi a l’arrel dels problemes), acordat per tots els seus components, i que sigui realitzable. Els 10 punts del manifest són un bon punt de partida per discutir aquest programa de mínims, que s’hauria de debatre i aprovar a través d’un procediment participatiu i democràtic que faci que la reflexió programàtica sigui, a la vegada, un exercici de participació i de deliberació democràtica. Junt amb aquest programa de mínims, cada component de la candidatura podria concórrer amb el seu propi programa i propostes, ja que no es tracta d’amagar les diferències i els temes en què no hi ha consens, sinó mostrar la pluralitat i la diversitat d’aquest bloc unitari. Nosaltres estem precisament desenvolupant les nostres propostes a través del treball realitzat per la comissió de continguts i que enriquiran les nostres aportacions.

4. Els i les candidates integrants de la candidatura haurien de ser persones que representin socialment el gruix de la societat catalana. No ha de ser una candidatura de polítics professionals sinó de treballadors/es, aturats/ades, activistes de moviments socials, persones de prestigi en el seu àmbit, etc. Els seus integrants haurien de ser, preferiblement, persones que no han estat mai al Parlament o que, com a molt, hi portin una legislatura. L’objectiu no pot ser crear una candidatura més, com les altres, sinó que el seu perfil ha de ser ja diferent des de l’inici. Qüestions com la no acumulació de càrrecs o el fet que les i els càrrecs electes no estiguin en les seves funcions més de dues legislatures, han de formar part del patrimoni de la candidatura.

5. Els i les integrants de la candidatura s’han d’elegir de forma democràtica i participativa. El procediment d’elecció de la candidatura és molt important, ja que ha de servir per mostrar que el projecte vol fer política d’una altra forma, ha de fomentar la participació real, l’organització i la implicació de les persones. Cada un dels diferents components i organitzacions que formin part de la candidatura hauria d’escollir les i els seus candidats seguint els seus propis procediments, però amb el compromís que el mètode que cadascú faci servir ha de ser participatiu i democràtic (que respecti els criteris d’una persona-un vot i garanteixi el respecte per les pluralitats internes), i que s’oposi als procediments no participatius i democràtics convencionals com la confecció de les llistes electorals a dit o per decisió de les cúpules de les organitzacions. En tot aquest procediment és molt important assegurar que hi participen tant persones que avui no estan organitzades en cap força política com membres d’entitats i moviments socials, i que el procediment d’elaboració d’una candidatura unitària no es redueixi a una dinàmica de quotes d’organització.

6. Els caps de llista de les diverses circumscripcions haurien de ser persones amb el màxim de consens possible i amb una capacitat per generar simpaties transversals. Al mateix temps, la campanya hauria d’evitar pesonalitzar en excés, hauria de visibilitzar persones diverses que representen sensibilitats diferents, i hauria d’afavorir l’esperit de treball col·lectiu.

7. La candidatura no hauria de contreure dependències financeres respecte a la banca (ni cap altre tipus de poder econòmic privat), per mostrar així, en la pràctica concreta, la ferma voluntat d’encarnar una opció independent dels interessos del poder financer

C. Quins compromisos de futur i quina activitat parlamentària?

Els compromisos polítics parlamentaris de totes les forces, organitzacions, col·lectius i persones que participin a la candidatura haurien de ser els següents.

En termes d’orientació política:

1. Defensar l’obertura unilateral d’un procés constituent a Catalunya, democràtic i des de baix, amb l’objectiu de permetre que la societat catalana decideixi sobre tot allò que l’afecta. Aquest és el nostre objectiu estratègic de fons.

2. Defensar l’aplicació immediata d’un pla de mesures d’urgència, d’un “pla de rescat ciutadà”, per salvar les famílies de la crisi i dels estralls causats per les retallades. Front a les retallades és necessari desenvolupar un conjunt de mesures que reverteixin les polítiques aplicades sota el xantatge del deute que facin pagar el cost de la crisi als que l’han creada i permetin avançar cap a un canvi de model econòmic, energètic, de consum, distribució i producció.

En termes de pràctica política quotidiana:

1. Posar el treball i els recursos parlamentaris al servei de construir el teixit social i l’autoorganització, donant veu als moviments socials i als col·lectius que lluiten pels drets de les persones i per un canvi de societat. Els recursos institucionals seran distribuïts de forma democràtica i pluralista.

2. Establir una relació i un diàleg permanent amb les organitzacions i moviments socials, culturals i el teixit associatiu de Catalunya.

3. Rendir comptes públicament de l’activitat parlamentària i practicar una política transparent respecte l’activitat parlamentària. Una mesura central hauria de ser la claredat i la transparència respecte als salaris dels diputats i diputades, caldria prohibir la percepció de retribucions múltiples per acumulació de càrrecs i rebaixar el salari en una escala que tingués en compte càrregues familiars i situacions patrimonials. Aquest és un compromís essencial de renovació política i democràtica que la candidatura ha de tenir. Els i les diputades de la candidatura no haurien de formar part ni haurien de ser percebuts com a membres d’una casta privilegiada i professionalitzada. Les persones que formin part de la candidatura unitària hauran de regir-se per un codi ètic i de conducta d’obligat compliment. Aquest codi ètic, que s’elaborarà per consens, definirà les condicions i els compromisos dels càrrecs electes, per deixar palès el caràcter de servei o de no professionalització de la dedicació política. En cas que la pràctica política dels diputats elegits en aquesta candidatura no correspongués a un comportament èticament i políticament coherent amb la lletra i l’esperit de la mateixa, hauria d’existir la possibilitat d’un procés de revocació, activable des de les bases, el mecanisme del qual s’hauria d’elaborar de manera consensuada.

D. Com arribar a una candidatura unitària per a un procés constituent?

Quins passos cal fer per a poder bastir una candidatura com aquesta?

És necessari que les organitzacions, col·lectius i persones que vulguin confluir en una proposta de candidatura com aquesta comencin a desenvolupar un treball concret des de baix d’intervenció en lluites i moviments socials. Afavorir convergències socials és una bona forma d’avançar cap a confluències polítiques. Per aquest motiu considerem que els diversos components que podrien formar part de la candidatura haurien de bolcar-se a treballar en les principals mobilitzacions i campanyes previstes per als propers mesos.

Vivim un període on les lluites socials experimenten una important fragmentació. Contribuir a rellançar les mobilitzacions socials ha de ser una prioritat estratègica per totes les forces partidàries d’una candidatura de ruptura. Impulsar una candidatura unitària no ha de ser una tasca contraposada a impulsar les lluites socials. Són tasques relativament independents però interinfluenciades. Un clima de mobilització social afavorirà l’èxit d’una candidatura de unitària de canvi social. I, al revés, la posada en marxa d’una candidatura així pot desencadenar noves possibilitats de treball social conjunt. Per canviar la societat cal afavorir la mobilització i l’organització i, si som capaços d’articular un bloc unitari ampli i fort de ruptura, el seu treball institucional haurà d’estar al servei de la mobilització ciutadana.

Per a què una candidatura de ruptura sigui possible i sigui creïble, els i les seves integrants han de tenir:

1. una participació real i regular en les mobilitzacions quotidianes contra les retallades i les polítiques d’ajust, afavorint mobilitzacions a la vegada unitàries i rupturistes

2. articular una posició clara respecte la Consulta basada en: la demanda que aquesta es faci tant sí com no, i la definició d’una posició de vot que aposti per la ruptura clara amb l’actual marc institucional (al marge dels objectius final sobre quin tipus de vincles ha de tenir la República catalana amb altres pobles).

E. Tasques concretes de Procés Constituent

Per aconseguir l’objectiu estratègic d’un bloc unitari és necessari seguir treballant per a reforçar i fer més grans les assamblees del Procés Constituent i garantir que aquest sigui un projecte sociopolític actiu, present i visible en la realitat política catalana, amb capacitat d’iniciativa pròpia, i amb presència a les mobilitzacions socials unitàries.

Les tasques concretes que haurem de fer són:

- Intensificar la difusió pública de la nostra proposta estratègica per afavorir les confluències i evitar les actituds sectàries;

- Rellançar la recerca de firmes al nostre manifest, dirigir-nos a milers de persones per animar-los a implicar-se en l’activitat sociopolítica, a participar en les assamblees;

- Participar i fomentar debats unitaris amb organitzacions i col·lectius;
discutir formalment amb les forces parlamentàries a les quals ens volem dirigir, i possiblitar activitats, i discussions conjuntes;

- Presentar formalment la nostra proposta a organitzacions socials, no amb la voluntat que col·lectius socials com a tals donin suport a una proposta política, sinó amb la voluntat d’escoltar suggeriments i comentaris;

- L’aprovació d’aquest document present ha de marcar l’inici d’una campanya pública forta els mesos d’abril, maig i juny, que difongui el màxim possible la nostra proposta i la col·loqui en el debat polític. Les formes per a donar més força i visibilitat a la proposta unitària que formularem s’hauran de pensar i estudiarem diferents possibilitats.

21 abril 2014

Procés Constituent: Grup Impulsor d’un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

+ Info:

La CUP retreu a Procés Constituent que proposi una coalició a través dels mitjans


A la mateixa secció:


Entrevista con Eric Toussaint: Para mantener una línea de cambios profundos, es fundamental la autoorganización de la población y la presión popular sobre los gobiernos


Mélenchon, Francia Insumisa, populismo


Catalunya: ¿De comunes a eurocomunes?


1917-2017. Repensar la revolución


Euskal Herría: Asamblea de EH Bildu, las formaciones se comprometen a "pasar de ser una coalición a un sujeto político"


Per una perspectiva radical a Europa. Pròleg del llibre ’Sobiranies: una proposta contra el capitalisme’ (Espai Fàbrica, 2017)


Francia: ¿Ponemos el grito en el cielo sobre Poutou en nombre del voto útil?


El capitalismo es poder, no economía (Abdullah Öcalan)


Elecciones Francia, Poutou: “Votar por el NPA para dar confianza al conjunto de los explotados”


Anticapitalismo y nueva izquierda

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com