contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 1 de maig de 2014 | Manuel
1er de Maig 2014: Repartir el treball i la riquesa, mantenir la independència de classe

Esquerra Anticapitalista

Abaix en castellà

Arribem a l’1 de maig novament en una situació crítica per a la gent treballadora. Dia a dia som testimonis del drama dels desnonaments, el gana i la misèria al que han d’enfrontar-se milers de persones. Malgrat el maquillatge, les dades de l’atur són desoladors i la situació econòmica no millora per a la gran majoria de la població. Les grans empreses, els bancs i entitats financeres, així com la casta política que els serveix, s’omple les butxaques mentre sostenen que ens anem a treballar a Lapònia i donen per conclosa la crisi. Tots ells s’han beneficiat de les polítiques de retallades i austeritat d’aquests últims anys.

D’altra banda, la situació del sindicalisme no pot passar per un pitjor moment. Els atacs dels governs han fet que els sindicats tradicionals hagin esgotat el seu rol de "pacificadors socials" i es troben en un estat de bloqueig. Demanen la represa de el "diàleg social" però la participació en les taules de "diàleg social" suposa un parany per al moviment sindical: serveix perquè et financen però perds l’autonomia, s’accepta un paper de figurant i hi quedes atrapat. La patronal, la banca i els governs que els serveixen, voluntària o involuntàriament, han declarat la guerra als i les treballadores i no permetran fer concessions mentre estiguen guanyant la batalla. És per això que cal un sindicalisme basat en la independència de classe, que reculla el malestar social i laboral. Perquè no és cert que, com diu Toxo, l’esquerra no tinga "un projecte per a Europa". Sí hi ha un projecte d’igualtat social, de solidaritat entre els pobles i de millora de les condicions laborals. No obstant això, aquest projecte passa necessàriament per la ruptura amb l’Europa del capital i el règim sorgit del 78 i la constitució d’una Europa dels Pobles, creada sobre la base de la mobilització social i l’empoderament ciutadà.

No parlem d’utopies. Aquesta nova Europa justa i solidària comença amb el suport als processos de sobirania iniciats per tot el continent: Irlanda del Nord, Escòcia, Euskal Herria, Païssos Catalans... El reconeixement del dret a decidir sobretot el que ens afecta inclou el dret d’autodeterminació, el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos i el dret a decidir el nostre sistema d’organització i com gestionar la nostra economia. Enfront d’això, el règim caduc del 78 manifesta unes evidents mancances democràtiques. Aquestes passen per la limitació dels drets de manifestació i vaga, l’escassetat de mitjans per a la participació ciutadana, la falta de representativitat de les institucions polítiques, etc. No obstant això, un crit per una democràcia més horitzontal i més participativa no serà suficient mentre existeixin desigualtats econòmiques. És imprescindible que la producció canvie de mans, situant-la sota el control dels i les treballadores, així com un repartiment just de la riquesa per a construir una Europa de països més democràtics.

El moviment sindical té per davant el repte de mantenir la seva autonomia, la independència de classe, no acceptar la subalternidad imposada per les necessitats de les institucions i dels partits que les gestionen. Per a això avançar en l’autofinançament pot permetre una llibertat de moviments i de respondre a les necessitats reals del conjunt de la classe treballadora.

D’altra banda, necessitem un pla de xoc per a rescatar les famílies que incloga:

- El repartiment del treball sense disminucions salarials: això suposa reduir la jornada laboral a 35 hores setmanals, fixar l’edat de jubilació en els 60 anys, i prohibir els acomiadaments en empreses amb beneficis.

- La paralització de tots els desnonaments i la condonació del deute a les famílies afectades són imprescindibles i han d’acompanyar-se d’un pla d’habitatge basat en el lloguer social i en l’expropiació dels habitatges que ara estan en mans de la banca.

- Establir una renda bàsica incondicionada per a totes les persones amb ingressos per sota del llindar de la pobresa o en risc d’exclusió social que garantisca unes condicions de vida dignes.

- Aquest rescat social suposa una reforma fiscal progressiva, així com la paralització del pagament del deute, i establir una auditoria ciutadana que determine la part il·legítima que no hem de pagar.


1º de Mayo 2014: Repartir el trabajo y la riqueza, mantener la independencia de clase

Llegamos al 1 de mayo nuevamente en una situación crítica para la gente trabajadora. Día a día somos testigos del drama de los desahucios, el hambre y la miseria al que deben enfrentarse miles de personas. A pesar del maquillaje, los datos del paro son desoladores y la situación económica no mejora para la gran mayoría de la población. Las grandes empresas, los bancos y entidades financieras, así como la casta política que les sirve, se llena los bolsillos mientras sostienen que nos vayamos a trabajar a Laponia y dan por concluida la crisis. Todos ellos se han beneficiado de las políticas de recortes y austeridad de estos últimos años.

Por otro lado, la situación del sindicalismo no puede pasar por un peor momento. Los ataques de los gobiernos han hecho que los sindicatos tradicionales hayan agotado su rol de “pacificadores sociales” y se encuentran en un estado de bloqueo. Piden la reanudación del “dialogo social” pero la participación en las mesas de “dialogo social” supone una trampa para el movimiento sindical: sirve para que te financien pero pierdes la autonomía, se acepta un papel de figurante y quedas atrapado. La patronal y los gobiernos que sirven, voluntaria o involuntariamente, a la banca han declarado la guerra a los y las trabajadoras y no van a permitir hacer concesiones mientras estén ganando la batalla. Es por ello que hace falta un sindicalismo basado en la independencia de clase, que recoja el malestar social y laboral. Porque no es cierto que, como dice Toxo, la izquierda no tenga “un proyecto para Europa”. Sí hay un proyecto de igualdad social, de solidaridad entre los pueblos y de mejora de las condiciones laborales. Sin embargo, este proyecto pasa necesariamente por la ruptura con la Europa del capital y el régimen surgido del 78 y la constitución de una Europa de los Pueblos, creada en base a la movilización social y el empoderamiento ciudadano.

No hablamos de utopías. Esta nueva Europa justa y solidaria comienza con el apoyo a los procesos de soberanía iniciados por todo el continente: Irlanda del Norte, Escocia, Euskal Herria, Païssos Catalans,… El reconocimiento del derecho a decidir sobre todo lo que nos afecta incluye el derecho de autodeterminación, el derecho de las mujeres a decidir sobre su propio cuerpo y el derecho a decidir nuestro sistema de organización y cómo gestionar nuestra economía. Frente a esto, el régimen caduco del 78 manifiesta unas evidentes carencias democráticas. Éstas pasan por la limitación de los derechos de manifestación y huelga, la escasez de medios para la participación ciudadana, la falta de representatividad de las instituciones políticas, etc. No obstante, un grito por una democracia más horizontal y más participativa no será suficiente mientras existan desigualdades económicas. Es imprescindible que la producción cambie de manos, situándola bajo el control de los y las trabajadoras, así como un reparto justo de la riqueza para construir una Europa de países más democráticos.

El movimiento sindical tiene por delante el reto de mantener su autonomía, la independencia de clase, no aceptar la subalternidad impuesta por las necesidades de las instituciones y de los partidos que las gestionan. Para ello avanzar en la autofinanciación puede permitir una libertad de movimientos y de responder a las necesidades reales del conjunto de la clase trabajadora.

Por otro lado, necesitamos un plan de choque para rescatar a las familias que incluya:

- El reparto del trabajo sin disminuciones salariales: esto supone reducir la jornada laboral a 35 horas semanales, fijar la edad de jubilación en los 60 años, y prohibir los despidos en empresas con beneficios.

- La paralización de todos los desahucios y la condonación de la deuda a las familias afectadas son imprescindibles y deben acompañarse de un plan de vivienda basado en el alquiler social y en la expropiación de las viviendas que ahora estan en manos de la banca.

- Establecer una renta básica incondicionada para todas las personas con ingresos por debajo del umbral de la pobreza o en riesgo de exclusión social que garantice unas condiciones de vida dignas.

- Este rescate social supone una reforma fiscal progresiva, así como la paralización del pago de la deuda, y establecer una auditoria ciudadana que determine la parte ilegítima que no debemos pagar.

1/5/2014


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com