contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 5 de març de 2014 | Manuel
Declaració sobre Ucraïna

Comitè Internacional de la Quarta Internacional.

en castellà ací

1. La crisi política a Ucraïna va començar al novembre de 2013 quan el president Yanukovich, sota una forta pressió de Rússia, va decidir no signar el Tractat de Lliure Comerç amb la UE. El Partit de les Regions va realitzar durant alguns mesos una campanya oficial en favor d’un acord d’aquesta naturalesa. Tot això es va produir en el context d’una profunda crisi social i de deute que va situar al país sota la pressió del FMI. La forma en què va ser adoptada la decisió, pel poder personal del president, va augmentar el temor popular que s’estava forjant una nova integració d’Ucraïna en un gran projecte regional de Rússia i que podrien augmentar les tendències repressives oligàrquica i presidencial del règim, evidents des de 2010.

Per tant, dins de la crisi no hi havia dos bàndols bé definits o programes oposats entre si, sinó més aviat divisions i vacil·lacions dels oligarques i elits, fins i tot dins del Partit de les Regions. I -malgrat les diferències culturals, socials i polítiques entre les regions històriques del país- l’aparició de les masses com un factor independent expressa la "indignació" i la desconfiança en els partits polítics- ja siga a través de la participació directa en el moviment Maidan (més en l’oest i centre) o a través de la passivitat (dominadora de la part oriental de parla russa del país).

Una setmana de violència sagnant va imposar l’opinió dels manifestants sobre l’eixida immediata del president Yanukovich. No ha estat enderrocat per un "colp d’estat": la seua creixent impopularitat es va convertir en rebuig absolut després de l’horror d’unes 80 morts, víctimes dels trets amb bales de debò dels seus franctiradors als manifestants. La vacil·lació del president entre la repressió i el diàleg va conduir al seu profund aïllament dins del seu propi bàndol - el Parlament va votar pel seu cessament, mentre que una part de la policia i, probablement de l’exèrcit, va declarar a Kíev, igual que en altres regions, que estaven "en el costat de la gent", i la seua fugida a Rússia va ser detinguda en Donetsk, en el cor mateix del seu bastió.

2. Des del principi aquest moviment presenta una combinació d’elements revolucionaris (democràtics, anti-elitistes, acte-organitzatius) i reaccionaris -el resultat global va ser i segueix sent una qüestió de lluita política i social. Aqueixes característiques també estan profundament arrelades en el caràcter actual de la societat ucraïnesa post-soviètica (atomitzada, sense cap tipus d’identitat de classe, amb la degradació de l’educació i l’hegemonia de les idees nacionalistes reaccionàries en la societat, juntament amb un compromís legítim per la independència nacional i un dramàtic llegat de l’estalinisme).

Recolzem el descontentament popular i l’aspiració a viure lliure i dignament, en un Estat democràtic i a desfer-se d’un règim oligàrquic i criminal, expressat en el moviment anomenat Euro Maidan i en tot el país -mentre estem convençuts que la UE és incapaç de satisfer aqueixes aspiracions, i així ho expressem-.

Recolzem el dret del poble ucraïnès en el seu conjunt per a decidir i controlar els acords internacionals signats -o per a trencar-los- en el seu nom, ja siga amb Rússia o amb la UE, amb total transparència sobre els seus efectes polítics i soci-econòmics.

Denunciem a totes les institucions, forces polítiques internacionals o nacionals, siguen quals siguen les seues etiquetes, que limiten la plena i lliure determinació d’aquestes opcions de la població, ja siga pels dictats econòmics i financers, per les lleis draconianas i forces de seguretat, o per l’agressió física, que impedeixen la plena i pluralista expressió d’opcions i desacords. Des d’aquest punt de vista denunciem igualment els corrents d’extrema dreta i les forces de seguretat, que sovint comparteixen la mateixa ideologia nacionalista reaccionària, antisemita i violentament excloent.

Mentre que les principals forces polítiques organitzades són, ara com ara, de dreta i extrema dreta, recolzem a les forces socials i polítiques que estan tractant de construir una oposició d’esquerra dins d’aqueix moviment. D’aquesta manera, s’han negat a excloure’s del moviment i identificar-ho exclusivament amb el seu component d’extrema dreta. Tal orientació autònoma ha suposat un enfrontament difícil amb els grups feixistes i un enfocament contrari a la de tots els partits polítics governants des de la independència fa 25 anys de privatitzacions que han suprimit els drets socials.

3. Des de la fi del règim de Yanukovich, el moviment de masses no té un programa progressista en qüestions democràtiques, nacionals i socials i manca d’un moviment de la gent treballadora (d’un sindicat independent i una força política implantada entre els i les treballadores) -mentre s’omple d’esperances per canvis democràtics, polítics i socials. Qualsevol que siga el resultat de les pròximes eleccions, la desil·lusió popular continuarà. I qualssevol que siguen els acords amb la UE, els nous partits governants continuaran amb els atacs socials provocant una possible confrontació interna que porte a la desintegració del país. L’esquerra alternativa ha de respondre a aqueixes esperances i il·lusions populars a través de les seues pròpies propostes sobre qüestions socials, lingüístiques, democràtiques… contra els partits de la dreta.

Esperem que, en totes les regions del país, la població ucraïnesa trobe les seues pròpies formes d’expressió autoorganizada de les seues demandes concretes i de la desconfiança als partits dominants.

Declaració aprovada pel Comitè Internacional de la Quarta Internacional el passat 25 de febrer de 2014.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com