contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 3 de febrer de 2014 | Manuel
Per què cooperativisme ara?

Joan Subirats

Es pot defensar que la situació de crisis econòmica i de canvi d’època obre noves oportunitats al món cooperatiu? Jo penso que sí, però aquesta finestra d’oportunitat no crec que hagi de venir justificada pel fet que les cooperatives són més resilients, més capaces de funcionar amb menys recursos o pagant pitjor la feina que s’hi fa. A diferència també del que alguns pensen, no crec que aquestes oportunitats del cooperativisme vindran determinades per la capacitat d’amagar o de fer menys visibles els trets identitaris propis del cooperativisme i camuflar-se com una empresa més. Al revés, entén que cal posar en primera línia els arguments més ideològics i de valors. Dit d’una altra manera, cal ser cooperativistes i simultàniament, però no abans, empreses eficients i ben organitzades.

La ràpida evolució cap a escenaris econòmics i productius molt marcats per la mundialització dels intercanvis, a cavall del gran canvi tecnològic, i la capacitat de desvincular producció i enclavament territorial, ha desequilibrat les relacions poder econòmic-poder polític. Per altra banda, és evident que el tipus d’economia que s’ha anat consolidant es basa en l’intercanvi competitiu, que tendeix a concentrar guanyadors i perdedors. I els dos bàndols, com bé veiem, es van distanciant a mesura que anem avançant en aquest segle. Tot plegat està fent replantejar els mateixos principis inspiradors del sistema econòmic, un sistema competitiu que genera individualisme i enfrontament. Una competitivitat que s’ha convertit en un principi absolut, autònom i amb existència pròpia.

Deia Hayek que la societat és un conjunt de “individus que competeixin entre si per la possessió dels bens disponibles”, i d’aquesta manera exposava l’eix central de la racionalitat econòmica hegemònica. És precisament aquesta centralitat de la competitivitat la que situa a la cooperació i la solidaritat en l’altre pol de l’equació. Les persones no són uns éssers abstractes només moguts per una pretesa racionalitat econòmica. Les persones són éssers socials, cada cop més conscients de l’existència dels béns comuns com a conjunt de principis, de regles, de institucions i de mitjans que permeten promoure i garantir l’existència de tots els membres d’una comunitat humana. El gran canvi que suposa Internet a les nostres vides ha renovat el valor de compartir i cooperar per generar valor conjunt, per crear béns comuns, que no cal posseir per poder fer servir i millorar.

És en aquest context que els principis del cooperativisme assoleixen nous relleus. Els valors de d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat, prenen una dimensió rellevant i ens apunten a formes de convivència local i territorial molt allunyades de les que es desprenen d’aquesta “societat de mercat” global, amb una economia cada cop més financiaritzada i impersonal, en el que predomina l’interès individual i la competitivitat social. I és també significativa en el moments actuals la preocupació del cooperativisme per generar i assegurar ocupació de qualitat, ocupant un paper molt important en el desenvolupament local i la cohesió social.

Cal aprofitar el moment i reforçar les iniciatives públiques, socials i empresarials que busquin estendre l’entramat cooperatiu amb noves empreses i entitats, i reforçar les que ja funcionen. Per fer-ho, caldria reforçar les polítiques públiques que ho permeten i incentiven. Polítiques que fins ara han estat, amb algunes excepcions, més aviat tímides i poc visibles. Les iniciatives del propi sector han tingut sort diversa, però cal insistir en els aspectes d’acompanyament en els moments inicials, multiplicant les oportunitats formatives, i vincular el tema de l’emprenedoria social a projectes cooperatius arrelats territorialment, generant una ecologia social de l’emprenedoria. Seria bo recollir experiències i fer mapes territorials en els que es constatés i es posés en valor les innovacions que l’aproximació cooperativa i democràtica incorpora a les formes de convivència i regulació social, ja que en molts casos les vies de transformació social han de partir de realitats concretes i palpables, de vivències compartides. No cal oblidar que aquesta renovació i actualització del debat sobre l’economia social i cooperativa cal emmarcar-la en el procés d’accelerat canvi d’època que travessem, on molts dels elements estructuradors de la vida i de la convivència social pateixen transformacions molt profundes (treball, família, composició social, cicle de vida,...). Tot el que ajudi a articular les propostes cooperatives en els diversos aspectes vitals, en una perspectiva integral i arrelada territorialment, tindrà més possibilitats d’èxit social i de sostenibilitat econòmica.

Tot el que ajudi, a més a més, a anar “enxarxant” el sector afavorirà la seva resiliència, la seva capacitat de mantenir-se fidel als principis i el que explica la seva existència, i al mateix temps, la capacitat de persistir amb la necessària flexibilitat per adaptar-se als canvis. En aquest sentit, tot allò que ajudi i afavoreixi la intercooperació serà molt positiu. És a dir, el que faciliti comprar, vendre i prestar mútuament, i promoure noves iniciatives econòmiques compartint els excedents, com per exemple les cooperatives de segon grau. La intercooperació, pot manifestar-se en compres conjuntes, en caixes de crèdit, en projectes empresarials conjunts, en xarxes d’intercanvi de serveis, etc. I més enllà d’això, poder anar avançant en la construcció de mercats socials, com espai conjunt d’intercanvis regulars de béns i serveis en un territori determinat, produïts amb criteris democràtics, igualitaris, ecològics i solidaris, que busquen atendre les necessitats més significatives de les persones, entitats i empreses que participen en aquest mercat. En aquest sentit, l’existència d’Internet facilita enormement aquesta possibilitat que, per altra banda, ja té precedents històrics importants a Catalunya en períodes tan o més complicats que els que ens han tocat viure. Les possibilitats són moltes. Cal generar l’impuls social i polític que ho faci possible.

3/2/2014

http://www.revoltaglobal.cat/spip.php?article5848


A la mateixa secció:


¿Es posible democratizar la gestión municipal? La experiencia de la Mesa de Exclusión de Tetuán


La democracia no puede consistir sólo en el ejercicio de un voto electoral sino en el derecho de los ciudadanos a decidir


“Esto es un laboratorio de autogobierno”. Entrevista a Giuseppe Micciarelli sobre L’Asilo


Els referèndums com eina de decisió política.


"Mandar obedeciendo" (1994)


"L’assemblea ciutadana ha de ser la institució bàsica en la nova societat" Entrevista a Janet Biehl.


Participació ciutadana: moda o necessitat? Anàlisi crítica de l’experiència de Badalona.


Participación ciudadana: predicar o dar trigo


Teresa Forcades: ‘La Marxa Som vol canviar el sistema de presa de decisions polítiques’


A partir de las experiencias de Brasil, Venezuela y el Estado de Kerala: Una propuesta de planificación participativa descentralizada

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com