contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 28 de gener de 2014 | administrador
Veieu com no són totpoderosos?

Miquel Garcia

en castellà ací

Tenim les persones, els primats anomenats sapiens, una marcada tendència a la mitificació. Un mite, segons el mateix diccionari de la RAE en la seua quarta accepció és una “Persona o cosa a les quals s’atribueixen qualitats o excel·lències que no tenen, o bé una realitat de la qual manquen”.

Doncs bé, l’aguant, fermesa i inamovilitat que fins ara havien mantingut els governs del PP enfront de les mobilitzacions contra les seues polítiques de retallades socials, privatitzacions i de restricció de la democràcia, semblava justificar un corrent d’opinió que, entre les gents de baix, mitificava les forces del PP i dels seus representants fins a convertir-los poc menys que en invencibles.

En un espai de temps relativament breu, tanmateix, dos fets polítics de cabdal importància, dues victòries d’envergadura, han vingut a demostrar la fal·làcia de tals presumpcions d’imbatibilidad: primer la retirada de les obres de Gamonal a Burgos, després la del projecte de privatització d’hospitals a Madrid. Ambdues victòries han ocorregut després de lluites exemplars i després de períodes dilatats d’activitat combativa, que en més d’un moment va semblar abocada a una nova derrota. No obstant açò, no ha sigut així i hem assistit a les dues primeres victòries de gran importància des que es van iniciar els moviments d’oposició massiva a la crisi, a les polítiques neoliberals i a la corrupció política, la banderola d’eixida dels quals va alçar el 15-M.

Ja tenim doncs proves que els governs del PP poden ser batuts i no solament en l’arena electoral (com esperem succeïsca en els comicis per venir) sinó sobretot i primerament, en el carrer i pels moviments socials. En realitat proves històriques existien de sobres, però atès que per a determinats sectors aquestes no semblaven vàlides (potser per desconeixement, potser per falta de valoració adequada), ara ja tenim davant nosaltres proves palpables i immediates.

Per què han triomfat Gamonal i la Marea Blanca de Madrid?

El company Jesús Jaén, en el seu breu però excel·lent article sobre la victòria contra la privatització de la sanitat madrilenya, cita raons de pes justificatives del triomf:

- La massivitat i unitat de la lluita entre treballadors de la sanitat, veïns i pacients que han conformat una majoria social poderosa.

- La persistència en l’acció, que ha durat més de quinze mesos, sense quasi treva.

- La capacitat d’autoorganització del moviment en assemblees, coordinadores, etc., superant la subjecció de sindicats i partits (i en més d’una ocasió en contra d’aquests).

- El desgast patit pel PP i el desastre electoral que es veu venir d’aquesta formació.

Sens dubte, una de les raons que ha propiciat les dues victòries assenyalades és el moment temporal. Les lluites que van ocórrer al principi del mandat de Rajoy i fins i tot abans d’aquest (com el 15-M) van fer front a governs encara sòlids i amb suports socials menys erosionats que els actuals. En aquest sentit, com la feblesa era progressiva, devia arribar el moment de la ruptura per un punt feble i així ha succeït.

Però cal considerar a més altres aspectes d’entre els assenyalats: Gamonal i la marea blanca madrilenya han sigut moviments molt unitaris que han aconseguit integrar majories socials que no han aconseguit altres marees (la verda en molts moments, encara que siga excepció notòria el cas de les Illes) i s’han mantingut durant un lapse perllongat, resistint al desgast.

Per tant...

Resulta evident que és possible fer front a les polítiques que ara mateix s’estan aplicant, amb resultats victoriosos. Es requereix per a açò organització, unitat i persistència. És un còctel indubtablement explosiu.

28/1/2014


A la mateixa secció:


Entrevista con Eric Toussaint: Para mantener una línea de cambios profundos, es fundamental la autoorganización de la población y la presión popular sobre los gobiernos


Mélenchon, Francia Insumisa, populismo


Catalunya: ¿De comunes a eurocomunes?


1917-2017. Repensar la revolución


Euskal Herría: Asamblea de EH Bildu, las formaciones se comprometen a "pasar de ser una coalición a un sujeto político"


Per una perspectiva radical a Europa. Pròleg del llibre ’Sobiranies: una proposta contra el capitalisme’ (Espai Fàbrica, 2017)


Francia: ¿Ponemos el grito en el cielo sobre Poutou en nombre del voto útil?


El capitalismo es poder, no economía (Abdullah Öcalan)


Elecciones Francia, Poutou: “Votar por el NPA para dar confianza al conjunto de los explotados”


Anticapitalismo y nueva izquierda

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com